Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda , dissenyada i creada al Depar tament d ' Edicions de Grup Promotor / Santillana , dirigit per Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l 'elaboració ha par ticipat l 'equip següent: AUTORIA Teresa Guiluz Vidal Eduard Juanmar tí Generès Alber t Vilanova Boqueras ASSESSOR AMENT Lluís Payrató Giménez EDICIÓ EXECUTIVA Montse Santos Gómez Les activitats d'aquest llibre no s'han de fer mai al llibre mateix. Les taules, els esquemes i altres recursos que s'hi inclouen són models perquè l'alumnat els traslladi a la llibreta. 1 E S O Llengua catalana i Literatura
Uni tats COMUNICACIÓ Comprens ió lectora Comuni cac ió Comuni cac ió oral Express ió escr i ta 1 Ja e t s a Secundà r i a 6 Retorn a les aules (Albert Vilanova) La llengua i les relacions socials Salutacions i comiats Presentem bé els escrits 2 La v i da de l ’es tud i ant 32 Entrevista a Doctor Prats al complet Converses espontànies i planificades Fórmules de cortesia Repassem els escrits abans de presentar-los 3 Temps l l i ure 60 El test (Miquel Arguimbau) Els diàlegs dins del text narratiu Reportar una conversa Fem servir els punts i seguit 4 Rut i nes 90 Poemes Narració de fets quotidians Entendre i interpretar Evitem la repetició de paraules 5 Què llegeixes? 118 La flor del cirerer (Albert Vilanova) Textos narratius de creació Expliquem una novel·la o una pel·lícula Fem servir paraules més precises 6 Coses que passen 146 La Greta Thunberg solsonina Una terrassenca de 15 anys publica la seva primera novel·la La notícia Entendre bé una notícia Repartim les idees del text en paràgrafs 7 Fem un tomb 174 Una olor sura per l’aire i l’emoció no dura gaire (David Cirici) La descripció d ’un espai Fer una descripció i interpretar-la Fem servir els connectors adients 8 Com són l es coses i com e t s tu 202 Com va començar tot (Josep Corbella) La descripció d ’objectes Inventar i vendre un objecte Posem les comes justes 9 Soc j ove 230 A l’autobús (Aina Li)) El fullet informatiu Seguir una visita cultural Fem concordar el subjecte i el predicat M I C R O P R O J E C T E S T R I M E S T R A L S 1 No passar gana. Dissenyar un cartell sobre l’aprofitament alimentari 8 6 2 Frenar el canvi climàtic. Preparar un debat sobre el canvi climàtic 1 7 0 3 Ecosistemes en perill. Fer una exposició oral sobre els ecosistemes terrestres i marins 2 5 8 Índex 2
EINES PER A LA COMUNICACIÓ L I T E R A T U R A SITUACIÓ D’APRENENTATGE L A L L E N G U A E N L A M E V A V I D A Gramàt i ca Ortograf ia L L E N G U A I S O C I E T A T El text L’alfabet Els textos literaris Que s’alci el teló! Jugar amb les lletres Les oracions Majúscules i minúscules Els versos i la rima M’expliques com ets? Les llengües del món Els verbs copulatius i els verbs impersonals La partició de paraules a final de línia Les estrofes i les composicions Què dius que va dir? El 24 de gener, Dia del punt volat Els complements del verb Diftongs i hiats Les figures retòriques (I) Tu pots ser poeta Les llengües romàniques Els verbs: la persona gramatical i el temps verbal Els accents Les figures retòriques (II) El joc d ’escriure Rap de la terra: el primer recopilatori de rap en català El futur, el condicional i l’expressió de suposicions Accent obert i accent tancat Les figures retòriques (III) Què ha passat, aquí? La geografia de la llengua catalana El nom L’apòstrof i la contracció Els gèneres literaris Per on s’hi va? Juliana Canet: «Si a Internet no hi ha català, els adolescents no el parlaran» Els adjectius La vocal neutra enmig de paraula La narrativa Coneixes aquesta paraula? Els dialectes catalans Els determinants Les vocals o, u àtones Els gèneres narratius Que tothom ho sàpiga! La passió booktuber A P È N D I X I t i n e r a r i s d e l e c t u r a 1 Històries d’animals 2 6 5 2 Aventures de tota mena 2 7 7 3 Mites i llegendes 2 7 8 C o n j u g a c i o n s v e r b a l s . C o n c e p t e s l è x i c s i s e m à n t i c s . F i g u r e s r e t ò r i q u e s 2 7 9 E N Q U A D E R N A D J U N T : A L F A B E T I T Z A C I Ó M E D I ÀT I C A 3
7 6 Ja ets a Secundària U N I T A T 1 S a b e r s b à s i c s La llengua i les relacions socials Salutacions i comiats Presentem bé els escrits El text L’alfabet Els textos literaris SITUACIÓ D’APRENENTATGE Que s’alci el teló! C o m e n c e m b é l ’ E S O Estàs preparat o preparada per al canvi de Primària a Secundària? Ara ho comprovarem. Aqu í tens una llista d’afirmacions perquè assenyalis aquell es amb què estàs d’acord. Fes l’activitat amb sinceritat i s abràs si tens la preparació adequada per començar b é l’ESO: A. Quina mandra! Tot és diferent! [0 punts ] B. M’agraden els canvis. [2 punts] C. Com pesen els llibres! [0 punts] D. Segur que em posen deures cada dia. [0 punts] E. Coneixeré gent nova. [2 punts] F. Més exàmens. [0 punts] G. Els canvis són difícils. [0 punts] H. Per fi a Secundària! [2 punts] I. No tinc cap amic ni amiga que estudiï a quí. [0 punts] J. M’encanten els laboratoris. [2 punts] K. Tindré algunes tardes lliures. [2 punts] L. Uf! S’han acabat les colònies! [0 punts] M. M’he de llevar massa d’hora. [0 punts] N. Farem tecnologia. M’agrada molt. [2 pu nts] O. Em sembla que a l’ESO els professors i les professores no són tan amables. [0 pun ts] P. Ara podré anar més a la meva. [2 punts ] Q. Tot serà molt millor perquè soc un any més gran i em sé espavilar. [2 punts] R. Hauré d’estudiar més. Quina llauna. [0 punts] S. M’encanta estudiar i aprendre coses no ves! [2 punts] T. Llibres nous! Quina il·lusió! [2 punts] Com ho veus? Vols parlar-ne? De 0 a 6 punts No estàs gaire content. Has de prendre-t’ho una mica millor i confiar en la família, les amistats i el professorat perquè t’ajudin. De 8 a 12 punts Necessites una mica de temps, però segur que te’n sortiràs. Has de tenir més confiança en les teves pròpies possibilitats. 