Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda , dissenyada i creada al Depar tament d ’ Edicions de Grup Promotor / Santillana , dirigit per Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l ’elaboració ha par ticipat l ’equip següent: Mar Blas Cerezo Mariano García Gregorio Mario García Mar tínez Miguel Ángel Madrid Rangel EDICIÓ Belén Álvarez Garrido Serena Canal Figueras Núria Hernández Belsa Sí lvia Jofresa Marquès Daniel Masciarelli García EDICIÓ EXECUTIVA Begoña Barroso Nombela Magda Belsa Hernández DIRECCIÓ DEL PROJECTE Antonio Brandi Fernández Les activitats d’aquest llibre no s’han de fer mai al llibre mateix. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l ’alumnat els traslladi a la llibreta. 3 E S O Biologia i Geologia
Índex Un i t a t Si tuac ió d ’aprenentatge E L R E P T E Obj ect ius de Desenvo lupament Sostenibl e (ODS) i l es seves f i tes Competènc i es espec í f iques El projecte científic 8 1. Interpretar fenòmens de la natura, predir-ne i argumentar-ne el comportament a partir de models, lleis i teories propis de la biologia i la geologia per apropiar-se de conceptes i processos propis de la ciència. 2. Identificar, seleccionar, organitzar i avaluar críticament dades i informació, i contrastar-ne la fiabilitat per resoldre preguntes relacionades amb la biologia i descartar solucions pseudocientífiques. 3. Dissenyar, desenvolupar i comunicar el plantejament i les conclusions de recerques dins de l’àmbit escolar, incloent la formulació de preguntes i d ’hipòtesis contrastades experimentalment, seguint els passos de les metodologies pròpies de la ciència, com ara l’experimentació i la cerca d ’evidències, cooperant quan calgui, per indagar en aspectes relacionats amb la biologia i la geologia. 4. Fer servir diverses formes de raonament, com ara el pensament hipoteticodeductiu i el pensament computacional, per resoldre problemes o donar explicació a fenòmens naturals i processos de la vida quotidiana relacionats amb la biologia i la geologia, mitjançant l’anàlisi crítica de les respostes i les solucions i reformulant el procediment, si fos necessari. 5. Analitzar els efectes de determinades accions sobre el medi ambient i la salut, basant-se en els fonaments de les ciències biològiques i geològiques, per decidir de manera informada com incidir en problemàtiques actuals i adoptar hàbits que minimitzin els impactes mediambientals, que siguin compatibles amb un desenvolupament sostenible i que permetin mantenir i millorar la salut individual i col·lectiva. 6. Analitzar els elements del paisatge, utilitzant de forma integrada els coneixements procedents de la biologia, la geologia i les ciències ambientals per explicar-ne l’origen i la possible evolució, així com les característiques de la comunitat d ’organismes, la dinàmica del relleu i els possibles riscos naturals. 1 El cos humà 16 Fem una exposició artística sobre el cos humà Un interior sorprenent Fita 3 2 La salut i el sistema immunitari 34 Organitzem una cursa per promoure la salut Estàs ON? Fites 3.3, 3.4, 3.5 i 3.8 3 L’alimentació 56 Elaborem un menú setmanal saludable i sostenible Què mengem, avui? Fites 2.2 i 2.4 4 Els aparells circulatori i digestiu 76 Fem una campanya de donació de sang La sang no es pot fabricar Fita 3.d 5 Els aparells respiratori i excretor 94 Gravem un podcast per millorar la qualitat mediambiental del nostre entorn Com ens afecta la contaminació? Fita 3.9 6 Els sistemes de coordinació nerviós i endocrí 110 Fem una conferència sobre l’estrès Com puc controlar l’estrès? Fites 3.4 i 3.5 2
Sabers bàs i cs Conceptes Procediment s c i ent í f i cs Act i tud cr í t i ca El mètode científic El laboratori. Normes de seguretat El treball de camp Grans personalitats de la ciència 1. Els nivells d ’organització 2. Les cèl·lules humanes 3. La diferenciació cel·lular 4. Els teixits del cos humà 5. Òrgans, aparells i sistemes Observa cèl·lules humanes al microscopi 1. La salut i la malaltia 2. Les malalties no infeccioses 3. Les malalties infeccioses 4. Les defenses de l’organisme: la immunitat 5. El tractament de les malalties 6. Els trasplantaments 7. Les drogues 8. La prevenció: vacunes i hàbits saludables Falses idees sobre la COVID-19 Les vacunes, sí o no? 1. Els aliments i els nutrients 2. El valor energètic dels aliments 3. La dieta saludable 4. L’etiquetatge dels aliments 5. La higiene i la conservació dels aliments 6. L’alimentació sostenible Busca midó en els aliments Les dietes miraculoses 1. La sang 2. Els vasos sanguinis 3. El cor 4. La doble circulació 5. L’aparell digestiu 6. Els processos digestius Construeix un model de cor 1. L’aparell respiratori 2. El funcionament de l’aparell respiratori 3. L’excreció: el sistema urinari i altres òrgans excretors 4. La formació de l’orina Construeix un model de ventilació pulmonar Salut respiratòria: mites i veritats 1. Els estímuls i els receptors 2. La vista 3. L’oïda 4. El gust, l’olfacte i el tacte 5. L’aparell locomotor 6. La salut de l’aparell locomotor Experimenta la relació entre el gust i l’olfacte La cera de les orelles és una cosa bruta i perjudicial 3
Un i t a t Si tuac ió d ’aprenentatge E L R E P T E Obj ect ius de Desenvo lupament Sostenibl e (ODS) i l es seves f i tes Competènc i es espec í f iques 7 Els òrgans dels sentits i l’aparell locomotor 128 Fem un reportatge sobre la diversitat funcional Coneguem l’entorn Fites 10.2 i 10.3 1. Interpretar fenòmens de la natura, predir-ne i argumentar-ne el comportament a partir de models, lleis i teories propis de la biologia i la geologia per apropiar-se de conceptes i processos propis de la ciència. 2. Identificar, seleccionar, organitzar i avaluar críticament dades i informació, i contrastar-ne la fiabilitat per resoldre preguntes relacionades amb la biologia i descartar solucions pseudocientífiques. 3. Dissenyar, desenvolupar i comunicar el plantejament i les conclusions de recerques dins de l’àmbit escolar, incloent la formulació de preguntes i d ’hipòtesis contrastades experimentalment, seguint els passos de les metodologies pròpies de la ciència, com ara l’experimentació i la cerca d ’evidències, cooperant quan calgui, per indagar en aspectes relacionats amb la biologia i la geologia. 4. Fer servir diverses formes de raonament, com ara el pensament hipoteticodeductiu i el pensament computacional, per resoldre problemes o donar explicació a fenòmens naturals i processos de la vida quotidiana relacionats amb la biologia i la geologia, mitjançant l’anàlisi crítica de les respostes i les solucions i reformulant el procediment, si fos necessari. 