Sayaka Kamikariya, la japonesa que ha après català jugant a Scrabble Sayaka Kami ka r i ya é s una j apo - ne s a apa s s i onada pe r l ’ S c r abb l e en català. Confessa que li ha canviat la vida . Gràcies a aquest joc ha après el català i ha aconseguit integrar-se encara més a Catalunya. No hi ha dia que no hi dediqui unes quantes hores. C o m v a s c o m e n ç a r a j u g a r a l’Scrabble? Q u a n v a i g a r r i b a r a C a t a l u n y a , v a i g e n t e n d r e q u e n e c e s s i t a v a parlar en català per integrar-me. A mi m’agrada que quan algú ve al J a p ó f a c i l ’ e s f o r ç d ’ a p r e n d r e e l n o s t r e i d i om a i n o e s c o n f o r m i amb l’anglès. Per això vaig decidir d’apuntar-me a classes de català i allà el meu professor ens va recomanar jugar a l’Scrabble. Per tant, podríem dir que aquest joc t’ha ajudat a aprendre català? Ja en sabia una mica, però és veritat que gràcies al joc he mi l lorat moltíssim en el vocabulari. Per jugar és bàsic saber escriure una paraula correctament i això m’hi ha ajudat molt. Em va ajudar a millorar amb la l lengua d’una manera més fàcil i divertida. Què t’hi va enganxar? S up o s o q u e c om amb q u a l s e v o l j o c , q u a n g u a n y e s e t s e n t s b é i a i x ò e n d e f i n i t i v a t ’ h i e n g a n x a . Q u a n c o m e n c e s a a c o n s e g u i r bons resul tats t ’animes i vols jug a r u n a p a r t i d a m é s i g u a n y a r . Però, en definitiva, l’Scrabble s’ha convertit en una manera de conèixer gent i integrar-me en la cultura catalana. Vilaweb, 26 d’agost del 2016 (Adaptació) 1 Vol s j ugar en l í ni a? Scrabble 3D (https://www.softcatala. org /programes/scrabble3d) és un Scrabble que es pot fer al gust de cadascú. Es poden fer partides amb un tauler 3D i amb altres jugadors. 29 Jugar amb les lletres L’Scrabble és un joc de tauler lingüístic. Consta d’un sac amb 100 lletres i un suport físic per jugador. Cada jugador té set lletres per ronda, amb l’objectiu d’acumular la màxima puntuació possible formant paraules al tauler, on hi ha caselles de bonificació. Guanya qui, un cop s’han acabat les fitxes, té una puntuació més alta . Les fitxes tenen una lletra amb un valor de l’1 al 10. Lletres habituals com la A o la E valen 1 punt, mentre que lletres menys habituals com la Ç i la X valen 10 punts. L’estructura que es va formant s’assembla a la dels mots encreuats. De fet, l ’ int roductor de l ’ Scrabb l e a Cata lunya va ser Ave l · l í Ar t í s -Gener , Tí sner (1912-2000), considerat el pare dels mots encreuats en català. La Federació Internacional de Scrabble en català (FISC) es va formar per facilitar la creació de clubs i grups de joc. Des del 2009 es duu a terme el Campionat de Scrabble Escolar en català per a estudiants. Per validar una paraula, es pot fer servir qualsevol diccionari. Durant els campionats i tornejos es fa servir el Leximots, el diccionari oficial de Scrabble en català. 1 Busca les normes del joc de l’Scrabble i esbrina si s’hi poden fer servir els plurals i les conjugacions verbals. 2 Sabries dir per què en la versió catalana no hi ha fitxes de les lletres K, W i Y? 3 Feu un taller de Scrabble a classe. Podeu jugar per parelles i fixar un temps, per exemple, de 15 minuts per parella i ronda, i fins a un màxim de 12 tirades per parella. Podeu fer tres rondes i sumar els punts que hàgiu fet per determinar qui guanya. Podeu complicar el joc restringint les paraules a una àrea temàtica (per exemple, els esports o els animals). CAMPIONAT MUNDIAL DE SCRABBLE Saps que l’any 2005 es va fer el primer Campionat Mundial de Scrabble en català? Fins al 2018 se n’han fet vuit edicions. ➜ 28 LA LLENGUA EN LA MEVA VIDA ES0000000119457 124941_Llengua_1_ESO U1_p006a031_113225.indd 28-29 16/2/22 15:17 Coavaluació per parelles 1 31 30 A V A L U A C I Ó R À P I D A Anem de colònies La mare de la Cristina ens duia a les colònies amb el seu cotxe. Al s u costat hi anava la seva filla, i al darrere, nosaltres tres. El David i la Belén feien