14 punts o més Fantàstic! Tot anirà molt i molt bé. Tens moltes ganes de començar. ES0000000119457 124941_Llengua_1_ESO U1_p006a031_113225.indd 6-7 16/2/22 15:13 13 Converses escrites Quan es reprodueix una conversa per escrit, es fan servir signes ortogràfics per reflectir el to o el context del diàleg. El guió (–) marca cada intervenció de les persones que participen en la conversa. Els signes d’exclamació (!) i d’interrogació (?), i els punts suspensius (...) suggereixen l’entonació, les pauses i l’expressivitat. Les converses Les persones que intervenen en una conversa s’anomenen interlocutors i interlocutores. La majoria de les converses tenen una estructura semblant: els interlocutors se saluden, parlen de temes diversos i s’acomiaden. obertura És la primera part de la conversa, en la qual els interlocutors se saluden, es reconeixen i estableixen contacte. desenvolupament És la part central de la conversa, els interlocutors parlen del tema o dels temes que els interessen. tancament És l’última part, en què es tanquen els temes, el diàleg s’acaba i els interlocutors s’acomiaden. Les fórmules lingüístiques que utilitzem per saludar, acomiadar-nos, presentar-nos i mostra r agraïment són formals o informals segons les persones a qui ens adrecem i la situació en què ens trobem. De la mateixa manera, els gestos, la mirada, el contacte i la distància entre els interlocutors demostren el nivell de conei xença i proximitat que hi ha entre ells. A C T I V I T A T S 14 Escolta atentament aquest fragment del programa de ràdio A l’estiu tota cuca viu, i respon: Quines paraules fan servir els dos personatges quan comença l’entrevista? Transcriu a la llibreta les rèpliques de salutació. Amb quin gest podrien acompanyar les salutacions, si la trobada fos fora de la ràdio, per exemple al carrer? 15 Quines paraules fan servir els personatges per acomiadar-se? Escriu-les. Al final de l’entrevista, fan servir algunes expressions que no serveixen per acomiadar-se. Tria’n alguna i digues per a què serveix. 16 Digues si aquestes afirmacions són certes o falses: L’Esteve Faura viu obsessionat per la seva forma física. L’Esteve Faura treballa en una editorial. L’Esteve Faura acaba de publicar un llibre. L’Esteve Faura està ben informat de l’actualitat. A l’Esteve Faura li agrada la música. 17 Contesta aquestes preguntes: A què es dedica l’Esteve Faura? A l’Esteve Faura li agrada més escoltar la ràdio o mirar la tele? En quin moment del dia prefereix escoltar música? Per què l’Esteve Faura se’n va a dormir molt tard, de vegades? 18 Justifica aquestes afirmacions amb dades extretes de la conversa: L’Esteve Faura és matiner. L’Esteve Faura és un home metòdic. 19 Torna a escoltar el mateix fragment i troba-hi expressions que puguin acabar amb els signes de puntuació següents: signe d’interrogació signe d’exclamació punts suspensius punt COMUNICACIÓ 1 La llengua i les relacions socials ES0000000119457 124941_Llengua_1_ESO U1_p006a031_113225.indd 13 16/2/22 15:18 14 20 Relaciona les salutacions següents amb les situacions descrites a sota. Si hi ha més d’una possibilitat, escriu-les totes: Bona nit Déu-vos-guard Hola! Quant de temps sense veure’t! Ei! Et trobes un amic a la placeta del barri. Una senyora entra en una pastisseria. La teva mare i la teva tieta es troben a la parada de l’autobús. El presentador del Telenotícies comença el programa. Una persona es troba una antiga companya de feina. A C T I V I T A T S 21 També a l’hora d’acomiadar-se, les expressions varien segons el grau de formalitat. Imagina’t situacions en què es podrien fer servir les fórmules de comiat següents: Passi-ho bé. A reveure. Adeu! Ha estat un plaer. Que vagi bé. Quin gest podria acompanyar cadascun d’aquests comiats? 22 Aquest text és una conversa entre dues persones, escriu-lo en la disposició correcta perquè s’entengui i fes servir els signes de puntuació adients: Com anem. Bé, i tu. També molt bé. M’han dit que te’n vas a l’Everest. I ara. Qui t’ho ha dit. No en té ni idea. Simplement he començat a buscar informació per fer una expedició a l’Aconcagua, però no sé si podré anar-hi. COMUNICACIÓ EN LA PRÀCTICA Llenguatge no verbal Sovint acompanyem o, fins i tot, substituïm les nostres paraules amb gestos. Indica com interpretes els gestos que fan les persones de les fotografies. Digues quin gest faries per expressar els missatges següents i comenteu-los per parelles: Demanar a algú que parli més alt. Mostrar incredulitat sobre alguna cosa. Demanar la paraula en un debat. Dir a algú que li telefonaràs més tard. Donar a entendre que una cosa t’és igual, que no et fa ni fred ni calor. Dir a algú que s’atansi. ES0000000119457 124941_Llengua_1_ESO U1_p006a031_113225.indd 14 16/2/22 15:18 Aprendre llengua és un llarg camí que es recorre CONSTRUINT MONS més equitatius, més justos, més sostenibles. Per aconseguir-ho, et proposem un itinerari amb unes quantes fites. Itinerari didàctic A partir d ’un TEMA ACTUAL , proper a la teva realitat i que t’interessa, començarem a posar en pràctica estratègies comunicatives: parlarem dels nostres hàbits, del que ens agrada fer, de la manera de viure i d ’estudiar, de les vacances... i també de com és el món, com ens agradaria que fos i què podem fer per contribuir a construir un món millor. La base de la comunicació és als textos, tant orals com escrits, tant espontanis com planificats. Per això treballarem la comprensió lectora des de diversos punts de vista, aprofundirem en els tipus de textos i les diferències entre ells, sabrem seleccionar i contrastar la informació –amb l 'ajuda del quadern d'alfabetització mediàtica– i també ens centrarem en aspectes concrets per millorar la comunicació oral i l’expressió escrita. La gramàtica i l’ortografia són eines que ens ajudaran a comunicar-nos de manera eficient. Treballarem la llengua potenciant la reflexió lingüística i l’aplicació a situacions reals de la vida quotidiana. A la secció EN LA PRÀCTICA t'adonaràs de la presència de la llengua en la vida real. INICI DE LA UNITAT 1 SABERS BÀSICS Comunicació 2 SABERS BÀSICS Llengua 3 65 64 OBTENIR INFORMACIÓ 1 En aquest text se’ns explica el cas d ’una família que porta el fill al metge. Respon aquestes preguntes: El metge és jove i inexpert o bé és un home gran? Com ho saps? El nen està gaire preocupat per la seva salut? I els pares? Quin mètode fa servir el metge per fer un diagnòstic? L’encerta? El metge pensa que el nen té una malaltia greu? 2 Quan el nen respon el qüestionari, diu el nom d ’uns quants personatges de ficció i també noms d ’escriptors. Fes-ne una llista i digues qui són. INTERPRETAR EL SENTIT 3 Per què creus que els pares diuen que els amics del nen són invisibles? 4 Creus que els pares saben què és un test? Què t’ho fa pensar? 5 El text està narrat en primera persona. Des del punt de vista de quin personatge se’ns explica la història? Creus que els pares i el metge són personatges realistes? Fes-ne una breu descripció i comenta si hi ha algun tret que trobis exagerat. 