7 6 Ja ets a Secundària U N I T A T 1 S a b e r s b à s i c s La llengua i les relacions socials Salutacions i comiats Presentem bé els escrits El text L’alfabet Els textos literaris SITUACIÓ D’APRENENTATGE Que s’alci el teló! C o m e n c e m b é l ’ E S O Estàs preparat o preparada per al canvi de Primària a Secundària? Ara ho comprovarem. Aqu í tens una llista d’afirmacions perquè assenyalis aquell es amb què estàs d’acord. Fes l’activitat amb sinceritat i s abràs si tens la preparació adequada per començar b é l’ESO: A. Quina mandra! Tot és diferent! [0 punts ] B. M’agraden els canvis. [2 punts] C. Com pesen els llibres! [0 punts] D. Segur que em posen deures cada dia. [0 punts] E. Coneixeré gent nova. [2 punts] F. Més exàmens. [0 punts] G. Els canvis són difícils. [0 punts] H. Per fi a Secundària! [2 punts] I. No tinc cap amic ni amiga que estudiï a quí. [0 punts] J. M’encanten els laboratoris. [2 punts] K. Tindré algunes tardes lliures. [2 punts] L. Uf! S’han acabat les colònies! [0 punts] M. M’he de llevar massa d’hora. [0 punts] N. Farem tecnologia. M’agrada molt. [2 pu nts] O. Em sembla que a l’ESO els professors i les professores no són tan amables. [0 pun ts] P. Ara podré anar més a la meva. [2 punts ] Q. Tot serà molt millor perquè soc un any més gran i em sé espavilar. [2 punts] R. Hauré d’estudiar més. Quina llauna. [0 punts] S. M’encanta estudiar i aprendre coses no ves! [2 punts] T. Llibres nous! Quina il·lusió! [2 punts] Com ho veus? Vols parlar-ne? De 0 a 6 punts No estàs gaire content. Has de prendre-t’ho una mica millor i confiar en la família, les amistats i el professorat perquè t’ajudin. De 8 a 12 punts Necessites una mica de temps, però segur que te’n sortiràs. Has de tenir més confiança en les teves pròpies possibilitats. 14 punts o més Fantàstic! Tot anirà molt i molt bé. Tens moltes ganes de començar. ES0000000119457 124941_Llengua_1_ESO U1_p006a031_113225.indd 6-7 16/2/22 15:13 13 Converses escrites Quan es reprodueix una conversa per escrit, es fan servir signes ortogràfics per reflectir el to o el context del diàleg. El guió (–) marca cada intervenció de les persones que participen en la conversa. Els signes d’exclamació (!) i d’interrogació (?), i els punts suspensius (...) suggereixen l’entonació, les pauses i l’expressivitat. Les converses Les persones que intervenen en una conversa s’anomenen interlocutors i interlocutores. La majoria de les converses tenen una estructura semblant: els interlocutors se saluden, parlen de temes diversos i s’acomiaden. obertura És la primera part de la conversa, en la qual els interlocutors se saluden, es reconeixen i estableixen contacte. desenvolupament És la part central de la conversa, els interlocutors parlen del tema o dels temes que els interessen. tancament És l’última part, en què es tanquen els temes, el diàleg s’acaba i els interlocutors s’acomiaden. Les fórmules lingüístiques que utilitzem per saludar, acomiadar-nos, presentar-nos i mostra r agraïment són formals o informals segons les persones a qui ens adrecem i la situació en què ens trobem. De la mateixa manera, els gestos, la mirada, el contacte i la distància entre els interlocutors demostren el nivell de conei xença i proximitat que hi ha entre ells. A C T I V I T A T S 14 Escolta atentament aquest fragment del programa de ràdio A l’estiu tota cuca viu, i respon: Quines paraules fan servir els dos personatges quan comença l’entrevista? Transcriu a la llibreta les rèpliques de salutació. Amb quin gest podrien acompanyar les salutacions, si la trobada fos fora de la ràdio, per exemple al carrer? 15 Quines paraules fan servir els personatges per acomiadar-se? Escriu-les. Al final de l’entrevista, fan servir algunes expressions que no serveixen per acomiadar-se. Tria’n alguna i digues per a què serveix. 