3 E S O Llengua catalana i Literatura Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda , dissenyada i creada al Depar tament d ’ Edicions de Grup Promotor / Santillana , dirigit per Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l ’elaboració ha par ticipat l ’equip següent: AUTORIA Teresa Guiluz Vidal Eduard Juanmar tí Generès Alber t Vilanova Boqueras ASSESSOR AMENT Lluís Payrató Giménez EDICIÓ Gemma Comas Cor tijo EDICIÓ EXECUTIVA Montse Santos Gómez Les activitats d’aquest llibre no s’han de fer mai al llibre mateix. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l ’alumnat els traslladi a la llibreta.
Situacions d ’aprenentatge. Constitueixen l’eix del material. Són situacions properes i actuals per ajudar l’alumnat a adquirir i desenvolupar competències clau i específiques. Cada situació finalitza amb una tasca o una producció final. Altres materials. Oferim un banc de textos per abordar la competència lectora, un material per treballar la reflexió lingüística, que inclou els sabers gramaticals bàsics i l’aplicació en contextos reals, i un banc de fitxes per treballar la norma ortogràfica. Material per desenvolupar l’Educació Literària. El fenomen literari s’aborda des de la selecció d ’uns sabers bàsics, que van acompanyats de l’aplicació a partir de textos i d ’una proposta d ’itineraris de lectura, que relacionen textos de diferents èpoques i autors a partir d ’un tema o d ’un element en comú. Presentació Aquest llibre té com a objectiu principal dotar el professorat de les eines necessàries perquè el conjunt de l’alumnat adquireixi les competències específiques de l’àrea. Amb un enfocament completament actual, adaptat al nou Decret curricular, on entren en joc situacions d ’aprenentatge, sabers bàsics, itineraris de lectura... l’alumnat anirà adquirint l’eficàcia comunicativa imprescindible per desenvolupar-se en el món d ’avui dia. Es tracta d ’un material flexible i obert on el professorat hi juga un paper fonamental, ja que serà qui decideixi què, quan i com ensenyar a partir de la combinació dels elements que s’ofereixen: Al final del llibre s’hi inclou un apèndix amb tres microprojectes destinats a treballar a l’aula els Objectius de Desenvolupament Sostenible. En un quadern annex es proporciona l’Alfabetització mediàtica i informacional.
SITUACIÓ D’APRENENTATGE 3r ESO 4 CRÒNICA D’ACTUALITAT 29 Les cròniques són textos que trobem des de l’edat mitjana: el cronista explica uns fets tot afegint-hi la seva valoració. I avui dia, on trobem les cròniques? Quina mena de temes tracten? COMUNICACIÓ: La crònica EXPRESSIÓ ESCRITA: Escrivim un text expositiu TASCA: Quan vam anar al museu... 7 I A TU QUÈ ET SEMBLA? 53 Als mitjans de comunicació també s’hi pot opinar, però hi pot dir la seva qualsevol? O només ho poden fer les i els periodistes? COMUNICACIÓ: Els gèneres periodístics d ’opinió COMUNICACIÓ ORAL: Opinem de manera argumentada TASCA: La meva opinió és aquesta 8 ON ANEM, AVUI? 59 Si volem anar a una exposició, al teatre, al cinema o a un concert, on podem buscar informació del que s’hi fa? Creus que és útil disposar de crítiques culturals que ens informin o ens orientin? COMUNICACIÓ: La crítica EXPRESSIÓ ESCRITA: Fem servir paraules més precises TASCA: Ho volem saber tot! 2 ÉS PORTADA 15 Llegeixes diaris en suport paper o digitals? Hi ha molts gèneres periodístics i cadascun té una format i una finalitat concrets. Quin gèneres coneixes? Quin objectiu tenen? COMUNICACIÓ: Els gèneres periodístics COMUNICACIÓ ORAL: Presentem un llibre o una pel·lícula TASCA: La novel·la diu així... 5 ET POT INTERESSAR... 37 T’agraden els documentals? I els reportatges? Tots dos ens acosten a unes realitats que no coneixem o que no coneixem prou. Creus que això els diferencia d ’altres textos periodístics? COMUNICACIÓ: El reportatge COMUNICACIÓ ORAL: Entenem el contingut d ’un reportatge TASCA: Us presento aquest edifici 3 FAKE NEWS 21 Les notícies suposem d ’entrada que són certes, però ho són sempre? Hi ha notícies falses? Quina finalitat creus que tenen aquesta mena de notícies? Qui les propaga i per què? COMUNICACIÓ: La notícia EXPRESSIÓ ESCRITA: Centrem-nos en un tema i fem un guió TASCA: Estimats i estimades oients 6 I AVUI PARLAREM AMB... 45 Si volem conèixer un personatge (un esportista, un cantant, un polític...) podem llegir, escoltar o veure una entrevista amb ell o ella. Et sembla que l’entrevista ens hi acosta? COMUNICACIÓ: L’entrevista COMUNICACIÓ ORAL: Preparem i fem una entrevista TASCA: Àvia, avi... explica’m la teva història 9 BOOKTUBERS, ELS INFLUENCIADORS DE LA LITERATURA 65 Les xarxes socials són una manera d ’arribar a moltes persones i de crear estats d ’opinió. Quina mena d ’influenciadors segueixes? Creus que realment t’influencien en el que fas o en les decisions que prens? COMUNICACIÓ: L’expressió de l’opinió personal COMUNICACIÓ ORAL: Rebatem un argument TASCA: No hi estic d ’acord 1 LA SOCIETAT DE LA (DES)INFORMACIÓ 9 En una societat on rebem informació per tot arreu, estem ben informats? O l’excés d ’informació fa que aquesta es processi de manera insuficient? Estem (des)informats? COMUNICACIÓ: Els mitjans de comunicació EXPRESSIÓ ESCRITA: Utilitzem un llenguatge inclusiu TASCA: Llocs web preferits 4
EINES PER A LA REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA EDUCACIÓ LITERÀRIA 177 ANNEX: Conjugacions verbals. Conceptes lèxics i retòrics. Figures retòriques. COMPETÈNCIA LECTORA 73 1 Un text narratiu: Disciplina 2 Un text narratiu: Ai, l’amor! 3 Una novel·la gràfica: Fa més de mil anys 4 Un text narratiu: Xai per sopar 5 Un reportatge històric: Pentinats que han fet història 6 Un text narratiu: La Fortalesa 7 Uns textos d ’opinió: Digues el que penses 8 Una notícia: Barcelona posa fi al lliure albir de patinets, ’segways’ i cicles de més de dues rodes 9 Un text narratiu: El que Càndid va veure al país d’Eldorado... 