Sabem Moltes Coses!

EL DIA A DIA EN EL TREBALL PER PROJECTES GUIA PRÀCTICA ES0000000064805832664_Guia_practica_proyectos_VOR_61399 ES0000000064805832664_Guia_practica_proyectos_VOR_61399.indd 1 16/03/2017 16:36:13 T’A Guia teoricopràctica , comuna a tots els projectes, amb informació per a dur a terme el treball amb aquesta metodologia. Guia per al dia a dia -41- Intel·ligènciaespacialovisual/ competènciamatemàtica,competènciaartística icultural Les investigacionsdutes a terme a l’auladonaran lloc amúltiples situacions en lesqualsels alumneshaurand’exercitar la intel·ligènciaespacialo visual i les competènciesquehiestan lligades.Algunsexemplespoden ser: • Explorar les relacions topològiques iespacials,plantejantactivitatscom la lectura ieldissenydeplànolsodemapesper reflectir trajectes. Mapadel tresordelspirates. Elnostrevaixellpirata. • Dissenyarmodels,escultures imaquetesamb jocsdeconstrucciódediversos tipus (blocs,encaixablesomaterials reciclats).Modelar iconstruir superfícies ivolums. -59- L’aprenentatgede lesmatemàtiquesenEducació infantilhade seressencialment de tipusmanipulatiu.Donades lescaracterístiquesd’aquestaetapa,elsnens aprenenprincipalmentapartirde l’experimentació,elcontrast,eldescobriment i la construcció.L’accióéselquemou la reflexió iesconverteix,en simateixa,en fontde coneixements. Igualment,és sabutqueeldesenvolupamentcognitiuesbeneficiade l’aprenentatgecompartit i la socialització.Elsalumnesaprenenconfrontantels seuspuntsdevistaambelsdelscompanys, resolent juntsproblemesde lavida quotidiana. Enaquest sentit, lesassemblees ielsprojectesde treballespresentencomuna font inesgotabled’experiènciesen lesqualsespodendesenvoluparaprenentatges matemàtics. Lesactivitatsque sorgeixenenaquestsespaispermetenalsalumnes relacionar les matemàtiquesamb lavida real iutilitzar-lesper resoldreqüestionsen lesqualsestan interessats. En lamesuraenquèelsaprenentatgesquevanadquirintes relacionenambels seusconeixementsprevis i tenenunaaplicació realen lavidaquotidiana,aquests aprenentatges sónveritablement significatius i funcionals.Amés,d’aquestamanera, s’aprenenmatemàtiquesemmarcadesenuncontext, inodemaneraaïllada, interactuantambaltresmatèrieseneldesenvolupamentde lescompetències bàsiques. Com treballem les matemàtiques? Aprendrematemàtiques significa resoldre problemes;això significaqueaprendre matemàtiquesés,essencialment,actuar. C ATHERINE B ERDONNEAU -65- La funcióde l’avaluaciónoésunaaltraqueanalitzarelprocésd’ensenyament- aprenentatgeenel seuconjunt,demaneraquepermetiajustar-loa lesnecessitats delsalumnes i introduirelscanvisqueesconsiderinnecessaris,atenent les característiquesde lesaules,quecanvienconstantment. L’avaluacióhadeconsiderar-se,per tant,comunmitjàd’informació iajuda perprendredecisions sobreelprocés formatiu.Coma tal,podemdestacar les característiques següents: • L’avaluació formapartdelprocésd’ensenyament-aprenentatge ;noésun fet puntualoaïllatdelprocés, sinóquen’ésunelementconstitutiu. • L’avaluaciónoestàcentradasolamenten l’alumne ;es téencompte totel contextd’aprenentatge, tantelmésproper (aula,grup,educador,metodologia) comelmésampli (centre). • La referènciapera l’avaluaciósónelsobjectiusproposats i totselselements curriculars. • L’avaluacióésunmitjàpermillorar la intervencióeducativa,demaneraque s’ajustimillora lesnecessitatsdelgrupengeneral idecadascundelsnensen particular. L’avaluacióenEducació infantil Donades lescaracterístiquesd’aquestaetapa, l’avaluacióhadepresentarels trets següents: • Global: inclou totselsàmbitsdeldesenvolupament,àrees iaspectesdelprocés d’ensenyament-aprenentatge. • Contínua: esportaa termeal llargde