Teixit conjuntiu Teixit sanguini Teixit adipós Teixit cartilaginós Teixit ossi La matriu és escassa . Les cèl·lules acumulen lípids. Actua com a protector, reser va energètica i aïllant tèrmic. És a la pell , entre els músculs i al voltant dels òrgans interns. Pot tenir una matriu laxa , com a la dermis i a l’espai entre òrgans. O més densa , com en tendons i lligaments. Manté units els teixits i els òrgans. La matriu s’anomena plasma, és líquida i sense fibres. La seva funció és transportar substàncies per l’organisme. És a les artèries, les venes i els capil·lars. La matriu és sòlida i presenta fibres elàstiques. És el principal component de l’esquelet de l’embrió. En els adults es troba en les articulacions dels ossos i formant els cartílags del nas, la tràquea i el pavelló auricular. La matriu és sòlida i està mineralitzada , composta fonamentalment de sals de calci i fòsfor, cosa que li permet suportar grans pesos sense doblegar -se ni trencar -se. Constitueix els ossos de l’esquelet. fibroblast adipòcit plaqueta eritròcit leucòcit osteòcit condròcit El teixit connectiu Els diferents tipus de teixits connectius estan repartits per tot el cos. La seva funció principal és de sustentació, ja que omplen i uneixen teixits entre si , ser veixen de suport a l’organisme i protegeixen els òrgans. Estan formats per cèl·lules separades les unes de les altres, nombroses fibres proteiques, fabricades per les cèl·lules, i una substància intercel·lular o matriu que omple els espais entre cèl·lules i fibres. 27 1
RkJQdWJsaXNoZXIy