7 6 M’informo del que passa al món U N I T A T 1 To t s b e n i n f o r m a t s Com t’informes del que passa al teu voltant? Quins mitjans de comunicació fas servir per escoltar o veure les notícies? Numera els mitjans següents de l’1 (el que fas servir menys) al 6 (el que fas servir més): telèfon mòbil aparell de ràdio premsa escrita i revistes en paper tauleta televisor ordinador Poseu en comú les respostes de tota la classe i comenteu-les. Feu un gràfic circular o de barres amb tots els resultats. Quin és el mitjà més votat? Per què? D av a n t d e l a p a n t a l l a El mòbil, la tauleta i l’ordinador són tres tipus de pantalles als quals dediquem una bona part del nostre temps lliure. Sabem que l’exposició excessiva a aquest tipus de pantalles no és gaire bona per als ulls, però tot i això passem molt temps mirant-les. Calcula quantes hores a la setmana dediques a mirar pantalles. Comparteix la informació amb tota la classe i elaboreu un gràfic que reculli aquestes dades: Hores setmanals 1-5 6-10 11-15 16-20 21-25 26-30 + de 30 Nombre d ’alumnes S a b e r s b à s i c s Els mitjans de comunicació Una crònica televisiva Utilitzem un llenguatge no sexista L’estructura d ’una oració La dièresi La narrativa de ciència-ficció S I T UAC I Ó D ’A P R E N E N TATG E Llocs web preferits 13 Mitjans de comunicació de massa Els mitjans de comunicació de massa pretenen difondre missatges a un gran públic. L’objectiu és oferir informació, especialment de l’actualitat, però també interpretar-la i, per tant, ajudar el públic a formar-se una opinió sobre cada tema. A l’inici del segle xx van aparèixer els diaris de gran tiratge i es van difondre àmpliament la ràdio i el cinema; més tard, es va implantar la televisió. I, recentment, la contínua expansió d’Internet ha intensificat la circulació d’inf o r m a c i ó i h a a f a v o r i t l a p a r t i c i p a c i ó d e l p ú b l i c . L a s o c i e t a t r e s u l t a n t d’aquests canvis s’anomena societat de la informació. Els mitjans de comunicació són força variats. Poden ser audiovisuals o escrits; locals, nacionals o internacionals; de temàtica general o especialitzats en determinades matèries (esports, història, viatges...). La majoria de mitjans de comunicació, a més, es poden consultar per Internet, i la versió a la xarxa té uns recursos diferents de la versió impresa o televisiva. Malgrat aquesta diversitat, comparteixen un estil que busca la claredat i la comprensió fàcil dels missatges. Per això, el registre utilitzat és l’estàndard, amb un vocabulari entenedor i una sintaxi més aviat simple. La informació és elaborada i redactada per periodistes. Forma part de la seva feina distingir en tot moment la informació (els fets, les dades, els esdeveniments concrets...) de les valoracions subjectives i l’opinió (la crític a o l ’ e l o g i d e d e t e r m i n a d e s a c t i t u d s , l e s i d e e s personals o de grups socials o polítics...). A C T I V I T A T S 14 Indica quines d ’aquestes realitats de la nostra societat són mitjans de comunicació: un diari en paper una emissora de ràdio una xarxa social un grup de xat un canal de televisió un compte de correu electrònic una revista de música un cercador d ’Internet Explica quin criteri has fet servir per determinar-ho. COMUNICACIÓ 1 Els mitjans de comunicació 14 15 Busca un exemple en català de cada tipus de mitjà de comunicació: Un mitjà de comunicació oral d ’abast nacional. Un mitjà de comunicació oral d ’abast local o comarcal. Un mitjà de comunicació escrit d ’abast nacional. Un mitjà de comunicació escrit d ’abast local o comarcal. Un mitjà de comunicació audiovisual d ’abast nacional. Un mitjà de comunicació audiovisual d ’abast local o comarcal. Un mitjà de comunicació digital d ’abast nacional. Un mitjà de comunicació digital d ’abast local o comarcal. 