1 De la novel·la al booktrailer 2 El multilingüisme: de casa al món 3 Viu la poesia 4 La vitalitat del català 5 Difusió internacional de la llengua catalana REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA 121 1 L’estructura d ’una oració 2 Classes d ’oracions segons el verb 3 Els complements del verb (I) 4 Els complements del verb (II) 5 Els complements del verb (III) 6 Els verbs irregulars (I) 7 Els verbs irregulars (II) 8 Oracions simples i oracions compostes 9 Juxtaposició i coordinació NORMA ORTOGRÀFICA 157 1 La dièresi 2 Les consonants b/p, d/t i g/c 3 Les grafies r i rr. Emmudiment de consonants 4 Les grafies m i n 5 Alternances ortogràfiques en alguns verbs 6 L’apòstrof i el guionet en els pronoms febles 7 La lletra hac 8 La ela geminada 9 Les conjuncions coordinades ITINERARIS DE LECTURA 213 CONTINGUTS 178 1 La narrativa de ciència-ficció 2 La novel·la històrica 3 La novel·la policíaca 4 La història de la literatura 5 La literatura medieval (I) 6 La literatura medieval (II) 7 La literatura catalana moderna 8 El Renaixement i el Barroc 9 La Il·lustració 1 La guerra 2 L’amor 3 La fantasia MICROPROJECTES 247 1 La lluita contra la pobresa 2 El dret a l’educació 3 Aigua i energia netes per a tothom 6 Hi ha vida més enllà del català 7 Camins del català: rutes per conèixer la llengua catalana 8 Les normes del català 9 Les deu paraules més boniques en català LLENGUA, VIDA I SOCIETAT 227 5
Situacions d’aprenentatge
SITUACIÓ D'APRENENTATGE 9 La societat de la (des)informació 1 D’ACTUALITAT El bombardeig d ’informació avui dia és constant i ens arriba pels mitjans, les xarxes…. Això pot fer que ens cansi o que no ens hi interessem prou. Reflexioneu i comenteu: Estem tan informats que patim de «desinformació absoluta»? Tanta informació ens ha fer impermeables als problemes que ens envolten? Per què? Tot i la televisió, els telèfons mòbils, els navegadors, els diaris..., estem ben informats? Tenim accés a la informació per molts mitjans, tradicionals i digitals, però això no garanteix que ens arribi o ens generi interès. Sigui com sigui , els mitjans de comunicació vetllen per fer -nos arribar continguts i els periodistes són els que se n’ocupen. En aquestes pàgines descobriràs quina és la seva feina i com es fa . Seguidament es tractarà la qüestió de l’ús d’un llenguatge inclusiu. I també prepararàs una presentació acompanyada de recursos digitals on parlis dels teus llocs web preferits. Els mitjans de comunicació Utilitzem un llenguatge inclusiu Llocs web preferits
10 COMUNICACIÓ Els mitjans de comunicació Mitjans de comunicació de massa Els mitjans de comunicació de massa pretenen difondre missatges a un gran públic. L’objectiu és oferir informació, especialment de l’actualitat, però també interpretar-la i, per tant, ajudar el públic a formar-se una opinió sobre cada tema. A l ’ inici del segle xx van aparèixer els diaris de gran tiratge i es van difondre àmpliament la ràdio i el cinema; més tard, es va implantar la televisió. I, recentment, la contínua expansió d’Internet ha intensificat la circulació d’informació i ha afavorit la participació del pú - blic. La societat resultant d’aquests canvis s’anomena societat de la informació. Els mitjans de comunicació són força variats. Poden ser audiovisuals o escrits; locals, nacionals o internacionals; de temàtica general o especialitzats en determinades matèries (esports, història, viatges...). La ma j o r i a de mi t j ans de comun i cac i ó , a mé s , e s poden consultar per Internet, i la versió a la xarxa té uns recursos diferents de la versió impresa o televisiva. Malgrat aquesta diversitat, comparteixen un estil que busca la claredat i la comprensió fàcil dels missatges. Per això, el registre utilitzat és l’estàndard, a l ’abast de tots els pa rla nts de la l leng ua , amb un vocabulari entenedor i una sintaxi més aviat simple. La informació és elaborada i redactada per periodistes. Forma part de la seva feina distingir en tot moment la informació (els fets, les dades, els esdeveniments concrets...) de les valoracions subjectives i l’opinió (la crítica o l’elogi de determinades actituds, les idees personals o de grups socials o polítics...). 1 Indica quines d ’aquestes realitats de la nostra societat són mitjans de comunicació: un diari en paper una emissora de ràdio una xarxa social un grup de xat un canal de televisió un compte de correu electrònic una revista de música un cercador d ’Internet Explica quin criteri has fet servir per determinar-ho. A C T I V I T A T S
11 2 Busca un exemple en català de cada tipus de mitjà de comunicació: Un mitjà de comunicació oral d ’abast nacional. Un mitjà de comunicació oral d ’abast local o comarcal. Un mitjà de comunicació escrit d ’abast nacional. Un mitjà de comunicació escrit d ’abast local o comarcal. Un mitjà de comunicació audiovisual d ’abast nacional. Un mitjà de comunicació audiovisual d ’abast local o comarcal. Un mitjà de comunicació digital d ’abast nacional. Un mitjà de comunicació digital d ’abast local o comarcal. 3 Fes una fitxa breu amb informació bàsica sobre cadascuna d ’aquestes revistes (tema, destinataris, periodicitat, antiguitat). Si et cal, busca informació: Cavall Fort Sàpiens Enderrock Muntanya Descobrir Catalunya Serra d’or Cuina Guix 4 Explica el significat d ’aquests conceptes (sigles i expressions) relacionats amb els mitjans de comunicació: CAC CCMA horari protegit prime time, hora punta o horari de màxima audiència codi deontològic dels periodistes share o quota de pantalla 5 Reflexioneu individualment i després valoreu en grups reduïts les qüestions següents: A C T I V I T A T S Quan necessites informació sobre un tema d’actualitat, on la busques? Quantes hores diàries dediques a mirar la televisió de dilluns a divendres? I durant el cap de setmana? Mires programes informatius a la televisió? I reportatges o documentals? Escoltes la ràdio? Quina mena d’emissora? Quin tipus de programes? Llegeixes premsa e scrita? De quina mena: esportiva, general, especialitzada en algun àmbit? En suport paper o digital? Llegeixes només les informacions o també els articles d’opinió? En quina llengua o quines llengües accedeixes als mitjans de comunicació? Quins aspectes et semblen interessants dels mitjans de comunicació? En general, què et sembla malament dels mitjans de comunicació? Quines actituds podries adoptar per millorar la teva manera de fer servir els mitjans de comunicació? Feu entre tots una llista amb les cinc conclusions compartides per més grups de la vostra classe i, després, escriu una redacció titulada: «Els joves de la meva classe i els mitjans e comunicació: realitats i perspectives de millora».