6 Les converses que es reprodueixen a la lectura són espontànies, planificades o una barreja de totes dues? Explica per què ho penses. 7 Et sembla que el protagonista té una malaltia de veritat? Explica per què els seus pares creuen que sí i comenta si hi estàs d ’acord. REFLEXIONAR I EXPRESSAR-SE 8 Escull un dels personatges que apareixen en la narració i explica l’escena des del seu punt de vista. Abans de començar a redactar, prepara’t un petit guió que contingui les diferències més importants que hi haurà entre el teu text i el que has llegit. 9 Trobes que aquest text és irònic? Explica per què i selecciona’n fragments per justificar la resposta. PARLEM-NE Dividiu la classe en dos grups i feu un debat en què cada grup defensi una de les idees següents, encara que no sigui el que penseu realment: Llegir és avorrit, costa posar-s’hi i costa entendre els llibres. Prefereixo mirar sèries o jugar a videojocs. Llegir és divertit, els llibres són plens d ’històries interessants i imaginatives. Si un llibre no m’interessa, el deixo i n’agafo un altre. COMPRENSIÓ LECTORA 3 –Blancaneu? –M’ has de d ir el pr imer que et v ing u i a l cap. No em facis preg untes. –Nans! ... –Submar í. –Ju l i. No ju l iol , Ju l i . –Ju l i? –Sí , doctor, vostè ha d it submar í i jo, Ju l i. Una a lt ra i nter r upció per fer u n sospi r l la rg , tor na r a encreua r les cames , rascar-se l ’orel la amb la caput xa del bol íg ra f i a l largar el col l com si la camisa l ’estig ués ofegant . –Perdona ... Qu ina relació creus que hi pot haver entre un submar í i Ju l i? –Ju les... No sap a qu i em referei xo? Ju les Verne... Ho entén? No va d ir que no, però l i va ig l leg ir a ls u l ls el que pensava . –Doctor, que m’estic mor int? –No, no. Físicament sembla que est à s bé . . . A lmenys , a i xò crec . Ta l vegada farem unes anà l isis. –Doncs si no m’estic mor int , d ig u i-ho a ls pares, que sembla que pensen que el que em pa ssa és term i na l . I amb aquests d isg ustos , enca ra serà la ma re qu i necessitarà que la ing ressin. El pare em va aga far enèrg icament les espat l les. –Ho superarem, f i l l , junts ho superarem. –Què hem de superar, pare? –El que et passa . El metge es va dei xar caure en la formidable butaca i va ajuntar les mans. Em va m i ra r f i x ament sense pronu ncia r pa rau la . Va roma nd re a i x í u na bona estona . Va ig sentir una cosa semblant a l batec d ’un cor. Em va ig concentrar en el sent it de l ’oïda . P u m-pu m , pu m-pu m , pu m , pu m-pu m , t u m-t u r u m , pum-pum... Sens dubte, era el cor de la mare, que pod ia petar d ’un moment a l ’a ltre, per la qua l cosa em va ig d ir ig ir a l doctor : –Dig u i a lg una cosa ara matei x o la mare no sor tirà v iva de la consu lta . –Oh , perdó –va d i r a l matei x temps que sepa rava les ma ns i , com que no sabia què fer-ne, començava a netejar-se les ung les amb la caput xa del bol íg ra f , una eina que, segons va ig dedu ir, era força impor tant per a la hig iene–. El cas és que ha ig de ser sincer... –Va mirar els pares.– El seu f i l l no és gens... gens... simple. És més av iat x implet! La mare va sospirar amb amargor i el pare va aba i xar el cap, com si volg ués comprovar que la brag ueta continuava tancada . –El meu d iag nòstic, sense ser def in itiu , és que el seu f i l l , probablement , és... cu lte! I no els v u l l a larmar, però em temo que la ma la ltia es troba en una fase bastant desenvolupada . Miquel A rguimbau El nost re f ill llegei x . És g reu? (Adaptació) ES0000000119457 124941_Llengua_1_ESO U3_p060a085_112850.indd 64-65 17/2/22 12:06 15 Comenteu les fórmules de salutació i comiat que heu après i els gestos que heu fet servir, i valoreu els recursos que podríeu incorporar a la vostra vida quotidiana. Comiats Per parelles, sense repetir amb els companys i companyes de l’activitat anterior, representeu les converses de comiat que podrien tenir lloc en cadascuna d’aquestes imatges. No us oblideu del llenguatge no verbal. Representeu davant de tota la classe algunes de les escenes que heu creat i comenteu-les tots junts. En les converses que representeu hi ha d’haver una salutació informal i una de formal, un comiat informal i un de formal. Salutacions La conversa següent correspon a una de les fotografies anteriors. Representeu-la teatralment, en grups de tres, tenint en compte que només dos parlen però que el tercer també ha d’actuar (posició, moviment i gestos): –Ei! Hola! –Hola! Com va? –Guai! Ah! Aquest és en Marc, és nou. –Ah! Hola! En el mateix grup de tres, imagineu-vos la conversa de salutació que mantenen els tres personatges de l’altra fotografia. Sense escriure-la, memoritzeu-la i presenteu-la, tenint cura del llenguatge no verbal (postura, mirada, gestos i expressió facial). COMUNICACIÓ ORAL 1 Salutacions i comiats ES0000000119457 124941_Llengua_1_ESO U1_p006a031_113225.indd 15 16/2/22 15:19 16 Aquí tens un seguit de recomanacions generals que et poden ser útils: Al llarg d’aquest curs que comença i durant tota la Secundària, hauràs de presentar molts escrits: exercicis, redaccions, dictats, resums, controls... El professorat t’indicarà les normes de presentació que has de seguir en cada cas i si ho has de fer a mà, amb ordinador, o bé pots triar. PAS A PAS 1 Tria un sistema perquè els fulls no es rebreguin ni s’embrutin. Pots portar-los dins d’una carpeta o, fins i tot, presentar-los dins d’un dossier de plàstic o un sobre de mida DIN A4. 2 Si hi ha diversos fulls, tria un sistema perquè no se’n perdi cap ni es desordenin. Pots grapar-los o, si el treball té molts fulls, enquadernar-los. 3 Si és un treball escrit a mà, fes servir paper blanc i, si et cal, utilitza una pauta per escriure recte. 4 Deixa un marge ample tot al voltant de l’escrit (a dalt, a la dreta, a l’esquerra i a baix). 5 No t’oblidis de posar el teu nom i cognoms i d’indicar el curs i grup classe, preferiblement a dalt de tot perquè el professorat pugui saber immediatament a qui pertany el treball. 6 Escriu amb bona lletra: lligada, clara i d’una mida adequada. Si no tens l’hàbit de fer-ho, comença a acostumar-t’hi des d’ara mateix, perquè t’afavorirà en les correccions de treballs i exàmens. 23 En grups, expliqueu oralment el sistema de presentació i transport dels treballs que acostumeu a fer servir i valoreu si us va bé o si heu de canviar-lo. Un portaveu de cada grup exposarà les conclusions en veu alta per posar-les en comú amb tota la classe. 