broma, mentre jo continuava amb el cap recolzat a la f inestreta, per on mi rava un cop i un altre sense saber ben bé el que volia. La mare de la Cris va adonar-se de la meva impaciència i es va espantar: –No et deus estar marejant, Álvaro? –va reduir l a ve loc i tat i em va preguntar– : Vol s que ens aturem un moment? –Oh , no , ma a ! – l a Cr i s t i na e s va avança r a respondre–. No ens fumis, que ja fem tard i no em faria cap gràcia que fóssim els últims! –És veritat –va afegir el David–. Ens poden tocar les habitacions pitjors. –Habitacions? –el va tallar la Belén–, però què et penses que són unes colònies?, un hotel? –No ser ia mala idea –i se l i van i l · luminar el s ulls–. A mi no m’importaria que fos com els de les pel·lícules: jacuzzi, tele, antena parabòlica i Play amb pantalla gran. Mmm, que interessant! –Doncs res d’això. Estarem en plena natura, far em e s po r t , h i hau r à j o c s d ’ e qu i p i c omp e t i - cions diàries... Ja en tenia ganes! –va sospirar la Belén, i després, mirant-me, va afegir–: Quina gran idea, això de les colònies, Álvaro! –Sí, sí... –vaig dir, sense convenciment. Feia temps que estava penedit de la meva «gran i d e a » , i a r a que amb p r ou f e i ne s f a l t a v a una hora per arribar-hi, em feia mal l’estómac. –Heu tingut molta sort! –va apuntar la mare de la Cris–. Només quedaven quatre places! –Sí, sí –vaig repetir. El que no sabia la mare de la Cris, ni tampoc les noies, és que precisament va ser perquè hi hav i a n o m é s q u a t r e p l a c e s q u e v a m d e c i d i r d’apuntar-nos a les colònies. El David, el meu millor amic, em va ajudar a preparar el pla. José María Plaza Les colònies de la guineu voladora 1 Podríem dir que aquest text és bàsicament dialogat? Per què? 2 El llenguatge d ’aquest diàleg és formal o informal? Copia’n un fragment per demostrar-ho. 3 Per què l’Álvaro repeteix «sí, sí» dues vegades sense convenciment? 4 Per què creus que l’expressió «gran idea» està escrita entre cometes? 5 Ordena alfabèticament aquesta llista de paraules: habitacions hotel oh a amb hora avançar haurà això anava 6 Digues de quina modalitat és l’oració inicial del text. Converteix-la en optativa i en dubitativa. 7 Busca en el text paraules en què la lletra c soni de dues maneres diferents. 8 Busca en el text paraules en què el so de la c de Cristina es representi amb lletres diferents. 9 El text que has llegit forma part d ’una novel·la juvenil. Creus que és gaire literari? Què creus que li falta per ser-ho? Resol aquestes activitats i després intercanvia la resposta amb un company o una companya. Corregiu-vos mútuament i comenteu el resultat: 1 Per a què es fa servir el guió (–) en els diàlegs? 2 Inventa’t situacions en què es podrien fer servir les salutacions i els comiats següents: Benvinguts Moltes gràcies. A reveure! Apa, siau! Fins aviat, cuideu-vos. 3 Explica un signe de llenguatge no verbal que acostumis a fer servir quan parles. 4 Classifica aquests textos en orals i escrits: Una anotació a l’agenda. Una entrevista a la ràdio. Una acotació en una obra de teatre. Les instruccions d ’un entrena or de bàsquet. 5 Quina diferència hi ha entre una ració i una frase? 6 L’oració A veure si te’n surts, és optativa o dubitativa? I l’oració Segurament demà plourà? 7 L’oració Qui ha trucat?, és interrogativa total o parcial? Per què? 8 Ordena alfabèticament les paraules d’aquests enunciats: Un plat pla, blau clar, ple de pebre negre està. En Pere Peret, pintor premiat per Portugal, porta pots i potinguetes per posar pebre picant. La fada Flora fa una festa amb farina fina. 9 Escriu un text breu (d’entre 50 i 70 paraules) amb el títol El llenguatge literari, que contingui les paraules ritme, rima i alteració de la lògica. A P L I C O E L Q U E H E A P R È S ES0000000119457 124941_Llengua_1_ESO U1_p006a031_113225.indd 30-31 16/2/22 15:15 Al final de cada trimestre, faràs un MICROPROJECTE en què hauràs de buscar informació sobre un tema relacionat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i, després, desenvolupar