12 Utilitzem un llenguatge inclusiu EXPRESSIÓ ESCRITA Parlar i escriure sense discriminar Tradicionalment s’ha utilitzat el gènere masculí per referir-se indistintament a les persones dels dos sexes. Amb la progressiva incorporació de la dona a tots els àmbits públics de la societat i a llocs de responsabilitat, el llenguatge s’ha anat adaptant per evitar discriminar cap gènere. Alguns recursos lingüístics útils per expressar-se en un llenguatge inclusiu són: 6 Quin avantatge té referir-se als infants en comptes de parlar dels nens? 7 Reescriu aquestes oracions evitant el llenguatge sexista: L’home ve del mico. Els homes són envejosos per naturalesa. Els malalts mentals han de rebre tractaments adequats. 8 Reescriu aquest text per millorar-lo des del punt de vista de l’ús d ’un llenguatge no sexista:de comunicació: A C T I V I T A T S Un dels principals problemes amb què es troben els discapacitats és que són derivats cap a les infermeres. En realitat, però, no són malalts que necessitin unes cures concretes, sinó persones amb algun dèficit a qui cal oferir recursos perquè es puguin desenvolupar amb la màxima normalitat i autonomia en la vida quotidiana. 1. Fer servir denominacions generals que incloguin els dos gèneres. Per exemple, en comptes de dir alumnes i professors, direm alumnat i professorat. En algun cas, pot convenir afegir alguna paraula: direm el col·lectiu homosexual, en comptes de dir els homosexuals. 2. Esmentar successivament els dos gèneres, units per la conjunció i, per exemple els treballadors i les treballadores, les nenes i els nens, etc. Tingueu en compte que els adjectius o altres complements que hi afegiu normalment s’escriuen en masculí, ja que posar-los en els dos gèneres faria el text molt carregós. 3. Usar la barra inclinada per separar la terminació del femení, especialment en textos funcionals, com ara salutacions, formularis, etc.: senyors/res, benvolguts/udes, nom de l’alumne/a, etc.
TASCA 13 Llocs web preferits PROPOSTA DE TREBALL Prepara una exposició a classe sobre una pàgina web, una revista digital o un blog que coneguis bé i que t’agradaria difondre. Ja has fet altres exposicions, l’objectiu és que consolidis aquesta habilitat que et serà molt útil per a futurs projectes i per al treball de síntesi. PREPARA I ASSAJA LA PRESENTACIÓ 5 Prepara el guió de la presentació en fitxes numerades, una per a cada diapositiva de la presentació i alguna altra per a la introducció, la conclusió o el que et calgui. Numera-les i escr iu-hi, en l letra grossa, un t í tol i unes paraules clau que et serveixin per seguir un ordre i no oblidar-te de res. No hi has d ’escriure tota la presentació, ja que no hauràs de llegir les fitxes en veu alta. 6 Un cop tinguis tot el material preparat, assaja l’exposició oral. Enregistra la teva veu o filma’t mentre parles adreçant-te a un públic imaginari. Comprova que tot funciona bé. Repeteix l’assaig les vegades que calgui fins que parlis amb fluïdesa i coordinis les diapositives de la presentació amb l’exposició oral. Comprova quant dura la presentació i esforça’t a ajustar-la al temps de què disposis. TRIA BÉ! 1 El primer que has de fer és escollir el lloc web, el blog o la revista digital que vols donar a conèixer. Repassa els que t’agraden més i que consultes habitualment, valora què ens ofereixen i tria’n un que et sembli que pot agradar a la resta de la classe. 2 Fes un esquema de la informació que vols donar sobre la pàgina web que has escollit: de quin tema tracta, per què et sembla interessant, per què penses que pot cridar l’atenció d ’altres persones, què s’hi pot trobar, etc. Fixa’t en els detalls: el disseny, les parts en què es divideix, l’organització de l’índex o del menú, etc. PREPARA ELS RECURSOS DIGITALS 3 Pensa bé com vols estructurar la informació. Pots fer servir un programa de presentacions i incloure-hi informacions escrites i il·lustrades. Prepara captures de pantalla i marca-hi el que et sembli que cal destacar. Dissenya diapositives on s’expliqui com passes d ’una pantalla a una altra, on cliques per accedir a altres llocs, etc. Tingues en compte que t’adreçaràs a persones que no han vist mai aquesta pàgina web. 4 Ordena tots els materials que vols que apareguin a la presentació. Crea les diverses diapositives, posa-hi títols que es vegin clarament, afegeix-hi les captures de pantalla o els enllaços directes a la pàgina web que estàs explicant. Comprova que tot funciona bé.
