8 Discipli na No li agrada gens aquest lloc. No entén què fa aquí, ni per què el seu pare l’ha enviat al mig d’un bosc perdut, a un campament de sonats que ni tan sols reuneix unes condicions higièniques mínimes. Com han aconseguit enganyar-lo? Ara tant li fa. Només vol tocar el dos. I com més aviat millor. El Capità se li acosta fins que pot sentir el seu alè agre. Li sembla més alt que abans. –Ordre. Treball. Esforç. I, sobretot, disciplina... Això és el que li cal a la teva generació. Us ho donem tot massa fet i pastat. És el vostre problema, oi, Vicent? Viviu enlluernats en paradisos de cotó fluix. Us resistiu a afrontar la realitat de cara. Però jo us entenc, no et pensis que no. Els dits del Capità, d’ungles grogues i punxegudes, ressegueixen l’estampa de la samarreta. Un calfred el sacseja de cap a peus. –La culpa no és ben bé vostra. Els vostres pares són massa tous. Us protegeixen en excés i al mateix temps us ofeguen. Us permeten totes les rebequeries i els desitjos més absurds i, sense voler-ho, obtenen els efectes oposats als que pretenien. Us fan malbé. I després tot són planys i desesperació i presses. Es tornen bojos buscant algú que us netegi per dins, que us desbrossi l’ànima i us retorni al bon camí. I aquí és on entrem nosaltres. Vicent només vol que el sermó s’acabi i que li treguin les manilles. No li calen aquestes arengues absurdes. Té les prioritats molt clares i la resta de gent pot dir missa. A aquestes altures no el canviaran, i encara menys aquesta colla de pallassos, que es creuen que en saben molt i que el coneixen tan bé. S’equivoquen. No el poden retenir. No el poden forçar. Ja poden presumir tot el que vulguin, que ell sabrà sortir-se amb la seva. –Du r an t e l t emp s que t ’ a j udem a conv e r t i r - t e en una pe r s ona madu r a i responsab l e , no e t podràs comuni car amb ningú de l a t eva f amí l i a . Amb ningú del món exterior . Les inf luències de fora, ho tenim ben comprovat , només entorpeixen el procés de reeducació. El nostre sistema és molt sim - p l e . Només hi ha t res normes . Un no i inte l · l i gent com tu l es entendrà de seguida. El Capità ajunta les mans com si volgués començar una pregària. –Primera norma: des d’ara mano jo. Tu t’has de limitar a obeir-me en tot. Queda clar? Vicent diu que sí sense demostrar gaire entusiasme. –Segona: hauràs de treballar per guanyar-te el menjar, com tothom. Se t’han acabat els privilegis. –D’acord. –Tercera i última: no ens crearàs problemes. Si ho fas, seràs penalitzat. Ja has vist què t’ha passat a la furgoneta, quan has fet un estirabot. No ens ha quedat més remei que frenar-te. I creu-me quan et dic que no ens agrada gens COMPRENSIÓ LECTORA
RkJQdWJsaXNoZXIy