una tasca, com ara dissenyar un cartell, preparar un debat o fer una exposició oral. Per tancar la part de sabers bàsics de la unitat, desenvoluparàs un petit projecte, sovint en equip, que et permetrà posar en pràctica el que has après i millorar les teves destreses comunicatives. Que s’alci el teló!, M’expliques com ets?, Tu pots ser poeta, Que tothom ho sàpiga! són exemples de situacions d'aprenentatge que trobaràs en aquest llibre. Les rúbriques d ’avaluació t’ajudaran a adonar-te de la teva progressió al llarg del curs. A les pàgines del bloc final de la unitat, trobaràs dues seccions en unitats alternes: LLENGUA I SOCIETAT i LA LLENGUA/LITERATURA EN LA MEVA VIDA, on descobriràs aspectes lúdics, sociològics i culturals relacionats amb la llengua i la literatura, com ara jocs amb les lletres, la geografia de la llengua, el fenomen dels booktubers, etc. En aquest bloc també trobaràs les pàgines d ’avaluació: APLICO EL QUE HE APRÈS i AVALUACIÓ RÀPIDA. SABERS BÀSICS Literatura 4 SITUACIÓ D’APRENENTATGE 5 TANCAMENT DE LA UNITAT 6 MICROPROJECTES TRIMESTRALS 7 51 50 És quan dormo que hi veig clar A Joana Givanel És quan plou que ballo sol Vestit d’algues, or i escata, Hi ha un pany de mar al revolt I un tros de cel escarlata, Un ocell fa un giravolt I treu branques una mata, El casalot del pirata És un ample gira-sol. És quan plou que ballo sol Vestit d’algues, or i escata. És quan ric que em veig gepic Al bassal de sota l’era, Em vesteixo d’home antic I empaito la masovera I entre pineda i garric Planto la meva bandera; Amb una agulla saquera Mato el monstre que no dic. És quan ric que em veig gepic Al bassal de sota l’era. És quan dormo que hi veig clar Foll d’una dolça metzina, Amb perles a cada mà Visc al cor d’una petxina, Só la font del comellar I el jaç de la salvatgina , –O la lluna que s’afina En morir carena enllà. És quan dormo que hi veig clar Foll d’una dolça metzina. J.V. Foix On he deixat les claus... A C T I V I T A T S 38 Valora si aquest poema es pot comprendre de manera racional o si més aviat cal llegir-lo com una invitació a imaginar coses fantàstiques. 39 Indica quins trets del llenguatge literari hi identifiques. LITERATURA 2 Els versos i la rima 1. Els poemes: versos i estrofes Un poema é s un t e x t l i t e r a r i que con s t a de v e r s o s que , en mo l t s c a s o s , s’agrupen en estrofes. Un vers és cadascuna de les línies que componen un poema. Les diferents estrofes d’un poema se separen amb un espai interlineal doble. Els poemes presenten un seguit de recursos expressius propis d’aquest gènere l iterari . Aquests recursos queden def inits en la mètrica. Les principals tècniques que fan servir els poetes són: La quantitat de síl·labes dels versos. La rima. Unes estrofes i composicions fixes. 2. La quantitat de síl·labes dels versos Els versos tenen una quantitat determinada de síl·labes, comptant fins a l’última síl·laba tònica inclosa: És – quan – dor – mo – que hi – veig – clar 1 2 3 4 5 6 7 Ves – tit – d’al –gues, – or – i es – ca – [ta] 1 2 3 4 5 6 7 Cada vers té un nom segons el nombre de síl·labes que el formen . Els versos de dues síl·labes s’anomenen bisíl·labs; els de tres, trisíl·labs; els de quatre, tetrasíl·labs, i així successivament: pentasíl·labs, hexasíl·labs, heptasíl·labs, octosíl·labs, enneasíl·labs, decasíl·labs, etc. Fins a vuit síl·labes, diem que els versos són d’art menor. A partir de nou, parlem de versos d’art major. Hi ha poemes que tenen tots els versos amb el mateix nombre de síl·labes: s’anomenen versos isosil·làbics. N’hi ha, en canvi, que tenen els versos amb un nombre variable de síl·labes, per exemple, perquè n’hi ha de dues mides diferents al llarg del poema: aquests s’anomenen versos anisosil·làbics. Si en un poema no s’ha tingut en compte la quantitat de síl·labes dels versos que el componen, diem que està escrit en versos lliures. línia estrofa paràgraf vers prosa poesia última síl·laba tònica última síl·laba tònica Elisions