7 24 E S Q U E M A . Prenent com a model la ruta següent, fes esquemes similars per relacionar les paraules del quadre. Estímul Resposta Receptor Efector Centre nerviós termoreceptor – retirar la mà producció de saliva – paella molt calenta quimioreceptor – efector muscular olor de menjar – efector glandular sistema nerviós 25 TA U L A . Copia la taula i completa-la. Tipus de receptor Estímul que percep Localització en el cos Termoreceptor … … … … … 26 D I B U I X . Copia els dibuixos i indica què són les parts assenyalades en cadascun. 3 4 5 6 7 8 9 1 2 H G F E A B C D 27 Escriu una llista de trastorns que poden afectar la salut dels òrgans dels sentits. 28 E S Q U E M A . Copia i completa aquest esquema sobre els tipus d ’ossos i de músculs. … Exemple … Plans Exemple … Tipus d ’ossos … Exemple … Fusiformes Exemple … … Exemple … Tipus de músculs … Exemple … 29 V O C A B U L A R I . Defineix els conceptes clau següents: Endolimfa Cerumen Contractura Tendó Pituïtària groga Òrgans sensorials Canals semicirculars Estímul Cèl·lules ciliades Humor vitri Receptor Luxació 32 D I B U I X . Fes un dibuix de l’esquelet i indica-hi on es localitzen els ossos següents: peroné – pubis – radi – còccix – estern frontal – fèmur – clavícula – ròtula mandíbula – húmer – tíbia 31 Elabora un cartell divulgatiu amb consells d ’hàbits de vida saludable i recomanacions per cuidar l’aparell locomotor. o r g a n i t z o e l q u e h e a p r’ e s 146 32 Escriu la diferència entre interoceptors i exteroceptors. Posa’n un exemple de cada. 33 Indica a quina mena d ’estímuls responen els diferents òrgans dels sentits i quin tipus de receptors sensorials estan implicats en cadascun. 34 Què creus que passaria si no tinguéssim nociceptors? Podríem viure sense tenir-ne? 35 Observa les imatges i respon les preguntes. A B a) Podries dir quin tipus de receptors són els responsables de les sensacions que s’observen en cadascuna de les imatges? b) Segons el lloc on estan localitzats, quin nom reben aquests receptors? 36 Busca informació sobre el sistema de lectura braille. A qui va dirigit? Raona quin tipus de receptors permeten que es pugui llegir mitjançant aquest llenguatge. 37 Quan entrem en una habitació a les fosques, al principi no veiem res, però progressivament comencem a distingir-hi els mobles, etc. Busca informació i explica què és el que passa i quina importància té la mida de la pupil·la en aquest procés. 38 B I O L O G I A I H I S T Ò R I A . Busca informació i explica què eren antigament els pigalls i quina relació tenen amb la literatura. Hi ha pigalls actualment? 39 Explica els òrgans accessoris que té l’ull per protegir-se de l’entrada de pols o altres agents externs. 40 On es forma la imatge de l’objecte que està situat davant de l’ull? Explica com aquesta imatge es transforma en un impuls nerviós i quin tipus de receptors hi estan implicats. 41 Busca informació i explica què són les cataractes. 42 En què es diferencia la miopia de la hipermetropia? Justifica la resposta i explica a quina de les dues correspondria la imatge. 43 Per què és necessari llegir sempre amb bona llum? Quin perjudici pot provocar no fer-ho? 44 B I O L O G I A I A R T. Al llarg de la història, hi ha hagut moltes persones amb discapacitat que s’han dedicat a la creació artística o han gaudit de l’art, encara que de vegades han necessitat algunes adaptacions. Busca informació i respon les preguntes següents: a) Què és la pictoescultura? Com pot veure un quadre, una persona amb discapacitat visual? b) Les persones amb discapacitat auditiva poden escoltar música? Explica com. c) Coneixes artistes actuals que tinguin alguna discapacitat? 7 c o m p r ovo e l q u e h e a p r’ e s 147 56 Quina funció fa la llengua durant la digestió dels aliments? 57 B I O L O G I A I M AT E M ÀT I Q U E S . Gràcies a les matemàtiques, podem relacionar la forma dels òrgans amb les funcions respectives. L’estómac té forma de bossa i un volum aproximat de 2,5 L. La superfície interna és equivalent a la d’una esfera del mateix volum: Vesfera 5 4/3 ? p ? r 3 Sesfera 5 4 ? p ? r 2 Calculant el radi de la primera equació, obtenim una superfície de 886,2 cm². a) Tenint en compte que el tub digestiu té forma de cilindre buit d ’uns 2,5 cm de diàmetre i uns 600 cm de longitud, calcula la superfície interna del tub digestiu. Stub 5 2 ? p ? r ? longitud b) Quina superfície és més gran, la de l’estómac o la del tub digestiu? Per què creus que és així? Pensa en la funció de cada òrgan. 