24 Amb un full DIN A4 i un retolador negre, prepara’t una pauta per fer-la servir de guia quan escriguis a mà en un full en blanc. Deixa un marge d’uns 3 cm tot al voltant del full. Deixa una separació d’1 cm entre ratlla i ratlla. Fes servir clips perquè quedi ben agafada al full en blanc on escrius i comprova que és pràctica per escriure les línies rectes. A C T I V I T A T S 25 Escriu a mà una presentació personal fent servir la pauta: Anota-hi les teves dades personals i el grup classe del qual formes part; tingues cura de fer servir correctament les abreviacions. Explica breument com és la teva personalitat, què t’interessa, què t’agrada, quines activitats fas fora de l’escola, etc. Afegeix-hi tot el que tinguis ganes d’explicar sobre tu, els teus gustos i la teva manera de ser. Al final de l’escrit, comenta algun detall que pensis que t’identifica o explica alguna anècdota que creguis que pot servir perquè et coneguin millor. Escriu l’abreviació correcta del curs (1r) i la lletra del grup classe majúscula i sense cometes (A, B, C...): 1r A, 1r B, 1r C... Presentem bé els escrits EXPRESSIÓ ESCRITA ES0000000119457 124941_Llengua_1_ESO U1_p006a031_113225.indd 16 16/2/22 15:19 45 44 1. Estructura de les oracions Les oracions són enunciats d’un text amb tres característiques bàsiques: Tenen principi i final. Aquest fet s’aprecia molt clarament per l’entonació i , si es tracta d’un escrit, per la majúscula inicial i el signe de puntuació final (un punt, un interrogant, un signe d’exclamació o tres punts suspensius). Les futbolistes surten al terreny de joc. És una oració. Les futbolistes No és una oració. Tenen, com a mínim, un verb en forma personal. Aquest verb expressa una acció, un estat o un procés. Demà a les deu obrirà el centre comercial. És una oració. Amanida És una frase, no una oració, perquè no conté cap verb. Quan una oració està formada per una sola paraula, ha de ser necessàriament el verb, per exemple: Salteu! Tenen unes parts o constituents típics: –Sempre tenen predicat. El predicat és el grup de mots organitzat al voltant del verb que expressa l’acció, l’estat o el procés de l’oració. Aquest diumenge menjarem verb calçots amb romesco. predicat oració –En molts casos tenen subjecte. El subjecte expressa la persona, l’animal o la cosa concreta o abstracta que protagonitza el que diu el verb. Normalment, fa la funció de subjecte un grup de mots al voltant d’un nom o bé un pronom personal, tot i que en alguns casos el subjecte no apareix. Els ballarins subjecte van actuar magistralment. predicat oració GRAMÀTICA 2 Les oracions 2. Classes d’oracions Segons les parts o constituents que les formen , di stingim diferents classes d’oracions. Oracions amb subjecte i predicat explícits Són moltes les oracions que presenten un subjecte i un predicat explícits, és a dir, expressats. Per distingir en aquests casos els dos constituents cal tenir en compte que poden anar en diferents posicions: El subjecte davant del predicat. Els acròbates subjecte van rebre un fort aplaudiment. predicat El subjecte darrere del predicat. Aviat sortirà al mercat predicat una nova consola de videojocs. subjecte El subjecte intercalat amb el predicat. Lentament predicat l’Agnès subjecte anava enfilant-se a la pomera . predicat Oracions amb subjecte el·líptic Sovint en les oracions , especialment si formen part d’un text , donem per sobreentès el subjecte. Diem, en aquests casos, que el subjecte és el·líptic. Gràcies a la persona del verb i al context, s’entén de qui parlem. Per exemple: La Míriam va sortir de casa esperitada. [Ø] Va travessar la plaça i [Ø] va anar a trobar la seva amiga Najat. [Ø] Li volia explicar la notícia abans que ningú. Oracions amb verbs impersonals També hi ha verbs que només tenen tercera persona del singular. És el cas dels verbs que expressen fenòmens meteorològics o atmosfèrics (com ara nevar o fosquejar) i d’algun altre, com ara haver-hi. Aquests verbs apareixen en oracions que només tenen predicat, perquè el seu significat no admet que cap subjecte protagonitzi l’acció, l’estat o el procés. Per exemple: Hi ha un abric gris al penja-robes de l’entrada. La concordança El verb i el subjecte concorden en nombre i persona. Per exemple: Els informàtics van recollir els ordinadors espatllats. Com que el subjecte és una tercera persona del plural (els informàtics), el verb està en tercera persona del plural (van recollir). El . conductor va frenar suaument Començo amb majúscula. Aquí s’acaba aquesta oració. Soc un verb en forma personal i, amb els meus amics, formo una oració. C O N N E C TA A M B E L T E M A Per què aquestes paraules no formen una oració? molts cotxes al carrer Afegeix-hi tot el que calgui per formar una oració. ES0000000119457 124941_Llengua_1_ESO U2_p032a059_112849.indd 44-45 17/2/22 12:19 159 158 Per saber si hem d ’utilitzar l’accent obert o l’accent tancat, hem de enir en compte els punts següents: 1. Sempre que la a s’accentua gràficament, porta accent obert: à. 2. Sempre que la i i a u s’accentuen gràficament, porten a cent tancat: í, ú. 3. La e i la o poden portar els dos tipus d ’ac ent gràfic: bert (è, ò) o tancat (é, ó). Si la teva manera de pronunciar aquestes vocals no coincideix amb la manera d ’accentuar-les, et convé conèixer les tendències generals. L’accent de la o L’accent de la e ORTOGRAFIA 6 Accent obert i accent tancat A C T I V I T A T S 33 Escriu els gentilicis corresponents als països següents: França Senegal Camerun Islàndia Irlanda Dinamarca 34 Escriu, primer sencers i després abreujadament, els ordinals que corresponen gràficament als casos següents: El que ve després del quart. El que fa vint-i-dos de la llista. El que va abans del que fa trenta-u. 35 Escriu l’infinitiu de les formes verbals següents: naixeria coneixeré eren mereixia convenceràs creixerem 36 Copia aquesta taula i completa-la amb les formes verbals indicades, seguint el model: A C T I V I T A T S 31 Escriu paraules agudes que corresponguin a aquestes definicions i digues què tenen en comú: Engrescament, alegria que tenim en veure una cosa, per fer una cosa, etc. Fixació del pensament en el que ens estan dient, el que estem veient, etc. Reunió de moltes persones en un lloc públic per protestar o per reivindicar alguna cosa. Quantitat de menjar que es dona a una persona o a un animal en un àpat o menjada. Unió de persones amb un objectiu determinat. 