EXPRESIÓN ESCRITA 14 FES LA PRESENTACIÓ A LA CLASSE 7 El dia que hagis de fer la presentació, posa’t roba còmoda i agafa una ampolla d ’aigua, ves amb temps al centre educatiu i comprova que l’aula estigui preparada. Tingues a mà el rellotge i repassa les fitxes abans de començar. Mentre fas la presentació, vocalitza bé i no t’oblidis d ’anar passant les diapositives de la presentació d ’acord amb el que estàs explicant. Estigues pendent de les reaccions del públic per si de cas has de tornar enrere o repetir alguna cosa que no hagi quedat clara. VALORA EL RESULTAT 8 Completa aquesta rúbrica d ’autoavaluació per valorar l’exposició que has fet. Fes una anàlisi seriosa i respon amb sinceritat. Indicadors d’avaluació Nivell d’assoliment Puntuació 1 punt 2 punts 3 punts Veu He parlat massa fluix. He cridat massa. He parlat alt i clar. Entonació He parlat amb entonació monòtona. La meva entonació podria millorar. La bona entonació ha fet que se m’entengués bé. Gestos No he gesticulat gens. He gesticulat molt poc. Els gestos han ajudat a la comprensió. Coordinació No he lligat les paraules amb la presentació digital. Les explicacions estaven coordinades amb algunes diapositives, però no amb totes. He coordinat bé el discurs oral amb la presentació a la pantalla. Discurs He llegit el que tenia apuntat a les fitxes. He llegit una mica, però també he improvisat. He consultat les fitxes, però tenia el discurs ben après. Mitjans audiovisuals No hi ha àudios ni vídeos. He posat algun àudio i algun vídeo, però pocs. He posat imatges, àudios i vídeos per il·lustrar el que deia. Correcció He comès uns quants errors. Ho he repassat tot, però han quedat alguns errors. Ho he revisat tot molt bé i no he comès cap error. Disseny M’ha quedat avorrit i repetitiu. Es podria millorar. M’he esforçat per fer-lo atractiu i innovador. Text escrit No s’entén gaire bé. S’entén però no és adequat, és massa breu o massa llarg. S’entén bé i té l’extensió adequada. Puntuació total
Competència lectora
1 U N T E X T N A R R AT I U 74 Disciplina No l i agrada gens aquest l loc. No entén què fa aquí , ni per què el seu pare l ’ha enviat al mig d’un bosc perdut , a un campament de sonats que ni tan sols reuneix unes condicions higi - èniques mínimes. Com han aconseguit enganyar- lo? Ara tant l i fa. Només vol tocar el dos . I com més aviat mi l lor . El Capi tà se l i acosta f ins que pot sent ir el seu alè agre. Li sembla més al t que abans . –Ordr e . Tr eba l l . Es f or ç . I , sobr e tot , d i sc i p l i na . . . Ai xò és e l que l i ca l a l a t eva generac ió . Us ho donem tot massa f et i pas tat . És e l vos t re probl ema , oi , Vic e n t ? V i v i u e n l l u e r n a t s e n p a r a d i s o s d e c o t ó f l u i x . Us r e s i s t i u a a f r on t a r l a real i tat de cara. Però jo us entenc, no et pensis que no. Els di ts del Capità, d’ungles grogues i punxegudes, ressegueixen l ’estampa de la samarreta. Un cal fred el sacseja de cap a peus . –La culpa no és ben bé vostra. Els vostres pares són massa tous . Us protegeixen en excés i al mateix temps us ofeguen. Us permeten totes les rebequeries i e l s d e s i t j o s mé s a b s u r d s i , s e n s e v o l e r - ho , ob t e n e n e l s e f e c t e s opo s a t s a l s que pretenien. Us fan malbé. I després tot són planys i desesperació i presses. Es tornen bojos buscant algú que us netegi per dins, que us desbrossi l ’ànima i us retorni al bon camí . I aquí és on entrem nosal tres . Vicent només vol que el sermó s’acabi i que l i treguin les mani l les. No l i calen aquestes arengues absurdes. Té les prioritats molt clares i la resta de gent pot dir missa. A aquestes altures no el canviaran, i encara menys aquesta col la de pal lassos, que es creuen que en saben molt i que el coneixen tan bé. S’equivo - quen . No e l poden r e t en i r . No e l poden f or ça r . J a poden pr e sumi r t o t e l que vulguin, que el l sabrà sort ir-se amb la seva. –Durant e l temps que t ’ a judem a conver t i r - te en una persona madura i responsab l e , no et podràs comuni car amb ningú de l a teva f amí l i a . Amb ningú d e l mó n e x t e r i o r . L e s i n f l u è n c i e s d e f o r a , h o t e n im b e n c omp r o v a t , n omé s entorpeixen el procés de reeducació. El nostre sistema és molt simple. Només hi ha tres normes . Un noi intel · l igent com tu les entendrà de seguida. El Capi tà ajunta les mans com si volgués començar una pregària. – P r i me r a n o rma : d e s d ’ a r a ma n o j o . T u t ’ h a s d e l i m i t a r a o b e i r - me e n t o t . Queda clar? Vicent diu que sí sense demostrar gaire entusiasme. –Segona: hauràs de trebal lar per guanyar-te el menjar , com tothom. Se t ’han acabat els privi legis . –D’acord. –Tercera i última: no ens crearàs problemes. Si ho fas, seràs penal itzat . Ja has vi st què t ’ha passat a la furgoneta, quan has fet un est i rabot . No ens ha quedat més remei que frenar-te. I creu-me quan et dic que no ens agrada gens fer
75 s e r v i r l a f o r ç a . La gua r d em nomé s p e r a c a s o s d e ne c e s s i t a t . A i x ò s í : t en im tot s e l s càs t i gs necessar i s a punt per a l s qui no se saben compor tar . No ens obl iguis a fer- los servir . Entesos? Vicent torna a assent ir amb el cap. No l i importa dir- los tot el que volen sent ir . Després ja farà el que vulgui , és clar . Si es pensen que aquestes amenaces l i f an po r , e s t an ben equ i voc a t s . Van mo l t de du r s , pe r ò e l l po t s e r - ho mo l t mé s . Aque s t s pa l l us sos , en e l f ons , no són t an d i f e r ent s de t o t s e l s a l t r e s e i - xerits que l ’han volgut «adreçar». Se’ ls ha rifat a tots. I també se’ ls rifarà a ells. E l Ca p i t à a g a f a do s j o c s d e c l a u s d e l a p a r e t . En l l a n ç a un a Ma donn a , qu e l ’ entoma al vol . Amb l ’ al tre l i obre l es mani l l es . Les hi treu amb compte i l es diposi ta damunt del pi lot de papers més al t . V i c e n t e s f r e g a e l s c a n e l l s e n t umi t s . S omr i u amb ama b i l i t a t f i n g i d a . J a c o - mença a sent ir-se mi l lor . El Capi tà estén la mà dreta. –Ara