58 Quina diferència hi ha entre les accions mecàniques i les químiques de la digestió? Posa’n exemples. 59 Observa la imatge i respon. a) Què és i a quin aparell correspon? b) Què afavoreixen aquestes estructures en el procés de la digestió? 60 Explica la diferència entre el bol alimentari, el quim i el quil. A quines parts es localitza cadascun? 52 El cor produeix dos sons en cada batec. El més greu i prolongat correspon al tancament de les vàlvules auriculoventriculars; el so més clar i curt, al tancament de les vàlvules aòrtica i pulmonar. Relaciona aquests sons amb les fases del cicle cardíac. 53 Aquest cor té una malformació congènita, és a dir, un defecte que hi és present en el moment del naixement: a) Identifica i explica quin és aquest defecte. b) Si el defecte no es repara, amb el temps es produeix un augment de pressió al ventricle dret, que inverteix el sentit del flux de la sang: la sang passa per defecte del ventricle dret a l’esquerre. Quines conseqüències pot tenir això? c) L’especialista de la salut, en auscultar el cor, pot sentir un so anormal, un buf. Què pot ser que causi aquest so? 54 B I O L O G I A I E S P O R T. Durant l’exercici físic, el nostre cor augmenta la freqüència del cicle cardíac per aportar oxigen als músculs amb més rapidesa. El cor dels atletes professionals, a causa de l’enorme esforç que fan diàriament, pateix una modificació i augmenta la mida del ventricle esquerre. És el que es coneix com la síndrome del cor d ’atleta. a) Quin benefici s’obté de disposar d ’un volum de sang més gran al ventricle esquerre quan es fa exercici físic? b) És important controlar la freqüència cardíaca durant l’exercici? Per què? 55 És el mateix el tub digestiu que l’aparell digestiu? Justifica la resposta. c o m p r ovo e l q u e h e a p r’ e s 92 64 Llegeix la notícia següent i respon les preguntes: L’Alexandra Seibt t é programat passar unes de les setmanes més cultural s de la seva v ida . Mostra entrades per v i sitar gratuïtament el Museu Picasso, el Thyssen i el Pompidou de Màlaga . «M’encanta l ’ar t», assegura aquesta estudiant d’idiomes, de 18 anys, que ha rebut les inv itacions gràcies a la seva solidaritat. Al febrer, les persones que com el la donin sang rebran un talonari que el s atorga accés l liure a 11 espai s museí stics de la capital de la Costa del Sol . «Les donacions sempre són necessàries i volem motivar com més gent, mi l lor», destaca la Franci sca Guzmán , responsable del C entre Regional de Transfusió Sanguínia , situat a l ’ Hospital Civ i l de Màlaga . És al là on s’ ha gestat la iniciativa «Dona sang per amor a l ’ar t», amb el supor t de l ’Ajuntament de Màlaga i la Junta d’Andalusia . Enguany se’n fa la quar ta edició i cerca augmentar les donacions. La mat ei xa campanya , el 2018, va aconseguir 1.426 donants, el doble que qual sevol altre mes, que de mitjana ronda les 700 donacions. El País 07/02/2019 a) Què et sembla aquesta iniciativa? b) Com creus que es podria motivar les persones a donar sang sense oferir-los res a canvi? 61 Observa la imatge i explica què són els moviments peristàltics i quina n’és la funció en els processos digestius. 62 Imagina’t que acabes de berenar. a) Explica breument com obtens els nutrients dels aliments mitjançant la digestió, des que els ingereixes fins que arriben a la sang. b) Descriu el recorregut dels nutrients per la sang fins que arriben al cervell. c) Què passa a l’intestí gros amb les restes del berenar que no s’han absorbit? 