16 Fes una fitxa breu amb informació bàsica sobre cadascuna d ’aquestes revistes (tema, destinataris, periodicitat, antiguitat). Si et cal, busca informació: Cavall Fort Sàpiens Enderrock Muntanya Descobrir Catalunya Serra d’or Cuina Guix A C T I V I T A T S COMUNICACIÓ 17 Explica el significat d ’aquests conceptes (sigles i expressions) relacionats amb els mitjans de comunicació: CAC CCMA horari protegit prime time, hora punta o horari de màxima audiència codi deontològic dels periodistes share o quota de pantalla 18 Reflexioneu individualment i després valoreu en grups reduïts les qüestions següents: Quan necessites informació sobre un tema d’actualitat, on la busques? Quantes hores diàries dediques a mirar la televisió de dilluns a divendres? I durant el cap de setmana? Mires programes informatius a la televisió? I reportatges o documentals? Escoltes la ràdio? Quina mena d’emissora? Quin tipus de programes? Llegeixes premsa escrita? De quina mena: esportiva, general, especialitzada en algun àmbit? En suport paper o digital? Llegeixes només les informacions o també els articles d’opinió? En quina llengua o quines llengües accedeixes als mitjans de comunicació? Quins aspectes et semblen interessants dels mitjans de comunicació? En general, què et sembla malament dels mitjans de comunicació? Quines actituds podries adoptar per millorar la teva manera de fer servir els mitjans de comunicació? Feu entre tots una llista amb les cinc conclusions compartides per més grups de la vostra classe i, després, escriu una redacció titulada: «Els joves de la meva classe i els mitjans de comunicació: realitats i perspectives de millora». Aprendre llengua és un llarg camí que es recorre CONSTRUINT MONS més equitatius, més justos, més sostenibles. Per aconseguir-ho, et proposem un itinerari amb unes quantes fites. Itinerari didàctic A partir d ’un TEMA ACTUAL , proper a la teva realitat i que t’interessa, començarem a posar en pràctica estratègies comunicatives: parlarem dels nostres hàbits, del que ens agrada fer, de la manera de viure i d ’estudiar, de les vacances... i també de com és el món, com ens agradaria que fos i què podem fer per contribuir a construir un món millor. La base de la comunicació és als textos, tant orals com escrits, tant espontanis com planificats. Per això treballarem la comprensió lectora des de diversos punts de vista, aprofundirem en els tipus de textos i les diferències entre ells, sabrem seleccionar i contrastar la informació –amb l 'ajuda del quadern d'alfabetització mediàtica– i també ens centrarem en aspectes concrets per millorar la comunicació oral i l’expressió escrita. La gramàtica i l’ortografia són eines que ens ajudaran a comunicar-nos de manera eficient. Treballarem la llengua potenciant la reflexió lingüística i l’aplicació a situacions reals de la vida quotidiana. A la secció EN LA PRÀCTICA t'adonaràs de la presència de la llengua en la vida real. INICI DE LA UNITAT 1 SABERS BÀSICS Comunicació 2 SABERS BÀSICS Llengua 3 191 190 COMPRENSIÓ LECTORA 7 PARLEM-NE Creieu que una carta en un mitjà de comunicació és una bona manera de difondre una opinió o de formular una queixa? Comenta-ho amb la classe: Per quins altres mitjans podríeu canalitzar aquest tipus de missatges? Comenteu els pros i els contres de cadascun. Quin canal pot ser més efectiu per aconseguir algun resultat? Pot dependre de l’objectiu que es persegueixi? OBTENIR INFORMACIÓ 1 De quin tipus són, aquests textos? Què tenen en