treu-te el rel lotge. I dona’m tot el que portis als pantalons. No ho necessi taràs mentre est iguis amb nosal tres . Vicent es descorda el Rolex i el passa al vel l . Ho fa sense discutir. És fàci l anar guanyant punts amb aquestes coses pet i tes . L l avor s e s g i r a cap a Madonna , que s ’ acos t a , i l i a l l a r ga l a ca r t e r a i e l b i t l l e t d’avió. L’home ni se’ ls mira. Es l imi ta a api lotar- los vora els papers del dossier , junt amb l ’ iPhone que Madonna ha agafat al noi . El Capi tà es mira Vicent de f i t a f i t . –Ja t ’he expl icat tot el que et cal saber . Però no sé si ho has entès , si has estat prou atent o només m’anaves dient que sí per fer-me cal lar. Saps què vul l dir? Com es pot estar segur de l que passa pe l cap de l s joves avui dia , eh? Però jo porto anys tractant casos com el teu, Vicent . Us conec bé. Mol t bé. El vel l se l i acosta amb dues camades i l i posa un di t al front . Vicent aguanta la respiració. –Et penses que ens fotràs , oi? Doncs aquest cop t ’equivoques . El teu pare no et t raurà l es cas tanyes de l foc . Aquí , l es dec i s ions l es hauràs de prendre tu i els errors seran teus i només teus. Igual que les conseqüències. M’entens? Per començar, serà bo que rumiïs una mica a la sala de meditació sobre tot el que t ’he di t . Ja veuràs com després ens anirà mol t més bé. Vicent torna a assent ir , despreocupat . Me d i t a c i ó . Pe r f e c t e . E s t à una mi c a c an s a t d e s p r é s de t an t e s emo c i on s . Ho aprof i tarà per fer una becaina. Un g r i n y o l me t à l · l i c r e t r un y d a r r e r e s e u . V i c e n t e s g i r a . Ma donna ha ob e r t una porta retal lada a la paret del fons . No s ’hi havia f ixat abans . Està pintada del color de la paret i per això no es dist ingia. És quadrada. Deu fer un metre per un metre i mostra un recambró fosc, una mena de rebost . El Capi tà l i assenyala el forat . –Apa, ves-hi .
76 Vi cent pa rpe l l e j a de s conce r t a t . No , no s emb l a una broma . Avança i ns egur c a p a l ’ ob e r t u r a n e g r a i s ’ a t u r a a l d a v a n t s e n s e s a b e r qu è f e r . I n t e r r o g a e l vel l amb la mirada, esperant que aquí s ’acabi la pantomima. La veu del Capi tà esclata amb una força inesperada. –Fica’t a dins, ara mateix! Vicent recula espantat, però, abans que se n’adoni , Madonna l ’agafa pels braços . Crida i es resisteix, dona gui tzes . El Capi tà també se l i atansa al damunt. Les seves mans són com tenalles. Vicent es desespera. Intenta mossegar-los, desfer-se de la seva abraçada. Però són més forts que ell. L’obliguen a vinclar-se de genolls, i l’empenyen cap a dins. El forat és tan estret que amb el cap pot tocar la paret del fons. A fora, la veu del Capità retrona amb una gravetat inhumana. –Pr imera norma! Que no t ’ho he deixat prou clar , Vicent? Limi ta ’ t a obeir-me! La porta es tanca amb un cop sec i la foscor se li tira al damunt. Només un polsim de llum molt dèbil es filtra per un forat, just per sota dels seus turmells. Prova d’estirar les cames i guanyar un centímetre. Els genolls se li claven a la barbeta. Mira de colpejar la porta amb els peus. És inútil: ni es mou. Inspira amb ràbia buscant cada molècula d’oxigen. Un oxigen que triga una eternitat a arribar-li als pulmons. El cap li roda. Sua. Tremola. De por, d’angoixa, d’impotència. N o p o t a g u a n t a r - h o . S i e s q u e d a a q u í d i n s g a i r e e s t o n a l i a g a f a r à u n atac . Pega cops de puny a les parets i cr ida, una vegada i una al tra, f ins que perd l ’alè. A la banda oposada de la porta només hi ha si lenci . Ha de calmar-se. No pot perdre el control. Prova de relaxar-se. Tanca els ulls amb força i es concentra en la imatge d’una platja deserta. Una platja de sorra daurada i acollidora, a milers de quilòmetres d’aquest nínxol. El sol li escalfa la pell. Un bri d’aire fresc li duu la remor de les onades. I el xiscle de les gavines. I la salabror de... No funciona. No es pot concentrar . Les parets i la foscor són mol t més poderoses que la seva imaginació. Pica la porta desesperat mentre les llàgrimes li mullen la cara. Prou! Prou! Ja n’hi ha prou! Sa lva dor M acip i Seba sti à Roig. Ullal s (Adaptació)
77 PARLEM-NE Heu anat mai a un campament d ’estiu? Comenteu-ho a la classe: Quines activitats hi vau fer? Us ho vau passar bé? Hi havia normes? S’assemblaven a les del campament del text? Creieu que, en general, les normes són necessàries? Per què? OBTENIR INFORMACIÓ 1 Q uina oració resumeix millor la situació en la narració? Explica per què. Un noi entra a l’exèrcit i rep les primeres sancions disciplinàries. Un noi és segrestat i maltractat enmig del bosc. Un noi arriba a un campament d ’estiu molt diferent del que s’esperava. Un noi és atacat per uns malfactors mentre està acampat al bosc. 2 Quants personatges apareixen en aquesta narració? Què en sabem? Escriu un o dos adjectius per a cadascun. INTERPRETAR EL SENTIT 3 A què fan referència aquestes expressions que apareixen en el text? campament de sonats sala de meditació Explica qui les diu i si els altres personatges les comparteixen. 4 El text està escrit en tercera persona, però el narrador ens explica els fets des del punt de vista del protagonista, en Vicent, i coneix els seus pensaments. Respon aquestes preguntes sobre en Vicent: Quina edat et sembla que deu tenir? Creus que té una bona relació amb el seu pare? Per què? En quina situació econòmica es troba la seva família? Com ho saps? 5 Què sabem del Capità? Creus que és realment capità d ’algun exèrcit? Per què? Comenta l’actitud que té amb en Vicent i per què el tracta així. 6 Explica el significat d ’aquestes paraules en el context de la lectura: et passes piro friqui penya del pal REFLEXIONAR I EXPRESSAR-SE 7 En un moment donat, el Capità diu: «Ja has vist què t’ha passat a la furgoneta». Imagina’t què deu haver passat i escriu-ho. 8 Torna a llegir la descripció del lloc relaxant que s’imagina en Vicent, cap al final del text. Després, escriu la descripció del lloc ideal on t’agradaria relaxar-te. S’assembla al lloc que descriu en Vicent?
