Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda , dissenyada i creada al Depar tament d ’ Edicions de Grup Promotor / Santillana , dirigit per Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l ’elaboració ha par ticipat l ’equip següent: AUTORIA Teresa Guiluz Vidal Eduard Juanmar tí Generès Alber t Vilanova Boqueras ASSESSOR AMENT Lluís Payrató Giménez EDICIÓ EXECUTIVA Montse Santos Gómez Les activitats d’aquest llibre no s’han de fer mai al llibre mateix. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l ’alumnat els traslladi a la llibreta. 3 E S O Llengua catalana i Literatura
Uni tats COMUNICACIÓ Comprens ió lectora Comuni cac ió Comuni cac ió oral Express ió escr i ta 1 M’ i nformo de l que passa a l món Disciplina (Salvador Macip i Sebastià Roig ) Els mitjans de comunicació Una crònica televisiva Utilitzem un llenguatge inclusiu 2 Navego pe r l a xa r xa Ai, l’amor! (Gemma Pasqual i Escrivà) Els gèneres periodístics Presentem un llibre o una pel·lícula Creem un text narratiu 3 La meva h i s tòr i a Fa més de mil anys (Oriol Garcia i Quera) La notícia Reconstruïm notícies Centrem-nos en un tema i fem un guió 4 Reso l c en i gmes Xai per sopar (Roald Dahl) La crònica Expliquem un viatge Escrivim un text expositiu 5 Vull viure aventures Pentinats que han fet història El reportatge Entenguem el contingut d ’un reportatge Argumentem 6 Penso en e l futur La Fortalesa (Albert Vilanova) L’entrevista Preparem i fem una entrevista Utilitzem contraarguments 7 Ti nc coses a d i r Digues el que penses Els gèneres periodístics d ’opinió Opinem de manera argumentada Ordenem avantatges i inconvenients 8 Vi sc en soc i e t a t Barcelona posa fi al lliure albir de patinets, ‘segways’ i cicles de més de dues rodes La crítica Captem les dades d ’una enquesta Fem servir paraules més precises 9 Es t i c a punt El que Càndid va veure al país d’Eldorado... ( Voltaire ) L’expressió de l’opinió personal Rebatem un argument Utilitzem bé les cometes i la cursiva M I C R O P R O J E C T E S T R I M E S T R A L S 1 La lluita contra la pobresa. Fer un col·loqui sobre la lluita contra la pobresa 9 0 2 El dret a l’educació. Fer una enquesta sobre la qualitat educativa 1 8 2 3 Aigua i energia netes per a tothom. Dissenyar un fullet sobre l’estalvi d ’aigua i energia 2 6 4 Índex 6 34 62 94 122 152 186 212 240 2
EINES PER A LA COMUNICACIÓ L I T E R A T U R A SITUACIÓ D’APRENENTATGE L A L L E N G U A E N L A M E V A V I D A Gramàt i ca Ortograf ia H I S T Ò R I A D E L A L I T E R A T U R A L L E N G U A I S O C I E T A T L’estructura d ’una oració La dièresi La narrativa de ciència-ficció Llocs web preferits De la novel·la al booktrailer Classes d ’oracions segons el verb Les consonants b/p, d/t i g/c La novel·la històrica I la novel·la diu així El multilingüisme: de casa al món Els complements del verb (I) Les grafies r i rr. Emmudiment de consonants La novel·la policíaca Estimats i estimades oients Viu la poesia Els complements del verb (II) Les grafies m i n La història de la literatura Quan vam anar al museu... La vitalitat del català Els complements del verb (III) Alternances ortogràfiques en alguns verbs La literatura medieval (I) Us presento aquest edifici Difusió internacional de la llengua catalana Els verbs irregulars (I) L’apòstrof i el guionet en els pronoms febles La literatura medieval (II) Àvia, avi... explica’m la teva història Hi ha vida més enllà del català Els verbs irregulars (II) La lletra hac La literatura catalana moderna La meva opinió és aquesta Camins del català: rutes per conèixer la llengua catalana Oracions simples i oracions compostes La ela geminada El Renaixement Ho volem saber tot! Les normes del català Juxtaposició i coordinació Les conjuncions coordinades La Il·lustració No hi estic d'acord! Les deu paraules més boniques del català A P È N D I X I t i n e r a r i s d e l e c t u r a 1 La guerra 2 7 1 2 L'amor 2 8 3 3 La fantasia 2 8 4 C o n j u g a c i o n s v e r b a l s . C o n c e p t e s l è x i c s i r e t ò r i c s . F i g u r e s r e t ò r i q u e s 2 8 5 E N Q U A D E R N A D J U N T : A L F A B E T I T Z A C I Ó M E D I ÀT I C A 3
7 6 M’informo del que passa al món U N I T A T 1 To t s b e n i n f o r m a t s Com t’informes del que passa al teu voltant? Quins mitjans de comunicació fas servir per escoltar o veure les notícies? Numera els mitjans següents de l’1 (el que fas servir menys) al 6 (el que fas servir més): telèfon mòbil aparell de ràdio premsa escrita i revistes en paper tauleta televisor ordinador Poseu en comú les respostes de tota la classe i comenteu-les. Feu un gràfic circular o de barres amb tots els resultats. Quin és el mitjà més votat? Per què? D av a n t d e l a p a n t a l l a El mòbil, la tauleta i l’ordinador són tres tipus de pantalles als quals dediquem una bona part del nostre temps lliure. Sabem que l’exposició excessiva a aquest tipus de pantalles no és gaire bona per als ulls, però tot i això passem molt temps mirant-les. Calcula quantes hores a la setmana dediques a mirar pantalles. Comparteix la informació amb tota la classe i elaboreu un gràfic que reculli aquestes dades: Hores setmanals 1-5 6-10 11-15 16-20 21-25 26-30 + de 30 Nombre d ’alumnes S a b e r s b à s i c s Els mitjans de comunicació Una crònica televisiva Utilitzem un llenguatge no sexista L’estructura d ’una oració La dièresi La narrativa de ciència-ficció S I T UAC I Ó D ’A P R E N E N TATG E Llocs web preferits 13 Mitjans de comunicació de massa Els mitjans de comunicació de massa pretenen difondre missatges a un gran públic. L’objectiu és oferir informació, especialment de l’actualitat, però també interpretar-la i, per tant, ajudar el públic a formar-se una opinió sobre cada tema. A l’inici del segle xx van aparèixer els diaris de gran tiratge i es van difondre àmpliament la ràdio i el cinema; més tard, es va implantar la televisió. I, recentment, la contínua expansió d’Internet ha intensificat la circulació d’inf o r m a c i ó i h a a f a v o r i t l a p a r t i c i p a c i ó d e l p ú b l i c . L a s o c i e t a t r e s u l t a n t d’aquests canvis s’anomena societat de la informació. Els mitjans de comunicació són força variats. Poden ser