9 fer servir la força. La guardem només per a casos de necessitat. Això sí: tenim tots els càstigs necessaris a punt per als qui no se saben comportar. No ens obliguis a fer-los servir. Entesos? Vi cent torna a assent i r amb e l cap . No l i impor ta di r - los tot e l que vol en sentir. Després ja farà el que vulgui, és clar. Si es pensen que aquestes amenaces li fan por, estan ben equivocats. Van molt de durs, però ell pot ser-ho molt més. Aquests pallussos, en el fons, no són tan diferents de tots els altres eixerits que l’han volgut «adreçar». Se’ls ha rifat a tots. I també se’ls rifarà a ells. El Capità agafa dos jocs de claus de la paret. En llança un a Madonna, que l’entoma al vol. Amb l’altre li obre les manilles. Les hi treu amb compte i les diposita damunt del pilot de papers més alt. Vicent es frega els canells entumits. Somriu amb amabilitat fingida. Ja co - mença a sentir-se millor. El Capità estén la mà dreta. –Ara treu-te el rellotge. I dona’m tot el que portis als pantalons. No ho neces - sitaràs mentre estiguis amb nosaltres. Vicent es descorda el Rolex i el passa al vell. Ho fa sense discutir. És fàcil anar guanyant punts amb aquestes coses petites. Llavors es gira cap a Madonna, que s’acosta, i li allarga la cartera i el bitllet d’avió. L’home ni se’ls mira. Es limita a apilotar-los vora els papers del dossier, junt amb l’iPhone que Madonna ha agafat al noi. El Capità es mira Vicent de fit a fit. –Ja t’he explicat tot el que et cal saber. Però no sé si ho has entès, si has estat prou atent o només m’anaves dient que sí per fer-me callar. Saps què vull dir? Com es pot estar segur del que passa pel cap dels joves avui dia, eh? Però jo porto anys tractant casos com el teu, Vicent. Us conec bé. Molt bé. El vell se li acosta amb dues camades i li posa un dit al front. Vicent aguanta la respiració. –Et penses que ens fotràs, oi? Doncs aquest cop t’equivoques. El teu pare no et traurà les castanyes del foc. Aquí, les decisions les hauràs de prendre tu i els errors seran teus i només teus. Igual que les conseqüències. M’entens? Per començar, serà bo que rumiïs una mica a la sala de meditació sobre tot el que t’he dit. Ja veuràs com després ens aniràn molt més bé. Vicent torna a assentir, despreocupat. Meditació. Perfecte. Està una mica cansat després de tantes emocions. Ho aprofitarà per fer una becaina. Un grinyol metàl·lic retruny darrere seu. Vicent es gira. Madonna ha obert una porta retallada a la paret del fons. No s’hi havia fixat abans. Està pintada del color de la paret i per això no es distingia. És quadrada. Deu fer un metre per un metre i mostra un recambró fosc, una mena de rebost. El Capità li assenyala el forat. –Apa, ves-hi. 1
RkJQdWJsaXNoZXIy