63 Quines malalties de l’aparell circulatori i/o digestiu podem evitar amb cadascun dels hàbits saludables següents? Explica per què. a) Rentar-se les mans abans de menjar. b) Evitar dietes riques en greixos i amb alts nivells de sal. c) No consumir alcohol. d) Raspallar-se les dents almenys tres vegades al dia i visitar el dentista almenys una vegada l’any. e) Fer exercicis d ’intensitat moderada diàriament, adequats a cada persona. f ) Prendre aliments que continguin fibra. g) Portar una vida tranquil·la però activa i evitar situacions estressants continuades. Pensa en els teus hàbits de vida i escriu aquells que t’ajuden a cuidar els aparells circulatori i digestiu i aquells que els perjudiquen. Una campanya de donació de sang Busqueu un lema per a la vostra campanya que atregui i motivi a donar sang el nombre més gran de persones possible. Recopileu tota la informació que heu anat treballant al llarg de la unitat. Amb aquest material podeu elaborar cartells per animar la comunitat educativa i tots els visitants del centre a donar sang. Podeu fer-ne diversos i col·locar-los als passadissos i a altres llocs visibles del centre. Al costat dels cartells, diversos voluntaris poden explicar el projecte. No oblideu incloure-hi què es fa abans i després de l’extracció de sang, els requisits necessaris per donar sang, els beneficis per a les persones que en donen, la importància que sempre hi hagi reserves de sang als hospitals de Catalunya, etc. També podeu fer fullets més petits amb un resum de la informació per endur-vos-els a casa i informar els vostres familiars més propers. 4 R E P T E A S S O L I T 93 D’àcids nucleics (RNA missatger) BioNTech, Pfizer i Moderna Aquestes vacunes contenen part de les «instruccions» del virus que causa la COVID-19. Això permet a les cèl·lules mateix de l’organisme produir una proteïna que és específica del virus. De vectors vírics AstraZeneca, Oxford i Janssen, Johnson & Johnson Aquestes vacunes utilitzen un virus diferent i inofensiu per vehicular les «instruccions» del virus causant de la COVID-19. Això permet a les cèl·lules mateix de l’organisme produir la proteïna específica del virus de la COVID-19. Com s’han desenvolupat tan ràpidament les vacunes contra la COVID-19? ✓ Algunes vacunes contra la COVID-19 es van de- senvolupar uti litzant mètodes idèntics al s que s’ han fet ser vir per a altres vacunes. Això significa qu e e s podran ut i litzar l e s e str ucture s exi st ents per fabri car vacun es contra l a COVID-19 en grans quantitats. ✓ Algunes vacunes contra la COVID-19 s’ han elab o ra t u t i l i t z a n t m è t o d e s n o u s qu e e n p o d e n au gment ar el v o lum i a c c el erar l a v elo c it at d e p r o d u c c i ó , e n c o m p a r a c i ó a m b a l t r e s t i p u s de vacunes. ✓ El s cientí f ics van poder accelerar algunes par ts d el pro c é s c ombinant di ferent s fase s d ’assajo s clínics o realitzant alguns estudis alhora . L’Agència Europea de Medicaments va començar a examinar les dades resultants fins i tot abans que les empreses li’n sol·licitessin l’autorització. ✓ S ’ h a n e f e c tu a t i nv e r s i o n s e n o r m e s p e r p o s a r ràpidament a punt vacunes contra la COVID-19. ✓ Les empreses estan augmentant la capacitat per produir ràpidament milions de dosis de vacunes autoritzades contra la COVID-19. Comissió Europea Fabr icac ió «exprés» de vacunes cont ra l a pandèmi a de l a COVID-19 > Explica què passa quan el sistema immunitari d ’una persona vacunada reconeix en el seu cos una proteïna que és específica d ’un virus. > Escriu un text breu sobre la importància que ha tingut el desenvolupament tan ràpid de vacunes contra aquesta pandèmia. Vacunes aprovades per la Comissió Europea De 10 anys a 1 : vacunes s egu res en un temps rè cord . 4 Luis Enjuanes, Isabel Sola i Sonia Zúñiga al Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC (CNB-CSIC). «Les vacunes [que ja estan disponibles] són molt positives perquè proporcionen protecció, però no són perfectes; són susceptibles de millores. Per això cal continuar investigant i innovant i millorant [noves vacunes]». P re c u r s o ra d e l e s du e s p r i m e re s v a c u n e s a u t o r i t z a d e s c o n t r a e l S AR S - C o V- 2 i f a - b r i c a d e s a mb l a n o v a t e c n o l o g i a d ’ RNA mi ssatger, que han demostrat ser segures i eficaces. El 1984 va fer el primer gran pas en sintetitzar l ’ RNA mi ssatger, però a l ’ hora d’aplicar -lo s’ hav i en d e sa lv a r do s pro b l em e s imp or t ant s : una forta reacció inf lamatòria i una producció escassa de proteïna per part de les cèl·lules immunitàries. Van haver de passar molts anys de feina constant, entrega , fortalesa i grans esforços perquè Karikó i Weissman (col·laborador seu) aconseguissin , a Filadèlfia , liderar un important equip d’investigadors que va solucionar aquests problemes en obtenir un RNA modificat (2005) i embolcallat en