Descobreix L'essencial

Aplicació a situacions d’aprenentatge de l’entorn més immediat. Matemàtiques 15 Biologia i Geologia Pràctiques i procediments que es poden fer a l’aula, al laboratori o a l’entorn. Inclou activitats per obtenir conclusions. Amés, convida l’alumnat perquè reflexioni sobre un objectiu de desenvolupament sostenible . Conclusions 12 Calcula la densitat del mineral de la pàgina anterior amb les dades donades i identifica’l . Per què rep aquest nom? 13 Identifica els minerals que tingueu a la classe amb la clau dicotòmica de la pàgina anterior. Duresa: 1-2 Ratlla: negra Densitat: 2,2 g/cm 3 Grafit Duresa: 2,5 Ratlla: grisa Densitat: 7,5 g/cm 3 Galena Duresa: 6-6,5 Ratlla: gris verdós a negre Densitat: 5 g/cm 3 Pirita Duresa: 5-5,5 Ratlla: groga a marró Densitat: 4,4 g/cm 3 Goethita Duresa: 1 Ratlla: blanca Densitat: 2,8 g/cm 3 Talc Duresa: 2 Ratlla: blanca Densitat: 2,3 g/cm 3 Guix Duresa: 2,5-3 Ratlla: blanca Densitat: 2,7-3 g/cm 3 Mica Duresa: 3 Ratlla: blanca Densitat: 2,7 g/cm 3 Calcita Duresa: 7 Ratlla: blanca Densitat: 2,7 g/cm 3 Quars 27 2 Un mineral es pot identificar gràcies a les seves propietats (color, ratlla, lluïssor, duresa, densitat...). En aquesta pràctica identificaràs una sèrie de minerals emprant dos mètodes diferents. Mitjançant claus dicotòmiques Les claus dicotòmiques ens ajuden a identificar minerals segons les propietats. Es comença d’esquerra a dreta i de dalt a baix. Els minerals de la pàgina següent es poden identificar amb aquesta clau: Té lluïssor metàl·lica. Es ratlla amb una peça de coure. – És de color negre. .................................................................................................................... grafit – És de color gris. ....................................................................................................................... galena No es ratlla amb una peça de coure. – Té ratlla gris verdós tirant a negre. ........................................................................................ pirita – Té ratlla groga tirant a marró. ................................................................................................ goethita No té lluïssor metàl·lica. Es ratlla amb l’ungla. – Sense lluïssor o amb lluïssor grassa. ..................................................................................... talc – Amb lluïssor vítria. .................................................................................................................. guix No es ratlla amb l’ungla. – El ratlla el vidre. S’exfolia en làmines. ............................................................................................................... mica No s’exfolia en làmines. .......................................................................................................... calcita – Ratlla el vidre. .......................................................................................................................... quars Per la densitat Cada mineral té una densitat característica que permet identificar-lo. Per calcular-la: 1. Pesa un mineral en una balança. 2. Col·loca 60 ml d’aigua en una proveta de 100 ml. 3. Introdueix el mineral a la proveta amb aigua. El volum serà la diferència entre el volum inicial i el volum final. 4. Calcula’n la densitat amb les dades obtingudes aplicant la fórmula següent: Densitat 5 massa volum Identifica minerals 26 SITUACIÓ D’APRENENTATGE Bàsquet! Ja és dissabte, són les 6 de la tarda i he esperat aquest moment tota la setmana… El partit del meu equip de bàsquet! Les noies formen un equip fantàstic. Els 40 minuts, quart rere quart, han passat en un tres i no res. Una estona plena de cistelles celebrades, tensió en defensa i emoció a dojo… Hem guanyat per només 1 punt de diferència. Després de la victòria de l’equip, he vist clar que la MVP ( Most Valuable Player o 'jugadora més valuosa') seria la Meritxell, sobretot perquè ha encistellat el triple que ens ha donat el triomf. Ho he preguntat i m’han dit que la tria de la MVP es fa mitjançant el sistema de valoració de la Lliga de bàsquet i, a més, m’han explicat com funciona. La Cecília és més bona que la Meritxell? Aquesta és la taula que ha sortit al diari amb les accions de la millor jugadora de cada equip. Jugadora Punts Rebots Assistències Recupe- racions Taps fets Taps rebuts Faltes comeses Faltes rebudes Cistelles fallades Tirs lliures fallats Pilotes perdudes Equip A Meritxell 20 6 1 2 0 1 3 4 3 3 1 Equip B Cecília 16 4 3 3 1 0 2 6 2 1 2 Utilitza operacions combinades de nombres enters per calcular la valoració de cada jugadora. Quina ha obtingut més punts? Quants més? Si la Meritxell hagués anotat tots els tirs lliures, hauria