audiovisuals o escrits; locals, nacionals o internacionals; de temàtica general o especialitzats en determinades matèries (esports, història, viatges...). La majoria de mitjans de comunicació, a més, es poden consultar per Internet, i la versió a la xarxa té uns recursos diferents de la versió impresa o televisiva. Malgrat aquesta diversitat, comparteixen un estil que busca la claredat i la comprensió fàcil dels missatges. Per això, el registre utilitzat és l’estàndard, amb un vocabulari entenedor i una sintaxi més aviat simple. La informació és elaborada i redactada per periodistes. Forma part de la seva feina distingir en tot moment la informació (els fets, les dades, els esdeveniments concrets...) de les valoracions subjectives i l’opinió (la crític a o l ’ e l o g i d e d e t e r m i n a d e s a c t i t u d s , l e s i d e e s personals o de grups socials o polítics...). A C T I V I T A T S 14 Indica quines d ’aquestes realitats de la nostra societat són mitjans de comunicació: un diari en paper una emissora de ràdio una xarxa social un grup de xat un canal de televisió un compte de correu electrònic una revista de música un cercador d ’Internet Explica quin criteri has fet servir per determinar-ho. COMUNICACIÓ 1 Els mitjans de comunicació 14 15 Busca un exemple en català de cada tipus de mitjà de comunicació: Un mitjà de comunicació oral d ’abast nacional. Un mitjà de comunicació oral d ’abast local o comarcal. Un mitjà de comunicació escrit d ’abast nacional. Un mitjà de comunicació escrit d ’abast local o comarcal. Un mitjà de comunicació audiovisual d ’abast nacional. Un mitjà de comunicació audiovisual d ’abast local o comarcal. Un mitjà de comunicació digital d ’abast nacional. Un mitjà de comunicació digital d ’abast local o comarcal. 16 Fes una fitxa breu amb informació bàsica sobre cadascuna d ’aquestes revistes (tema, destinataris, periodicitat, antiguitat). Si et cal, busca informació: Cavall Fort Sàpiens Enderrock Muntanya Descobrir Catalunya Serra d’or Cuina Guix A C T I V I T A T S COMUNICACIÓ 17 Explica el significat d ’aquests conceptes (sigles i expressions) relacionats amb els mitjans de comunicació: CAC CCMA horari protegit prime time, hora punta o horari de màxima audiència codi deontològic dels periodistes share o quota de pantalla 18 Reflexioneu individualment i després valoreu en grups reduïts les qüestions següents: Quan necessites informació sobre un tema d’actualitat, on la busques? Quantes hores diàries dediques a mirar la televisió de dilluns a divendres? I durant el cap de setmana? Mires programes informatius a la televisió? I reportatges o documentals? Escoltes la ràdio? Quina mena d’emissora? Quin tipus de programes? Llegeixes premsa escrita? De quina mena: esportiva, general, especialitzada en algun àmbit? En suport paper o digital? Llegeixes només les informacions o també els articles d’opinió? En quina llengua o quines llengües accedeixes als mitjans de comunicació? Quins aspectes et semblen interessants dels mitjans de comunicació? En general, què et sembla malament dels mitjans de comunicació? Quines actituds podries adoptar per millorar la teva manera de fer servir els mitjans de comunicació? Feu entre tots una llista amb les cinc conclusions compartides per més grups de la vostra classe i, després, escriu una redacció titulada: «Els joves de la meva classe i els mitjans de comunicació: realitats i perspectives de millora». Aprendre llengua és un llarg camí que es recorre CONSTRUINT MONS més equitatius, més justos, més sostenibles. Per aconseguir-ho, et proposem un itinerari amb unes quantes fites. Itinerari didàctic A partir d ’un TEMA ACTUAL , proper a la teva realitat i que t’interessa, començarem a posar en pràctica estratègies comunicatives: parlarem dels nostres hàbits, del que ens agrada fer, de la manera de viure i d ’estudiar, de les vacances... i també de com és el món, com ens agradaria que fos i què podem fer per contribuir a construir un món millor. La base de la comunicació és als textos, tant orals com escrits, tant espontanis com planificats. Per això treballarem la comprensió lectora des de diversos punts de vista, aprofundirem en els tipus de textos i les diferències entre ells, sabrem seleccionar i contrastar la informació –amb l 'ajuda del quadern d'alfabetització mediàtica– i també ens centrarem en aspectes concrets per millorar la comunicació oral i l’expressió escrita. La gramàtica i l’ortografia són eines que ens ajudaran a comunicar-nos de manera eficient. Treballarem la llengua potenciant la reflexió lingüística i l’aplicació a situacions reals de la vida quotidiana. A la secció EN LA PRÀCTICA t'adonaràs de la presència de la llengua en la vida real. INICI DE LA UNITAT 1 SABERS BÀSICS Comunicació 2 SABERS BÀSICS Llengua 3 191 190 COMPRENSIÓ LECTORA 7 PARLEM-NE Creieu que una carta en un mitjà de comunicació és una bona manera de difondre una opinió o de formular una queixa? Comenta-ho amb la classe: Per quins altres mitjans podríeu canalitzar aquest tipus de missatges? Comenteu els pros i els contres de cadascun. Quin canal pot ser més efectiu per aconseguir algun resultat? Pot dependre de l’objectiu que es persegueixi? OBTENIR INFORMACIÓ 1 De quin tipus són, aquests textos? Què tenen en comú? On es poden trobar textos com aquests? INTERPRETAR EL SENTIT 2 Respon aquestes preguntes sobre cadascun dels textos que has llegit: I tu, mi res la tele? Per què es diu que estem arribant a la fi de la televisió? Ja no ca l parlar cara a cara Creus que l’autora d ’aquesta carta es queixa de la situació que presenta, o bé se n’alegra? Per què? Feminisme i ‘ fast fashion’ Quina contradicció es desprèn del contingut d ’aquesta carta? Creus que es podria aplicar a altres missatges, a més dels feministes? Insta g ram i l’acceptació socia l Què significa que els «M’agrada» tenen un fort impacte psicològic en els usuaris adolescents? De què es queixa l’autora d ’aquesta carta? Canv is en l’educació De quina revolució es parla en aquesta carta? Explica-la i posa’n exemples. Volem un pa ís equi l ibrat Per què l’autor d ’aquesta carta diu que Catalunya està desequilibrada? Quins inconvenients troba en el fet que es construeixin nous edificis? 