16 Digues si aquestes afirmacions són certes o falses: L’Esteve Faura viu obsessionat per la seva forma física. L’Esteve Faura treballa en una editorial. L’Esteve Faura acaba de publicar un llibre. L’Esteve Faura està ben informat de l’actualitat. A l’Esteve Faura li agrada la música. 17 Contesta aquestes preguntes: A què es dedica l’Esteve Faura? A l’Esteve Faura li agrada més escoltar la ràdio o mirar la tele? En quin moment del dia prefereix escoltar música? Per què l’Esteve Faura se’n va a dormir molt tard, de vegades? 18 Justifica aquestes afirmacions amb dades extretes de la conversa: L’Esteve Faura és matiner. L’Esteve Faura és un home metòdic. 19 Torna a escoltar el mateix fragment i troba-hi expressions que puguin acabar amb els signes de puntuació següents: signe d’interrogació signe d’exclamació punts suspensius punt COMUNICACIÓ 1 La llengua i les relacions socials ES0000000119457 124941_Llengua_1_ESO U1_p006a031_113225.indd 13 16/2/22 15:18 14 20 Relaciona les salutacions següents amb les situacions descrites a sota. Si hi ha més d’una possibilitat, escriu-les totes: Bona nit Déu-vos-guard Hola! Quant de temps sense veure’t! Ei! Et trobes un amic a la placeta del barri. Una senyora entra en una pastisseria. La teva mare i la teva tieta es troben a la parada de l’autobús. El presentador del Telenotícies comença el programa. Una persona es troba una antiga companya de feina. A C T I V I T A T S 21 També a l’hora d’acomiadar-se, les expressions varien segons el grau de formalitat. Imagina’t situacions en què es podrien fer servir les fórmules de comiat següents: Passi-ho bé. A reveure. Adeu! Ha estat un plaer. Que vagi bé. Quin gest podria acompanyar cadascun d’aquests comiats? 22 Aquest text és una conversa entre dues persones, escriu-lo en la disposició correcta perquè s’entengui i fes servir els signes de puntuació adients: Com anem. Bé, i tu. També molt bé. M’han dit que te’n vas a l’Everest. I ara. Qui t’ho ha dit. No en té ni idea. Simplement he començat a buscar informació per fer una expedició a l’Aconcagua, però no sé si podré anar-hi. COMUNICACIÓ EN LA PRÀCTICA Llenguatge no verbal Sovint acompanyem o, fins i tot, substituïm les nostres paraules amb gestos. Indica com interpretes els gestos que fan les persones de les fotografies. Digues quin gest faries per expressar els missatges següents i comenteu-los per parelles: Demanar a algú que parli més alt. Mostrar incredulitat sobre alguna cosa. Demanar la paraula en un debat. Dir a algú que li telefonaràs més tard. Donar a entendre que una cosa t’és igual, que no et fa ni fred ni calor. Dir a algú que s’atansi. ES0000000119457 124941_Llengua_1_ESO U1_p006a031_113225.indd 14 16/2/22 15:18 Aprendre llengua és un llarg camí que es recorre CONSTRUINT MONS més equitatius, més justos, més sostenibles. Per aconseguir-ho, et proposem un itinerari amb unes quantes fites. Itinerari didàctic A partir d ’un TEMA ACTUAL , proper a la teva realitat i que t’interessa, començarem a posar en pràctica estratègies comunicatives: parlarem dels nostres hàbits, del que ens agrada fer, de la manera de viure i d ’estudiar, de les vacances... i també de com és el món, com ens agradaria que fos i què podem fer per contribuir a construir un món millor. La base de la comunicació és als textos, tant orals com escrits, tant espontanis com planificats. Per això treballarem la comprensió lectora des de diversos punts de vista, aprofundirem en els tipus de textos i les diferències entre ells, sabrem seleccionar i contrastar la informació –amb l 'ajuda del quadern d'alfabetització mediàtica– i també ens centrarem en aspectes concrets per millorar la comunicació oral i l’expressió escrita. La gramàtica i l’ortografia són eines que ens ajudaran a comunicar-nos de manera eficient. Treballarem la llengua potenciant la reflexió lingüística i l’aplicació a situacions reals de la vida quotidiana. A la secció EN LA PRÀCTICA t'adonaràs de la presència de la llengua en la vida real. INICI DE