Nova ordre d'avaluació d'educació primària

8 3. Cal posar una cura especial en el caràcter formatiu i formador de l’avaluació. «L’avaluació ha de permetre que tant els mestres –avaluació formativa–, comels alumnes –avaluació formadora–, puguin identificar les dificultats i els errors que sorgeixen al llarg del procés educatiu i prendre les decisions oportu- nes per assolir els objectius» (art. 2.3). Segons Sanmartí (2007, p. 21), hi ha una clara diferència entre avaluació formativa i avaluació formadora. En la primera, és el professorat qui regula l’aprenentatge , perquè és qui té la funció de detectar les dificultats i els encerts de l’alumne. Tanmateix, està comprovat que només l’alumne mateix pot corregir els seus errors , adonant-se’n i prenent les decisions de canvi adequades. Aquesta avaluació s’anomena avaluació formadora . La funció del professorat en aquesta última és compartir amb l’alumnat el procés avaluatiu. «No és suficient que el que ensenya “corregeixi” els errors i “expliqui” la visió correcta, ha de ser el mateix alumne qui s’avaluï, proposant-li activitats amb aquest objectiu específic» (op. cit.). D’aquesta manera, el caràcter formatiu de l’avaluació dona pistes al professorat per fer modificacions en el treball metodològic de l’aula amb els seus alumnes, ajuda a detectar les dificultats i els encerts; mentre que el caràcter formador afavoreix que sigui l’alumne, com a protagonista del seu aprenentatge, qui prengui consciència de les pròpies dificultats per poder incidir-hi, evidenciant així el caràcter autoregulador de l’avaluació. Aquest caràcter formatiu i formador de l’avaluació fa que tant el professorat com l’alumnat i les seves famí- lies siguin corresponsables del procés d’ensenyament-aprenentatge . En aquest sentit: • Els docents han de comunicar als seus alumnes «els objectius i els criteris i procediments amb els quals se’ls avaluarà» (art. 2.3). • Els alumnes han de rebre un retorn qualitatiu dels resultats obtinguts que afavoreixi l’autoregulació de l’aprenentatge (Preàmbul de l’Ordre). • Els centres docents, per fer efectiu el compromís de l’alumne i de la família, «han d’informar de quins són els criteris d’avaluació que s’aplicaran en l’avaluació dels aprenentatges i per a la promoció dels alumnes, atenent els principis establerts en el projecte educatiu» (art. 2.7). 68 SABER FER Planifica el teu treball 32 Abans d’escriure el teu propi poema, fixa’t en l’anterior i respon a aquestes preguntes: a) Quants versos té el poema? En quantes estrofes s’agrupen? b) Quines coincidències observes en els versos de cada estrofa? Tots ells coincideixen en l’acabament a partir de la darrera síl·laba tònica? Quins ho fan? 33 Explica ara com rimen els versos. Escriu les parelles que rimen a cada estrofa. Rimen tots els versos? 34 Tot seguit escriuràs tu un poema seguint una sèrie de passos. Pensa ara quina temàtica t’agradaria tractar d’entre aquestes opcions: El poema Un poema és un text escrit en versos que s’agrupen en estrofes. Utilitza recursos literaris i formals per a expressar sensacions i sentiments d’una forma artística i rítmica. Un dels principals és la rima, és a dir, la coincidència de sons al final de dos o més versos, a partir de l’última vocal tònica de cadascun. La temàtica pot ser ben variada, des de la natura, l’amor o situacions quotidianes fins a grans fets històrics. N’hi ha per menuts, per joves i per adults, i alguns poetes els amaneixen amb dosis d’humor, com el que ara llegiràs: Les sargantanes Arran del camí dues sargantanes el sol comparteixen com bones germanes. Els surt un serpent verd com les olives, amb ulls de qui pot menjar-se-les vives. –És meu, aquest lloc!– orgullós els crida. Elles fugen lluny per salvar la vida. I mentre el serpent xiulant les provoca, l’aixafa un tractor com qui fa una coca. I elles? Ben contentes de la seva sort, comenten que «sempre hi ha un fort que és [més fort!». Joan Raspall. ELS AMICS OFICIS EL MÓN ANIMALS ES0000000045534756633UNITAT04_45182.indd 68 27/12/2016 12:56:09 4 69 Elabora el teu guió 35 Per practicar la rima, aparella els mots següents que acaben igual a partir de la seva síl·laba tònica. Escriu-los al final d’una línia cadascun i escriu amb imaginació la resta de cada vers. Fixa’t en l’exemple. Quan vaig acabar el meu POEMA vaig anar a distreure’m al CINEMA. 36 Pensa quatre paraules importants relacionades amb el tema que has escollit per a la teva poesia. Busca i escriu, per a cadascuna, una paraula que rimi. Anomena cada parella amb una lletra (A, B, C i D). 37 Decideix l’estructura de la teva poesia. Tindrà dues estrofes, però has d’escollir com ordenaràs la rima. Fixa’t en les opcions. 38 Col·loca les paraules que rimen al final de cada vers, com has escollit, i escriu els versos de forma que quedi una poesia ben bonica i original. ■ Revisa l’ortografia i tingues cura de la presentació si vols aconseguir l’efecte que busques. Comparteix el resultat 39 Reuniu les poesies de cada temàtica que heu fet tots els companys, i elaboreu un recull dedicat als animals, els amics, el món i els oficis, per separat. Exposeu les recopilacions a la classe per tal de poder-les llegir quan vulgueu. ESTRUCTURA 1 A A B B C C D D ESTRUCTURA 2 A B A B C D C D acció pel·lícula crispetes televisió pagada dolcetes poema cinema ridícula entrada ES0000000045534756633UNITAT04_45182.indd 69 27/12/2016 12:56:11 Llibre de l’alumne Llengua catalana 4t Primària.