32 Forma adjectius acabats en -ós, derivats d ’aquests noms. Tingues en compte que en alguns casos hauràs de fer canvis a l’arrel: blau negre blanc groc neguit coratge oli enveja C F paraules agudes En general: ó lesió, raó, orgullós paraules planes En general: ò còmic, mòbil, bròquil paraules esdrúixoles En general: ò anònima, pròxima, història no segueixen la tendència general Agudes amb ò això, allò, però Planes i esdrúixoles amb ó córrer, fóssim, fóssiu, estómac, fórmula en general: è setè, dèbil, tragèdia, telèfon, anglès casos concrets: é 1a persona del singular del futur cantaré, viuré imperfet de subjuntiu ballés, balléssim, balléssiu compostos de bé i més també, gairebé, només alguns infinitius ésser, créixer, témer, prémer altres mots freqüents després, ximpanzé, puré, consomé, congrés, préssec, església infinitiu imperfet d ’indicatiu (1a plural ) futur (1a singular) imperfet de subjuntiu (1a i 3a singular) caure quèiem cauré caigués ser dir seure cantar aprendre fer EN LA PRÀCTICA Menú A prop de l’escola hi ha un restaurant que té el menú escrit en una pissarra, però s’han adonat que no hi han posat cap accent gràfic. Copia el menú i accentua gràficament totes les paraules que calgui. Què et sembla que un establiment públic tingui un cartell penjat amb errors ortogràfics? Creus que dona mala imatge? Per què? Entrants Consome Pure de verdures Esparrecs a la brasa amb tires de baco Amanida tebia d ’endivies i tomaquet Segons plats Salmo al forn Arros amb girgoles Bacalla amb cremos d ’alls Vedella amb pesols Postres Pressec en almivar Gelat de torro Xarrup de melo Pastis de platan Cafe, aigües minerals, vi de la casa i pa ES0000000119457 124941_Llengua_1_ESO U6_p146a169_112853.indd 158-159 17/2/22 12:33 4
Sayaka Kamikariya, la japonesa que ha après català jugant a Scrabble Sayaka Kami ka r i ya é s una j apo - ne s a apa s s i onada pe r l ’ S c r abb l e en català. Confessa que li ha canviat la vida . Gràcies a aquest joc ha après el català i ha aconseguit integrar-se encara més a Catalunya. No hi ha dia que no hi dediqui unes quantes hores. C o m v a s c o m e n ç a r a j u g a r a l’Scrabble? Q u a n v a i g a r r i b a r a C a t a l u n y a , v a i g e n t e n d r e q u e n e c e s s i t a v a parlar en català per integrar-me. A mi m’agrada que quan algú ve al J a p ó f a c i l ’ e s f o r ç d ’ a p r e n d r e e l n o s t r e i d i om a i n o e s c o n f o r m i amb l’anglès. Per això vaig decidir d’apuntar-me a classes de català i allà el meu professor ens va recomanar jugar a l’Scrabble. Per tant, podríem dir que aquest joc t’ha ajudat a aprendre català? Ja en sabia una mica, però és veritat que gràcies al joc he mi l lorat moltíssim en el vocabulari. Per jugar és bàsic saber escriure una paraula correctament i això m’hi ha ajudat molt. Em va ajudar a millorar amb la l lengua d’una manera més fàcil i divertida. Què t’hi va enganxar? S up o s o q u e c om amb q u a l s e v o l j o c , q u a n g u a n y e s e t s e n t s b é i a i x ò e n d e f i n i t i v a t ’ h i e n g a n x a . Q u a n c o m e n c e s a a c o n s e g u i r bons resul tats t ’animes i vols jug a r u n a p a r t i d a m é s i g u a n y a r . Però, en definitiva, l’Scrabble s’ha convertit en una manera de conèixer gent i integrar-me en la cultura catalana. Vilaweb, 26 d’agost del 2016 (Adaptació) 1 Vol s j ugar en l í ni a? Scrabble 3D (https://www.softcatala. org /programes/scrabble3d) és un Scrabble que es pot fer al gust de cadascú. Es poden fer partides amb un tauler 3D i amb altres jugadors. 29 Jugar amb les lletres L’Scrabble és un joc de tauler lingüístic. Consta d’un sac amb 100 lletres i un suport físic per jugador. Cada jugador té set lletres per ronda, amb l’objectiu d’acumular la màxima puntuació possible formant paraules al tauler, on hi ha caselles de bonificació. Guanya qui, un cop s’han acabat les fitxes, té una puntuació més alta . Les fitxes tenen una lletra amb un valor de l’1 al 10. Lletres habituals com la A o la E valen 1 punt, mentre que lletres menys habituals com la Ç i la X valen 10 punts. L’estructura que es va formant s’assembla a la dels mots encreuats. De fet, l ’ int roductor de l ’ Scrabb l e a Cata lunya va ser Ave l · l í Ar t í s -Gener , Tí sner (1912-2000), considerat el pare dels mots encreuats en català. La Federació Internacional de Scrabble en català (FISC) es va formar per facilitar la creació de clubs i grups de joc. Des del 2009 es duu a terme el Campionat de Scrabble Escolar en català per a estudiants. Per validar una paraula, es pot fer servir qualsevol diccionari. Durant els campionats i tornejos es fa servir el Leximots, el diccionari oficial de Scrabble en català. 1 Busca les normes del joc de l’Scrabble i esbrina si s’hi poden fer servir els plurals i les conjugacions verbals. 2 Sabries dir per què en la versió catalana no hi ha fitxes de les lletres K, W i Y? 3 Feu un taller de Scrabble a classe. Podeu jugar per parelles i fixar un temps, per exemple, de 15 minuts per parella i ronda, i fins a un màxim de 12 tirades per parella. Podeu fer tres rondes i sumar els punts que hàgiu fet per determinar qui guanya. Podeu complicar el joc restringint les paraules a una àrea temàtica (per exemple, els esports o els animals). CAMPIONAT MUNDIAL DE SCRABBLE Saps que l’any 2005 es va fer el primer Campionat Mundial de Scrabble en català? Fins al 2018 se n’han fet vuit edicions. ➜ 28 LA LLENGUA EN LA MEVA VIDA ES0000000119457 124941_Llengua_1_ESO U1_p006a031_113225.indd 28-29 16/2/22 15:17 Coavaluació per parelles 1 31 30 A V A L U A C I Ó R À P I D A Anem de colònies La mare de la Cristina ens duia a les colònies amb el seu cotxe. Al s u costat hi anava la seva filla, i al darrere, nosaltres tres. El David i la Belén feien broma, mentre jo continuava amb el cap recolzat a la f inestreta, per on mi rava un cop i un altre sense saber ben bé el que volia. La mare de la Cris va adonar-se de la meva impaciència i es va espantar: –No et deus estar marejant, Álvaro? –va reduir l a ve loc i tat i em va preguntar– : Vol s que ens aturem un moment? –Oh , no , ma a ! – l a Cr i s t i na e s va avança r a respondre–. No ens fumis, que ja fem tard i no em faria cap gràcia que fóssim els últims! –És veritat –va afegir el David–. Ens poden tocar les habitacions pitjors. –Habitacions? –el va tallar la Belén–, però què et penses que són unes colònies?, un hotel? –No ser ia mala idea –i se l i van i l · luminar el s ulls–. A mi no m’importaria que fos com els