LA UNITAT 1 SABERS BÀSICS Comunicació 2 SABERS BÀSICS Llengua 3 65 64 OBTENIR INFORMACIÓ 1 En aquest text se’ns explica el cas d ’una família que porta el fill al metge. Respon aquestes preguntes: El metge és jove i inexpert o bé és un home gran? Com ho saps? El nen està gaire preocupat per la seva salut? I els pares? Quin mètode fa servir el metge per fer un diagnòstic? L’encerta? El metge pensa que el nen té una malaltia greu? 2 Quan el nen respon el qüestionari, diu el nom d ’uns quants personatges de ficció i també noms d ’escriptors. Fes-ne una llista i digues qui són. INTERPRETAR EL SENTIT 3 Per què creus que els pares diuen que els amics del nen són invisibles? 4 Creus que els pares saben què és un test? Què t’ho fa pensar? 5 El text està narrat en primera persona. Des del punt de vista de quin personatge se’ns explica la història? Creus que els pares i el metge són personatges realistes? Fes-ne una breu descripció i comenta si hi ha algun tret que trobis exagerat. 6 Les converses que es reprodueixen a la lectura són espontànies, planificades o una barreja de totes dues? Explica per què ho penses. 7 Et sembla que el protagonista té una malaltia de veritat? Explica per què els seus pares creuen que sí i comenta si hi estàs d ’acord. REFLEXIONAR I EXPRESSAR-SE 8 Escull un dels personatges que apareixen en la narració i explica l’escena des del seu punt de vista. Abans de començar a redactar, prepara’t un petit guió que contingui les diferències més importants que hi haurà entre el teu text i el que has llegit. 9 Trobes que aquest text és irònic? Explica per què i selecciona’n fragments per justificar la resposta. PARLEM-NE Dividiu la classe en dos grups i feu un debat en què cada grup defensi una de les idees següents, encara que no sigui el que penseu realment: Llegir és avorrit, costa posar-s’hi i costa entendre els llibres. Prefereixo mirar sèries o jugar a videojocs. Llegir és divertit, els llibres són plens d ’històries interessants i imaginatives. Si un llibre no m’interessa, el deixo i n’agafo un altre. COMPRENSIÓ LECTORA 3 –Blancaneu? –M’ has de d ir el pr imer que et v ing u i a l cap. No em facis preg untes. –Nans! ... –Submar í. –Ju l i. No ju l iol , Ju l i . –Ju l i? –Sí , doctor, vostè ha d it submar í i jo, Ju l i. Una a lt ra i nter r upció per fer u n sospi r l la rg , tor na r a encreua r les cames , rascar-se l ’orel la amb la caput xa del bol íg ra f i a l largar el col l com si la camisa l ’estig ués ofegant . –Perdona ... Qu ina relació creus que hi pot haver entre un submar í i Ju l i? –Ju les... No sap a qu i em referei xo? Ju les Verne... Ho entén? No va d ir que no, però l i va ig l leg ir a ls u l ls el que pensava . –Doctor, que m’estic mor int? –No, no. Físicament sembla que est à s bé . . . A lmenys , a i xò crec . Ta l vegada farem unes anà l isis. –Doncs si no m’estic mor int , d ig u i-ho a ls pares, que sembla que pensen que el que em pa ssa és term i na l . I amb aquests d isg ustos , enca ra serà la ma re qu i necessitarà que la ing ressin. El pare em va aga far enèrg icament les espat l les. –Ho superarem, f i l l , junts ho superarem. –Què hem de superar, pare? –El que et passa . El metge es va dei xar caure en la formidable butaca i va ajuntar les mans. Em va m i ra r f i x ament sense pronu ncia r pa rau la . Va roma nd re a i x í u na bona estona . Va ig sentir una cosa semblant a l batec d ’un cor. Em va ig concentrar en el sent it de l ’oïda . P u m-pu m , pu m-pu m , pu m , pu m-pu m , t u m-t u r u m , pum-pum... Sens dubte, era el cor de la mare, que pod ia petar d ’un moment a l ’a ltre, per la qua l cosa em va ig d ir ig ir a l doctor : –Dig u i a lg una cosa ara matei x o la mare no sor tirà v iva de la consu lta . –Oh , perdó –va d i r a l matei x temps que sepa rava les ma ns i , com que no sabia què fer-ne, començava a netejar-se les ung les amb la caput xa del bol íg ra f , una eina que, segons va ig dedu ir, era força impor tant per a la hig iene–. El cas és que ha ig de ser sincer... –Va mirar els pares.