nanopartícules lipídiques (2014) que en facilitaven l’entrada a les cèl·lules i que, posteriorment, s’utilitzarien en el desenvolupament de les vacunes. Associació Espanyola de Vacunologia Kat al i n Ka r i kó 1955. Szolnok (Hongria) Doctora en Bioquímica > Investiga i descriu com és la vacuna de l’equip de Luis Enjuanes. Les vacunes del CSIC El Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) treballa en tres prototips de vacuna . Mariano Esteban i Juan García Arriaza (CNB-CSIC). «Hi ha d’ haver diverses vacunes contra la COVID-19. No hi haurà una vacuna guanyadora —la guanyadora és la societat—, sinó una seqüència de diverses que s’aniran incorporant a poc a poc com a fàrmacs contra el SARS-CoV-2». Vicente Larraga, del Centre de Recerques Biològiques Margarita Salas (CIB-CSIC). «La cursa per aconseguir la vacuna és de resistència , no de velocitat». > Busca informació sobre Katalin Karikó. Descriu com va ser la seva vida acadèmica i professional fins que va aconseguir l’aprovació de les seves recerques. La ma re de l a vacuna cont ra l a COV I D -19 : tot hom pen s ava que e ra una boge r i a . E l Pa í s E l 2020 es van aprova r les dues pr ime res vacunes cont ra el SARS - CoV-2 obt i ngudes amb l a nova te cnol og i a de l’ RNA mi s s atge r. 5 LES ACTIVITATS FINALS 5 DIFON EL TEU REPTE 6 Organitza la informació i aplica els sabers bàsics a diferents contextos i situacions en les activitats que trobaràs en l’apartat ORGANITZO I COMPROVO EL QUE HE APRÈS. Pensa críticament. Analitza una notícia i respon les preguntes que potenciaran la reflexió i visibilitzaran el teu pensament. Estableix connexions entre la biologia i la geologia i altres branques del saber. T’ajudaran a comprendre la diversitat del món on vius. No t’aturis. Conclou el repte i comunica el que has aconseguit a les persones que t’envolten; comparteix els resultats amb el teu entorn proper. Així contribuiràs a construir un món millor per a tothom. Aparell digestiu Aparell digestiu i glàndules annexes Paròtide Sublingual Submaxil·lar Faringe Esòfag Estómac Pàncrees Cavitat bucal Dents Llengua Fetge Vesícula biliar Apèndix Intestí prim Còlon ascendent Cec Glàndules salivals Còlon transvers Còlon sigmoide Còlon descendent Recte Anus 264 286 Els ecosistemes marins La costa de Catalunya s’estén des del cap Falcó, al nord , fins al riu Sénia , al sud . Té una longitud de 580 km. Pop i corall Estrella de mar Salpes Praderia de posidònia Les costes rocoses Les costes rocoses alberguen una gran biodiversitat. Hi abunden els invertebrats, que creixen fixos a les roques o amagats a les esquerdes, així com nombrosos peixos que s’amaguen a les cavitats que s’hi formen. Hi ha nombroses algues pluricel·lulars, ja que es poden subjectar a les roques. Algunes acumulen sals de calci, de manera que contribueixen a formar esculls. Entre els invertebrats, hi ha celenterats, com ara coralls, anemones i gorgònies; artròpodes, especialment crustacis; mol·luscs, com ara caragols, pops i bivalves; estrelles i eriçons de mar, i molts d ’altres. Entre la infinitat de peixos que habiten aquest ecosistema, destaquen alguns depredadors, com les morenes, els congres o els neros. Cavall marí Les praderies submarines Un ecosistema de gran valor és el que constitueixen les praderies de plantes submarines, com la Posidonia oceanica (alga dels vidriers), la Zostera marina (alga de mar) o la Cymodocea nodosa (algueró). Aquestes praderies estan formades per autèntiques plantes, amb flors i fruits, adaptades a la vida submarina. Són capaces d ’instal·lar-se en zones sorrenques, hi arrelen i hi construeixen una xarxa d ’arrels i rizomes que fixa la sorra i forma un substrat adequat per a molts altres animals, com, per exemple, alevins de peixos de gran valor comercial que hi troben refugi. També hi habiten esponges, estrelles, eriçons, nombrosos invertebrats i alguns peixos molt característics, com ara el cavall marí, la salpa, el mabre o el roger. En cada etapa d ’aquest itinerari, disposes del suport d ’un annex: ATLES D’ANATOMIA, que t’ajudarà a comprendre millor el teu propi cos. ECOSISTEMES DE CATALUNYA, amb les característiques dels ecosistemes més representatius. Un QUADERN D’AVENÇOS CIENTÍFICS, que t’ajudarà a comprendre la importància de la ciència en la nostra societat.
RkJQdWJsaXNoZXIy