comú? On es poden trobar textos com aquests? INTERPRETAR EL SENTIT 2 Respon aquestes preguntes sobre cadascun dels textos que has llegit: I tu, mi res la tele? Per què es diu que estem arribant a la fi de la televisió? Ja no ca l parlar cara a cara Creus que l’autora d ’aquesta carta es queixa de la situació que presenta, o bé se n’alegra? Per què? Feminisme i ‘ fast fashion’ Quina contradicció es desprèn del contingut d ’aquesta carta? Creus que es podria aplicar a altres missatges, a més dels feministes? Insta g ram i l’acceptació socia l Què significa que els «M’agrada» tenen un fort impacte psicològic en els usuaris adolescents? De què es queixa l’autora d ’aquesta carta? Canv is en l’educació De quina revolució es parla en aquesta carta? Explica-la i posa’n exemples. Volem un pa ís equi l ibrat Per què l’autor d ’aquesta carta diu que Catalunya està desequilibrada? Quins inconvenients troba en el fet que es construeixin nous edificis? 3 Quina et sembla que és la carta més optimista i esperançada de cara al futur? Quina mostra més pessimisme i enuig? Per què? REFLEXIONAR I EXPRESSAR-SE 4 Digues amb quines cartes estàs d ’acord i amb quines no i explica’n els motius. Redacta una resposta per a una de les cartes, que pot ser per manifestar que hi estàs d ’acord i reforçar-ne la tesi, o bé per mostrar-hi desacord i rebatre-la de manera argumentada. El Punt Avui - OPINIÓ. El lector escriu - 18 de desembre del 2018 Canv is en l’educació Encara que només tinc onze anys, des de fa temps que m’ he adonat que l ’educació ha anat mi l lorant a l l la rg dels anys . És per a i xò que v u l l ag ra ir a ls mestres i a les escoles per fer tot el possible per mi l lorar la v ida dels nens i les nenes i aconseg u ir que ens d iver tim apre - nent , per després conver tir-nos en g rans persones. L’a ltre d ia , quan va i g ex pl ica r a l s meu s pa res el que fem a cla sse (nou s projectes i a c t iv it at s , ú s de l ’ord i na dor, sor t ides . . .) de sobt e el l s em va n d i r : «Qu ina sor t que ten iu ! A la nost ra època només f èiem cont ing uts , a ra t en iu nou s mètodes . Aprof it a’ l s!». A i xò em va fer pensa r que l ’educa c ió ha a nat e voluc iona nt i , t ot i que l a major ia de gent es quei xa dels canv is que hi ha a l món, crec que els canv is en educació són bons perquè l ’escola ara és d i ferent i els nens i nenes podem ser el que v u lg uem ser. A i x í , v u l l dona r les g ràcies per aquesta revolució. Gràcies, professors i professores, per ensenyar-nos un món nou . Noa Bl a sco Sa lvatier r a , a lumna de l ’escola Virola i El Punt Avui - OPINIÓ. El lector escriu - 28 de febrer del 2022 Volem un país equi librat La població de Cata lunya s’està concentrant de forma a la rmant a l ’ à rea metropol itana de Ba rcelona . A lg unes zones del pa ís estan quedant despoblades i és competència de la Genera l itat vetl l a r p e r e q u i l i b r a r i e s p o n j a r l a p o b l a c i ó e v i t a n t g r a n s concentracions. D i n s l ’ à rea met ropol it a na h i ha pobl a c ion s com l ’ Hospit a let , Sa nt Boi , el Prat en què act ua lment , amb l ’ev ident oposició del poble, s’estan constru int g rans pol ígons d ’ habitatges. Les nostres autor itats mun icipa ls s’omplen la boca pa rlant de sosten ibi l itat ; en ca nv i són cor responsables del desa st re ter r itor ia l que est a n fent les empreses immobi l ià r ies el iminant espa is nat u ra ls i terrenys ag r ícoles. A i xò no és sostenible; impl ica més concentració humana , més vehicles, contaminació i , en def initiva , menys qual itat de v ida . A i xò serà el que dei xarem a les generacions f utures? No