3 Quina et sembla que és la carta més optimista i esperançada de cara al futur? Quina mostra més pessimisme i enuig? Per què? REFLEXIONAR I EXPRESSAR-SE 4 Digues amb quines cartes estàs d ’acord i amb quines no i explica’n els motius. Redacta una resposta per a una de les cartes, que pot ser per manifestar que hi estàs d ’acord i reforçar-ne la tesi, o bé per mostrar-hi desacord i rebatre-la de manera argumentada. El Punt Avui - OPINIÓ. El lector escriu - 18 de desembre del 2018 Canv is en l’educació Encara que només tinc onze anys, des de fa temps que m’ he adonat que l ’educació ha anat mi l lorant a l l la rg dels anys . És per a i xò que v u l l ag ra ir a ls mestres i a les escoles per fer tot el possible per mi l lorar la v ida dels nens i les nenes i aconseg u ir que ens d iver tim apre - nent , per després conver tir-nos en g rans persones. L’a ltre d ia , quan va i g ex pl ica r a l s meu s pa res el que fem a cla sse (nou s projectes i a c t iv it at s , ú s de l ’ord i na dor, sor t ides . . .) de sobt e el l s em va n d i r : «Qu ina sor t que ten iu ! A la nost ra època només f èiem cont ing uts , a ra t en iu nou s mètodes . Aprof it a’ l s!». A i xò em va fer pensa r que l ’educa c ió ha a nat e voluc iona nt i , t ot i que l a major ia de gent es quei xa dels canv is que hi ha a l món, crec que els canv is en educació són bons perquè l ’escola ara és d i ferent i els nens i nenes podem ser el que v u lg uem ser. A i x í , v u l l dona r les g ràcies per aquesta revolució. Gràcies, professors i professores, per ensenyar-nos un món nou . Noa Bl a sco Sa lvatier r a , a lumna de l ’escola Virola i El Punt Avui - OPINIÓ. El lector escriu - 28 de febrer del 2022 Volem un país equi librat La població de Cata lunya s’està concentrant de forma a la rmant a l ’ à rea metropol itana de Ba rcelona . A lg unes zones del pa ís estan quedant despoblades i és competència de la Genera l itat vetl l a r p e r e q u i l i b r a r i e s p o n j a r l a p o b l a c i ó e v i t a n t g r a n s concentracions. D i n s l ’ à rea met ropol it a na h i ha pobl a c ion s com l ’ Hospit a let , Sa nt Boi , el Prat en què act ua lment , amb l ’ev ident oposició del poble, s’estan constru int g rans pol ígons d ’ habitatges. Les nostres autor itats mun icipa ls s’omplen la boca pa rlant de sosten ibi l itat ; en ca nv i són cor responsables del desa st re ter r itor ia l que est a n fent les empreses immobi l ià r ies el iminant espa is nat u ra ls i terrenys ag r ícoles. A i xò no és sostenible; impl ica més concentració humana , més vehicles, contaminació i , en def initiva , menys qual itat de v ida . A i xò serà el que dei xarem a les generacions f utures? No és ver itat que no es pug u i fer res per parar la voracitat de les empreses immobi l iàr ies. A lg uns ajuntaments, cer tament amb moltes d i f icu ltats, intenten revocar la qua l i f icació de ter renys urbanitzables per no urbanitzables. Ca l constr u ir habitatges, seg ur que sí , però fora de l ’ àrea metropol itana de Barcelona . A ntoni-Joa n Gili (el Prat de Llobregat) 73 3 COMUNICACIÓ ORAL Reconstruïm notícies 16 Escolta dues vegades aquests tres documents sonors i redacta una breu notícia d ’actualitat que reflecteixi la situació actual. Escriu un titular que sintetitzi la notícia. Comença el cos de la notícia així: «Ahir es va saber que...» Document 1: La notícia, a la ràdio Document 2: Què diu la direcció de l’escola? Document 3: Què diu l’alumnat? A C T I V I T A T S 74 PAS A PAS Per centrar un tema: 1 Convé concretar-lo, si és possible, en un temps i un espai. Per exemple: Hàbits alimentaris dels joves catalans actuals. 2 Convé especificar-ne algun aspecte significatiu. Per exemple: El consum de drogues entre els adolescents: abast, conseqüències i prevenció. Per escriure un guió: 1 Convé que tingui introducció, desenvolupament i conclusió. 2 Convé que en cada apartat del guió apuntis les idees que desenvoluparàs. Com més complet sigui el guió, més segur i més còmode serà el moment de redactar. A continuació trobaràs algunes pistes per centrar el tema i per escriure el guió. Una de les dificultats que sol tenir escriure sobre un tema és delimitar-lo, és a dir, tenir ben clar sobre què volem parlar. Un cop centrat el tema del qual volem escriure, abans de passar a redactar, és molt útil tenir un guió que prevegi els apartats que tindrà el nostre desenvolupament de la qüestió. 17 Centra aquests temes allargant-ne el títol amb alguna expressió que els concreti: Els videojocs. Tatuatges i pírcings. 18 Fes un guió complet per desenvolupar un d ’aquests temes: Ús i abús de les xarxes socials. La migració de menors sense acompanyament de persones adultes. Interès econòmic i ètica en el món de la moda. Activitats de lleure en períodes de vacances escolars. 19 Busca un company o una companya de la classe que hagi preparat un guió sobre un tema diferent del teu. Ajudeu-vos mútuament a millorar els vostres guions: afegiu-hi apartats, canvieu l’ordre dels que teniu, completeu-los amb idees que podrien anar-hi bé... A C T I V I T A T S COMUNICACIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA Centrem-nos en un tema i fem un guió 75 GRAMÀTICA 3 Els complements del verb (I) Un complement del verb és un sintagma que completa el sentit d’un verb en una oració determinada : L’inspector de policia va interrogar el detingut a la comissaria. complement complement del verb 1 del verb 2 Cada verb exigeix o admet, segons els casos, uns certs complements. Aquests complements es poden substituir per uns pronoms febles determinats. 