78 GRAMÀTICA 9 L legeix aquestes quatre oracions i indica la funció sintàctica que hi fan les paraules subratllades: Vicent parpelleja desconcertat. No, no sembla una broma. Avança insegur cap a l’obertura negra i s’atura al davant sense saber què fer. Vicent recula espantat, però, abans que se n’adoni, Madonna l’agafa pels braços. Pica la porta desesperat mentre les llàgrimes li mullen la cara. 10 Busca aquesta oració en el text i escriu els complements que substitueixen els pronoms febles que conté: Les hi treu amb força. LÈXIC 11 En el text el Capità «ajunta les mans». Hi ha molts verbs formats amb el prefix a-, i alguns tenen dues versions, una amb prefix i l’altra sense, amb significats una mica diferents. Escriu oracions amb les parelles de paraules següents en què se’n pugui deduir el significat: abaixar baixar anomenar nomenar apujar pujar assenyalar senyalar 12 Busca en el text un sinònim de les paraules següents: oració queixa apassionament arengues avantatge sermó 13 Explica el significat d ’aquestes expressions: Us ho donem tot massa fet i pastat. Un calfred el sacseja de cap a peus. La resta de gent pot dir missa. Ell sabrà sortir-se amb la seva. Es mira Vicent de fit a fit. El teu pare no et traurà les castanyes del foc. 14 Moltes paraules es poden fer servir en un sentit literal però també en un sentit figurat. Fixa’t en les paraules destacades de les oracions següents i explica’n els dos significats: el literal i el que tenen en aquest context: Els vostres pares són massa tous. Us protegeixen en excés i al mateix temps us ofeguen. Es tornen bojos buscant algú que us netegi per dins. T’ajudem a convertir-te en una persona madura. No el canviaran, i encara menys aquesta colla de pallassos. No són tan diferents de tots els altres que l’han volgut adreçar.
Reflexió lingüística
1 122 L’ E S T R U C T U R A D ’ U N A O R A C I Ó Les oracions estan formades per paraules que s’agrupen en sintagmes, cadascun dels quals té una funció sintàctica dins de l’oració. L’ Elisenda fa fotos paraules determinant nom verb nom sintagmes sintagma nominal sintagma verbal funcions subjecte predicat sintàctiques oració El verb, el sintagma verbal, el predicat El verb és una classe de paraula , o categoria lèxica, molt important en l’estructura de l’oració. Sense verb, els enunciats es consideren frases o fragments, però no oracions. Alerta! enunciat no oracional, sense verb Estigueu alerta! oració, amb el verb estigueu Al vol tant del verb es forma el sintagma verbal. Diem que el verb és el nucl i del sintagma verbal: recollim papers V (nucli) SV De s intagma verbal n’hi ha un i només un per oració, i sempre té la mateixa func ió s intàct i ca , l a de predi cat de l ’ orac ió . El predi cat és l ’ úni c component imprescindible en tota classe d’oracions. 1. C o n n e c t a a m b e l t e m a Què posaries davant i darrere del verb agafen per completar l’oració? I del verb escolta? L’Elisenda fa fotos. El sintagma nominal l’Elisenda fa de subjecte. Premien l’Elisenda. El sintagma nominal l’ Elisenda fa de complement del verb.
123 Altres classes de paraules que generen sintagmes A més dels verbs, hi ha quatre classes de paraules que poden formar un sintagma al seu voltant: Els noms, que formen sintagmes nominals. Els sintagmes nominals assumeixen bàsicament dues funcions sintàctiques: subjecte i complement del verb. Els bombers N han rastrejat l’àrea N del sinistre. SN SN subjecte complement del verb Els adjectius, que formen sintagmes adjectivals. Els sintagmes adjectivals assumeixen bàsicament dues funcions sintàctiques: atribut i complement del nom. La porta principal A estava tapiada A . SA SA complement del nom atribut Els adverbis, que formen sintagmes adverbials. Els sintagmes adverbials assumeixen bàsicament dues funcions sintàctiques: modifiquen un adjectiu o un altre adverbi, o bé fan de complement del verb. El secretari va preparar un informe prou Adv complet força Adv ràpidament Adv . L’adverbi prou modifica l’adjectiu complet, l’adverbi força modifica l’adverbi ràpidament, i el sintagma adverbial força ràpidament és un complement del verb va preparar. Les preposicions, que formen sintagmes preposicionals. Els sintagmes preposicionals assumeixen bàsicament dues funcions sintàctiques: complement del nom i complement del verb. Les emissores de la comarca solen informar del trànsit local . prep prep SP SP complement del nom complement del verb 2.
