6 Aprendre és un camí de llarg recorregut que durarà tota la teva vida. La fita és sempre poder-lo recórrer CONSTRUINT MONS més equitatius, més justos, més sostenibles. Per això, hem pensat aquest itinerari per a tu: R E P T E Els volcans i els terratrèmols 9 Planifiquem una visita a una zona volcànica Un dia en un volcà Imagineu que planifiqueu una sortida de camp a una zona de volcans. Sabíeu que en tenim una ben a prop? El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa . Està situat als Pirineus orientals, a Girona , i és el millor exemple de paisatge volcànic de la península Ibèrica . Una activitat imprescindible en fer la visita , seria pujar fins al cràter d’un volcà . Feu una presentació a classe per intentar convèncer els companys i companyes de com d’espectacular i singular és aquesta experiència , que pot tenir lloc en un parc natural molt visitat. La proposta és d’allò més atractiva : f lora i fauna molt diversa , un paisatge increïble i l’aventura d’enfilar -te a un volcà . 174 Quina edat té l’Univers? I la Terra? Què s’entén per geosfera? De quines capes es compon? Quant mesura el radi de la Terra? En què es diferencien els minerals de les roques? Quins tipus de roques coneixes? Què és una erupció volcànica? I un terratrèmol? Busca tres exemples de roques d ’origen volcànic. Què estudia la geologia? Creus que és important per entendre el comportament dels volcans i els terratrèmols? INTERPRETO LA IMATGE Com creus que afecta l’atmosfera una erupció volcànica de les característiques que s’observen a la fotografia? Aquesta erupció, com pot afectar la població que s’observa a la imatge? Quins efectes immediats creus que tindrà? A PUNT PER COMENÇAR. . . 1 Els volcans 2 Els terratrèmols 3 La tectònica de plaques 4 Els riscos volcànics i sísmics FA I G M E M Ò R I A Amb aquest repte cont r ibui ràs a . . . «Redoblar els esforços per protegir i salvaguardar el patrimoni cultural i natural del món . I proporcionar accés universal a zones verdes i espais públics segurs, inclusius i accessibles». (Fites 11.4 i 11.7) Amb aquest repte podreu gaudir d’una activitat en un espai natural protegit i conscienciar altres persones de la necessitat de conser var -lo. Les visites a parcs naturals, especialment quan són en grup, han d’estar molt ben organitzades i planificades perquè es facin respectant al màxim les normes del parc. 175 Aigua, sals minerals i vitamines Glúcids i proteïnes Lípids 0 kcal/g 4 kcal/g 9 kcal/g Valor energètic dels nutrients Encara que estiguem quiets o f ins i tot adormits, el nostre organi sme necessit a en ergi a. Cada aliment proporciona una quantit at d ’en ergi a qu e depèn dels nutrients que el componen . El nostre cos uti litza l ’energia del s aliments per dur a terme les activitats di àr i e s i mant eni r funcions c om ara l a re spi ració. L a quant it at mínima d ’ en erg i a n e c e ssàr i a p er real itzar l e s func ions bà si qu e s d e l ’organi sme quan estem en repòs absolut es diu taxa de metabolisme basal. 11 Què és una caloria? Tots els aliments contenen calories? I nutrients? Raona les respostes. 12 Elabora un menú per a un dia tenint en compte les quilocalories que necessites segons la teva edat, sexe i activitat física. Utilitza la gràfica d ’aquesta pàgina sobre l’energia que proporcionen alguns aliments. Busca informació si en necessites algun més. Aquest menú pot ser una proposta per al menú setmanal. 13 Has sentit a parlar de les calories buides? Per què es diuen així? Coneixes aliments amb aquestes característiques? Quins efectes causen en l’organisme? 14 Creus que una persona que menja molt pot estar desnodrida? 