totelprocésd’aprenentatgeendiferents moments (avaluació inicial,delprocés ifinal). • Formativa: ofereix informaciópergarantir laqualitatde l’educació. Elprocésd’avaluaciópermetalprofessoratd’aquestaetapacanalitzar la sevaacció educativa, facilitanta l’alumnatquantitat ivarietatd’experiènciesd’aprenentatge, amb lafinalitatquecadanen inenaaconsegueixielmàximdesenvolupament possiblede les sevescapacitats segons les sevespossibilitats. Comavaluem? -47- Com treballem la lectoescriptura? L’aprenentatgedel llenguatgeescritésunprocéscomplexquecal tractaroferintals alumnes lapossibilitatd’utilitzardiversoscamins iestratègies. Per facilitar-loés interessantaprofitarelsconeixementsque ja tenen sobreelcodi escrit (onhiha lletres iparaules,peraquè s’usen,onn’hanvistaltresde semblants, etc.),els interrogantsqueesplantegen, les ideesprèvies sobreel tema ielcontext. D’aquestamanera,elsnens inenesaprendrana llegir iaescriure integrantdiferents estratègies:contextuals, textuals igrafològiques. Enaquestprocésés importantafavorir,en lesprimeres temptativesd’escriptura, tant individualcomcol·lectiva, la reflexióprèvia sobreelquevolencomunicar iajudarels alumnesaorganitzar les ideesquevolen transmetre,aelaboraresborranys ia revisar- losabansde laproducciódefinitiva. Elsprocessosde lectura id’escripturano sóncompletament idèntics.Referenta la lectura,elprincipalobjectiu serà lacomprensiódel text,evitanten tantque sigui possible la lecturamecànica.Perajudarelsnensa llegir iacomprendreelque llegeixend’unamanerafluida,és important facilitaractivitatsqueelspermetin formularhipòtesis i feranticipacions sobreelcontingutde l’escrit icomprovar-lesa mesuraque s’avançaen la lectura. Encaraque llegirnopot reduir-senomésa ladescodificaciódels textos,noespot oblidarque ladescodificacióés imprescindible iqueexigeixunaprenentatge conscienciós.Aquestaprenentatge sempre seràmés fàcil iestimulant sies realitzaen elmarcde lectures significativesquenoposinenperill lacomprensió lectora.Elnom propi,cartellshabitualsde l’entorn,etiquetesdeproductesmoltconegutspels alumnes,etc.,poden ser referentsútilsperdesenvolupar l’aprenentatgedel sistemade codificació. Igualment,elsalumneshande serconscientsde l’existènciade textosescritsen contextosmoltvariats iamb funcions tambémoltdiferents.Peraixò ésconvenient utilitzar textos«reals» iposara lasevadisposicióunagrandiversitatdegèneres textuals :cartes,notes, llistes, receptesdecuina,notícies,anuncis, llibrespera personesadultes, fullets turísticsopublicitaris,etc. -74- Fasesdelprojecte Elspirates FASES Fase0:Motivació • Esproposaunaendevinalla. • Apareixelpirata. Fase1: Quèensabem? • Què sabemdelspirates? • Inicidelmapaconceptualdelprojecte. Fase2: Quèenvolemsaber? • Quieren? • Comanavenvestits? • Onvivien? • Què feien? • Quinesnormes tenien? • Comesdivertien? • Quèmenjaven? • Quinesarmes feien servir? • Com s’orientavenalmar? • Comatacavenunvaixell? • Quèaconseguien? • Quinspirates famososhanexistit? Fase3:Avaluació. Quèn’hemaprès? • Elspirateserenmarinsaventurersquevivienenvaixells. • Esdedicavenaassaltarvaixellso lescostesper fer-seambunbotí.Per fer-housavendiferentsarmes (canons,pistoles, dagues,ganivets,etc.).Elbotíqueaconseguienes repartiaentre la tripulació iconformavaels tresorsque, sovint,elspirates amagaven. • La robaqueportavenestavabruta i trencadaacausade laclimatologia, lesbaralles i lavidaalmar.Molts tenienunacama de fusta,ungarfioportavenunpegata l’ull. • Vivienenvaixellsgransambdiferentsdependències: lacoberta, lacabinadelcapità, lacuina, labodega,etc. • Elsvaixellspirates s’identificavenper labandera,que solia tenir símbolsque feien referènciaa