5. Analitzar els efectes de determinades accions sobre el medi ambient i la salut, basant-se en els fonaments de les ciències biològiques i geològiques, per decidir de manera informada com incidir en problemàtiques actuals i adoptar hàbits que minimitzin els impactes mediambientals, que siguin compatibles amb un desenvolupament sostenible i que permetin mantenir i millorar la salut individual i col·lectiva. 6. Analitzar els elements del paisatge, utilitzant de forma integrada els coneixements procedents de la biologia, la geologia i les ciències ambientals per explicar-ne l’origen i la possible evolució, així com les característiques de la comunitat d ’organismes, la dinàmica del relleu i els possibles riscos naturals. 8 La funció de reproducció 150 Elaborem un còmic per desmuntar mites i falses creences Informar-se bé sobre sexualitat Fita 3.7 9 Els volcans i els terratrèmols 174 Planifiquem una visita a una zona volcànica Un dia en un volcà Fites 11.4 i 11.7 10 El modelat del relleu 194 Fem una maqueta per decidir on es construeix un poliesportiu La força de l’aigua Fites 11.3 i 11.5 11 Els ecosistemes 218 Preparem la visita a un espai natural protegit Anem d ’excursió! Fita 15.1 12 L’ésser humà i el medi ambient 240 Enregistrem un vídeo amb hàbits sostenibles Anem per feina! Fites 13.2 i 13.3 ANNEX Atles d'anatomia 261 Ecosistemes de Catalunya 283 4
Sabers bàs i cs Conceptes Procediment s c i ent í f i cs Act i tud cr í t i ca 1. Els sistemes de coordinació 2. El sistema nerviós 3. El sistema nerviós central 4. El sistema nerviós perifèric 5. El sistema endocrí 6. El control hormonal 7. Les drogues i el sistema nerviós 1. La reproducció. Adolescència i pubertat 2. Els aparells reproductors o genitals 3. Els gàmetes 4. El cicle menstrual 5. La fecundació La regla: falsos mites sobre la menstruació 1. Els volcans 2. Els terratrèmols 3. La tectònica de plaques 4. Els riscos volcànics i sísmics La Terra és plana 1. Els processos geològics externs i els agents geològics 2. Les aigües continentals 3. Les aigües salvatges o rierades 4. Els torrents 5. Els rius 1. Els components de l’ecosistema 2. Els factors de l’ecosistema 3. Els ecosistemes terrestres 4. Els ecosistemes aquàtics 5. El sòl com a ecosistema 6. Alteracions dels ecosistemes 7. La conservació dels ecosistemes Analitza una xarxa tròfica Estudia els animals del sòl La majoria dels incendis en els boscos catalans són provocats per motius econòmics 1. El medi ambient i els recursos que ens ofereix 2. Els impactes ambientals 3. L’escalfament global 4. La crisi ambiental del planeta 5. Els residus, un impacte en augment 6. El desenvolupament sostenible 7. L’economia circular Comprova l’efecte d ’hivernacle El forat d ’ozó no produeix escalfament global 6. L’embaràs i el part 7. Els mètodes anticonceptius 8. Les infeccions de transmissió sexual 9. Les tècniques de reproducció assistida 10. La sexualitat 6. Les aigües subterrànies 7. Les glaceres 8. El mar 9. El vent 5
6 Aprendre és un camí de llarg recorregut que durarà tota la teva vida. La fita és sempre poder-lo recórrer CONSTRUINT MONS més equitatius, més justos, més sostenibles. Per això, hem pensat aquest itinerari per a tu: R E P T E Els volcans i els terratrèmols 9 Planifiquem una visita a una zona volcànica Un dia en un volcà Imagineu que planifiqueu una sortida de camp a una zona de volcans. Sabíeu que en tenim una ben a prop? El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa . Està situat als Pirineus orientals, a Girona , i és el millor exemple de paisatge volcànic de la península Ibèrica . Una activitat imprescindible en fer la visita , seria pujar fins al cràter d’un volcà . Feu una presentació a classe per intentar convèncer els companys i companyes de com d’espectacular i singular és aquesta experiència , que pot tenir lloc en un parc natural molt visitat. La proposta és d’allò més atractiva : f lora i fauna molt diversa , un paisatge increïble i l’aventura d’enfilar -te a un volcà . 174 Quina edat té l’Univers? I la Terra? Què s’entén per geosfera? De quines capes es compon? Quant mesura el radi de la Terra? En què es diferencien els minerals de les roques? Quins tipus de roques coneixes? Què és una erupció volcànica? I un terratrèmol? Busca tres exemples de roques d ’origen volcànic. Què estudia la geologia? Creus que és important per entendre el comportament dels volcans i els terratrèmols? INTERPRETO LA IMATGE Com creus que afecta l’atmosfera una erupció volcànica de les característiques que s’observen a la fotografia? Aquesta erupció, com pot afectar la població que s’observa a la imatge? Quins efectes immediats creus que tindrà? A PUNT PER COMENÇAR. . . 1 Els volcans 2 Els terratrèmols 3 La tectònica de plaques 4 Els riscos volcànics i sísmics FA I G M E M Ò R I A Amb aquest repte cont r ibui ràs a . . . «Redoblar els esforços per protegir i salvaguardar el patrimoni cultural i natural del món . I proporcionar accés universal a zones verdes i espais públics segurs, inclusius i accessibles». (Fites 11.4 i 11.7) Amb aquest repte podreu gaudir d’una activitat en un espai natural protegit i conscienciar altres persones de la necessitat de conser var -lo. Les visites a parcs naturals, especialment quan són en grup, han d’estar molt ben organitzades i planificades perquè es facin respectant al màxim les normes del parc. 175 Aigua, sals minerals i vitamines Glúcids i proteïnes Lípids 0 kcal/g 4 kcal/g 9 kcal/g Valor energètic dels nutrients Encara que estiguem quiets o f ins i tot adormits, el nostre organi sme necessit a en ergi a. Cada aliment proporciona una quantit at d ’en ergi a qu e depèn dels nutrients que el componen . El nostre cos uti litza l ’energia del s aliments per dur a terme les activitats di àr i e s i mant eni r funcions c om ara l a re spi ració. L a quant it at mínima d ’ en erg i a n e c e ssàr i a p er real itzar l e s func ions bà si qu e s d e l ’organi sme quan estem en repòs absolut es diu taxa de metabolisme basal. 11 Què és una caloria? Tots els aliments contenen calories? I nutrients? Raona les respostes. 12 Elabora un menú per a un dia tenint en compte les quilocalories que necessites segons la teva edat, sexe i activitat física. Utilitza la gràfica d ’aquesta pàgina sobre l’energia que proporcionen alguns aliments. Busca informació si en necessites algun més. Aquest menú pot ser una proposta per al menú setmanal. 