25 A C T I V I T A T S 1 54 Llegeix atentament aquests dos textos literaris i contesta les preguntes següents: Quina mateixa emoció comparteixen els dos textos? En què consisteix el llenguatge literari en cadascun? Explica quins recursos fa servir Joan Maragall i quins utilitza Josep Pla. L’ametller A mig aire de la serra veig un ametller florit: Déu te guard, bandera blanca, dies ha que t’he delit! Ets la pau que s’anuncia entre el sol, núvols i vents... No ets encara el millor temps, pro en tens tota l’alegria. Joan Maragall Els ametllers f lorits El florir dels ametllers, en ple hivern, és el miracle més graciós i lleuger de la terra. És un miracle més graciós com més arriscat es presenta, com més visible és l’extemporaneïtat i l’audàcia de la florida. És quan fa fred que els ametllers són una pura delícia. Quina elegant sorpresa! Ens trobem, doncs, en aquell moment de l’any tan delicat que, en obrir una finestra i mirar a fora, apareix la subtilesa d’un ametller rosat, extasiat, com un vaporós enlluernament. Josep Pla 48 Rellegeix el poema El tigre, de Josep Carner, i explica què ens diu el poeta sobre les característiques físiques d ’aquest animal. Per a cada tret, indica en quins versos es troba la informació. 49 Explica què es diu en el poema, és a dir, quins fets hi succeeixen. 50 Comenta com són les relacions entre els humans i el tigre des de tots dos punts de vista. 51 Fes una llista dels moments del poema en què s’atribueixen al tigre actituds i comportaments humans. 52 Si el poeta volgués transmetre’ns algun ensenyament moral sobre el comportament dels humans envers els tigres, quin seria? Digues si es pot establir alguna relació entre aquesta idea de Josep Carner i les explicacions de l’article de Viquipèdia. 53 Llegeix atentament aquest altre text i justifica amb exemples que està escrit en llenguatge literari: La fageda d’en Jordà Saps on és la fageda d’en Jordà? Si vas pels volts d’Olot, amunt del pla, trobaràs un indret verd i profond com mai cap més n’hagis trobat al món: un verd com d’aigua endins, profond i clar; el verd de la fageda d’en Jordà. El caminant, quan entra en aquest lloc, comença a caminar-hi a poc a poc; compta els seus passos en la gran quietud: s’atura, i no sent res, i està perdut. Li agafa un dolç oblit de tot lo món en el silenci d’aquell lloc profond, i no pensa en sortir, o hi pensa en va: és pres de la fageda d’en Jordà, presoner del silenci i la verdor. Oh companyia! Oh deslliurant presó! Joan Maragall
RkJQdWJsaXNoZXIy