de les pel·lícules: jacuzzi, tele, antena parabòlica i Play amb pantalla gran. Mmm, que interessant! –Doncs res d’això. Estarem en plena natura, far em e s po r t , h i hau r à j o c s d ’ e qu i p i c omp e t i - cions diàries... Ja en tenia ganes! –va sospirar la Belén, i després, mirant-me, va afegir–: Quina gran idea, això de les colònies, Álvaro! –Sí, sí... –vaig dir, sense convenciment. Feia temps que estava penedit de la meva «gran i d e a » , i a r a que amb p r ou f e i ne s f a l t a v a una hora per arribar-hi, em feia mal l’estómac. –Heu tingut molta sort! –va apuntar la mare de la Cris–. Només quedaven quatre places! –Sí, sí –vaig repetir. El que no sabia la mare de la Cris, ni tampoc les noies, és que precisament va ser perquè hi hav i a n o m é s q u a t r e p l a c e s q u e v a m d e c i d i r d’apuntar-nos a les colònies. El David, el meu millor amic, em va ajudar a preparar el pla. José María Plaza Les colònies de la guineu voladora 1 Podríem dir que aquest text és bàsicament dialogat? Per què? 2 El llenguatge d ’aquest diàleg és formal o informal? Copia’n un fragment per demostrar-ho. 3 Per què l’Álvaro repeteix «sí, sí» dues vegades sense convenciment? 4 Per què creus que l’expressió «gran idea» està escrita entre cometes? 5 Ordena alfabèticament aquesta llista de paraules: habitacions hotel oh a amb hora avançar haurà això anava 6 Digues de quina modalitat és l’oració inicial del text. Converteix-la en optativa i en dubitativa. 7 Busca en el text paraules en què la lletra c soni de dues maneres diferents. 8 Busca en el text paraules en què el so de la c de Cristina es representi amb lletres diferents. 9 El text que has llegit forma part d ’una novel·la juvenil. Creus que és gaire literari? Què creus que li falta per ser-ho? Resol aquestes activitats i després intercanvia la resposta amb un company o una companya. Corregiu-vos mútuament i comenteu el resultat: 1 Per a què es fa servir el guió (–) en els diàlegs? 2 Inventa’t situacions en què es podrien fer servir les salutacions i els comiats següents: Benvinguts Moltes gràcies. A reveure! Apa, siau! Fins aviat, cuideu-vos. 3 Explica un signe de llenguatge no verbal que acostumis a fer servir quan parles. 4 Classifica aquests textos en orals i escrits: Una anotació a l’agenda. Una entrevista a la ràdio. Una acotació en una obra de teatre. Les instruccions d ’un entrena or de bàsquet. 5 Quina diferència hi ha entre una ració i una frase? 6 L’oració A veure si te’n surts, és optativa o dubitativa? I l’oració Segurament demà plourà? 7 L’oració Qui ha trucat?, és interrogativa total o parcial? Per què? 8 Ordena alfabèticament les paraules d’aquests enunciats: Un plat pla, blau clar, ple de pebre negre està. En Pere Peret, pintor premiat per Portugal, porta pots i potinguetes per posar pebre picant. La fada Flora fa una festa amb farina fina. 9 Escriu un text breu (d’entre 50 i 70 paraules) amb el títol El llenguatge literari, que contingui les paraules ritme, rima i alteració de la lògica. A P L I C O E L Q U E H E A P R È S ES0000000119457 124941_Llengua_1_ESO U1_p006a031_113225.indd 30-31 16/2/22 15:15 Al final de cada trimestre, faràs un MICROPROJECTE en què hauràs de buscar informació sobre un tema relacionat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i, després, desenvolupar una tasca, com ara dissenyar un cartell, preparar un debat o fer una exposició oral. Per tancar la part de sabers bàsics de la unitat, desenvoluparàs un petit projecte, sovint en equip, que et permetrà posar en pràctica el que has après i millorar les teves destreses comunicatives. Que s’alci el teló!, M’expliques com ets?, Tu pots ser poeta, Que tothom ho sàpiga! són exemples de situacions d'aprenentatge que trobaràs en aquest llibre. Les rúbriques d ’avaluació t’ajudaran a adonar-te de la teva progressió al llarg del curs. A les pàgines del bloc final de la unitat, trobaràs dues seccions en unitats alternes: LLENGUA I SOCIETAT i LA LLENGUA/LITERATURA EN LA MEVA VIDA, on descobriràs aspectes lúdics, sociològics i culturals relacionats amb la llengua i la literatura, com ara jocs amb les lletres, la geografia de la llengua, el fenomen dels booktubers, etc. En aquest bloc també trobaràs les pàgines d ’avaluació: APLICO EL QUE HE APRÈS i AVALUACIÓ RÀPIDA. SABERS BÀSICS Literatura 4 SITUACIÓ D’APRENENTATGE 5 TANCAMENT DE LA UNITAT 6 MICROPROJECTES TRIMESTRALS 7 51 50 És quan dormo que hi veig clar A Joana Givanel És quan plou que ballo sol Vestit d’algues, or i escata, Hi ha un pany de mar al revolt I un tros de cel escarlata, Un ocell fa un giravolt I treu branques una mata, El casalot del pirata És un ample gira-sol. És quan plou que ballo sol Vestit d’algues, or i escata. És quan ric que em veig gepic Al bassal de sota l’era, Em vesteixo d’home antic I empaito la masovera I entre pineda i garric Planto la meva bandera; Amb una agulla saquera Mato el monstre que no dic. És quan ric que em veig gepic Al bassal de sota l’era. És quan dormo que hi veig clar Foll d’una dolça metzina, Amb perles a cada mà Visc al cor d’una petxina, Só la font del comellar I el jaç de la salvatgina , –O la lluna que s’afina En morir carena enllà. És quan dormo que hi veig clar Foll d’una dolça metzina. J.V. Foix On he deixat les claus... A C T I V I T A T S 38 Valora si aquest poema es pot comprendre de manera racional o si més aviat cal llegir-lo com una invitació a imaginar coses fantàstiques. 39 Indica quins trets del llenguatge literari hi identifiques. LITERATURA 2 Els versos i la rima 1. Els poemes: versos i estrofes Un poema é s un t e x t l i t e r a r i que con s t a de v e r s o s que , en mo l t s c a s o s , s’agrupen en estrofes. Un vers és cadascuna de les línies que componen un poema. Les diferents estrofes d’un poema se separen amb un espai interlineal doble. Els poemes presenten un seguit de recursos expressius propis d’aquest gènere l iterari . Aquests recursos queden def inits en la mètrica. Les principals tècniques que fan servir els poetes són: La quantitat de síl·labes dels versos. La rima. Unes estrofes i composicions fixes. 