13 Has sentit a parlar de les calories buides? Per què es diuen així? Coneixes aliments amb aquestes característiques? Quins efectes causen en l’organisme? 14 Creus que una persona que menja molt pot estar desnodrida? 15 En quins països de la Terra hi ha uns índexs més alts de desnutrició? A què creus que és degut? Exposa alguna proposta per erradicar aquesta situació. R E P T E Energia proporcionada per alguns aliments (en kcal/ 100 g). Quan els nutrients arriben a les cèl·lules, experimenten un seguit de reaccions químiques que els permeten alliberar l’energia que contenen . L’energia es mesura en calories (cal) o quilocalories ( kcal). També s’utilitza el quilojoule ( kJ). 1 kcal 5 1.000 cal 1 kcal 5 4,18 kJ 93 kcal 209 kcal 900 780 540 360 180 0 52 90 250 180 172 343 239 354 368 141 68 29 900 62 2. El valor energètic dels aliments Desnutrició Sobrepès i obesitat Les necessitats energètiques de les persones L’energia que cada persona necessita és el resultat de sumar, al metabolisme b a sa l , l ’ en erg i a p er dur a t erme l e s a ct iv i t at s di àr i e s . L a n e c e ssi t at d’energia varia amb factors com ara l ’edat, el sexe o la temperatura exterior ; per això els joves necessiten més calories que la gent gran , o les persones esportistes, més calories que les que no ho són . La malnutrició El consum de calories s’ ha d’ajustar a les nostres necessitats; en cas contrari , la nostra alimentació serà incorrecta . La malnutrició abasta el s trastorns deguts a una alimentació insuficient, excessiva o mal equilibrada . Els problemes de malnutrició exi steixen en tots el s paï sos del món i afecten totes les classes socioeconòmiques. Els més freqüents són la desnutrició, el sobrepès i l’obesitat. Un excés de calories en la dieta produeix una acumulació anormal de greix corporal . Encara que hi ha altres factors, la dieta és la causa principal del sobrepès i l’obesitat. Segons l’OMS, aquests trastorns són l’epidèmia del segle xxi, tant en països desenvolupats com en desenvolupament, i afavoreixen l’aparició de malalties com ara la diabetis. L’exercici regular i limitar els aliments rics en sucres i greixos ajuden a prevenir aquests trastorns. 2.000 milions de persones al món La majoria de vegades es produeix quan la ingesta de nutrients no és suficient per satisfer les necessitats energètiques de l’organisme. Aquest estat nutricional deficient és especialment greu en països en desenvolupament, sobretot en lactants i nens. 821,6 milions de persones al món Dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). ACTIVITAT LLEUGERA: 2.125 kcal/dia ACTIVITAT LLEUGERA: 2.700 kcal/dia ACTIVITAT MODERADA: 2.500 kcal/dia ACTIVITAT MODERADA: 3.175 kcal/dia ACTIVITAT INTENSA: 2.875 kcal/dia ACTIVITAT INTENSA: 3.650 kcal/dia anys 63 3 L’aigua dels rius procedeix de les precipitacions, del desglaç, de l’aportació de torrents i altres af luents, ai xí com de les aigües subterrànies, que són fonamentals per mantenir el cabal del riu al llarg de l’any. Els rius poden desembocar en llacs, en altres rius o al mar. El cabal del riu pot experimentar moltes variacions al l larg de l ’any, i la longitud és més gran que la dels torrents, tot i que el pendent mitjà és menor. 16 En quin tram del curs del riu es troba la tercera zona que es proposa per a la construcció del poliesportiu? 17 Què és la plana al·luvial o plana d ’inundació d ’un riu? Quina relació té amb la llera? 18 De què depèn l’acció erosiva d ’un riu? Què rep el nom de còdol en geologia? 19 Per què diem que el riu és selectiu en el transport i en la sedimentació de materials? 20 INTERPRETO LA IMATGE. De quina manera creus que la canalització de la llera i l’ocupació de la plana d ’inundació han afectat la població? 21 Què creieu que s’hauria de fer abans de valorar la zona com una bona proposta? Utilitzeu la maqueta per verificar les vostres idees. Preneu fotografies i vídeos de cada situació. R E P T E 5. Els rius A A B C A. Vall en V. Valls profundes i estretes generades per l’erosió del riu en zones amb fort pendent. Parts d’un riu Curs alt L’aigua circula a una gran velocitat i amb molta energia a causa del pendent. El riu s’encaixa a la vall . El procés geològic predominant és l’erosió. 204 Intervenció a les costes, amb la modificació dels corrents litorals, la construcció de ports, urbanitzacions i espigons. Destrucció total o parcial de la vegetació autòctona, amb la substitució dels boscos originals per cultius, i provocant desforestació. 10 B. Congostos o canyons. Esquerdes profundes generades per l’erosió del riu , que s’obre pas a través de la roca . C. Marmites de gegant. Cavitats generades per pedres atrapades en forats a la roca que giren i piquen contra les vores del forat per acció del corrent d’aigua , de manera que van fent la cavitat més fonda . Curs mitjà El pendent disminueix i l’aigua perd energia . El riu va dipositant sediments al fons de la llera , els materials més grans i pesants, mentre eixampla la llera per erosió lateral . El procés geològic predominant és el transport. B C F D F E G H F. Terrasses f luvials. Són antigues planes d’inundació del riu que han estat erosionades a mesura que la llera s’ ha anat encaixant. D. Meandres. En un meandre el corrent perd energia a l’interior de la corba , on diposita sediments, mentre que n’erosiona la part exterior. E. Planes al·luvials. Superfícies formades per sediments dipositats pel riu que poden tornar a ser inundades en cas de crescudes. Curs baix El pendent és gairebé nul , i el riu circula amb escassa energia i diposita els materials més fins. En aquesta part del riu , el procés geològic predominant és la sedimentació. H. Deltes. Són dipòsits de sediments transportats pel riu fins a la desembocadura al mar. Els processos f luvials predominen sobre les marees. G. Estuaris. Es formen quan l’aigua del mar entra a la vall f luvial . Els sediments f luvials són transportats pels corrents marins, dominats per les marees. 