1. L’atribut L’atribut (Atr) és un complement que apareix només en oracions atributives. L’exigeixen els verbs ser, estar i semblar. Indica la característica essencial del subjecte i normalment és un sintagma adjectival o nominal , tot i que també pot ser preposicional . L’aviador estava impressionat. Atribut (SA) L’ Ernest és un amic de la família. Atribut (SN) La taula semblava de fusta. Atribut (SP) L’atribut se substitueix pel pronom feble ho: El ferrer de la plaça és forçut. El ferrer de la plaça ho és. Atr Atr En el cas que l’atribut sigui un sintagma nominal determinat, també es pot substituir per el, la, els i les: La Gemma és la delegada de classe de 3r C. La Gemma l’és. Atr Atr C O N N E C TA A M B E L T E M A Volen dir el mateix, aquestes tres oracions? Han portat caramels als nens. Els han portat caramels. N’han portat als nens. 201 La hac aspirada La hac només es pronuncia quan és aspirada, en mots manllevats d ’altres llengües (Hawai, hooligan, hip-hop, henna...) o en onomatopeies (ehem, hop...). La hac muda ORTOGRAFIA 7 La lletra hac Hac inicial En totes les formes del verb haver i motes altres paraules de la llengua: hàbil, habitar, hamaca, hermètic, heroi, història, hivern, homologar, honor, horror, hotel, humà, humit... i els seus derivats (habilitat, habitant, hermetisme, heroïcitat, historiador, hivernacle, honorable, horrorós, humanisme, humitat...). Mots cultes formats amb elements provinents del llatí o del grec: hecto- (‘cent’) hectòmetre, hectolitre... hemi- (‘mig ’) hemicicle, hemisferi... hemo- (‘sang ’) hemodiàlisi, hemoglobina... hidro- (‘aigua’) hidrològic, hidromassatge... hiper- (‘per sobre’) hipermercat, hipertensió... hipo- (‘per sota’) hipopòtam, hipoglucèmia... Hac intercalada En paraules com adherir, ahir, aleshores, cohesionar, exhibir, inhalar, inherent, inhumà, menhir, prohibició, subhasta, tothom, vehicular... Hac final En les interjeccions ah, eh, oh. A C T I V I T A T S 28 Copia les paraules següents, si cal, afegint-hi una h: co et armonia caca uet ivern ex alació orxata orfe ermita oste 29 Copia aquestes oracions i omple els espais buits amb a, ha o ah: El senyor Florensa ha excusat la seva presència. Es van casar la catedral de Girona. , ets tu! S’ fet una ferida la mà dreta. 202 ORTOGRAFIA A C T I V I T A T S 30 Busca en aquesta sopa de lletres vuit paraules que s’escriuen amb h intercalada i copia-les a la llibreta: E X H U M A R I V S N A F T E C E N E J H D A G T O H V H A O I P R O H I B I R R K E C T G L H C N A L C O H O L M L E B E R U O F A D E H O R G V M E N H I R N A H T I U C E L G A V S U B H A S T A 31 Escriu una oració amb cadascuna d ’aquestes paraules: ho o oh 32 Copia aquestes oracions i completa-les amb i o hi: Tothom n’estava molt orgullós: fins tot el director la va felicitar. No podré anar avui, tu., podries anar- per mi? No estic d ’acord. Primer diu una cosa després en fa una altra. si anem al teatre? Al cinema, aquest mes, ja he anat tres vegades! 33 Escriu una oració que contingui les paraules em i hem. 34 Totes les h d ’aquest text han desaparegut. Torna’l a escriure a la llibreta i col·loca-les-hi: El detectiu Oraci Bonlloc investigava l’omicidi d ’un ome, el cadàver del qual, mutilat de manera orrorosa, avia estat trobat darrere del mur de l’ospital. Tenia unes quantes ipòtesis, però avia de ser onest amb ell mateix: en aquella istòria i avia algun element que se li escapava. De qui veicle eren les roderes marcades al fang? Com podia ser que els abitants de l’ostal que i avia a pocs metres no aguessin sentit res? Per què l’ivernacle de l’ort de l’ospital estava regirat de cap a peus? Tot plegat li exauria la paciència. 35 Completa aquestes oracions amb paraules formades amb algun element culte: La van haver d ’ingressar a l’hospital perquè amb aquella havia perdut molta sang. Anirem a l’ per veure curses de cavalls. A les noves instal·lacions esportives municipals hi ha una piscina d ’ que et deixa com nou. Aquell nen no para mai quiet, per mi que és . Tota l’oposició se’n va anar de l’ sense escoltar les indicacions del president de la cambra. EN LA PRÀCTICA Expressem emocions Les persones podem expressar les emocions de moltes maneres: amb un gest, amb una mirada, amb paraules, amb música... Als còmics moltes expressions es mostren amb interjeccions i onomatopeies. Quines faries servir per a aquests personatges? OH! AH! EH! BAH... HE, HE, HE 4
Creeu un booktrailer 1 31 De la novel·la al booktrailer 30 LA LLENGUA EN LA MEVA VIDA Un booktrailer, o relat digital, és un vídeo promocional basat en una obra literària. El primer booktrailer va aparèixer a finals de 1998 als Estats Units. Aviat, les editorials van crear booktrailers com a estratègia publicitària per tal de promocionar i vendre més llibres. Són peces de durada molt curta, que posen imatges i so a un llibre. Ep! Booktrailer és una paraula anglesa, ja te’n deus haver adonat. Segons el Termcat, en català es pot dir bibliotràiler o tràiler de llibre. Cada any, el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i la UOC convoquen un concurs de booktrailers. A http://www.booktrailers.cat trobaràs tota la informació que necessites per participar-hi i també els vídeos guanyadors de les edicions anteriors. 1 Formeu grups d ’entre dues i cinc persones. 2 Entre tots els membres del grup, poseu-vos d ’acord per escollir un llibre. Cal que tothom l’hagi llegit abans de començar a planificar el booktrailer. 3 Busqueu la informació que necessiteu sobre l’obra, que us ajudi a comprendre-la o a interpretar-la. Busqueu també informació sobre l’autor o l’autora. 4 Comenceu a pensar com podríeu traslladar l’esperit de l’obra al llenguatge audiovisual. Comenteu què us suggereix, especialment imatges, sons i músiques. Apunteu totes les idees que sorgeixin, més endavant ja les seleccionareu i aprofundireu en els detalls. 5 Planifiqueu i elaboreu un guió: escenes, personatges, textos, música, etc. Tingueu en compte que ha de durar pocs minuts. No es tracta de fer un resum del llibre, sinó de fer un vídeo motivador, sense desvetllar detalls importants de la trama. Es tracta més de suggerir que no pas d ’explicar. 6 Un cop fet el guió, ja podeu començar a gravar. Repartiu-vos la feina: gravació, interpretació, il·luminació, efectes de so, etc. Què necessitareu per rodar? – Un lloc adequat per filmar cada escena. – Vestuari i objectes d ’attrezzo i caracterització. – Equip tècnic, a més de la càmera o el mòbil per gravar: focus, micròfons, altaveus, etc. Feu fotografies de tot el procés de rodatge. 