15 En quins països de la Terra hi ha uns índexs més alts de desnutrició? A què creus que és degut? Exposa alguna proposta per erradicar aquesta situació. R E P T E Energia proporcionada per alguns aliments (en kcal/ 100 g). Quan els nutrients arriben a les cèl·lules, experimenten un seguit de reaccions químiques que els permeten alliberar l’energia que contenen . L’energia es mesura en calories (cal) o quilocalories ( kcal). També s’utilitza el quilojoule ( kJ). 1 kcal 5 1.000 cal 1 kcal 5 4,18 kJ 93 kcal 209 kcal 900 780 540 360 180 0 52 90 250 180 172 343 239 354 368 141 68 29 900 62 2. El valor energètic dels aliments Desnutrició Sobrepès i obesitat Les necessitats energètiques de les persones L’energia que cada persona necessita és el resultat de sumar, al metabolisme b a sa l , l ’ en erg i a p er dur a t erme l e s a ct iv i t at s di àr i e s . L a n e c e ssi t at d’energia varia amb factors com ara l ’edat, el sexe o la temperatura exterior ; per això els joves necessiten més calories que la gent gran , o les persones esportistes, més calories que les que no ho són . La malnutrició El consum de calories s’ ha d’ajustar a les nostres necessitats; en cas contrari , la nostra alimentació serà incorrecta . La malnutrició abasta el s trastorns deguts a una alimentació insuficient, excessiva o mal equilibrada . Els problemes de malnutrició exi steixen en tots el s paï sos del món i afecten totes les classes socioeconòmiques. Els més freqüents són la desnutrició, el sobrepès i l’obesitat. Un excés de calories en la dieta produeix una acumulació anormal de greix corporal . Encara que hi ha altres factors, la dieta és la causa principal del sobrepès i l’obesitat. Segons l’OMS, aquests trastorns són l’epidèmia del segle xxi, tant en països desenvolupats com en desenvolupament, i afavoreixen l’aparició de malalties com ara la diabetis. L’exercici regular i limitar els aliments rics en sucres i greixos ajuden a prevenir aquests trastorns. 2.000 milions de persones al món La majoria de vegades es produeix quan la ingesta de nutrients no és suficient per satisfer les necessitats energètiques de l’organisme. Aquest estat nutricional deficient és especialment greu en països en desenvolupament, sobretot en lactants i nens. 821,6 milions de persones al món Dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). ACTIVITAT LLEUGERA: 2.125 kcal/dia ACTIVITAT LLEUGERA: 2.700 kcal/dia ACTIVITAT MODERADA: 2.500 kcal/dia ACTIVITAT MODERADA: 3.175 kcal/dia ACTIVITAT INTENSA: 2.875 kcal/dia ACTIVITAT INTENSA: 3.650 kcal/dia anys 63 3 L’aigua dels rius procedeix de les precipitacions, del desglaç, de l’aportació de torrents i altres af luents, ai xí com de les aigües subterrànies, que són fonamentals per mantenir el cabal del riu al llarg de l’any. Els rius poden desembocar en llacs, en altres rius o al mar. El cabal del riu pot experimentar moltes variacions al l larg de l ’any, i la longitud és més gran que la dels torrents, tot i que el pendent mitjà és menor. 16 En quin tram del curs del riu es troba la tercera zona que es proposa per a la construcció del poliesportiu? 17 Què és la plana al·luvial o plana d ’inundació d ’un riu? Quina relació té amb la llera? 18 De què depèn l’acció erosiva d ’un riu? Què rep el nom de còdol en geologia? 19 Per què diem que el riu és selectiu en el transport i en la sedimentació de materials? 20 INTERPRETO LA IMATGE. De quina manera creus que la canalització de la llera i l’ocupació de la plana d ’inundació han afectat la població? 21 Què creieu que s’hauria de fer abans de valorar la zona com una bona proposta? Utilitzeu la maqueta per verificar les vostres idees. Preneu fotografies i vídeos de cada situació. R E P T E 5. Els rius A A B C A. Vall en V. Valls profundes i estretes generades per l’erosió del riu en zones amb fort pendent. Parts d’un riu Curs alt L’aigua circula a una gran velocitat i amb molta energia a causa del pendent. El riu s’encaixa a la vall . El procés geològic predominant és l’erosió. 