– El seu f i l l no és gens... gens... simple. És més av iat x implet! La mare va sospirar amb amargor i el pare va aba i xar el cap, com si volg ués comprovar que la brag ueta continuava tancada . –El meu d iag nòstic, sense ser def in itiu , és que el seu f i l l , probablement , és... cu lte! I no els v u l l a larmar, però em temo que la ma la ltia es troba en una fase bastant desenvolupada . Miquel A rguimbau El nost re f ill llegei x . És g reu? (Adaptació) ES0000000119457 124941_Llengua_1_ESO U3_p060a085_112850.indd 64-65 17/2/22 12:06 15 Comenteu les fórmules de salutació i comiat que heu après i els gestos que heu fet servir, i valoreu els recursos que podríeu incorporar a la vostra vida quotidiana. Comiats Per parelles, sense repetir amb els companys i companyes de l’activitat anterior, representeu les converses de comiat que podrien tenir lloc en cadascuna d’aquestes imatges. No us oblideu del llenguatge no verbal. Representeu davant de tota la classe algunes de les escenes que heu creat i comenteu-les tots junts. En les converses que representeu hi ha d’haver una salutació informal i una de formal, un comiat informal i un de formal. Salutacions La conversa següent correspon a una de les fotografies anteriors. Representeu-la teatralment, en grups de tres, tenint en compte que només dos parlen però que el tercer també ha d’actuar (posició, moviment i gestos): –Ei! Hola! –Hola! Com va? –Guai! Ah! Aquest és en Marc, és nou. –Ah! Hola! En el mateix grup de tres, imagineu-vos la conversa de salutació que mantenen els tres personatges de l’altra fotografia. Sense escriure-la, memoritzeu-la i presenteu-la, tenint cura del llenguatge no verbal (postura, mirada, gestos i expressió facial). COMUNICACIÓ ORAL 1 Salutacions i comiats ES0000000119457 124941_Llengua_1_ESO U1_p006a031_113225.indd 15 16/2/22 15:19 16 Aquí tens un seguit de recomanacions generals que et poden ser útils: Al llarg d’aquest curs que comença i durant tota la Secundària, hauràs de presentar molts escrits: exercicis, redaccions, dictats, resums, controls... El professorat t’indicarà les normes de presentació que has de seguir en cada cas i si ho has de fer a mà, amb ordinador, o bé pots triar. PAS A PAS 1 Tria un sistema perquè els fulls no es rebreguin ni s’embrutin. Pots portar-los dins d’una carpeta o, fins i tot, presentar-los dins d’un dossier de plàstic o un sobre de mida DIN A4. 2 Si hi ha diversos fulls, tria un sistema perquè no se’n perdi cap ni es desordenin. Pots grapar-los o, si el treball té molts fulls, enquadernar-los. 3 Si és un treball escrit a mà, fes servir paper blanc i, si et cal, utilitza una pauta per escriure recte. 4 Deixa un marge ample tot al voltant de l’escrit (a dalt, a la dreta, a l’esquerra i a baix). 5 No t’oblidis de posar el teu nom i cognoms i d’indicar el curs i grup classe, preferiblement a dalt de tot perquè el professorat pugui saber immediatament a qui pertany el treball. 6 Escriu amb bona lletra: lligada, clara i d’una mida adequada. Si no tens l’hàbit de fer-ho, comença a acostumar-t’hi des d’ara mateix, perquè t’afavorirà en les correccions de treballs i exàmens. 23 En grups, expliqueu oralment el sistema de presentació i transport dels treballs que acostumeu a fer servir i valoreu si us va bé o si heu de canviar-lo. Un portaveu de cada grup exposarà les conclusions en veu alta per posar-les en comú amb tota la classe. 