Descubre Lo Esencial

Aprendizaje integrado, práctico y reflexivo. DESTREZAS Y PROCEDIMIENTOS BÁSICOS 12 ¿Cómo es ? En las tareas el alumnado pondrá en práctica lo aprendido con propuestas aplicadas a situaciones comunicativas reales y cercanas a su día a día. Además, al final del libro se incluye un apéndice con diversos textos relacionados con los Objetivos de Desarrollo Sostenible (temas como la igualdad de género, las ciudades y comunidades sostenibles o la acción por el clima serán el trasfondo de tres tareas destinadas a construir un mundo mejor). Llengua i Literatura Demanant ajuda 1 Marca la resposta correcta en cada cas. Quina relació hi ha entre Clàudia i Albert? Són companys de classe. Són cosins. Què preocupa a Clàudia? La nova etapa de l’institut. Els companys de l’equip de bàsquet. Què necessita Clàudia? Ajuda amb l’aula virtual. Ajuda amb els materials de Llengua. Fer una petició telefònica Prepareu una conversa per parelles a partir de la situació següent. Intercanvieu-vos els papers. Per a fer efectiva la matriculació en l’educació secundària necessiteu, abans de final de setmana, un document que acredite la nota final de primària, signat per la direcció del centre on heu cursat aquests estudis. Caldrà que telefoneu al centre on heu fet primària per a demanar el document. 1 Indica qui és el receptor i marca el grau de confiança que tens amb ell. Receptor Molta confiança Confiança mitjana Poca confiança 2 Tria la fórmula de salutació adequada segons el moment del dia en què faces la telefonada i presenta’t. Bon dia Bona vesprada Mode l de presentació Soc (nom i cognoms) . Vaig acabar 6é de primària l’any (any d’acabament de primària) al centre (nom del centre). Allí vaig cursar (cursos que vas fer al centre de primària). Ara he començat (curs actual) d’ESO a l’institut (nom del centre actual). 3 Fes la petició seguint el model següent. Mode l de petició (qui t’ha demanat el document) m’ha demanat (tipus de document que necessites amb la indicació que cal el segell del centre i la firma de direcció) per al dia (data de presentació) a fi de (objectiu del document) . Si no és demanar massa, podria preparar-lo (per a quan l’hauria de preparar) ? 4 Tria la forma d’agraïment que més t’agrade. Moltes gràcies per la seua atenció. Li agraïsc molt la seua atenció. 5 Concreta la data en què aniràs a retirar el document. › Passaré personalment pel centre (data) . 6 Torna a donar les gràcies i acomiada’t triant alguna d’aquestes fórmules. Adeu Fins… ( dia ) Bona vesprada Bon dia DESTRESES BÀSIQUES ESCOLTAR I PARLAR 9 1 Les peticions Les peticions són actes comunicatius en què l’emissor demana al receptor alguna cosa per satisfer les seues necessitats. Maneres de fer una petició La manera de fer una petició depén de la relació que hi ha entre els parlants. Imagina que estàs a l’estació de metro, a punt de tornar a casa, i t’adones que has perdut la targeta de viatges i que no portes diners per a comprar-te un bitllet de metro. Escriu davall de cada persona el grau de confiança que hi tens per a demanar-li ajuda. A Un conegut del teu barri que està a l’estació B Un vianant que passa pel carrer C Una amiga que viu prop de l’estació Indica quina persona de les anteriors seria més adequada per a cada un dels missatges. Disculpe, podria comprar-me un bitllet de metro? M’he quedat sense diners i sense targeta. Deixa’m diners, que no puc tornar a casa. Podries passar la teua targeta o deixar-me diners per al bitllet? Comenta si creus que és adequat demanar els diners per missatge a la teua amiga o és millor telefonar-li. Tasca 1. COM DEMANEM AJUDA? Ús d’ordres directes amb imperatiu Petició oberta i directa Ajuda’m a… Dona’m una mà en… Molta confiança Amics i amigues Pares i mares Ús de la segona persona del singular o de la primera persona del plural Confiança mitjana Familiars Persones conegudes Petició oberta amb cerca de complicitat Podries…? Instal·lem el programa? Petició oberta amb fórmules de cortesia Per favor, podria…? Disculpe, podria…? Si no és demanar massa… Poca confiança Persones desconegudes COMUNICAR-SE PER DEMANAR AJUDA DESTRESES BÀSIQUES 8 Obtindre informació 1 Escriu V (verdader) o F (fals) en cada enunciat sobre el text. a La germana del protagonista és molt valenta. b L’aula de 1r d’ESO està a la segona planta de l’institut. c Carlota i Mireia són les germanes de Nil i Lluc. d Marc esvara amb una cosa que hi ha a terra. e La cuinera els ajuda a netejar el desastre. f Per a recollir el menjar, cal passar per una espècie de barra. 