7 Editeu el vídeo: combineu les diverses escenes, afegiu-hi música, veus en off, textos, efectes de so, etc. Tot el que estava previst en el guió i també el que se us acudeixi a mesura que aneu veient com queda. Què necessitareu per editar el vídeo? – Un programa d ’edició de vídeo, per exemple Movavi Video Editor o bé Movie Maker. – Músiques i sons lliures de dret. En podeu trobar a https://freemusicarchive.org i a https://soundbible.com. – Imatges lliures de drets: https://www.pexels.com/ca-es, https://unsplash.com. NOVES TENDÈNCIES La lectura en nois i noies és generalitzada, i just és a partir dels 16 anys que a poc a poc comença a caure el nombre de lectors freqüents fins al 25-30 anys, que és la franja d ’edat en què menys es llegeix. Per als joves, la lectura és una activitat que «contribueix a tenir una actitud més oberta i tolerant», «és emocionant i estimulant» i és una «ajuda per comprendre el món que ens envolta», com explica Glòria Granell, responsable de la programació de pensament i literatura de l’Ajuntament de Girona. El 28 de febrer del 2020 es va celebrar l’entrega de premis del 6è Concurs de Booktrailers impulsat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC ) i el Departament de Cultura, a través del Servei de Biblioteques de Catalunya. Un certamen adreçat a joves d ’entre 12 i 18 anys amb l’objectiu de promoure la lectura i animar-los a difondre els seus llibres preferits a través de vídeos curts que enganxin i emocionin. Mar Domènech. Ara ‘Criatures’, 6 de juny del 2020 Nosaltres també podríem fer un booktrailer sobre una novel·la que ens hagi agradat? Sí, i tant! Jo t’ajudaré a gravar un vídeo! Podem afegir-hi lletra i música. I també el podríem penjar a YouTube o a Vimeo!!! De la novel·la al booktrailer 3 A P L I C O E L Q U E H E A P R È S A V A L U A C I Ó R À P I D A 89 88 Una obra de Banksy s’autodestrueix just després de ser subhastada per 1 milió d’euros Amb la boca oberta és com es van quedar a la casa de subhastes Sotheby ’s de Londres EFE. Londres - 06.10.2018 Una famosa obra de l’artista britànic Banksy, la identitat del qual és un autèntic mi steri , e s va autod e str ui r just d e spré s d e ser subhastada per 1,04 milions de lliures (1,180 milions d’eur o s) a qu e st d iv e n d re s a l a nit a l a casa de subhast es Sotheby ’s de Londres. El mat ei x cread r ha dif ó s u n a f o t o g r a f i a l a x a r x s o c i a l I n s t a g r a m d e l m o m e n t e n q u è e l l l e n ç G i r l W i t h B a l o o n ( N e n a a m b g l o b u s) e s f a miques al passar per una petita trituradora de paper oculta a la part inferior del marc que sostenia l’obra . «G o i n g , g o i n g , g on e ! » , e s c r i u B ank sy s o t a l a imatge, en al·lusió a les paraules que pronuncia l subhastador quan s’adjudica una peça a un client i que es pot traduir com «se’n va , se’n va , se n’ ha anat». D e s d e S o th eby ’s a sseguren en una no t a qu e «l ’inesperat succés s’ ha conver tit instantàniament en història mundial de l’art i suposa cer - tament la primera vegada en la hi stòria d’una subhasta en què una obra s’autodestrueix automàticament» després de ser comprada . E l di a r i l ondi n en c Ev eni ng St an d a rd i nf orma qu e e l c omp ra do r d e l ’o b ra , qu e n o h a e st a t identificat, s’ ha quedat «sorprès» amb el que ha passat, i assenyal a que tothom està estudi ant com actuar. Diari de Girona, 6 d’octubre del 2018 1 Quina és la finalitat principal d ’aquest text? 2 Per què no està escrit en primera persona? 3 Assenyala quines d ’aquestes afirmacions són certes, en relació amb el text que has llegit: Un quadre de Banksy es ven per un milió d ’euros. Banksy destrueix una obra seva en una subhasta. La casa de subhastes Sotheby’s destrueix una obra de Banksy. Un col·leccionista compra una obra de Banksy feta malbé. Es paga més d ’un milió d ’euros per una obra feta malbé. 4 Identifica aquests elements en la notícia: titular subtítol entrada cos signatura i lloc Quin element falta en aquesta notícia? 5 Busca un atribut al primer paràgraf del cos de la notícia. Subsitueix-lo per un pronom feble. 6 Identifica el CD d ’aquesta oració i substitueix-lo per un pronom feble: El mateix creador ha difós una fotografia a la xarxa social Instagram. 7 Identifica el CI d ’aquesta oració i substitueix-lo per un pronom feble: S’adjudica una peça a un client. 8 Escriu l’oració «Se’n va» en aquests temps: futur simple imperfet d ’indicatiu plusquamperfet d ’indicatiu 9 Digues si la consonant final d ’aquestes paraules del text es pronuncia o no: paper passat client art traduir comprador identitat moment certament 11 Redacta amb les teves paraules el cos de la notícia que vindria després d ’un titular com «Els estudiants catalans treuen bona nota a les proves de competències de 4t d ’ESO». Respon aquestes preguntes i resol les activitats. Després, consulta la unitat per comprovar si ho has fet bé. No facis trampes i posa’t la nota que et mereixis! 1 Quina és la principal diferència entre l’atribut i el CD? 2 Contesta les preguntes següents canviant l’atribut subratllat per un pronom feble: Aquest senyor que passa per allà, és el soci del teu pare? Estàs cansada, Júlia? Aquesta oferta sembla interessant,oi? Els Pérez són veïns teus? 3 Quin tipus de sintagma pot fer de CI? 4 Quin és el plural del pronom feble li? 5 En quins casos canviem el pronom li de CI per hi? 6 Substitueix el complement directe d ’aquestes oracions i substitueix-lo per un pronom feble: Aquest vespre menjarem peix i amanida. Ha pintat el quadre amb aquarel·les. La Mireia s mpre mira els aparadors de roba. Has d rentar quatre gots. 7 Copleta aquestes oracions amb un complement indirecte i substitueix-lo per un pronom feble: La guia del museu explicava la història de les peces exposades. Enviaran un comunicat. L’infermer administra els medicaments. 