sigut la MVP? Per què? C3 Cada jugadora suma un punt positiu per: • Fer una assistència (fer una passada a una companya que encistella). • Prendre la pilota a l’equip contrari (recuperació). • Cada punt que anota. • Agafar un rebot. • Fer un tap. • Rebre una falta. I suma un punt negatiu quan: • Falla una cistella. • Perd una pilota. • No encerta un tir lliure. • Comet una falta. • Rep un tap. 42 Els nombres no enganyen Aquestes han estat les puntuacions de l’equip inicial: Jugadora Punts Rebots Assistències Recupe- racions Taps fets Taps rebuts Faltes comeses Faltes rebudes Cistelles fallades Tirs lliures fallats Pilotes perdudes Meritxell 20 6 1 2 0 1 3 4 3 3 1 Joana 5 6 2 2 3 1 4 4 5 2 3 Júlia 9 4 2 1 2 3 3 3 3 1 4 Emma 11 1 4 2 1 4 2 1 6 3 2 Ruth 21 3 6 5 3 4 4 2 6 5 3 Utilitza les operacions combinades per calcular la valoració de cada jugadora. Qui ha estat la MVP de l'equip? Ha estat la que ha anotat més punts? Ordena les jugadores de més a menys valoració total. Ara, ordena-les de més a menys segons els punts que han anotat. Obtens el mateix ordre? Com és? Qui és la millor? Segons el sistema de puntuació que s’adopta per valorar l’aportació de les jugadores: Podria passar que una jugadora tingués una puntuació que fos 0? I que tingués una puntuació negativa? Posa’n exemples. Aquesta és l’estadística total d’un equip en un partit: Puntuació total: 67 punts Rebots: 18 Assistències: 17 Recuperacions: 13 Taps fets: 9 Taps rebuts: 10 Faltes comeses: 19 Faltes rebudes: 14 Cistelles fallades: 16 Tirs lliures fallats: 9 Pilotes perdudes: 8 Creus que una jugadora d’aquest equip podria ser MVP sense anotar cap punt? Posa’n un exemple tenint en compte que han sortit a jugar 8 jugadores. C2 C8 43 2 No em cap a la nevera La nevera que tenim a casa té diversos prestatges per col·locar els aliments. Té unes dimensions de 72 cm d’ample i 60 cm de fons. He mesurat una llauna de refresc i fa 6 cm de diàmetre. Quant mesura un paquet de 24 llaunes de refresc que està empaquetat en 6 files de 4 llaunes? Quants paquets de 24 llaunes puc posar en un prestatge sense col·locar-los els uns a sobre dels altres? Quantes llaunes en total tenen aquests paquets? Ocuparien aquests paquets tot el prestatge, o hi quedaria algun forat buit? Quant mesura el forat que hi quedaria buit? Si els paquets de llaunes fossin quadrats, és a dir, si tinguessin el mateix nombre de llaunes per fila que per columna, quant hauria de mesurar de costat cada paquet perquè no quedessin buits al prestatge? Quantes llaunes tindria cada paquet? Quantes llaunes en total podria posar a cada prestatge de la nevera? Per omplir millor la nevera, aniria millor que els paquets fossin quadrats? Sempre em sobra alguna cosa! Aquest vespre soparem de frankfurts. He tret una bossa de panets, que venen de 6 en 6, i les meves salsitxes preferides, que van envasades en paquets de 5 unitats. Si poso una salsitxa dins cada panet, o em sobren panets o em sobren salsitxes. Quantes bosses de panets i quants paquets de salsitxes he de comprar com a mínim perquè no em sobri res? I si els paquets de salsitxes fossin de 4 unitats? Si ens volemmenjar dos frankfurts cadascun i som quatre, de quantes unitats haurien de ser els paquets perquè no ens sobrés res? C1 21 1 SITUACIÓ D’APRENENTATGE Què en faig, de les salsitxes que em sobren? De vegades vaig amb la família a fer la compra. El que em crida més l’atenció és la manera com estan empaquetats els productes. Quan descarreguem la compra, em fixo en la quantitat d’unitats que té cada paquet i com està distribuït en files i columnes. Per què es deu fer així i no d’una altra manera? He llegit que es fa així per poder transportar-los millor. Es fan els paquets amb forma de rectangle gran perquè és la manera més còmoda d’agafar-los amb les mans i de moure’ls. Per això mateix, perquè els paquets tinguin forma rectangular, sempre tenen més columnes que files. Les llaunes de refresc Solen anar en paquets de 24 llaunes, distribuïdes en 4 files i 6 columnes. Els envasos de llet Normalment es venen en paquets de 6 brics o 6 ampolles ordenades en 2 files de 3 ampolles. Les ampolles d’aigua S’empaqueten en 3 files i 4 columnes. Que difícil és portar això! Els paquets poden ser diferents. De quantes maneres es poden empaquetar les 24 llaunes de refresc? Quantes files i columnes tindria cada paquet? I si s’han d’empaquetar 25 llaunes? Quina forma tindria el paquet? Seria més senzill de transportar? Els 6 brics de llet, de quantes maneres diferents els podries empaquetar? I si volguessis empaquetar 9 brics? Se t’acut alguna manera diferent d’empaquetar les 12 ampolles d’aigua? Per què creus que no se solen fer paquets de 80 ampolles? C2 20