24 Amb un full DIN A4 i un retolador negre, prepara’t una pauta per fer-la servir de guia quan escriguis a mà en un full en blanc. Deixa un marge d’uns 3 cm tot al voltant del full. Deixa una separació d’1 cm entre ratlla i ratlla. Fes servir clips perquè quedi ben agafada al full en blanc on escrius i comprova que és pràctica per escriure les línies rectes. A C T I V I T A T S 25 Escriu a mà una presentació personal fent servir la pauta: Anota-hi les teves dades personals i el grup classe del qual formes part; tingues cura de fer servir correctament les abreviacions. Explica breument com és la teva personalitat, què t’interessa, què t’agrada, quines activitats fas fora de l’escola, etc. Afegeix-hi tot el que tinguis ganes d’explicar sobre tu, els teus gustos i la teva manera de ser. Al final de l’escrit, comenta algun detall que pensis que t’identifica o explica alguna anècdota que creguis que pot servir perquè et coneguin millor. Escriu l’abreviació correcta del curs (1r) i la lletra del grup classe majúscula i sense cometes (A, B, C...): 1r A, 1r B, 1r C... Presentem bé els escrits EXPRESSIÓ ESCRITA ES0000000119457 124941_Llengua_1_ESO U1_p006a031_113225.indd 16 16/2/22 15:19 45 44 1. Estructura de les oracions Les oracions són enunciats d’un text amb tres característiques bàsiques: Tenen principi i final. Aquest fet s’aprecia molt clarament per l’entonació i , si es tracta d’un escrit, per la majúscula inicial i el signe de puntuació final (un punt, un interrogant, un signe d’exclamació o tres punts suspensius). Les futbolistes surten al terreny de joc. És una oració. Les futbolistes No és una oració. Tenen, com a mínim, un verb en forma personal. Aquest verb expressa una acció, un estat o un procés. Demà a les deu obrirà el centre comercial. És una oració. Amanida És una frase, no una oració, perquè no conté cap verb. Quan una oració està formada per una sola paraula, ha de ser necessàriament el verb, per exemple: Salteu! Tenen unes parts o constituents típics: –Sempre tenen predicat. El predicat és el grup de mots organitzat al voltant del verb que expressa l’acció, l’estat o el procés de l’oració. Aquest diumenge menjarem verb calçots amb romesco. predicat oració –En molts casos tenen subjecte. El subjecte expressa la persona, l’animal o la cosa concreta o abstracta que protagonitza el que diu el verb. Normalment, fa la funció de subjecte un grup de mots al voltant d’un nom o bé un pronom personal, tot i que en alguns casos el subjecte no apareix. Els ballarins subjecte van actuar magistralment. predicat oració GRAMÀTICA 2 Les oracions 2. Classes d’oracions Segons les parts o constituents que les formen , di stingim diferents classes d’oracions. Oracions amb subjecte i predicat explícits Són moltes les oracions que presenten un subjecte i un predicat explícits, és a dir, expressats. Per distingir en aquests casos els dos constituents cal tenir en compte que poden anar en diferents posicions: El subjecte davant del predicat. Els acròbates subjecte van rebre un fort aplaudiment. predicat El subjecte darrere del predicat. Aviat sortirà al mercat predicat una nova consola de videojocs. subjecte El subjecte intercalat amb el predicat. Lentament predicat l’Agnès subjecte anava enfilant-se a la pomera . predicat Oracions amb subjecte el·líptic Sovint en les oracions , especialment si formen part d’un text , donem per sobreentès el subjecte. Diem, en aquests casos, que el subjecte és el·líptic. Gràcies a la persona del verb i al context, s’entén de qui parlem. Per exemple: La Míriam va sortir de casa esperitada. [Ø] Va travessar la plaça i [Ø] va anar a trobar la seva amiga Najat. [Ø] Li volia explicar la notícia abans que ningú. Oracions amb verbs impersonals També hi ha verbs que només tenen tercera persona del singular. És el cas dels verbs que expressen fenòmens meteorològics o atmosfèrics (com ara nevar o fosquejar) i d’algun altre, com ara haver-hi. Aquests verbs apareixen en oracions que només tenen predicat, perquè el seu significat no admet que cap subjecte protagonitzi l’acció, l’estat o el procés. Per exemple: Hi ha un abric gris al penja-robes de l’entrada. La concordança El verb i el subjecte concorden en nombre i persona. Per exemple: Els informàtics van recollir