204 Intervenció a les costes, amb la modificació dels corrents litorals, la construcció de ports, urbanitzacions i espigons. Destrucció total o parcial de la vegetació autòctona, amb la substitució dels boscos originals per cultius, i provocant desforestació. 10 B. Congostos o canyons. Esquerdes profundes generades per l’erosió del riu , que s’obre pas a través de la roca . C. Marmites de gegant. Cavitats generades per pedres atrapades en forats a la roca que giren i piquen contra les vores del forat per acció del corrent d’aigua , de manera que van fent la cavitat més fonda . Curs mitjà El pendent disminueix i l’aigua perd energia . El riu va dipositant sediments al fons de la llera , els materials més grans i pesants, mentre eixampla la llera per erosió lateral . El procés geològic predominant és el transport. B C F D F E G H F. Terrasses f luvials. Són antigues planes d’inundació del riu que han estat erosionades a mesura que la llera s’ ha anat encaixant. D. Meandres. En un meandre el corrent perd energia a l’interior de la corba , on diposita sediments, mentre que n’erosiona la part exterior. E. Planes al·luvials. Superfícies formades per sediments dipositats pel riu que poden tornar a ser inundades en cas de crescudes. Curs baix El pendent és gairebé nul , i el riu circula amb escassa energia i diposita els materials més fins. En aquesta part del riu , el procés geològic predominant és la sedimentació. H. Deltes. Són dipòsits de sediments transportats pel riu fins a la desembocadura al mar. Els processos f luvials predominen sobre les marees. G. Estuaris. Es formen quan l’aigua del mar entra a la vall f luvial . Els sediments f luvials són transportats pels corrents marins, dominats per les marees. 205 LA SITUACIÓ D’APRENENTATGE. EL REPTE 1 UN ODS I LES SEVES FITES 2 LES COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES 3 Esprem-te el cervell per recordar el que saps. Fes memòria dels teus coneixements adquirits en altres cursos, en altres unitats o en les teves pròpies experiències. Contribueix, amb la realització del repte, a complir una o diverses fites d ’un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Utilitza els continguts del teu llibre per trobar les respostes. Busca informació contrastada a Internet, en altres llibres, en les persones del teu entorn... Organitza-la i extreu les teves conclusions per resoldre les qüestions que se’t plantegen. Pensa críticament. Debat sobre la veracitat d ’aquests continguts. En la secció CERT O FALS? trobaràs propostes per aprendre a produir informació veraç i desmuntar les notícies falses i els mites. Reflexiona sobre un aspecte de la vida quotidiana, posant-te en el lloc dels personatges que el presenten. Accepta el repte que se’t proposa a partir de la situació d ’aprenentatge. Investiga, pensa i respon les qüestions que t’ajudaran a anar resolent el repte i les competències específiques. Material Dues ampolles de plàstic flexible i transparent de mig litre Dos taps de retolador Dos trossos de goma (per exemple, d ’un guant de fregar) Un tub de plàstic flexible de gruix igual al dels taps Aigua amb colorant vermell Tisores Pistola de cola termofusible Construeix un model de cor Construiràs un model simplificat de cor per comprendre la importància del funcionament de les vàlvules de no retorn. Procediment 1. Fabrica les vàlvules de no retorn. Talla l’extrem tancat dels dos taps de retolador. Retalla dos cercles de goma del guant del diàmetre dels taps i enganxa’ls en un extrem dels taps amb la pistola termofusible, de manera que només quedi enganxada la meitat del cercle. 