i sinalefes Per fer correctament el recompte sil·làbic d ’un vers cal tenir en compte: L’elisió, és a dir, l’eliminació d ’una de les dues vocals de paraules contigües: que (e)m veig gepic. La sinalefa, és a dir, la pronúncia en la mateixa síl·laba de dues vocals de paraules contigües: i escata. ES0000000119457 124941_Llengua_1_ESO U2_p032a059_112849.indd 50-51 17/2/22 12:21 55 54 Si volem saber com és una persona i què li agrada, el més fàcil és preguntar-li-ho directament, no trobes? I per no oblidar-nos cap pregunta ni cap resposta, cal PLANIFICAR I ENREGISTRAR UNA ENTREVISTA. Per parelles, us entrevistareu mútuament. Per preparar l’entrevista, cadascú respondrà un qüestionari com aquest, que servirà de base perquè el company o la companya pugui preparar les preguntes: 3 Si és possible, escolteu totes les entrevistes a l’aula. Si no, escolteu cada parella les seves i completeu aquesta rúbrica de 12 punts com a màxim: 2 Agafeu un telèfon mòbil i prepareu-vos per enregistrar l’entrevista. Tant quan pregunteu com quan respongueu, procureu seguir aquestes recomanacions: VALOREM EL RESULTAT A GRAVAR! Indicadors d’avaluació Nivell d’assoliment persona entrevistada persona que entrevista 1 punt 2 punts 3 punts No m’he equivocat He fet uns quants errors. He fet algun error. No he fet cap error. Se m’ha sentit La meva veu se sentia fluixa. Se m’ha sentit força bé. Tothom m’ha sentit molt bé, alt i clar Se m’ha entès No he parlat amb bona entonació. He parlat amb una entonació no gaire bona. Se m’ha entès molt bé perquè he parlat amb una bona entonació. He improvisat No he fet cap pregunta que no tingués prevista. He fet unes quantes preguntes que no tenia previstes. He estat tota l’estona pendent de les respostes per millorar l’entrevista amb preguntes noves. puntuació Sigueu clars Parleu a poc a poc i en veu alta, que se us senti bé; vocalitzeu i pronuncieu bé totes les paraules, sense equivocar-vos ni dubtar. No us atabaleu Si us equivoqueu o no sabeu què respondre, mireu de rectificar i continueu endavant, cap a la pregunta següent. Escolteu bé Pareu atenció a les respostes i no tingueu pressa per passar a la pregunta següent. Improviseu Potser després de sentir alguna resposta se us acudeixen més preguntes interessants que no heu previst abans. No dubteu i feu-les abans de tornar al guió previst. Aclariu Si les respostes a les preguntes són massa breus o no us convencen, demaneu a la persona entrevistada que us expliqui què vol dir amb més detall. 2 Dades personals Em dic... Visc a... (barri o poble) L’any passat anava a l’escola... Em defineixo així:... El que aprecio més dels altres és... Estudis L’assignatura que m’agrada més és... La que no m’agrada gaire és... De gran m’agradaria ser... Gustos i aficions L’esport que m’agrada més és... Un llibre que m’ha agradat molt és... El que m’agrada més fer és... També se’m dona força bé... L’habilitat que m’agradaria tenir seria... M’agradaria anar de vacances a... 1 Després d ’emplenar el qüestionari, intercanvieu-lo amb el company o la companya. Cadascú prepararà les preguntes de l’entrevista tenint en compte tant les respostes donades com el coneixement previ que teniu de la parella. Procureu que les preguntes no siguin gaire evidents i que tinguin interès per a la resta de la classe. ENS PREPAREM M’expliques com ets? SITUACIÓ D’APRENENTATGE ES0000000119457 124941_Llengua_1_ESO U2_p032a059_112849.indd 54-55 17/2/22 12:24 57 56 I AL MÓN, ENCARA MÉS! Al món sencer s’hi parlen unes 6.000 llengües, de les quals només un 3% són europees, és a dir, molt poques. La major part de llengües es parlen als continents asiàtic i africà. Però, atenció! No hem de confondre les llengües amb els països. No hi ha cap país al món on es parli només una llengua, i alhora hi ha llengües que es parlen en més d ’un país. Per exemple: a França es parla francès, però també bretó, occità, cors, català... Alhora, el francès es parla a molts països: França, Bèlgica, Suïssa, Canadà, Senegal, Mali, Níger, Burkina Faso, Costa