els ordinadors espatllats. Com que el subjecte és una tercera persona del plural (els informàtics), el verb està en tercera persona del plural (van recollir). El . conductor va frenar suaument Començo amb majúscula. Aquí s’acaba aquesta oració. Soc un verb en forma personal i, amb els meus amics, formo una oració. C O N N E C TA A M B E L T E M A Per què aquestes paraules no formen una oració? molts cotxes al carrer Afegeix-hi tot el que calgui per formar una oració. ES0000000119457 124941_Llengua_1_ESO U2_p032a059_112849.indd 44-45 17/2/22 12:19 159 158 Per saber si hem d ’utilitzar l’accent obert o l’accent tancat, hem de enir en compte els punts següents: 1. Sempre que la a s’accentua gràficament, porta accent obert: à. 2. Sempre que la i i a u s’accentuen gràficament, porten a cent tancat: í, ú. 3. La e i la o poden portar els dos tipus d ’ac ent gràfic: bert (è, ò) o tancat (é, ó). Si la teva manera de pronunciar aquestes vocals no coincideix amb la manera d ’accentuar-les, et convé conèixer les tendències generals. L’accent de la o L’accent de la e ORTOGRAFIA 6 Accent obert i accent tancat A C T I V I T A T S 33 Escriu els gentilicis corresponents als països següents: França Senegal Camerun Islàndia Irlanda Dinamarca 34 Escriu, primer sencers i després abreujadament, els ordinals que corresponen gràficament als casos següents: El que ve després del quart. El que fa vint-i-dos de la llista. El que va abans del que fa trenta-u. 35 Escriu l’infinitiu de les formes verbals següents: naixeria coneixeré eren mereixia convenceràs creixerem 36 Copia aquesta taula i completa-la amb les formes verbals indicades, seguint el model: A C T I V I T A T S 31 Escriu paraules agudes que corresponguin a aquestes definicions i digues què tenen en comú: Engrescament, alegria que tenim en veure una cosa, per fer una cosa, etc. Fixació del pensament en el que ens estan dient, el que estem veient, etc. Reunió de moltes persones en un lloc públic per protestar o per reivindicar alguna cosa. Quantitat de menjar que es dona a una persona o a un animal en un àpat o menjada. Unió de persones amb un objectiu determinat. 32 Forma adjectius acabats en -ós, derivats d ’aquests noms. Tingues en compte que en alguns casos hauràs de fer canvis a l’arrel: blau negre blanc groc neguit coratge oli enveja C F paraules agudes En general: ó lesió, raó, orgullós paraules planes En general: ò còmic, mòbil, bròquil paraules esdrúixoles En general: ò anònima, pròxima, història no segueixen la tendència general Agudes amb ò això, allò, però Planes i esdrúixoles amb ó córrer, fóssim, fóssiu, estómac, fórmula en general: è setè, dèbil, tragèdia, telèfon, anglès casos concrets: é 1a persona del singular del futur cantaré, viuré imperfet de subjuntiu ballés, balléssim, balléssiu compostos de bé i més també, gairebé, només alguns infinitius ésser, créixer, témer, prémer altres mots freqüents després, ximpanzé, puré, consomé, congrés, préssec, església infinitiu imperfet d ’indicatiu (1a plural ) futur (1a singular) imperfet de subjuntiu (1a i 3a singular) caure quèiem cauré caigués ser dir seure cantar aprendre fer EN LA PRÀCTICA Menú A prop de l’escola hi ha un restaurant que té el menú escrit en una pissarra, però s’han adonat que no hi han posat cap accent gràfic. Copia el menú i accentua gràficament totes les paraules que calgui. Què et sembla que un establiment públic tingui un cartell penjat amb errors ortogràfics? Creus que dona mala imatge? Per què? Entrants Consome Pure de verdures Esparrecs a la brasa amb tires de baco Amanida tebia d ’endivies i tomaquet Segons plats Salmo al forn Arros amb girgoles Bacalla amb cremos d ’alls Vedella amb pesols Postres Pressec en almivar Gelat de torro Xarrup de melo Pastis de platan Cafe, aigües minerals, vi de la casa i pa ES0000000119457 124941_Llengua_1_ESO U6_p146a169_112853.indd 158-159 17/2/22 12:33 4
RkJQdWJsaXNoZXIy