205 LA SITUACIÓ D’APRENENTATGE. EL REPTE 1 UN ODS I LES SEVES FITES 2 LES COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES 3 Esprem-te el cervell per recordar el que saps. Fes memòria dels teus coneixements adquirits en altres cursos, en altres unitats o en les teves pròpies experiències. Contribueix, amb la realització del repte, a complir una o diverses fites d ’un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Utilitza els continguts del teu llibre per trobar les respostes. Busca informació contrastada a Internet, en altres llibres, en les persones del teu entorn... Organitza-la i extreu les teves conclusions per resoldre les qüestions que se’t plantegen. Pensa críticament. Debat sobre la veracitat d ’aquests continguts. En la secció CERT O FALS? trobaràs propostes per aprendre a produir informació veraç i desmuntar les notícies falses i els mites. Reflexiona sobre un aspecte de la vida quotidiana, posant-te en el lloc dels personatges que el presenten. Accepta el repte que se’t proposa a partir de la situació d ’aprenentatge. Investiga, pensa i respon les qüestions que t’ajudaran a anar resolent el repte i les competències específiques. Material Dues ampolles de plàstic flexible i transparent de mig litre Dos taps de retolador Dos trossos de goma (per exemple, d ’un guant de fregar) Un tub de plàstic flexible de gruix igual al dels taps Aigua amb colorant vermell Tisores Pistola de cola termofusible Construeix un model de cor Construiràs un model simplificat de cor per comprendre la importància del funcionament de les vàlvules de no retorn. Procediment 1. Fabrica les vàlvules de no retorn. Talla l’extrem tancat dels dos taps de retolador. Retalla dos cercles de goma del guant del diàmetre dels taps i enganxa’ls en un extrem dels taps amb la pistola termofusible, de manera que només quedi enganxada la meitat del cercle. 2. Construeix el model experimental de cor. En cadascuna de les ampolles, fes-hi dos forats enfrontats. Col·loca els dos taps als forats d ’una mateixa ampolla de manera que l’extrem amb goma d ’un dels taps quedi dins de l’ampolla i l’extrem amb goma de l’altre tap quedi dins del tub de plàstic. Ajusta el tub de plàstic a les dues ampolles com es veu a la imatge i no oblidis segellar totes les unions. Omple el circuit amb aigua tenyida de vermell per simular la sang. Assegura’t que l’ampolla amb les vàlvules estigui completament plena. 3. Posa el model en funcionament. Comprimeix i deixa anar alternativament l’ampolla amb les vàlvules. L’ampolla sense vàlvules actua de dipòsit intermedi per generar les diferències de pressió entre els tubs i la bomba, i permetre la circulació del líquid. Al cor, l’existència de dues cavitats, aurícula i ventricle, fa innecessari aquest dipòsit. Conclusions 16 Què representa l’ampolla amb vàlvules? 17 Quin dels dos tubs de plàstic representa les artèries i quin les venes? 18 Quins moviments del cor són els equivalents als que fem nosaltres comprimint i deixant anar l’ampolla? 19 Models com aquest per estudiar l’anatomia i la fisiologia del cor han ajudat a dissenyar dispositius que poden substituir el cor humà: els cors artificials. Investigueu sobre aquests dispositius i feu-ne una breu exposició a la classe. Vàlvula d ’entrada Vàlvula de sortida 3. El cor 84 El plat saludable Encara que la dieta s’ ha d’adaptar a les característiques de cada individu , hi ha unes recomanacions generals que ens ajuden a preparar àpats saludables i equilibrats. El Plat de Har vard és una eina senzilla que ser veix com a guia per preparar aquests plats. Aquest plat representa el tipus i la proporció del s diferents aliments que hem de tenir en compte en cada àpat. O F A L S C E R T ? Les dietes miraculoses El control del pes és una qüestió que cada vegada interessa a més persones. Tot sovint rebem dels mitjans de comunicació missatges que animen suposadament a perdre pes per millorar la nostra salut. La cultura de l’aprimament ha contribuït a l’augment de les anomenades dietes miraculoses. Els defensors d’aquestes dietes et prometen que no passaràs gana i t’ofereixen eliminar les toxines, millorar l’estat de salut i perdre pes molt ràpidament. Per contra , e sp eci ali st e s en nutr i ció veu en en aqu e st e s di et e s una cerca de benef ici s econòmics i un peri l l per a l a salut , per diverses causes, com ara la pèrdua de massa muscular i la formació de substàncies nocives. Busqueu informació sobre algunes de les dietes miraculoses (Dunkan, hipocalòrica, dissociativa, excloent...), i feu un debat a la classe sobre la conveniència o no de seguir-les i si és bo o no perdre molt de pes en poc temps. Cuina amb olis vegetals com el d’oliva i redueix el consum de mantega. Més d’una quarta part del teu plat ha d’estar formada per verdures i hortalisses. Com més varietat en triïs, més saludable serà el teu plat. Les fruites s’ han de prendre senceres i no espremudes. Si beus sucs, no en prenguis més d’un got petit al dia. Pren fruites de tots els colors perquè aporten nutrients diferents. Beu principalment aigua i evita els refrescos. Pren llet o iogurts sense sucres afegits. Menja pa, arrossos, cereals i pastes integrals, perquè són més beneficiosos. Tria proteïnes vegetals com les dels llegums i la fruita seca, que són molt saludables. Tria les proteïnes animals d’aviram, peix i ous. Limita les carns vermelles, com ara vedella, porc i xai , i evita les processades, com ara les botifarres i els embotits. Fes almenys una hora d’activitat física diària. VERDURES I HORTALISSES FRUITES PROTEÏNA SALUDABLE CEREALS INTEGRALS Basat en el Plat Saludable de Harvard. 65 3 ELS SABERS BÀSICS 4 Experimenta i duu a terme pràctiques senzilles. Resol aquests procediments aplicant tot el que has après. Aprèn els sabers bàsics a partir de textos clars i de tota la potència del llenguatge visual: fotografies, dibuixos, infografies... Itinerari didàctic
7 24 E S Q U E M A . Prenent com a model la ruta següent, fes esquemes similars per relacionar les paraules del quadre. Estímul Resposta Receptor Efector Centre nerviós termoreceptor – retirar la mà producció de saliva – paella molt calenta quimioreceptor – efector muscular olor de menjar – efector glandular sistema nerviós 25 TA U L A . Copia la taula i completa-la. Tipus de receptor Estímul que percep Localització en el cos Termoreceptor … … … … … 26 D I B U I X . Copia els dibuixos i indica què són les parts assenyalades en cadascun. 3 4 5 6 7 8 9 1 2 H G F E A B C D 27 Escriu una llista de trastorns que poden afectar la salut dels òrgans dels sentits. 