124 Classes de paraules que no generen sintagmes Hi ha altres classes de paraules, o categories lèxiques, que no generen sintagmes però que també formen part de l’oració: Els determinants, que acompanyen els noms no pas per expressar -ne cap característica pròpia com fan els adjectius, sinó per indicar -ne nocions diverses com ara de qui és, quant n’ hi ha , si és lluny o a la vora , etc. He comprat quatre llibres per a l’estiu. Els pronoms, que substitueixen mots o grups de mots que no es volen expressar o, senzillament, repetir. Ella no accepta aquesta explicació, no l’accepta per diversos motius. Les conjuncions, que posen en relació dos sintagmes a l’interior d’una oració, o fins i tot dues oracions. Han comprat tisores i cola, perquè volen fer un collage. Les interjeccions, que amb forma exclamativa expressen un sentiment o una emoció complets. Ecs! L’oració i els sintagmes que la formen Cadascun dels sintagmes que formen una oració hi té una funció precisa: predi - cat, subjecte, complement, etc. Observa com s’organitzen els sintagmes dins d’una oració: El corresponsal a Anglaterra signa les seves cròniques des de Londres. Fixa’ t que hi ha sintagmes que dins de l ’oració es troben al mateix nivell sintàctic, com ara El corresponsal a Anglaterra i signa les seves cròniques des de Londres. En canvi, hi ha sintagmes que estan inclosos dintre d’un altre sintagma. El sintagma a Anglaterra, per exemple, està inclòs dins del sintagma El corresponsal a Anglaterra; de la mateixa manera que els sintagmes les seves cròniques i des de Londres formen part d’un sintagma més gran: signa les seves cròniques des de Londres. 3. 4.
125 A C T I V I T A T S Quadres resum: paraules, sintagmes i funcions sintàctiques Classes de paraules que generen sintagmes verb sintagma verbal (SV) nom sintagma nominal (SN) adjectiu sintagma adjectival (SA) adverbi sintagma adverbial (SAdv) preposició sintagma preposicional (SP) Principals funcions sintàctiques dins de l’oració predicat (P) subjecte (S) complement del verb complement del nom Classes de paraules que no generen sintagmes determinant pronom conjunció interjecció 4 R elaciona els sintagmes de la dreta amb les estructures de l’esquerra: V 1 Det 1 N la casa rural V carretera N el petard Det 1 N encamina N 1 Adj suca melindros Det 1 N 1 Adj revista interessant V 1 N trista Adj endreça l’habitació Identifica el nucli de cada sintagma i digues de quina classe és. 5 C opia aquestes oracions, subratlla’n cada paraula i digues de quina classe és: El globus aerostàtic atreu molt els turistes. Ella creia que en Ramon li diria la veritat. Ei, porteu-me les tovalles estampades! Aquestes cadires són de fusta envernissada. 1 O rdena, de més petita a més gran, aquestes unitats d ’anàlisi gramatical: sintagma oració paraula Posa un exemple de cadascuna. 2 D igues si les afirmacions següents són certes o falses: Tots els enunciats són oracions. Els determinants generen un tipus de sintagma. Hi ha cinc classes de paraules que generen sintagmes. El sintagma verbal pot fer més funcions sintàctiques diferents que no pas el nominal. Cada sintagma d ’una oració té una funció concreta. Hi ha sintagmes que s’inclouen dins d ’altres sintagmes. En el cas de les afirmacions falses, explica per què ho són i corregeix-les. 3 E scriu sintagmes que tinguin com a nucli les paraules següents: lentament arbre feliç trobaràs
A C T I V I T A T S 126 A C T I V I T A T S 6 C opia aquestes oracions i enquadra els sintagmes que les formen. Tingues en compte quins sintagmes estan inclosos dins d ’altres. Model observa El vigilant els moviments d’aquells individus sospitosos La mestra explica una llegenda als nens de tercer. El presentador va adreçar-se a un públic nombrós. Van comprar un llit de baranes per a la Marta. Aquesta nit hi ha lluna plena. 7 B usca en el text següent els elements que s’indiquen: Els amics havien quedat a les deu a casa de la Laia i l’Òscar. Van anar al poble veí amb cotxe. Un cop van haver aparcat, van caminar una estoneta per un caminet que s’endinsava pel bosc. Al cap de deu minuts, contemplaven un salt d ’aigua magnífic i un gorg esplèndid. Van posar-se el banyador i, tot i que l’aigua era freda al començament, al cap d ’un moment ja s’hi havien acostumat. Feina rai per convèncer els nens que sortissin de l’aigua! Després van fer un bon vermut i van dinar: certament, el bany els havia obert la gana. Un sintagma nominal amb funció de subjecte. Un sintagma nominal amb funció de complement del verb. Un sintagma adjectival amb funció d ’atribut. Un sintagma adjectival amb funció de complement del nom. Un sintagma preposicional amb funció de complement del nom. Un sintagma preposicional amb funció de complement del verb. 8 C opia aquestes oracions, subratlla els adverbis que hi trobis i indica si complementen el verb o si modifiquen un adjectiu o un altre adverbi: Em sembla que estàs poc atenta. El centre de la ciutat és molt lluny. No cridis tant, Maria! En Jaume és tan nyicris que em fa por que es trenqui. Ruleta de verbs. 9 E N I G M A : N O PA S SA R E S , H O M E ! A l’Ernest tant se li’n dona l’art modern. No li agrada gens perquè no l’entén. Un dia, rebenta una finestra del Museu Picasso i fa malbé una dotzena de quadres, sense voler. Dies després, el director del museu el felicita i li dona les gràcies. Com t’ho expliques?