és ver itat que no es pug u i fer res per parar la voracitat de les empreses immobi l iàr ies. A lg uns ajuntaments, cer tament amb moltes d i f icu ltats, intenten revocar la qua l i f icació de ter renys urbanitzables per no urbanitzables. Ca l constr u ir habitatges, seg ur que sí , però fora de l ’ àrea metropol itana de Barcelona . A ntoni-Joa n Gili (el Prat de Llobregat) 73 3 COMUNICACIÓ ORAL Reconstruïm notícies 16 Escolta dues vegades aquests tres documents sonors i redacta una breu notícia d ’actualitat que reflecteixi la situació actual. Escriu un titular que sintetitzi la notícia. Comença el cos de la notícia així: «Ahir es va saber que...» Document 1: La notícia, a la ràdio Document 2: Què diu la direcció de l’escola? Document 3: Què diu l’alumnat? A C T I V I T A T S 74 PAS A PAS Per centrar un tema: 1 Convé concretar-lo, si és possible, en un temps i un espai. Per exemple: Hàbits alimentaris dels joves catalans actuals. 2 Convé especificar-ne algun aspecte significatiu. Per exemple: El consum de drogues entre els adolescents: abast, conseqüències i prevenció. Per escriure un guió: 1 Convé que tingui introducció, desenvolupament i conclusió. 2 Convé que en cada apartat del guió apuntis les idees que desenvoluparàs. Com més complet sigui el guió, més segur i més còmode serà el moment de redactar. A continuació trobaràs algunes pistes per centrar el tema i per escriure el guió. Una de les dificultats que sol tenir escriure sobre un tema és delimitar-lo, és a dir, tenir ben clar sobre què volem parlar. Un cop centrat el tema del qual volem escriure, abans de passar a redactar, és molt útil tenir un guió que prevegi els apartats que tindrà el nostre desenvolupament de la qüestió. 17 Centra aquests temes allargant-ne el títol amb alguna expressió que els concreti: Els videojocs. Tatuatges i pírcings. 18 Fes un guió complet per desenvolupar un d ’aquests temes: Ús i abús de les xarxes socials. La migració de menors sense acompanyament de persones adultes. Interès econòmic i ètica en el món de la moda. Activitats de lleure en períodes de vacances escolars. 19 Busca un company o una companya de la classe que hagi preparat un guió sobre un tema diferent del teu. Ajudeu-vos mútuament a millorar els vostres guions: afegiu-hi apartats, canvieu l’ordre dels que teniu, completeu-los amb idees que podrien anar-hi bé... A C T I V I T A T S COMUNICACIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA Centrem-nos en un tema i fem un guió 75 GRAMÀTICA 3 Els complements del verb (I) Un complement del verb és un sintagma que completa el sentit d’un verb en una oració determinada : L’inspector de policia va interrogar el detingut a la comissaria. complement complement del verb 1 del verb 2 Cada verb exigeix o admet, segons els casos, uns certs complements. Aquests complements es poden substituir per uns pronoms febles determinats. 1. L’atribut L’atribut (Atr) és un complement que apareix només en oracions atributives. L’exigeixen els verbs ser, estar i semblar. Indica la característica essencial del subjecte i normalment és un sintagma adjectival o nominal , tot i que també pot ser preposicional . L’aviador estava impressionat. Atribut (SA) L’ Ernest és un amic de la família. Atribut (SN) La taula semblava de fusta. Atribut (SP) L’atribut se substitueix pel pronom feble ho: El ferrer de la plaça és forçut. El ferrer de la plaça ho és. Atr Atr En el cas que l’atribut sigui un sintagma nominal determinat, també es pot substituir per el, la, els i les: La Gemma és la delegada de classe de 3r C. La Gemma l’és. Atr Atr C O N N E C TA A M B E L T E M A Volen dir el mateix, aquestes tres