2 Encercla els tres elements que conformen el menú de l’institut. A B C D E F 3 Escriu a quin personatge correspon cada enunciat. És perfecta. Prefereix el circ a l’institut. Esvara amb un objecte. Troba el pis de l’aula. Integrar i interpretar la informació 4 Escriu un adjectiu que definisca com se sent el protagonista de la història en cada moment. Abans d’eixir de casa. Quan veu Carlota i Mireia. Durant el matí a l’institut. En eixir de l’institut. 5 Investiga de què tracta l’obra l’ Odissea i relaciona-ho amb el significat de la paraula odissea que ix en el text. Reflexionar i valorar 6 Relaciona cada frase feta del text amb el significat corresponent. Ser una bassa d’oli. Tindre el cul xicotet. Anar com la seda. Patir por. No haver-hi obstacles. Estar o ser tranquil. 7 Escriu com et sentiries si t’haguera passat l’incident de Marc al menjador. 8 Respon. Què hauries fet si hagueres vist caure Marc, Nil i Lluc? 1 Inici de curs accidentat El meu despertador diu amb xifres verdes que són les 7.10. No em faig l’adormit. No ho estic. Només intente retardar el moment fatal, el de trobar-me per primera vegada a l’institut. Em fa un poc de cosa pensar que vaig a un lloc que no conec. Uf! Em note la panxa es- tranya, com si hi volaren papallones per dins. I em note el cul… el cul xicotet. Supose que ja m’enteneu. M’alce com puc. Encara seria pitjor arribar quan tot- hom està assegut a l’aula. Obriria la porta i tothom em miraria. I, segurament, la profe diria: «Marc Ter- rades, espera’t al passadís fins a la pròxima classe». Això és el que m’ha dit la meua germana que passa a l’insti quan arribes després de l’hora. La meua germana es diu Carlota. Té tres anys més que jo i mai té el cul xicotet per res. Ella és perfecta. Jo, en canvi, podríem dir que soc allò que en solen dir un friqui. I Lluc i Nil, els meus millors amics, també. Eixint de casa, me’ls trobe que ja m’esperen per anar junts cap a l’institut. Emmiren amb cara de víctimes. –A veure si ens fan saltar els aparells –diu Lluc molt preocupat–, o córrer els cent metres tanques pel pati o enfilar-nos per les cordes… –No, home, no. Anem a l’insti, no al circ. –Jo m’estimaria més anar al circ –diu Lluc. De sobte, com un cicló, ens avancen per la dreta Carlota i Mireia, és a dir, la meua germana i la germana de Lluc, que són amigues de tota la vida i van al mateix curs. En aquell moment tinc una idea genial: potser si arribem amb elles, els de l’insti ens respectaran d’entrada i fora problemes. Carlota i Mireia tenen molt bona fama a tot arreu. –Ei, anem amb vosaltres –els dic xafant-los els talons. –Ni pensar-ho, nano –diu Mireia. –Adeu, simpàtiques –les acomiadem. Tot i arrossegar els peus, aconseguim arribar a classe un poc abans de les nou. Localitzar la nostra aula és tota una odissea. Anem al segon pis, però no és allà. Tornem a baixar a l’entrada. –És al tercer –avisa Nil. Arribats a l’aula, Lluc, Nil i jo ens asseiem en la sego- na fila, però els tres junts. Quan arriba la professora, sembla que tant se li’n dona els llocs que hem triat, de manera que podem seguir els tres junts. Més tard, fem la valoració del matí. La cosa ha sigut més tranquil·la del que havíem imaginat: no ens han caigut els bolis ni els llapis, no hemhagut de respondre a cap pregunta, excepte dir el nom i cognoms… –Ei, us adoneu que tot ha anat com una seda? No ens hem fet notar gens –diu Lluc. Estem a la porta del menjador i anem cap a la cua. –Ha sigut una bassa d’oli. –Encreuemels dits perquè tot continue igual –diu Lluc agafant una de les safates metàl·liques per al menjar. Nil i jo fem el mateix i anem passant per davant del taulell on ens serveixen puré de verdures amb crosto- nets de pa, carn arrebossada amb creïlles fregides i una bresquilla. Just quan estan acabant de posar-me la fruita a la meua safata, m’adone que el peu dret xafa una cosa esvarosa. El peu em patina i la cama dreta, seguint el peu patinador, comença a obrir-se perillo- sament. Deixe d’aguantar la safata amb les dues mans perquè en necessite una per a recolzar-me en l’esque- na de Nil, que, agafat per sorpresa, fa un bot i perd l’equilibri. Nil, que s’agafa amb una mà del braç de Lluc, cau i fa caure Lluc també. I aleshores comença un gran rebombori al menjador: tothomriu, crida i pica amb els coberts sobre les safates. I sense saber com, em trobe una granera a la mà: –Au, ja ho podeu netejar tot –diu una de les cuineres. Eixim de l’institut avergonyits i enrabiats. Gemma Lienas, El club dels maleïts: maleïda germana (adaptació) LLEGIR I COMPRENDRE DESTRESES BÀSIQUES