9 Laura: Jo no hi vaig anar, de colònies. (L’ Elena, la Maria i la Nicole se’n van.) Això de la muntanya no m’agrada gens... Tot ple de formigues i de mosquits! Ecs! Quin fàstic! Se’t fiquen pertot arreu. I el menjar? Per sopar sempre verdura i per dinar amanida i carn arrebossada més freda que la neu. I el terra ple de bonys. No pots dormir, a la tenda. (Apareix el Dani al darrere de l’ Òscar, l’Amy i la Laura.) Òscar: Dormir? Jo quan vaig d’excursió amb tendes no dormo mai. Espero que els mestres se’n vagin a dormir i surto de nit. Amy: I on vas? Si no hi ha res, a la muntanya... Òscar: Què dius!!! Si està superbé! Mola molt! Vas amb la lot i sents sorolls... Dani: (Apareixent de cop.) Uh! (Tots fan un bot.) Laura: Ets burro o què? Dani: (Fent teatre.) Soc el monstre de la muntaaaaanya foooosca! Amy: Para! (Li dona un cop de broma, rient.) Dani: (Es dona la mà amb l’ Òscar d’una manera que només coneixen ells dos, amics de fa temps.) I això del pinyol és mentida. Segur que s’ho va inventar per fer-se la interessant. Amy: Que no, t’ho juro! Dani: Sou unes bledes assolellades. (Empaita les noies fent-los pessigolles. L’ Òscar riu.) Laura: Ets un poca-solta. Va, para! Dani: Va, anem al pati. Teniu un xiclet? Se m’han acabat. Òscar: Però si falten cinc minuts perquè soni el timbre! Acabem d’arribar i ja vols anar al pati? Laura: Tio, et passes una mica. Ves-hi tu! Jo pujo a classe. Ens posaran falta. (Fa per anar-se’n, amb l’Amy.) Òscar: Espera’m, Laura. Dani, no vens? Dani: (A l’ Òscar.) No em diràs que tu ets un cagueta com les nenes, eh? (Fent veueta.) Jo pujo a classe... Ens posaran falta... És el primer dia. Òscar: Ja t’ho faràs, nano. Jo piro. (Surt per un costat.) Dani: Sou tots uns... (Els segueix, a contracor.) 1
RkJQdWJsaXNoZXIy