2. La quantitat de síl·labes dels versos Els versos tenen una quantitat determinada de síl·labes, comptant fins a l’última síl·laba tònica inclosa: És – quan – dor – mo – que hi – veig – clar 1 2 3 4 5 6 7 Ves – tit – d’al –gues, – or – i es – ca – [ta] 1 2 3 4 5 6 7 Cada vers té un nom segons el nombre de síl·labes que el formen . Els versos de dues síl·labes s’anomenen bisíl·labs; els de tres, trisíl·labs; els de quatre, tetrasíl·labs, i així successivament: pentasíl·labs, hexasíl·labs, heptasíl·labs, octosíl·labs, enneasíl·labs, decasíl·labs, etc. Fins a vuit síl·labes, diem que els versos són d’art menor. A partir de nou, parlem de versos d’art major. Hi ha poemes que tenen tots els versos amb el mateix nombre de síl·labes: s’anomenen versos isosil·làbics. N’hi ha, en canvi, que tenen els versos amb un nombre variable de síl·labes, per exemple, perquè n’hi ha de dues mides diferents al llarg del poema: aquests s’anomenen versos anisosil·làbics. Si en un poema no s’ha tingut en compte la quantitat de síl·labes dels versos que el componen, diem que està escrit en versos lliures. línia estrofa paràgraf vers prosa poesia última síl·laba tònica última síl·laba tònica Elisions i sinalefes Per fer correctament el recompte sil·làbic d ’un vers cal tenir en compte: L’elisió, és a dir, l’eliminació d ’una de les dues vocals de paraules contigües: que (e)m veig gepic. La sinalefa, és a dir, la pronúncia en la mateixa síl·laba de dues vocals de paraules contigües: i escata. ES0000000119457 124941_Llengua_1_ESO U2_p032a059_112849.indd 50-51 17/2/22 12:21 55 54 Si volem saber com és una persona i què li agrada, el més fàcil és preguntar-li-ho directament, no trobes? I per no oblidar-nos cap pregunta ni cap resposta, cal PLANIFICAR I ENREGISTRAR UNA ENTREVISTA. Per parelles, us entrevistareu mútuament. Per preparar l’entrevista, cadascú respondrà un qüestionari com aquest, que servirà de base perquè el company o la companya pugui preparar les preguntes: 3 Si és possible, escolteu totes les entrevistes a l’aula. Si no, escolteu cada parella les seves i completeu aquesta rúbrica de 12 punts com a màxim: 2 Agafeu un telèfon mòbil i prepareu-vos per enregistrar l’entrevista. Tant quan pregunteu com quan respongueu, procureu seguir aquestes recomanacions: VALOREM EL RESULTAT A GRAVAR! Indicadors d’avaluació Nivell d’assoliment persona entrevistada persona que entrevista 1 punt 2 punts 3 punts No m’he equivocat He fet uns quants errors. He fet algun error. No he fet cap error. Se m’ha sentit La meva veu se sentia fluixa. Se m’ha sentit força bé. Tothom m’ha sentit molt bé, alt i clar Se m’ha entès No he parlat amb bona entonació. He parlat amb una entonació no gaire bona. Se m’ha entès molt bé perquè he parlat amb una bona entonació. He improvisat No he fet cap pregunta que no tingués prevista. He fet unes quantes preguntes que no tenia previstes. He estat tota l’estona pendent de les respostes per millorar l’entrevista amb preguntes noves. puntuació Sigueu clars Parleu a poc a poc i en veu alta, que se us senti bé; vocalitzeu i pronuncieu bé totes les paraules, sense equivocar-vos ni dubtar. No us atabaleu Si us equivoqueu o no sabeu què respondre, mireu de rectificar i continueu endavant, cap a la pregunta següent. Escolteu bé Pareu atenció a les respostes i no tingueu pressa per passar a la pregunta següent. Improviseu Potser després de sentir alguna resposta se us acudeixen més preguntes interessants que no heu previst abans. No dubteu i feu-les abans de tornar al guió previst. Aclariu Si les respostes a les preguntes són massa breus o no us convencen, demaneu a la persona entrevistada que us expliqui què vol dir amb més detall. 2 Dades personals Em dic... Visc a... (barri o poble) L’any passat anava a l’escola... Em defineixo així:... El que aprecio més dels altres és... Estudis L’assignatura que m’agrada més és... La que no m’agrada gaire és... De gran m’agradaria ser... Gustos i aficions L’esport que m’agrada més és... Un llibre que m’ha agradat molt és... El que m’agrada més fer és... També se’m dona força bé... L’habilitat que m’agradaria tenir seria... M’agradaria anar de vacances a... 1 Després d ’emplenar el qüestionari, intercanvieu-lo amb el company o la companya. Cadascú prepararà les preguntes de l’entrevista tenint en compte tant les respostes donades com el coneixement previ que teniu de la parella. Procureu que les preguntes no siguin gaire evidents i que tinguin interès per a la resta de la classe. ENS PREPAREM M’expliques com ets? SITUACIÓ D’APRENENTATGE ES0000000119457 124941_Llengua_1_ESO U2_p032a059_112849.indd 54-55 17/2/22 12:24 57 56 I AL MÓN, ENCARA MÉS! Al món sencer s’hi parlen unes 6.000 llengües, de les quals només un 3% són europees, és a dir, molt poques. La major part de llengües es parlen als continents asiàtic i africà. Però, atenció! No hem de confondre les llengües amb els països. No hi ha cap país al món on es parli només una llengua, i alhora hi ha llengües que es parlen en més d ’un país. Per exemple: a França es parla francès, però també bretó, occità, cors, català... Alhora, el francès es parla a molts països: França, Bèlgica, Suïssa, Canadà, Senegal, Mali, Níger, Burkina Faso, Costa d ’Ivori, etc. adeu ciao bye bye dehina huni zàijiàn hasta luego paalam do svidaniya wadaeaan alavida au revoir A CATALUNYA ES PARLEN UN MUNT DE LLENGÜES Des de molt antic, Catalunya ha estat un lloc de pas i d ’acollida de persones procedents de tots els racons del món. Avui, a Catalunya viuen persones d ’unes 180 nacionalitats i s’hi parlen més de 300 llengües. Sembla mentida! Però és ben cert. A part del català i el castellà, a les escoles i als instituts s’hi senten converses en amazic, àrab, hindi, mandinga, panjabi, quítxua, romanès, rus, ucraïnès, urdú, wòlof, wu o xinès mandarí. Són algunes de les llengües que es parlen a casa nostra. I dins d’aquesta diversitat, el català juga un paper de cohesió social que ens fa sentir part d’una mateixa comunitat, que respecta la identitat de cadascú. Amb la música és més fàcil d’entendre: hi ha la tira de grups que fonen músiques d’arrels diverses, i la lletra pot ser en català. PARLEM-NE Quines llengües es parlen a la vostra classe? Heu detectat alguna mena de prejudici? Esteu d ’acord amb aquestes afirmacions? Amb quines? Per què? – El món seria millor si tots parléssim la mateixa llengua. – Cada llengua aporta riquesa cultural i personal. – Totes les llengües tenen el mateix valor. – Les llengües es valoren pel nombre de parlants que tenen. – La diversitat no tan sols no és cap obstacle per a la convivència, sinó que la fa possible. LA SALUT DE LES LLENGÜES Le llengües també es poden morir, o sigui, desaparèixer. Una llengua mor quan mor l’últim parlant que la tenia com a llengua materna. A vegades, això