8 Totes les paraules següents tenen el so R entre vocals, però en uns casos s’escriu r i en altres rr. Completa-les i explica la diferència: te at contra èplica fe o semi ecta anti eglamentari se alada 9 Esmenta tres personatges clàssics de les novel·les policíaques o de la novel·la negra. Autoavaluació Al final de cada trimestre, faràs un MICROPROJECTE en què hauràs de buscar informació sobre un tema relacionat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i, després, desenvolupar una tasca, com ara preparar un col·loqui, fer una enquesta o dissenyar un fullet. Per tancar la part de sabers bàsics de la unitat, desenvoluparàs un petit projecte, sovint en equip, que et permetrà posar en pràctica el que has après i millorar les teves destreses comunicatives. Que s’alci el teló!, M’expliques com ets?, Tu pots ser poeta, Que tothom ho sàpiga! són exemples de situacions d'aprenentatge que trobaràs en aquest llibre. Les rúbriques d ’avaluació t’ajudaran a adonar-te de la teva progressió al llarg del curs. A les pàgines del bloc final de la unitat, trobaràs dues seccions en unitats alternes: LLENGUA I SOCIETAT i LA LLENGUA/LITERATURA EN LA MEVA VIDA, on descobriràs aspectes lúdics, sociològics i culturals relacionats amb la llengua i la literatura, com ara el multilingüisme, rutes per conèixer la llengua, el fenomen dels booktrailers, etc. En aquest bloc també trobaràs les pàgines d ’avaluació: APLICO EL QUE HE APRÈS i AVALUACIÓ RÀPIDA. SABERS BÀSICS Literatura 4 SITUACIÓ D’APRENENTATGE 5 TANCAMENT DE LA UNITAT 6 MICROPROJECTES TRIMESTRALS 7 203 LITERATURA 7 La literatura catalana moderna Cançó del lladre Quan jo n’era petitet festejava i presumia , espardenya blanca al peu i mocador a la falsia. Adeu , clavell morenet, adeu , estrella del dia . I ara que em só fet grandet m’ he posat a mala vida , m’ he dat a matar i robar, l’ofici de cada dia . Adeu , clavell morenet, adeu , estrella del dia . Vaig robar un traginer que venia de la fira , portava molts duros d’or, dobles de quatre també hi havia. Adeu , clavell morenet, adeu , estrella del dia . I encara ademés d ’a ixò en vaig robar una nina , la vaig robar amb falsedat dient que m’ hi casaria . Adeu , clavell morenet, adeu , estrella del dia . La culpa no la tinc jo i ella tampoc la tenia , jo m’ hi volia casar i sos pares no ho volien . Adeu , clavell morenet, adeu , estrella del dia . L’ he mantinguda cinc anys per nobles ciutats i viles, en una noble ciutat l’ hi mantingué quinze dies. Adeu , clavell morenet, adeu , estrella del dia . La vila de la Bisbal com és vila divertida , no n’ hi falta algun traïdor, se’n va a avisar la justícia . Adeu , clavell morenet, adeu , estrella del dia . Ja n’ hi havia un agutzil que en a mi agafar em volia , me n’arrenco del punyal , li vaig donar una punyida. Adeu , clavell morenet, adeu , estrella del dia . Me’n prenen i me’n garroten, me’n fiquen dins una sitja, me’n pòsic a reclamar a l’ humil Verge Maria . Adeu , clavell morenet, adeu , estrella del dia . Valeu-me, los meus amics, que jo algun temps bé en tenia . Veig venir cinc-cents fadrins, tots criats de companyia , deslliuraren la presó i me’n tragueren de la sitja . Adeu , clavell morenet, adeu , estrella del dia . Cançó popul ar (recollida per Manuel Mil à I Fontanals) falsia : butxaca petita punyida : punyalada sitja : dipòsit de gra A C T I V I T A T S 36 Busca una versió cantada d ’aquest poema. Què observes, des del punt de vista de les repeticions i del tipus de melodia? 37 Resumeix breument les aventures i el tarannà del lladre. 38 Analitza la mètrica d ’aquest poema: rima consonant o assonant, mesura dels versos, estrofes i esquema de rimes. Digues si et sembla que és una composició popular o culta. 205 7 A C T I V I T A T S 39 Busqueu, per grups, mostres dels gèneres següents de la literatura popular catalana: una nadala uns goigs un romanço unes corrandes una rondalla una llegenda EN LA PRÀCTICA Un concert de cançons tradicionals Moltes composicions de la literatura popular van associades a la música: romanços, poemes i goigs anaven acompanyats d ’una melodia que en facilitava la transmissió oral i, per tant, d ’alguna manera ha fet possible que arribin fins a l’actualitat. Entre tota la classe, organitzeu un concert de cançons tradicionals. Dividiu-vos en grups reduïts. Cada grup escollirà una cançó i la prepararà d ’acord amb la formació musical que tinguin els membres que el formen. Si hi ha algú que toqui algun instrument, pot buscar la partitura i preparar-la; si no, busqueu la música per Internet i poseu-hi les veus. Decidiu la data del concert al centre escolar i assageu tant com us sembli que cal... Procureu no desafinar! Si no sabeu per on començar, podeu escollir una d ’aquestes cançons: La dama d’Aragó, El testament d’Amèlia, La presó de Lleida, El comte Arnau, Els tres tambors, Muntanyes del Canigó, El Rossinyol, L’hereu Riera, El mariner, La filadora... 40 Prepareu una presentació per als altres grups de les mostres seleccionades. Prèviament, intenteu respondre aquestes preguntes: El que heu trobat són textos escrits, orals, recitats, cantats...? Què és exactament el que heu trobat: una interpretació popular, una adaptació culta, una adaptació musical actual...? Els possibles adaptadors, indiquen que és un text anònim o popular? Signen la seva adaptació? En el cas d ’haver trobat més d ’una versió, quines diferències textuals i estètiques hi ha entre elles? 207 206 En aquesta unitat has treballat els textos periodístic d ’opinió i les cartes als mitjans de comunicació, en què s’expressen les idees i els pensaments de qui les ha escrites. Repassa les activitats que has fet fins ara i tria un tema que t’interessi per EXPRESSAR-NE L’OPINIÓ EN UN TEXT BREU. 7 1 Un cop escollit el tema, abans de començar a redactar el text, has de tenir clares les idees que hi vols transmetre. Si et cal, busca informació general sobre el tema o concreta sobre algun punt que no coneguis prou a fons. Per argumentar bé les opinions, cal basar-se en informació fiable. 2 Reflexiona sobre el tema que has triat i valora la informació que en tens per formar-te’n una opinió fonamentada. Pensa en aspectes positius i negatius i pren nota de totes les idees que et passin pel cap, encara que estiguin desordenades o que no tinguin gaire relació entre si. Fes-ho a mà en un full en brut, no et preocupis de fer bona lletra ni d ’aspectes formals, l’important és que no t’oblidis de cap idea. 3 Organitza les idees que has anotat: fes-ne un esquema, relaciona-les, ordena-les... Pots fer servir colors, notes adhesives, fletxes, etc. si t’ajuden a aclarir-te. Ves decidint com serà el text que escriuràs, completa les idees que calgui i desestima les que no s’ajustin al desenvolupament que estàs planificant. PREPARA’T 4 Quan ja tinguis ben clar què vols dir, pensa en com ho vols dir: pots anar desgranant arguments per arribar a una conclusió o bé pots començar per la conclusió i després explicar-ne els motius. 