28 E S Q U E M A . Copia i completa aquest esquema sobre els tipus d ’ossos i de músculs. … Exemple … Plans Exemple … Tipus d ’ossos … Exemple … Fusiformes Exemple … … Exemple … Tipus de músculs … Exemple … 29 V O C A B U L A R I . Defineix els conceptes clau següents: Endolimfa Cerumen Contractura Tendó Pituïtària groga Òrgans sensorials Canals semicirculars Estímul Cèl·lules ciliades Humor vitri Receptor Luxació 32 D I B U I X . Fes un dibuix de l’esquelet i indica-hi on es localitzen els ossos següents: peroné – pubis – radi – còccix – estern frontal – fèmur – clavícula – ròtula mandíbula – húmer – tíbia 31 Elabora un cartell divulgatiu amb consells d ’hàbits de vida saludable i recomanacions per cuidar l’aparell locomotor. o r g a n i t z o e l q u e h e a p r’ e s 146 32 Escriu la diferència entre interoceptors i exteroceptors. Posa’n un exemple de cada. 33 Indica a quina mena d ’estímuls responen els diferents òrgans dels sentits i quin tipus de receptors sensorials estan implicats en cadascun. 34 Què creus que passaria si no tinguéssim nociceptors? Podríem viure sense tenir-ne? 35 Observa les imatges i respon les preguntes. A B a) Podries dir quin tipus de receptors són els responsables de les sensacions que s’observen en cadascuna de les imatges? b) Segons el lloc on estan localitzats, quin nom reben aquests receptors? 36 Busca informació sobre el sistema de lectura braille. A qui va dirigit? Raona quin tipus de receptors permeten que es pugui llegir mitjançant aquest llenguatge. 37 Quan entrem en una habitació a les fosques, al principi no veiem res, però progressivament comencem a distingir-hi els mobles, etc. Busca informació i explica què és el que passa i quina importància té la mida de la pupil·la en aquest procés. 38 B I O L O G I A I H I S T Ò R I A . Busca informació i explica què eren antigament els pigalls i quina relació tenen amb la literatura. Hi ha pigalls actualment? 39 Explica els òrgans accessoris que té l’ull per protegir-se de l’entrada de pols o altres agents externs. 40 On es forma la imatge de l’objecte que està situat davant de l’ull? Explica com aquesta imatge es transforma en un impuls nerviós i quin tipus de receptors hi estan implicats. 41 Busca informació i explica què són les cataractes. 42 En què es diferencia la miopia de la hipermetropia? Justifica la resposta i explica a quina de les dues correspondria la imatge. 43 Per què és necessari llegir sempre amb bona llum? Quin perjudici pot provocar no fer-ho? 44 B I O L O G I A I A R T. Al llarg de la història, hi ha hagut moltes persones amb discapacitat que s’han dedicat a la creació artística o han gaudit de l’art, encara que de vegades han necessitat algunes adaptacions. Busca informació i respon les preguntes següents: a) Què és la pictoescultura? Com pot veure un quadre, una persona amb discapacitat visual? b) Les persones amb discapacitat auditiva poden escoltar música? Explica com. c) Coneixes artistes actuals que tinguin alguna discapacitat? 7 c o m p r ovo e l q u e h e a p r’ e s 147 56 Quina funció fa la llengua durant la digestió dels aliments? 57 B I O L O G I A I M AT E M ÀT I Q U E S . Gràcies a les matemàtiques, podem relacionar la forma dels òrgans amb les funcions respectives. L’estómac té forma de bossa i un volum aproximat de 2,5 L. La superfície interna és equivalent a la d’una esfera del mateix volum: Vesfera 5 4/3 ? p ? r 3 Sesfera 5 4 ? p ? r 2 Calculant el radi de la primera equació, obtenim una superfície de 886,2 cm². a) Tenint en compte que el tub digestiu té forma de cilindre buit d ’uns 2,5 cm de diàmetre i uns 600 cm de longitud, calcula la superfície interna del tub digestiu. Stub 5 2 ? p ? r ? longitud b) Quina superfície és més gran, la de l’estómac o la del tub digestiu? Per què creus que és així? Pensa en la funció de cada òrgan. 58 Quina diferència hi ha entre les accions mecàniques i les químiques de la digestió? Posa’n exemples. 59 Observa la imatge i respon. a) Què és i a quin aparell correspon? b) Què afavoreixen aquestes estructures en el procés de la digestió? 60 Explica la diferència entre el bol alimentari, el quim i el quil. A quines parts es localitza cadascun? 52 El cor produeix dos sons en cada batec. El més greu i prolongat correspon al tancament de les vàlvules auriculoventriculars; el so més clar i curt, al tancament de les vàlvules aòrtica i pulmonar. Relaciona aquests sons amb les fases del cicle cardíac. 53 Aquest cor té una malformació congènita, és a dir, un defecte que hi és present en el moment del naixement: a) Identifica i explica quin és aquest defecte. b) Si el defecte no es repara, amb el temps es produeix un augment de pressió al ventricle dret, que inverteix el sentit del flux de la sang: la sang passa per defecte del ventricle dret a l’esquerre. Quines conseqüències pot tenir això? c) L’especialista de la salut, en auscultar el cor, pot sentir un so anormal, un buf. Què pot ser que causi aquest so? 54 B I O L O G I A I E S P O R T. Durant l’exercici físic, el nostre cor augmenta la freqüència del cicle cardíac per aportar oxigen als músculs amb més rapidesa. El cor dels atletes professionals, a causa de l’enorme esforç que fan diàriament, pateix una modificació i augmenta la mida del ventricle esquerre. És el que es coneix com la síndrome del cor d ’atleta. a) Quin benefici s’obté de disposar d ’un volum de sang més gran al ventricle esquerre quan es fa exercici físic? b) És important controlar la freqüència cardíaca durant l’exercici? Per què? 55 És el mateix el tub digestiu que l’aparell digestiu? Justifica la resposta. c o m p r ovo e l q u e h e a p r’ e s 92 64 Llegeix la notícia següent i respon les preguntes: L’Alexandra Seibt t é programat passar unes de les setmanes més cultural s de la seva v ida . Mostra entrades per v i sitar gratuïtament el Museu Picasso, el Thyssen i el Pompidou de Màlaga . «M’encanta l ’ar t», assegura aquesta estudiant d’idiomes, de 18 anys, que ha rebut les inv itacions gràcies a la seva solidaritat. Al febrer, les persones que com el la donin sang rebran un talonari que el s atorga accés l liure a 11 espai s museí stics de la capital de la Costa del Sol . «Les donacions sempre són necessàries i volem motivar com més gent, mi l lor», destaca la Franci sca Guzmán , responsable del C entre Regional de Transfusió Sanguínia , situat a l ’ Hospital Civ i l de Màlaga . És al là on s’ ha gestat la iniciativa «Dona sang per amor a l ’ar t», amb el supor t de l ’Ajuntament de Màlaga i la Junta d’Andalusia . Enguany se’n fa la quar ta edició i cerca augmentar les donacions. La mat ei xa campanya , el 2018, va aconseguir 1.426 donants, el doble que qual sevol altre mes, que de mitjana ronda les 700 donacions. El País 07/02/2019 a) Què et sembla aquesta iniciativa? b) Com creus que es podria motivar les persones a donar sang sense oferir-los res a canvi? 