oracions? Han portat caramels als nens. Els han portat caramels. N’han portat als nens. 201 La hac aspirada La hac només es pronuncia quan és aspirada, en mots manllevats d ’altres llengües (Hawai, hooligan, hip-hop, henna...) o en onomatopeies (ehem, hop...). La hac muda ORTOGRAFIA 7 La lletra hac Hac inicial En totes les formes del verb haver i motes altres paraules de la llengua: hàbil, habitar, hamaca, hermètic, heroi, història, hivern, homologar, honor, horror, hotel, humà, humit... i els seus derivats (habilitat, habitant, hermetisme, heroïcitat, historiador, hivernacle, honorable, horrorós, humanisme, humitat...). Mots cultes formats amb elements provinents del llatí o del grec: hecto- (‘cent’) hectòmetre, hectolitre... hemi- (‘mig ’) hemicicle, hemisferi... hemo- (‘sang ’) hemodiàlisi, hemoglobina... hidro- (‘aigua’) hidrològic, hidromassatge... hiper- (‘per sobre’) hipermercat, hipertensió... hipo- (‘per sota’) hipopòtam, hipoglucèmia... Hac intercalada En paraules com adherir, ahir, aleshores, cohesionar, exhibir, inhalar, inherent, inhumà, menhir, prohibició, subhasta, tothom, vehicular... Hac final En les interjeccions ah, eh, oh. A C T I V I T A T S 28 Copia les paraules següents, si cal, afegint-hi una h: co et armonia caca uet ivern ex alació orxata orfe ermita oste 29 Copia aquestes oracions i omple els espais buits amb a, ha o ah: El senyor Florensa ha excusat la seva presència. Es van casar la catedral de Girona. , ets tu! S’ fet una ferida la mà dreta. 202 ORTOGRAFIA A C T I V I T A T S 30 Busca en aquesta sopa de lletres vuit paraules que s’escriuen amb h intercalada i copia-les a la llibreta: E X H U M A R I V S N A F T E C E N E J H D A G T O H V H A O I P R O H I B I R R K E C T G L H C N A L C O H O L M L E B E R U O F A D E H O R G V M E N H I R N A H T I U C E L G A V S U B H A S T A 31 Escriu una oració amb cadascuna d ’aquestes paraules: ho o oh 32 Copia aquestes oracions i completa-les amb i o hi: Tothom n’estava molt orgullós: fins tot el director la va felicitar. No podré anar avui, tu., podries anar- per mi? No estic d ’acord. Primer diu una cosa després en fa una altra. si anem al teatre? Al cinema, aquest mes, ja he anat tres vegades! 33 Escriu una oració que contingui les paraules em i hem. 34 Totes les h d ’aquest text han desaparegut. Torna’l a escriure a la llibreta i col·loca-les-hi: El detectiu Oraci Bonlloc investigava l’omicidi d ’un ome, el cadàver del qual, mutilat de manera orrorosa, avia estat trobat darrere del mur de l’ospital. Tenia unes quantes ipòtesis, però avia de ser onest amb ell mateix: en aquella istòria i avia algun element que se li escapava. De qui veicle eren les roderes marcades al fang? Com podia ser que els abitants de l’ostal que i avia a pocs metres no aguessin sentit res? Per què l’ivernacle de l’ort de l’ospital estava regirat de cap a peus? Tot plegat li exauria la paciència. 35 Completa aquestes oracions amb paraules formades amb algun element culte: La van haver d ’ingressar a l’hospital perquè amb aquella havia perdut molta sang. Anirem a l’ per veure curses de cavalls. A les noves instal·lacions esportives municipals hi ha una piscina d ’ que et deixa com nou. Aquell nen no para mai quiet, per mi que és . Tota l’oposició se’n va anar de l’ sense escoltar les indicacions del president de la cambra. EN LA PRÀCTICA Expressem emocions Les persones podem expressar les emocions de moltes maneres: amb un gest, amb una mirada, amb paraules, amb música... Als còmics moltes expressions es mostren amb interjeccions i onomatopeies. Quines faries servir per a aquests personatges? OH! AH! EH! BAH... HE, HE, HE 4
RkJQdWJsaXNoZXIy