16 Parlar i escriure sense discriminar Tradicionalment s’ha utilitzat el gènere masculí per referir-se indistintament a les persones dels dos sexes. Amb la progressiva incorporació de la dona a tots els àmbits públics de la societat i a llocs de responsabilitat, el llenguatge s’ha anat adaptant per evitar discriminar cap gènere. Alguns recursos lingüístics útils per expressar-se en un llenguatge inclusiu són: 1. Fer servir denominacions generals que incloguin els dos gèneres. Per exemple, en comptes de dir alumnes i professors, direm alumnat i professorat. En algun cas, pot convenir afegir alguna paraula: direm el col·lectiu homosexual, en comptes de dir els homosexuals. 2. Esmentar successivament els dos gèneres, units per la conjunció i, per exemple els treballadors i les treballadores, les nenes i els nens, etc. Tingueu en compte que els adjectius o altres complements que hi afegiu normalment s’escriuen en masculí, ja que posar-los en els dos gèneres faria el text molt carregós. 3. Usar la barra inclinada per separar la terminació del femení, especialment en textos funcionals, com ara salutacions, formularis, etc.: senyors/res, benvolguts/udes, nom de l’alumne/a, etc. 21 Quin avantatge té referir-se als infants en comptes de parlar dels nens? 22 Reescriu aquestes oracions evitant el llenguatge sexista: L’home ve del mico. Els homes són envejosos per naturalesa. Els malalts mentals han de rebre tractaments adequats. 23 Copia aquest text millorant-lo des del punt de vista de l’ús d ’un llenguatge no sexista: Un dels principals problemes amb què es troben els discapacitats és que són derivats cap a les infermeres. En realitat, però, no són malalts que necessitin unes cures concretes, sinó persones amb algun dèficit a qui cal oferir recursos perquè es puguin desenvolupar amb la màxima normalitat i autonomia en la vida quotidiana. COMUNICACIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA Utilitzem un llenguatge inclusiu A C T I V I T A T S
RkJQdWJsaXNoZXIy