passa per culpa d ’un genocidi, però la causa principal de la desaparició de la diversitat lingüística són les migracions, que poden comportar la interrupció de la transmissió lingüística entre generacions i conduir una llengua cap a la seva fi. PARLAR SENSE VEU Les persones sordes es comuniquen amb una llengua de signes. La gestualitat d ’una mà o de totes dues, l’expressió de la cara, els moviments labials, facials, de les espatlles o del cap, la inclinació del cos, la mirada... són elements a través dels quals s’expressen els missatges. Igual que hi ha llengües orals diferents, també hi ha llengües de signes diferents. N’hi ha més de 400 arreu del món, una de les quals és la llengua de signes catalana (LSC ). El flamenc no fa per al català. El català no fa per al flamenc. Ara ho veureu! L’antídot? Acceptar la diversitat lingüística i combatre els prejudicis farà que entenguem que les llengües ens ajuden a prendre maneres diferents de pensar i de viure i, per tant, ens aporten una gran riquesa cultural que ens fa millors com a persones. De fet, totes les llengües ens permeten expressar-nos i comunicar-nos. ELS PREJUDICIS LINGÜÍSTICS Un altre factor són els prejudicis lingüístics, és a dir, un conjunt d ’idees e rònies o negatives que acaben convencent els parlants que una llengua no serveix per a determinades coses, que té menys valor que una altra, etc. 2 Les llengües del món LLENGUA I SOCIETAT La societat catalana és plurilingüe i intercultural perquè s’hi fan servir diverses llengües i perquè hi ha una interacció en iquidora entre diferent cultures. ES0000000119457 124941_Llengua_1_ESO U2_p032a059_112849.indd 56-57 17/2/22 12:24 Frenar el canvi climàtic E l s c a n v i s q u e e s t à p a t i n t e l c l i m a a c t u a l m e n t h a n g e n e r a t u n s f e n ò m e n s n o u s p e r a l s q u a l s h a c a l g u t b u s c a r n o m s n o u s : e f e c t e d ’ h i v e r n a c l e Fenomen d ’escalfament de l’atmosfera provocat per l’acumulació de gasos contaminants que deixen penetrar la radiació solar i retenen la reemesa per la Terra. escalfament global Augment de la temperatura mitjana global, principalment a causa de l’efecte d ’hivernacle. desertificació Procés de formació de deserts induït per l’acció humana, que altera el cicle de l’aigua i el potencial del sòl, i provoca una reducció de la biodiversitat. pluja àcida Pluja que arrossega compostos àcids originats per reaccions químiques de substàncies presents a l’atmosfera, derivades de la crema de combustibles fòssils. La Terra és molt gran i hi ha molts climes diferents: extremadament calorosos, com el tropical; extremadament freds, com el polar, i temperats com el mediterrani. Molt de tant en tant, en algun racó del món es produeix un temporal, un cicló o un huracà extraordinàriament fort i destructiu. Últimament, però, hem vist com alguns d ’aquests fenòmens naturals extrems es produeixen a prop de casa nostra: les pluges torrencials de l’octubre del 2019, el temporal Gloria al gener del 2020, per exemple, van fer desbordar rius, van destruir edificis i carreteres i, en alguns casos, el mal encara no s’ha pogut reparar. Sense anar tan lluny, les dades indiquen també que la temperatura de la Terra està augmentant i que el gel dels pols s’està desfent, o que el canvi entre les estacions és molt més sobtat que abans, o que plou quan no toca... Què està passant? És evident que el clima està canviant i, en les últimes dècades, s’ha observat que aquests canvis són provocats per l’acció humana. És innegable que aquest fet té conseqüències molt greus per als ecosistemes terrestres i que afecta tots els éssers vius. El canvi climàtic també ens pot arribar a afectar en la nostra vida quotidiana. S’hi pot fer res? 171 170 ENS INFORMEM Què és el canvi climàtic? 1 Quins d ’aquests factors creus que es poden veure alterats pel canvi climàtic? la temperatura la freqüència i la intensitat de les pluges el nivell del mar l’abundància o l’escassetat de vegetació la fertilitat del sòl la biodiversitat la sequera la qualitat de l’aire Busca informació per confirmar la teva tria. 2 Observa aquestes imatges i respon les preguntes següents: Creus que són de fa molts anys? On creus que s’han fet? N’hi ha alguna que es podria haver fet a prop de casa teva? Quina idea pots extreure de cadascuna? Tenen alguna relació entre si? Creus que la situació que reflecteixen es podria haver evitat? MICROPROJECTE TRIMESTRAL ES0000000119457 124941_Llengua_1_ESO ANEXO_2 p170a173_118206.indd 170-171 18/2/22 13:00 Aprendràs a comprendre i valorar la literatura a partir del coneixement dels gèneres i dels recursos del llenguatge que la fan especial, però sobretot, a partir de la lectura de fragments d ’obres, que t’ajudaran a descobrir quins són els teus gustos literaris. A més, al final del llibre trobaràs una proposta d ’ITINERARIS DE LECTURA organitzats temàticament, on veuràs que obres escrites en èpoques i estils molt diferents poden estar relacionades. Els animals: un mirall per a l’espècie humana Els animals han estat font d ’inspiració per a molts autors al llarg de tots els temps. Algunes d ’aquestes obres protagonitzades per animals han esdevingut clàssics de la literatura universal. Qui no ha sentit a parlar de la balena Moby Dick? O no s’ha emocionat amb les aventures del gos Buck a La crida del bosc? Qui no ha simpatitzat amb el petit Mowgli, criat per una manada de llops, a El llibre de la selva de Rudyard Kipling? De personatges animals n’hi ha de totes menes, de terribles i de tendres, d ’intel·ligents i de tanoques, de valents i de covards, però, siguin com siguin, a través d ’aquests personatges sovint humanitzats, aprenem aspectes de la nostra manera de ser i de la vida en societat. En aquest itinerari entraràs en contacte amb autors que, servint-se dels animals, han parlat de l’ésser humà, de les seves virtuts i dels seus defectes, des de l’antiguitat fins als nostres dies. ITINERARI DE LECTURA Lectura autònoma: Escolliu una obra protagonitzada per animals o en què els animals hi tinguin un paper important. Proposta de lectura: Tigre, tigre, de Lynne Reid Banks Activitats de creació Escriure una faula. Continuar una narració. Escriure un poema. Itinerari de lectura: Faules Isop Llibre de les bèsties Ramon Llull El paradís dels gats Émile Zola Bestiari Pere Quart 265 Històries d’animals 124941_Llengua_1_ESO ITINERARI_p262a288.indd 265 18/2/22 12:57 5
RkJQdWJsaXNoZXIy