5 Escriu un esborrany seguint l’organització prevista, tenint en compte que després el podràs corregir, modificar i refer tant com calgui. ESCRIU UN ESBORRANY 6 Completa aquesta rúbrica per valorar tant el teu procés de treball com el resultat final. La teva valoració coincideix amb la del docent? En què hauries de millorar? VALORA LA FEINA FETA Indicadors d’avaluació Nivell d’assoliment Punts Valoració del docent 1 punt 0 punts Planificació He planificat bé la feina. No he fet una bona planificació. Dedicació He dedicat prou temps a preparar i escriure el text. He preparat poc el text i l’he escrit a correcuita. Presentació He presentat el text en un full net, amb una lletra adequada i marges i interlineat correctes. La presentació no ha estat acurada, no he deixat prou marges o el tipus de lletra no era adequat. Estructura L’argumentació està ben estructurada i la conclusió és clara. L’argumentació no s’acaba d ’entendre perquè està desordenada. Argumentació Els arguments estan ben fonamentats i ben explicats. Els arguments són fàcils de rebatre perquè no estan ben fonamentats. Text Les oracions estan ben construïdes i hi ha una bona tria de lèxic. Les oracions són massa simples o massa recaragolades. El lèxic és pobre i repetitiu. Ortografia i gramàtica He revisat el text diverses vegades i he comprovat que no hi hagi errors. Hauria calgut que revisés millor el text, perquè han quedat alguns errors sense corregir. Puntuació total La meva opinió és aquesta SITUACIÓ D’APRENENTATGE 6 Repassa l’esborrany i fes-hi tots els canvis que trobis necessaris per preparar la redacció definitiva que lliuraràs al professor o la professora. Reescriu-lo, si cal i, finalment, passa’l a net, si l’has fet a mà. REDACTA EL TEXT DEFINITIU 179 178 6 Hi ha vida més enllà del català LLENGUA I SOCIETAT PARLEM-NE Coneixes algú que parli aranès o que signi LSC? Aquestes llengües, les has sentides o vistes alguna vegada en els mitjans de comunicació? T’agradaria aprendre alguna d ’aquestes llengües? Per què creus que és important de diversitat lingüística? I en un país petit com Catalunya? Per ser precisos, l’aranès és una varietat de l’occità, una llengua romànica que s’estén molt més enllà de la Vall d ’Aran, bàsicament per la meitat del sud de França. El seu nom ve del fet que, per dir sí, els occitans diuen oc, mentre que en francès es diu oui. En l’actualitat, el nombre de parlants de l’occità oscil·la entre els 500.000 i els 3.000.000, segons les fonts. La Vall d ’Aran és justament un dels indrets on té més vitalitat, ja que el sap parlar el 60 % de la població de la comarca, que té uns 10.000 habitants. La Vall d’Aran, una comarca de Catalunya L’aranès, una varietat de l’occità PARLANT, LA GENT S’ENTÉN. . . O SIGNANT! Si us penseu que signar vol dir estampar una signatura en un paper, o fins i tot fer-ho digitalment, no aneu equivocats. Però no ho sabeu tot! Signar també vol dir «express r-se mitjançant una llengua de signes». Una llengua de signes és una llengua que no s’articula oralme t, sinó amb movi ents i gestos de les extremitats superiors (els braços i, sobretot, les mans), la part superior del tronc i la cara. Tampoc se sent sinó que es veu. PRIMERS PASSOS EN LA LLENGUA DE SIGNES CATALANA La llengua de signes catalana (LSC ) és la llengua de les persones sordes de Catalunya. L’any 1994 va ser reconeguda oficialment per la Generalitat i actualment és utilitzada per unes 32.000 persones, només una quarta part de les quals són sordes. Si vols afegir-te a les persones sordes i a les seves famílies i amics, hi ha centres on s’ensenya aquesta llengua. L’occità és la llengua de la poesia dels trobadors, que va ser la lírica de més prestigi als inicis de les literatures romàniques a l’edat mitjana. Per deduir què signa aquest noi en cada vinyeta, et donarem unes pistes: 1. Fixa’t que el primer moviment és el mateix en totes tres vinyetes. 2. Busca informació en aquesta pàgina web: https://llengua.gencat.cat/ca/llengua_ signes_catalana/ Què et sembla, et dones per saludat? En quins moments del dia? Sí, estan en ordre temporal. 182496_p107_Vall_d'Aran Vielha Val d’Aran m a r M e d i t e r r a n i 182496_p107_domini_linguistic_occitana Aranés Bearnés OCCITAN OCCIDENTAL OCCITAN CENTRAL NORD OCCITAN Català Basc Francès Piemontès Francoprovençal Gascon Lengadician Provençau Aupènc Auvernhat Lemosin Creissent Quercinòl Vivarés Rodanènc Briançonés Niçart Roergat m a r M e d i t e r r a n i Ena val de Aran, es gojats e es gojates diden bon dia, bona tarde e bona net Encara que no sàpigues aranès, segur que has entès que ens estem referi t aquest territori i a les maneres de saludar en els diferents moments del dia. Has endevinat què és un gojat i una gojata? Has deduït que es és un article i e l conjunció copulativa? De fet, l’aranès és una llengua romànica que, com el català, té l’origen en la llengua llatina. Això fa que, tot i ser llengües diferents, tinguin moltes semblances i també força peculiarit ts. Salutacions i presentacions Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Llengua de signes catalana LSC S i gna r Ho sento Qu i n és e l teu senya l ? Di scu l pa Com et d i us? Mo l t de gus t Gràc i es De res Bon d i a Bona ta rda Bona n i t Ho l a Adéu Presenta r Records ! D’ acord A reveure F i ns demà Com es tàs? Bé Edició: Direcció General de Política Lingüística · Supervisió: Federació de Persones Sordes de Catalunya · Disseny: Azcunce | Ventura · DL: B-3479-2016 ed173150 La lluita contra la pobresa A la Terra hi ha prou recursos naturals, feina i espais perquè tothom visqui, però la veritat és que pertot arreu hi ha desequilibris: hi ha gent que té de tot i en abundància, i també n’hi ha que gairebé no té res. Algunes persones poden triar la roba que es volen posar, els aliments que volen menjar i els llocs on els ve de gust anar de vacances, mentre que en alguns països una gran quantitat de població passa gana i fred, no té prou roba i només es desplaça per fugir de la misèria. No és just. Tots tenim dret a