A P L I C O E L Q U E H E A P R È S 32 El mort Estic mort. No té res d’especial, ho est ic de la mateixa manera que v o s a l t r e s e s t e u v i u s . N o m é s serà qüestió de temps que pass e u a l ’ a l t r a b a nd a . I , qu i ho sap, s i ens trobarem, perquè e l mó n , e l d e l s v i u s i e l d e l s morts, és ple de casualitats. Ho porto bé, això de ser un dif un t . De f e t , a qu e s t é s l ’ e s t a t m é s h a b i t u a l , p e r q u è l a v i d a només és un miratge, uns quants a n y s d ’ a r r o s s e g a r u n a c a r c a s s a que no hem triat. Com a éssers vius no durem gaire, som caducs. Aquí , a l ’altre barri , com s’acostuma a dir, m’ho he sabut manegar prou bé. Ei , que no hi hagi malentesos , res de rot l lo zombi , ni vampi rs , ni al tres xorrades semblants . Soc un viu vi rtual . I l luny de teni r pinta de cadàver , t inc aspecte de tio d’anunci, com el que tenia abans. Morir d’accident als disset anys és, com a mínim, inesperat. La meva família ho va encaixar molt malament. Gairebé ha passat un any i encara no s ’ho acaben de creure. Els amics i els coneguts també van quedar tocats. I la Tilda, la noia que sortia amb mi, feta pols. No negaré, però, que ja m’agraden, ja, els seus sentiments. Senyal que m’estimaven. Que quina desgràcia, deien, que per què li havia d’haver passat a el l , que amb tanta mala gent que hi ha, que ja era mala sort. . . I bla, bla, bla. Em va passar a mi com li podia haver passat a qualsevol altre. És més, considero que el meu cas va ser molt patètic. Badava escrivint un tuit pel mòbil quan vaig creuar el carrer i un bus em va deixar estampat a l’asfalt. Una mort ben vulgar. Això no treu que trobi a faltar els meus, sobretot la Tilda, però em consola que puc veure-la, seguir-la, saber què fa... Maria Carme Roca . Selfies al cementiri 1 Q uè li ha passat al protagonista d ’aquesta història? Escull l’opció correcta. a) Ha estat assassinat. b) Ha mort en un accident de cotxe. c) Ha mort mentre caminava pel carrer. d) Ha assassinat la seva nòvia. 2 B usca un exemple que et permeti afirmar que aquest text està escrit en registre col·loquial. 3 Q uin d ’aquests quatre mots és sinònim de caduc: efímer - miserable - escàs - pesarós 4 A ssenyala les dues paraules que podrien substituir patètic i badava al text: a) deprimit i m’il·lusionava b) dramàtic i m’encantava c) dramàtic i m’il·lusionava d) deprimit i m’encantava 5 R espon aquestes preguntes sobre l’oració Aquest és l’estat més habitual: Quin és el subjecte? Quin és el nucli del predicat? Quin tipus de sintagma és l’estat? Quin tipus de sintagma és més habitual? 6 I ndica la categoria lèxica de les paraules subratllades en aquesta oració: I, qui ho sap, si ens trobarem, perquè el món, el dels vius i el dels morts, és ple de casualitats. 7 D igues quina estructura té cadascun d ’aquests sintagmes: el món m’estimaven mala sort ho porto bé 8 P er què porta dièresi la paraula qüestió? Escriu dues paraules més que també portin dièresi a la u. 9 E scriu el present de subjuntiu dels verbs que hi ha en aquesta oració: La vida només és un miratge, uns quants anys d ’arrossegar una carcassa que no hem triat. Explica’n el significat amb les teves paraules.
RkJQdWJsaXNoZXIy