2. Construeix el model experimental de cor. En cadascuna de les ampolles, fes-hi dos forats enfrontats. Col·loca els dos taps als forats d ’una mateixa ampolla de manera que l’extrem amb goma d ’un dels taps quedi dins de l’ampolla i l’extrem amb goma de l’altre tap quedi dins del tub de plàstic. Ajusta el tub de plàstic a les dues ampolles com es veu a la imatge i no oblidis segellar totes les unions. Omple el circuit amb aigua tenyida de vermell per simular la sang. Assegura’t que l’ampolla amb les vàlvules estigui completament plena. 3. Posa el model en funcionament. Comprimeix i deixa anar alternativament l’ampolla amb les vàlvules. L’ampolla sense vàlvules actua de dipòsit intermedi per generar les diferències de pressió entre els tubs i la bomba, i permetre la circulació del líquid. Al cor, l’existència de dues cavitats, aurícula i ventricle, fa innecessari aquest dipòsit. Conclusions 16 Què representa l’ampolla amb vàlvules? 17 Quin dels dos tubs de plàstic representa les artèries i quin les venes? 18 Quins moviments del cor són els equivalents als que fem nosaltres comprimint i deixant anar l’ampolla? 19 Models com aquest per estudiar l’anatomia i la fisiologia del cor han ajudat a dissenyar dispositius que poden substituir el cor humà: els cors artificials. Investigueu sobre aquests dispositius i feu-ne una breu exposició a la classe. Vàlvula d ’entrada Vàlvula de sortida 3. El cor 84 El plat saludable Encara que la dieta s’ ha d’adaptar a les característiques de cada individu , hi ha unes recomanacions generals que ens ajuden a preparar àpats saludables i equilibrats. El Plat de Har vard és una eina senzilla que ser veix com a guia per preparar aquests plats. Aquest plat representa el tipus i la proporció del s diferents aliments que hem de tenir en compte en cada àpat. O F A L S C E R T ? Les dietes miraculoses El control del pes és una qüestió que cada vegada interessa a més persones. Tot sovint rebem dels mitjans de comunicació missatges que animen suposadament a perdre pes per millorar la nostra salut. La cultura de l’aprimament ha contribuït a l’augment de les anomenades dietes miraculoses. Els defensors d’aquestes dietes et prometen que no passaràs gana i t’ofereixen eliminar les toxines, millorar l’estat de salut i perdre pes molt ràpidament. Per contra , e sp eci ali st e s en nutr i ció veu en en aqu e st e s di et e s una cerca de benef ici s econòmics i un peri l l per a l a salut , per diverses causes, com ara la pèrdua de massa muscular i la formació de substàncies nocives. Busqueu informació sobre algunes de les dietes miraculoses (Dunkan, hipocalòrica, dissociativa, excloent...), i feu un debat a la classe sobre la conveniència o no de seguir-les i si és bo o no perdre molt de pes en poc temps. Cuina amb olis vegetals com el d’oliva i redueix el consum de mantega. Més d’una quarta part del teu plat ha d’estar formada per verdures i hortalisses. Com més varietat en triïs, més saludable serà el teu plat. Les fruites s’ han de prendre senceres i no espremudes. Si beus sucs, no en prenguis més d’un got petit al dia. Pren fruites de tots els colors perquè aporten nutrients diferents. Beu principalment aigua i evita els refrescos. Pren llet o iogurts sense sucres afegits. Menja pa, arrossos, cereals i pastes integrals, perquè són més beneficiosos. Tria proteïnes vegetals com les dels llegums i la fruita seca, que són molt saludables. Tria les proteïnes animals d’aviram, peix i ous. Limita les carns vermelles, com ara vedella, porc i xai , i evita les processades, com ara les botifarres i els embotits. Fes almenys una hora d’activitat física diària. VERDURES I HORTALISSES FRUITES PROTEÏNA SALUDABLE CEREALS INTEGRALS Basat en el Plat Saludable de Harvard. 65 3 ELS SABERS BÀSICS 4 Experimenta i duu a terme pràctiques senzilles. Resol aquests procediments aplicant tot el que has après. Aprèn els sabers bàsics a partir de textos clars i de tota la potència del llenguatge visual: fotografies, dibuixos, infografies... Itinerari didàctic
RkJQdWJsaXNoZXIy