61 Observa la imatge i explica què són els moviments peristàltics i quina n’és la funció en els processos digestius. 62 Imagina’t que acabes de berenar. a) Explica breument com obtens els nutrients dels aliments mitjançant la digestió, des que els ingereixes fins que arriben a la sang. b) Descriu el recorregut dels nutrients per la sang fins que arriben al cervell. c) Què passa a l’intestí gros amb les restes del berenar que no s’han absorbit? 63 Quines malalties de l’aparell circulatori i/o digestiu podem evitar amb cadascun dels hàbits saludables següents? Explica per què. a) Rentar-se les mans abans de menjar. b) Evitar dietes riques en greixos i amb alts nivells de sal. c) No consumir alcohol. d) Raspallar-se les dents almenys tres vegades al dia i visitar el dentista almenys una vegada l’any. e) Fer exercicis d ’intensitat moderada diàriament, adequats a cada persona. f ) Prendre aliments que continguin fibra. g) Portar una vida tranquil·la però activa i evitar situacions estressants continuades. Pensa en els teus hàbits de vida i escriu aquells que t’ajuden a cuidar els aparells circulatori i digestiu i aquells que els perjudiquen. Una campanya de donació de sang Busqueu un lema per a la vostra campanya que atregui i motivi a donar sang el nombre més gran de persones possible. Recopileu tota la informació que heu anat treballant al llarg de la unitat. Amb aquest material podeu elaborar cartells per animar la comunitat educativa i tots els visitants del centre a donar sang. Podeu fer-ne diversos i col·locar-los als passadissos i a altres llocs visibles del centre. Al costat dels cartells, diversos voluntaris poden explicar el projecte. No oblideu incloure-hi què es fa abans i després de l’extracció de sang, els requisits necessaris per donar sang, els beneficis per a les persones que en donen, la importància que sempre hi hagi reserves de sang als hospitals de Catalunya, etc. També podeu fer fullets més petits amb un resum de la informació per endur-vos-els a casa i informar els vostres familiars més propers. 4 R E P T E A S S O L I T 93 D’àcids nucleics (RNA missatger) BioNTech, Pfizer i Moderna Aquestes vacunes contenen part de les «instruccions» del virus que causa la COVID-19. Això permet a les cèl·lules mateix de l’organisme produir una proteïna que és específica del virus. De vectors vírics AstraZeneca, Oxford i Janssen, Johnson & Johnson Aquestes vacunes utilitzen un virus diferent i inofensiu per vehicular les «instruccions» del virus causant de la COVID-19. Això permet a les cèl·lules mateix de l’organisme produir la proteïna específica del virus de la COVID-19. Com s’han desenvolupat tan ràpidament les vacunes contra la COVID-19? ✓ Algunes vacunes contra la COVID-19 es van de- senvolupar uti litzant mètodes idèntics al s que s’ han fet ser vir per a altres vacunes. Això significa qu e e s podran ut i litzar l e s e str ucture s exi st ents per fabri car vacun es contra l a COVID-19 en grans quantitats. ✓ Algunes vacunes contra la COVID-19 s’ han elab o ra t u t i l i t z a n t m è t o d e s n o u s qu e e n p o d e n au gment ar el v o lum i a c c el erar l a v elo c it at d e p r o d u c c i ó , e n c o m p a r a c i ó a m b a l t r e s t i p u s de vacunes. ✓ El s cientí f ics van poder accelerar algunes par ts d el pro c é s c ombinant di ferent s fase s d ’assajo s clínics o realitzant alguns estudis alhora . L’Agència Europea de Medicaments va començar a examinar les dades resultants fins i tot abans que les empreses li’n sol·licitessin l’autorització. ✓ S ’ h a n e f e c tu a t i nv e r s i o n s e n o r m e s p e r p o s a r ràpidament a punt vacunes contra la COVID-19. ✓ Les empreses estan augmentant la capacitat per produir ràpidament milions de dosis de vacunes autoritzades contra la COVID-19. Comissió Europea Fabr icac ió «exprés» de vacunes cont ra l a pandèmi a de l a COVID-19 > Explica què passa quan el sistema immunitari d ’una persona vacunada reconeix en el seu cos una proteïna que és específica d ’un virus. > Escriu un text breu sobre la importància que ha tingut el desenvolupament tan ràpid de vacunes contra aquesta pandèmia. Vacunes aprovades per la Comissió Europea De 10 anys a 1 : vacunes s egu res en un temps rè cord . 4 Luis Enjuanes, Isabel Sola i Sonia Zúñiga al Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC (CNB-CSIC). «Les vacunes [que ja estan disponibles] són molt positives perquè proporcionen protecció, però no són perfectes; són susceptibles de millores. Per això cal continuar investigant i innovant i millorant [noves vacunes]». P re c u r s o ra d e l e s du e s p r i m e re s v a c u n e s a u t o r i t z a d e s c o n t r a e l S AR S - C o V- 2 i f a - b r i c a d e s a mb l a n o v a t e c n o l o g i a d ’ RNA mi ssatger, que han demostrat ser segures i eficaces. El 1984 va fer el primer gran pas en sintetitzar l ’ RNA mi ssatger, però a l ’ hora d’aplicar -lo s’ hav i en d e sa lv a r do s pro b l em e s imp or t ant s : una forta reacció inf lamatòria i una producció escassa de proteïna per part de les cèl·lules immunitàries. Van haver de passar molts anys de feina constant, entrega , fortalesa i grans esforços perquè Karikó i Weissman (col·laborador seu) aconseguissin , a Filadèlfia , liderar un important equip d’investigadors que va solucionar aquests problemes en obtenir un RNA modificat (2005) i embolcallat en nanopartícules lipídiques (2014) que en facilitaven l’entrada a les cèl·lules i que, posteriorment, s’utilitzarien en el desenvolupament de les vacunes. Associació Espanyola de Vacunologia Kat al i n Ka r i kó 1955. Szolnok (Hongria) Doctora en Bioquímica > Investiga i descriu com és la vacuna de l’equip de Luis Enjuanes. Les vacunes del CSIC El Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) treballa en tres prototips de vacuna . Mariano Esteban i Juan García Arriaza (CNB-CSIC). «Hi ha d’ haver diverses vacunes contra la COVID-19. No hi haurà una vacuna guanyadora —la guanyadora és la societat—, sinó una seqüència de diverses que s’aniran incorporant a poc a poc com a fàrmacs contra el SARS-CoV-2». Vicente Larraga, del Centre de Recerques Biològiques Margarita Salas (CIB-CSIC). «La cursa per aconseguir la vacuna és de resistència , no de velocitat». > Busca informació sobre Katalin Karikó. Descriu com va ser la seva vida acadèmica i professional fins que va aconseguir l’aprovació de les seves recerques. La ma re