lamort,comcalaveres, esqueletsoespases. • Dinsde la tripulacióhihaviadiferents funcions.Alcomandamenthihaviaelcapità i,per sota,elcontramestre.Amés,hi haviaunmetge,uncuiner,unguaita,un timoner ialtresmarinersque s’encarregavende tenircuradelvaixell ide defensar-lo. • Perorientar-seelspiratesutilitzavendiversos instrumentsdenavegació:brúixoles,mapes,astrolabis, sextants,compassos i ulleresde llargavista. • Hihahagutmoltspirates famosos,comBarbanegra,Barba-roja,DrakeoRoberts; i tambédones,comMaryRead. -24- Tasques Temps Agrupament Rutines i salutacions 5-10min Engrangrup Assemblea inicial:notícies,propostes delgrup,presentaciód’un joc, unacançó… 30-40min Engrangrup Tasquesals racons i treballde lectoescriptura 40-50min Engrupspetits Esmorzardemigmatí 20-25min A les taulespergrups Esbarjo 30min Lliure Tempsdelconte, jocsde lògica matemàtica… 40-50min Engrangrup Anglès,psicomotricitat,música,alternativaa la religió 50min Engrangrup Jocsambdiferentsmaterials (de taula,d’enfilar, decosir…) 50min Engrupspetits Dinar Lliure Tallersdecuina,art,plàstica… 40-50min Engrupspetits Assemblea final, recollida icomiat 15-20min Engrangrup En la distribucióhoràriadecadadia ésconvenientestablirun tempsperauna assemblea inicial,enquè s’organitzinels tornsde la sessiódiàriadelgrup i s’expliquin lespropostesd’activitatsdecada racó.Ésmolt important feruna reunió finalenacabar la sessióperanalitzar lesdificultatsque s’hagindetectat iproposarmilloresopossibles solucions. Tambées revisaràelque s’ha treballat ies recordaranelsencàrrecsperacasao les possibles tasquesquecalprepararpera l’endemà. Pot succeirque totsvulguinanaralmateix racóalhora. És important ferun repartimentd’alumnesper racons demaneraque,al llargde la setmana,els grupsvagin rotantperdiferents racons. Panellorganitzadordel treballenels racons. Elsnens indiquenambel seunomaquin racóhan treballat. Organització de l’aula Treball de la lectoescriptura Treball de les matemàtiques Intel·ligències múltiples i Competències Avaluació Proposta de programació -25- Avantatgesdel treballper racons • Afavoreixeneldesenvolupamentde l’autonomiadelsxiquets,pel fetd’oferir-los lapossibilitatde triarenquèvolen treballar inodependre tantde l’adult. • S’adaptena lesnecessitats iels interessosdelsalumnesd’aquestaetapa;per tant, es respecta ladiversitat iespermetunaatenció individualitzada. • Permetenunenfocamentglobalitzador. • Permeten laparticipacióactivade l’alumneen laconstrucciódel seuconeixement. • Potencieneldesenvolupamentd’hàbitsde recerca iel treballcol·lectiu icooperatiu. • Fomenten lacreativitat. • Afavoreixeneldesenvolupamentde les intel·ligènciesmúltiples i l’adquisicióde les competències. Tipusde racons Durantelcursespodenorganitzardiferents racons;alguns romandran fixosdurant tot l’any iunsaltresvariaran, segonsel temaquees treballeencadamomentoen funció dels interessosdelsalumnes. rAcons Il·lustració: Anaseixas biblioteca jOCs simbÒLICs naturaleSa lÒgica matemÀtica plÀstica I art ES0000000029443694005-1.-Laminas_20491.indd 3 02/02/2015 16:50:32 Alguns raconsqueespodenestablirperaldesenvolupamentdelsprojectes són: Racódelprojecte S’hiarreplegarà iexposarà totelmaterialqueelsalumnesportendecasa ies completaràamb lesproduccionsqueanemelaborantaclasse. Enaquest racópoden treballarautònomamentxicotetsgrupsd’alumnesque necessiten feralgunaconsultaomanipularelselementsquehihadepositats.També resultad’especialutilitatpera realitzaractivitatsdegrangrup,comara revisarels materialsqueensvanarribant,analitzar la informació, llegirun llibreounconte… ES0000000064805832664_GUIA_PROJECTES_I_63544.indd 25 03/05/2017 9:04:26 Treball per racons