d ’Ivori, etc. adeu ciao bye bye dehina huni zàijiàn hasta luego paalam do svidaniya wadaeaan alavida au revoir A CATALUNYA ES PARLEN UN MUNT DE LLENGÜES Des de molt antic, Catalunya ha estat un lloc de pas i d ’acollida de persones procedents de tots els racons del món. Avui, a Catalunya viuen persones d ’unes 180 nacionalitats i s’hi parlen més de 300 llengües. Sembla mentida! Però és ben cert. A part del català i el castellà, a les escoles i als instituts s’hi senten converses en amazic, àrab, hindi, mandinga, panjabi, quítxua, romanès, rus, ucraïnès, urdú, wòlof, wu o xinès mandarí. Són algunes de les llengües que es parlen a casa nostra. I dins d’aquesta diversitat, el català juga un paper de cohesió social que ens fa sentir part d’una mateixa comunitat, que respecta la identitat de cadascú. Amb la música és més fàcil d’entendre: hi ha la tira de grups que fonen músiques d’arrels diverses, i la lletra pot ser en català. PARLEM-NE Quines llengües es parlen a la vostra classe? Heu detectat alguna mena de prejudici? Esteu d ’acord amb aquestes afirmacions? Amb quines? Per què? – El món seria millor si tots parléssim la mateixa llengua. – Cada llengua aporta riquesa cultural i personal. – Totes les llengües tenen el mateix valor. – Les llengües es valoren pel nombre de parlants que tenen. – La diversitat no tan sols no és cap obstacle per a la convivència, sinó que la fa possible. LA SALUT DE LES LLENGÜES Le llengües també es poden morir, o sigui, desaparèixer. Una llengua mor quan mor l’últim parlant que la tenia com a llengua materna. A vegades, això passa per culpa d ’un genocidi, però la causa principal de la desaparició de la diversitat lingüística són les migracions, que poden comportar la interrupció de la transmissió lingüística entre generacions i conduir una llengua cap a la seva fi. PARLAR SENSE VEU Les persones sordes es comuniquen amb una llengua de signes. La gestualitat d ’una mà o de totes dues, l’expressió de la cara, els moviments labials, facials, de les espatlles o del cap, la inclinació del cos, la mirada... són elements a través dels quals s’expressen els missatges. Igual que hi ha llengües orals diferents, també hi ha llengües de signes diferents. N’hi ha més de 400 arreu del món, una de les quals és la llengua de signes catalana (LSC ). El flamenc no fa per al català. El català no fa per al flamenc. Ara ho veureu! L’antídot? Acceptar la diversitat lingüística i combatre els prejudicis farà que entenguem que les llengües ens ajuden a prendre maneres diferents de pensar i de viure i, per tant, ens aporten una gran riquesa cultural que ens fa millors com a persones. De fet, totes les llengües ens permeten expressar-nos i comunicar-nos. ELS PREJUDICIS LINGÜÍSTICS Un altre factor són els prejudicis lingüístics, és a dir, un conjunt d ’idees e rònies o negatives que acaben convencent els parlants que una llengua no serveix per a determinades coses, que té menys valor que una altra, etc. 2 Les llengües del món LLENGUA I SOCIETAT La societat catalana és plurilingüe i intercultural perquè s’hi fan servir diverses llengües i perquè hi ha una interacció en iquidora entre diferent cultures. ES0000000119457 124941_Llengua_1_ESO U2_p032a059_112849.indd 56-57 17/2/22 12:24 Frenar el canvi climàtic E l s c a n v i s q u e e s t à p a t i n t e l c l i m a a c t u a l m e n t h a n g e n e r a t u n s f e n ò m e n s n o u s p e r a l s q u a l s h a c a l g u t b u s c a r n o m s n o u s : e f e c t e d ’ h i v e r n a c l e Fenomen d ’escalfament de l’atmosfera provocat per l’acumulació de gasos contaminants que deixen penetrar la radiació solar i retenen la reemesa per la Terra. escalfament global Augment de la temperatura mitjana global, principalment a causa de l’efecte d ’hivernacle. desertificació Procés de formació de deserts induït per l’acció humana, que altera el cicle de l’aigua i el potencial del sòl, i provoca una reducció de la biodiversitat. pluja àcida Pluja que arrossega compostos àcids originats per