de l a vacuna cont ra l a COV I D -19 : tot hom pen s ava que e ra una boge r i a . E l Pa í s E l 2020 es van aprova r les dues pr ime res vacunes cont ra el SARS - CoV-2 obt i ngudes amb l a nova te cnol og i a de l’ RNA mi s s atge r. 5 LES ACTIVITATS FINALS 5 DIFON EL TEU REPTE 6 Organitza la informació i aplica els sabers bàsics a diferents contextos i situacions en les activitats que trobaràs en l’apartat ORGANITZO I COMPROVO EL QUE HE APRÈS. Pensa críticament. Analitza una notícia i respon les preguntes que potenciaran la reflexió i visibilitzaran el teu pensament. Estableix connexions entre la biologia i la geologia i altres branques del saber. T’ajudaran a comprendre la diversitat del món on vius. No t’aturis. Conclou el repte i comunica el que has aconseguit a les persones que t’envolten; comparteix els resultats amb el teu entorn proper. Així contribuiràs a construir un món millor per a tothom. Aparell digestiu Aparell digestiu i glàndules annexes Paròtide Sublingual Submaxil·lar Faringe Esòfag Estómac Pàncrees Cavitat bucal Dents Llengua Fetge Vesícula biliar Apèndix Intestí prim Còlon ascendent Cec Glàndules salivals Còlon transvers Còlon sigmoide Còlon descendent Recte Anus 264 286 Els ecosistemes marins La costa de Catalunya s’estén des del cap Falcó, al nord , fins al riu Sénia , al sud . Té una longitud de 580 km. Pop i corall Estrella de mar Salpes Praderia de posidònia Les costes rocoses Les costes rocoses alberguen una gran biodiversitat. Hi abunden els invertebrats, que creixen fixos a les roques o amagats a les esquerdes, així com nombrosos peixos que s’amaguen a les cavitats que s’hi formen. Hi ha nombroses algues pluricel·lulars, ja que es poden subjectar a les roques. Algunes acumulen sals de calci, de manera que contribueixen a formar esculls. Entre els invertebrats, hi ha celenterats, com ara coralls, anemones i gorgònies; artròpodes, especialment crustacis; mol·luscs, com ara caragols, pops i bivalves; estrelles i eriçons de mar, i molts d ’altres. Entre la infinitat de peixos que habiten aquest ecosistema, destaquen alguns depredadors, com les morenes, els congres o els neros. Cavall marí Les praderies submarines Un ecosistema de gran valor és el que constitueixen les praderies de plantes submarines, com la Posidonia oceanica (alga dels vidriers), la Zostera marina (alga de mar) o la Cymodocea nodosa (algueró). Aquestes praderies estan formades per autèntiques plantes, amb flors i fruits, adaptades a la vida submarina. Són capaces d ’instal·lar-se en zones sorrenques, hi arrelen i hi construeixen una xarxa d ’arrels i rizomes que fixa la sorra i forma un substrat adequat per a molts altres animals, com, per exemple, alevins de peixos de gran valor comercial que hi troben refugi. També hi habiten esponges, estrelles, eriçons, nombrosos invertebrats i alguns peixos molt característics, com ara el cavall marí, la salpa, el mabre o el roger. En cada etapa d ’aquest itinerari, disposes del suport d ’un annex: ATLES D’ANATOMIA, que t’ajudarà a comprendre millor el teu propi cos. ECOSISTEMES DE CATALUNYA, amb les característiques dels ecosistemes més representatius. Un QUADERN D’AVENÇOS CIENTÍFICS, que t’ajudarà a comprendre la importància de la ciència en la nostra societat.
A CONSTRUINT MONS cada uni tat didàct ica està plantejada com un projecte cient í f ic en el qual s’aborda un REPTE, que guia l’adqui s ició de conei xements i el desenvolupament de les competències necessàr ies . Cad a pro j e c t e c i ent í f i c s’ e st r u c tura en un p l a d e t reb a l l en e l qua l i nv e st i ga rà s i donaràs resposta a diverses qüestions relacionades amb la salut, el medi ambient i l a so ci etat actual , de manera que podràs avançar en el s t eus conei xements científics i utilitzar -los com a ciutadà o ciutadana del segle xxi. C a d a p r o j e c t e c i e n t í f i c s’ i n i c i a amb e l p l a n t e j am e n t d ’ u n a s i tu a c i ó d’aprenentatge, en la qual es presenta una qüestió relacionada amb la realitat de la teva vida diària , del teu entorn més proper o del món en qu è e st à s cre i xent . A par t i r d ’aquí , el pro c é s d e re s o luc ió segu e i x procediments propi s del mètode científ ic, que et permetran trobar re sp o s t e s i su p e ra r e l re p t e p r o p o s a t , m e n t re a d q u i re i xe s n o u s coneixements i competències en les matèries de Biologia i Geologia . Al llarg de cada projecte cooperaràs de manera responsable amb els teus companys i companyes, assumint funcions concretes i respectant la diversitat i les opinions dels integrants dels equips. Les tasques que duràs a terme per fer els diferents projectes científics, tant de manera individual com en grup, són : LOCALITZAR I SELECCIONAR informació científica en fonts fiables Pàgines web d ’institucions oficials, educatives, etc. Llibres de consulta especialitzats, revistes científiques, etc. Persones conegudes del teu entorn, especialistes de la matèria, etc. INTERPRETAR informació en diferents formats Textos Imatges Taules Gràfics Models Infografies Esquemes El projecte científic 8
«El s mètodes ci entí f ics són el si st ema de trebal l uti litzat per donar una resposta preci sa i efectiva a qüestions i probl emes rel acionats amb l a natura i l a soci etat . Constitueixen el motor de l ’avenç social i econòmic, la qual cosa el s converteix en un aprenentat ge imprescindi bl e per a l a ciutadani a del demà . El s pro cessos que componen el trebal l cientí f ic cobren sentit quan són int egrats dins d’un project e relacionat amb la realitat de l’alumnat o el seu entorn . El desenvolupament d’un projecte requereix iniciativa , actitud crítica , visió de conjunt, capacitat de planificació, mobilització de recursos materials i personals i argumentació, entre d’altres, i permet a l ’alumnat mi l lorar l ’autoconeixement i la confiança davant la resolució de problemes, adaptant-se al s recursos di sponibles i les pròpies limitacions, incerteses i reptes». (LOMLOE 2021 / Decret d’ordenació del s ensenyaments de l’educació bàsica) Per dur a terme els projectes científics que et presentem a CONSTRUINT MONS aplicaràs el mètode científic. PRESENTAR I COMPARTIR els resultats dels projectes utilitzant diferents formes Exposició artística Dorsals en una cursa Menú Campanya de divulgació Podcast Conferència Còmic Presentació Vídeo FER I DISSENYAR experiments i OBTENIR-NE conclusions • Utilitza aquests mètodes d’obser vació i de presa de dades. • Recull les dades en diferents formats, segons que siguin qualitatives o quantitatives, i analitza-les. • Treu conclusions tenint en compte que la relació entre dues variables o correlació no sempre implica causalitat, és a dir, que una variable sigui la causa de l’altra . Observació al microscopi Observació de camp Experiments de laboratori Construcció de models Interpretació d ’imatges … 9