deixar enrere les males condicions de vida, a millorar i a veure el futur amb esperança. Superem les desigualtats. Ajudem-nos els uns als altres. Abolim la pobresa! Fe u u n i n t e r c a n v i d ’ i d e e s r e s p o n e n t a q u e s t e s p r e g u n t e s g e n e r a l s : Soc una persona rica o pobra? Conec gent pobra, al meu voltant? I gent rica? Per què hi ha persones pobres? Les persones pobres podrien deixar de ser-ho? Com? Podem fer alguna cosa, en el nostre dia a dia, per reduir la pobresa al món? 91 90 ENS INFORMEM Causes i conseqüències de la pobresa 1 Llegeix atentament aquests dos textos: MICROPROJECTE TRIMESTRAL Causes històriques de la pobresa Encara que cada territori i cada cas són diferents, hi ha una sèrie de causes històriques que expl iquen l’origen de la pobresa, com ara el colonialisme, la guerra, l’esclavitud i les invasions. La situació de pobresa que viu una part de la població mundial , especialment els països del sud, es deu a processos històrics com el colonialisme, un sistema polític pel qual un país explota els recursos d ’un lloc en un país estranger. Aquest procés va teni r l loc durant seg les a pa ï sos de l ’Às i a , l’Àfrica o Amèrica. D’una banda, la violència i destrucció que provoquen les guer res és una a l t ra de les causes més greus de la pobresa global. L’Àfrica i l’Orient Mitjà són dues de les regions més afectades per la guerra, com assenyala l ’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). https://junior-report.media/per-que-hi-ha-pobresa-al-mon/ Els nens i les nenes: els més vulnerables a la pobresa La infància hauria de ser una etapa per jugar, descobrir i aprendre. Però hi ha molts nens al món que no tenen accés a l ’educació i de vegades ni tan sols tenen menjar o un habitatge digne. «Un de cada dos infants està en risc de pobresa», expl ica Antoni Pérez , di rector de Save the Chi ldren a Catalunya. La pobresa és l a vulnerac ió més greu del s drets humans i, precisament, els nens i les nenes són els més vulnerables davant d ’aquesta situació. Quins són els riscos de ser pobre? Segons el director de Save the Children a Catalunya, la pobresa implica diferents riscos: problemes de cre i xement , exp l otac i ó i nfant i l , ma l nut r i c i ó i altres malalties greus. Cre i xement i desenvo l up a m e n t . Mé s d e 1 5 0 m i - l i o n s d e n e n s m e n o r s d e c i nc anys sof re i xen re ta rd en e l c re i xement pe r fa l ta d e n u t r i e n t s , l a q u a l co s a p o t o c a s i o n a r d a n ys i r re - versibles. D e s n u t r i c i ó e x t r e m a . «D’aquí a l’any 2030 moriran 60 milions de nens menors de cinc anys i la meitat s e ran bebè s» , apun t a Pé - rez. Segons explica, el 45% de les morts de nens estan re l a c i o n a d e s amb l a d e s - nutrició. Tr e b a l l i n f a n t i l . A t o t e l món hi ha milions de nens i nenes forçats a treballar en condicions pèssimes i amb u n a r e m u n e r a c i ó m o l t ba i x a . De veg ade s , ho fan pe r a j uda r l es seves famí - lies. El treball i l’explotació infantil suposa una violació dels drets humans. No obstant això, el pro - blema segueix molt estès avui dia. Aprendràs a comprendre i valorar la literatura, i començaràs a conèixer-ne la història; t'adonaràs de la relació de la literatura amb la societat de cada època, i descobriràs que els textos antics t'ajudaran a comprendre els actuals. A més, al final del llibre trobaràs una proposta d ’ITINERARIS DE LECTURA organitzats temàticament, on veuràs que obres escrites en èpoques i estils molt diferents poden estar relacionades. ITINERARI DE LECTURA Lectura autònoma: Escolliu una obra ambientada durant alguna de les dues guerres mundials. Proposta de lectura: Prop de les bombes, d ’Emili Bayo Activitats de creació Continuar una narració. Redactar una descripció sarcàstica. Escriure una adaptació teatral. Itinerari de lectura: La Cançó de Roland Tirant lo Blanc Joanot Martorell Càndid o l’optimisme Voltaire La plaça del Diamant Mercè Rodoreda Un món de vencedors i vençuts en què no guanya ningú La guerra existeix pràcticament des de l’inici de la humanitat. La defensa d ’un territori, l’instint de supervivència, l’ànsia de poder o de riqueses han provocat batalles i guerres al llarg del temps en qualsevol indret del planeta. Sempre s’ha dit que a la guerra, per molt que acabi havent-hi un vencedor i un vençut, hi surt perdent tothom. La pèrdua de vides humanes de qualsevol bàndol, el sofriment i el rastre de destrucció que deixa darrere seu una guerra així ho demostren. Però per arribar a aquesta consideració han hagut de passar molts segles i, tanmateix, els humans no hem aconseguit evitar-ne de noves. Com de tots els aspectes que ens afecten, la literatura se n’ha fet ressò i l’estudi de les obres al llarg de la història ens acosta a la manera d ’entendre la guerra en cada època. 271 La guerra 5
6 M’informo del que passa al món U N I T A T 1 S a b e r s b à s i c s Els mitjans de comunicació Una crònica televisiva Utilitzem un llenguatge no sexista L’estructura d ’una oració La dièresi La narrativa de ciència-ficció S I T UAC I Ó D ’A P R E N E N TATG E Llocs web preferits
7 To t s b e n i n f o r m a t s Com t’informes del que passa al teu voltant? Quins mitjans de comunicació fas servir per escoltar o veure les notícies? Numera els mitjans següents de l’1 (el que fas servir menys) al 6 (el que fas servir més): telèfon mòbil aparell de ràdio premsa escrita i revistes en paper tauleta televisor ordinador Poseu en comú les respostes de tota la classe i comenteu-les. Feu un gràfic circular o de barres amb tots els resultats. Quin és el mitjà més votat? Per què? D av a n t d e l a p a n t a l l a El mòbil, la tauleta i l’ordinador són tres tipus de pantalles als quals dediquem una bona part del nostre temps lliure. Sabem que l’exposició excessiva a aquest tipus de pantalles no és gaire bona per als ulls, però tot i això passem molt temps mirant-les. Calcula quantes hores a la setmana dediques a mirar pantalles. Comparteix la informació amb tota la classe i elaboreu un gràfic que reculli aquestes dades: Hores setmanals 1-5 6-10 11-15 16-20 21-25 26-30 + de 30 Nombre d ’alumnes
RkJQdWJsaXNoZXIy