reaccions químiques de substàncies presents a l’atmosfera, derivades de la crema de combustibles fòssils. La Terra és molt gran i hi ha molts climes diferents: extremadament calorosos, com el tropical; extremadament freds, com el polar, i temperats com el mediterrani. Molt de tant en tant, en algun racó del món es produeix un temporal, un cicló o un huracà extraordinàriament fort i destructiu. Últimament, però, hem vist com alguns d ’aquests fenòmens naturals extrems es produeixen a prop de casa nostra: les pluges torrencials de l’octubre del 2019, el temporal Gloria al gener del 2020, per exemple, van fer desbordar rius, van destruir edificis i carreteres i, en alguns casos, el mal encara no s’ha pogut reparar. Sense anar tan lluny, les dades indiquen també que la temperatura de la Terra està augmentant i que el gel dels pols s’està desfent, o que el canvi entre les estacions és molt més sobtat que abans, o que plou quan no toca... Què està passant? És evident que el clima està canviant i, en les últimes dècades, s’ha observat que aquests canvis són provocats per l’acció humana. És innegable que aquest fet té conseqüències molt greus per als ecosistemes terrestres i que afecta tots els éssers vius. El canvi climàtic també ens pot arribar a afectar en la nostra vida quotidiana. S’hi pot fer res? 171 170 ENS INFORMEM Què és el canvi climàtic? 1 Quins d ’aquests factors creus que es poden veure alterats pel canvi climàtic? la temperatura la freqüència i la intensitat de les pluges el nivell del mar l’abundància o l’escassetat de vegetació la fertilitat del sòl la biodiversitat la sequera la qualitat de l’aire Busca informació per confirmar la teva tria. 2 Observa aquestes imatges i respon les preguntes següents: Creus que són de fa molts anys? On creus que s’han fet? N’hi ha alguna que es podria haver fet a prop de casa teva? Quina idea pots extreure de cadascuna? Tenen alguna relació entre si? Creus que la situació que reflecteixen es podria haver evitat? MICROPROJECTE TRIMESTRAL ES0000000119457 124941_Llengua_1_ESO ANEXO_2 p170a173_118206.indd 170-171 18/2/22 13:00 Aprendràs a comprendre i valorar la literatura a partir del coneixement dels gèneres i dels recursos del llenguatge que la fan especial, però sobretot, a partir de la lectura de fragments d ’obres, que t’ajudaran a descobrir quins són els teus gustos literaris. A més, al final del llibre trobaràs una proposta d ’ITINERARIS DE LECTURA organitzats temàticament, on veuràs que obres escrites en èpoques i estils molt diferents poden estar relacionades. Els animals: un mirall per a l’espècie humana Els animals han estat font d ’inspiració per a molts autors al llarg de tots els temps. Algunes d ’aquestes obres protagonitzades per animals han esdevingut clàssics de la literatura universal. Qui no ha sentit a parlar de la balena Moby Dick? O no s’ha emocionat amb les aventures del gos Buck a La crida del bosc? Qui no ha simpatitzat amb el petit Mowgli, criat per una manada de llops, a El llibre de la selva de Rudyard Kipling? De personatges animals n’hi ha de totes menes, de terribles i de tendres, d ’intel·ligents i de tanoques, de valents i de covards, però, siguin com siguin, a través d ’aquests personatges sovint humanitzats, aprenem aspectes de la nostra manera de ser i de la vida en societat. En aquest itinerari entraràs en contacte amb autors que, servint-se dels animals, han parlat de l’ésser humà, de les seves virtuts i dels seus defectes, des de l’antiguitat fins als nostres dies. ITINERARI DE LECTURA Lectura autònoma: Escolliu una obra protagonitzada per animals o en què els animals hi tinguin un paper important. Proposta de lectura: Tigre, tigre, de Lynne Reid Banks Activitats de creació Escriure una faula. Continuar una narració. Escriure un poema. Itinerari de lectura: Faules Isop Llibre de les bèsties Ramon Llull El paradís dels gats Émile Zola Bestiari Pere Quart 265 Històries d’animals 124941_Llengua_1_ESO ITINERARI_p262a288.indd 265 18/2/22 12:57 5
RkJQdWJsaXNoZXIy