El mètode científic T ’ has preguntat alguna vegada per què la sang és de color vermell? O per què de sobte un volcà entra en erupció? Si és així , comences a pensar d’una manera científica . Les científiques i els científics intenten respondre a preguntes d’aquesta mena . Al segle iv aC, Aristòtil ja va esbossar les primeres idees sobre la metodologia que cal seguir en l’estudi de les ciències. El mètode cientí f ic és el conjunt de processos ordenats que segueixen les persones que investiguen per trobar respostes als problemes que es plantegen . Hi ha moltes maneres de treballar en recerca i , per tant, no es pot parlar d’un únic mètode. Però es poden establir, de manera general , sis passos que cal seguir. Segons la recerca que hàgim de dur a terme, es pot ometre, repetir o canviar l’ordre d’algun dels passos. Al final d’una investigació, s’ han de comunicar el s re sult at s a l a re st a d e l a c omunit at científica perquè el coneixement avanci i estigui a l’abast del màxim nombre de persones. En general , els articles científics es publiquen en revi stes científ iques com S cience, Nature, etc. Obser var Plantejar el problema Formular hipòtesis Adonar -se d’un fet o un fenomen utilitzant els sentits. Les persones de ciència solen tenir una gran capacitat d’obser vació. Aquesta es pot fer de manera directa o indirecta , com, per exemple, utilitzant un microscopi . Els que es dediquen a la recerca es qüestionen el perquè, el com, el quan , l’on , etc., d’un fenomen concret. Es defineix el problema que es vol explicar, i es recullen i classifiquen les dades que aporta aquest fenomen . Es proposa una resposta general al problema que s’ ha plantejat. Aquesta resposta s’anomena hipòtesi, i ha de ser el màxim de senzilla possible, amb un enunciat clar i que pugui comprovar -se posteriorment. Experimentar Analitzar els resultats Definir lleis científiques Es dissenyen els experiments que permeten comprovar o rebutjar la hipòtesi . Els experiments són obser vacions controlades que es poden reproduir en qualsevol moment i lloc. A partir d’això, es generen dades i resultats. S’estudien els resultats obtinguts i se n’extreuen conclusions. Amb això la hipòtesi és acceptada o rebutjada . Si és rebutjada , es modifica o se’n planteja una de nova i es repeteixen els passos anteriors. Quan la hipòtesi es confirma nombroses vegades, es procedeix a enunciar teories o models de funcionament del fenomen estudiat. Aquestes lleis es poden expressar de manera matemàtica o mitjançant una oració. 10 El projecte científic
En acabar la sessió de pràctiques, cada grup s’ ha d’encarregar del material que ha utilitzat i de netejar i endreçar el seu espai . Renta’t sempre les mans després de fer ser vir productes químics i quan marxi s del laboratori . Renta sempre per fectament el material i el s aparel l s després de fer -los ser vir, i retira immediatament qualsevol producte que vessi . Tanca les claus de l’aigua i apaga els encenedors. Microscopi òptic Preparació microscòpica amb portaobjectes i cobreobjectes Tub d’assaig Bureta Suport Gradeta Encenedor de gas Trípode Reixeta Vareta de vidre Vas de precipitats Matràs d’Erlenmeyer Càpsula de Petri Pipetes Termòmetre Paper de filtre Embut Bàscula Pinça El laboratori El trebal l en el s laboratori s ha de ser molt precí s i s’ ha de fer de manera molt acurada . Abans de començar, l legei x at entament el guió de pràctiques i comprova que tens tot el material necessari . Fins que no tinguis clar el que cal fer, no comencis a treballar. Material de laboratori • Busca informació sobre els materials que es mostren a les imatges i explica per a què serveixen. • Classifica’ls segons l’ús que tenen: mesurar, contenir líquids, escalfar, etc. 11
• Tria tres normes. Explica la importància de complir-les i les conseqüències de no fer-ho. Les lupes i els microscopis són equips fràgils que s’han de manejar amb molta cura i, per tant, has d’evitar-ne els cops o forçar-ne els mecanismes. Els cobreobjectes i els portaobjectes s’han d’agafar per les vores o amb les pinces per evitar que s’embrutin i es contaminin. No escalfis mai un recipient totalment tancat. Quan escalfis un tub d’assaig, utilitza una pinça adequada per tal d’evitar el contacte amb la pell. Dirigeix sempre la boca del recipient en direcció contrària a tu mateix i a les altres persones. No aboquis mai els líquids bruscament en els tubs d’assaig; deixa’ls lliscar amb suavitat per la paret. No utilitzis el mateix comptagotes per a diferents reactius, ja que es poden contaminar o donar lloc a reaccions perilloses. No facis transvasaments de productes a altres flascons que no estiguin ben etiquetats. No s’ha de jugar amb el material ni amb els productes químics. Mentre els facis servir, deixa els taps sempre de cap per amunt. Després d’utilitzar-los, tanca immediatament els envasos. Mantingues l’espai de treball net i ordenat. Els productes químics poden ser perillosos; per això, abans d’utilitzar-los, llegeix-ne atentament les etiquetes de seguretat per saber quins riscos tenen i quines mesures preventives cal tenir en compte. Quan manegis productes corrosius, fes-ho amb cura per evitar que t’esquitxin al cos o la roba. Evita tocar, olorar o tastar qualsevol material químic o biològic. Diposita les restes de materials sòlids inservibles en els recipients adequats. Consulta abans de llençar els líquids sobrants per la pica. Alguns productes poden ser perillosos per al medi ambient i els seus residus s’han de tractar de manera especial. Normes de seguretat al laboratori Durant el desenvolupament de les pràctiques de laboratori , pot ser que manipulis productes químics o facis tasques que podrien tenir algun risc. Per això, és necessari complir una sèrie de normes que garanteixin la seguretat de les persones i de les instal·lacions. El projecte científic Etiquetes de seguretat per a productes químics Tòxic ( T ) Molt tòxic ( T1) Nociu (Xn) Irritant (Xi) Inflamable (F ) Comburent (O) Corrosiu (C ) Explosiu (E ) Perillós per al medi ambient (,,N) 12
RkJQdWJsaXNoZXIy