Norma ortogràfica
1 L A D I È R E S I 158 La dièresi en la i la u dels hiats S’escriu dièresi en la i i la u que formen hiat amb altres vocals, excepte en els casos previstos en la normativa : raïm (pronunciat ra-ïm) diürn (pronunciat di-ürn) agraïes (pronunciat a-gra-ï-es) reduït (pronunciat re-du-ït) Els casos en què no s’ ha d’escriure dièresi són els següents: Quan la i que hauria de dur dièresi ja por ta accent segons les normes. Per exemple, Lluís (pronunciat Llu-ís) hauria de dur dièresi (com Lluïsa), però no en porta perquè ja duu accent gràfic. 1. prefixos anti- antiinflamatori (pronunciat an-ti-in-fla-ma-tori) co- coincidència (pronunciat co-in-ci-dèn-ci-a) contra- contraindicat (pronunciat con-tra-in-di-cat) re- reincorporar (pronunciat re-in-cor-po-rar) semi- semiintel·ligent (pronunciat se-mi-in-tel-ligent) sufixos -isme egoisme (pronunciat e-go-is-me) -ista altruista (pronunciat al-tru-is-ta) terminacions llatines -us Màrius (pronunciat Mà-ri-us) -um pòdium (pronunciat pò-di-um) Els verbs acabats en vocal + ir tenen algunes formes amb dièresi i altres sense: sense dièresi infinitiu construir (pronunciat cons-tru-ir) gerundi construint (cons-tru-int) futur construiré, construiràs... (cons-tru-i-ré, cons-tru-i-ràs) condicional construiria, construiries... (cons-tru-i-ri-a, cons-tru-i-ri-es) amb dièresi altres formes verbals construït (participi) construïssis (imperfet de subjuntiu) construïren (passat simple) R E F L E X I O N A Observa que la i de la paraula veïna porta dièresi perquè les vocals e-i es pronuncien en hiat, mentre que feina no en porta perquè les mateixes vocals ei es pronuncien en diftong. Passa el mateix amb la u: el nom Raül porta dièresi perquè les vocals a-u es pronuncien en hiat, mentre que Pau no en porta perquè les mateixes vocals au es pronuncien en diftong.
159 1 Escriu la paraula que correspon a cadascuna d’aquestes definicions, i fes-ne el plural: Taca de la pell de color fosc. Estri que serveix per protegir-se de la pluja. Òrgan mòbil situat dins de la boca. Establiment on es poden comprar diversos productes. Rèptil que té una closca dura i arrodonida. Femella del cavall. En quins casos cal escriure dièresi en el plural? 2 Escriu un derivat de les paraules següents que porti dièresi: piragua cafè aigua peu heroi 3 Explica per què les paraules següents no han de portar dièresi a la u: adequat quocient aiguós aguantar Pasqua quota La dièresi en les síl·labes güe, qüe, güi, qüi 2. A C T I V I T A T S 4 Associa prefixos i paraules de manera que es formin noves paraules amb hiat i sense dièresi: utilitzar imprimir informació urbà incendis infecciós inconsciència 5 Relaciona cada mot amb el cas en què la normativa estableix que no s’ha d ’escriure dièresi: conduíeu - contraindicació - agrairé - ateisme Infinitiu, gerundi, futur i condicional de verbs acabats en vocal + ir. Paraules amb els sufixos -isme i -ista. Paraules que han de portar accent gràfic segons les normes ortogràfiques. Paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, re-, semi-. Escriu tres exemples més de cada cas. anti- contra- re- semi- la u es pronuncia amb dièresi: síl·labes güe, qüe, güi, qüi següent, qüestió, pingüí, obliqüitat sense dièresi: síl·labes gua, qua, guo, quo guanyar, quadrat, paraiguot, quota plurals -gua -gües aigua aigües -qua -qües Pasqua Pasqües verbs adequar i desaiguar adequa, adeqües, adeqüi desaigua, desaigües, desaigüi Observa que en les síl·labes gua, qua, guo, quo, la u es pronuncia sempre, i no cal posar-hi dièresi mai: guanyar, quadrat, paraiguot, quota.
160 6 Omple els buits d ’aquestes oracions amb el temps del verb construir que s’indica: Alexandre el Gran un gran imperi. (passat perifràstic) En aquesta parcel·la s’hi una casa de dos pisos. (futur) L’alcalde havia promès que un poliesportiu, però al cap de tres anys encara no hi havia res fet. (condicional ) Els uns el mur i els altres posaven la tanca. (imperfet d ’indicatiu) L’arquitecte els va aconsellar que la torre amb aquell ciment. (imperfet de subjuntiu) 7 Escriu les formes no personals de cadascun d ’aquests verbs: infinitiu gerundi participi (4 formes) agraeixo beneeixo redueixo produeixo A C T I V I T A T S 8 En cadascuna d ’aquestes oracions hi ha una paraula que ha de portar dièresi. Busca-la i posa-la-hi: Les ruines d ’Empúries són patrimoni de la humanitat. Tothom li fa el buit perquè el consideren un traidor. Hem avisat el lampista perquè s’ha embussat l’aiguera. Li han donat un antiinflamatori perquè té una infecció a l’oida. La Lluisa ha instal·lat una alarma antiincendis a casa seva. Tot el veinat promou la reducció de residus i la reutilització. 9 Conjuga el present d ’indicatiu, el present de subjuntiu i l’imperatiu del verb reduir, i explica què hi observes des del punt de vista de la dièresi. Dictat. 10 Les ofertes del mes En un supermercat del barri estan preparant les ofertes d’aquest mes i han demanat ajuda a la teva classe per elaborar el fullet publicitari . Us han passat les dades dels productes en oferta , però quan esteu dissenyant el fullet us adoneu que hi falten unes quantes dièresis. Corregiu-les abans d’acabar el disseny i fer imprimir la publicitat: E N L A P R ÀC T I C A Raim moscatell Raim moscatell Cigrons el Paisà Ensaimades autèntiques de Mallorca Cafè descafeinat Detergent pinguí Llauna de cloisses
Educació literària
Conte d’ hivern –Hala! –va cridar amb admiració una veu infantil , allargant la primera a i quasi trigeminant la ela amb la boca arrodonida deixant la mínima obertura , de ma n e ra qu e v a s o n a r c om s i d i g u é s « Hà a a l · l · l a ! » p e r ò h a g u é s v o l g u t d i r «Húuuul·l·la!». El televisor TOT-V de la sèrie RON-K-7 havia sortit feia poc del taller de muntatge, el transport havia estat ràpid i sense sotracs, i ara se sentia afalagat per la rebuda : una sola paraula , que els seus sensors codificaven com d’entusiasme meravellat. Perfectament programat per a complir les seves múltiples funcions, ben aviat els seus selectors automàtics van memoritzar les preferències dels diversos espectadors, adults, infants, veïns, gos i canari , els seus circuits es van adaptar als hàbits horaris de la casa , i el processament continuat de films, reportatges, noticiari s i tota mena d’espai s i programes televi sius li va proporcionar tota la informació i tots els coneixements que la més perfecta intel·ligència artificial podia emmagatzemar. Sense oblidar la seva millor prestació: la capacitat d ’acumular dins el seu transformador una quantitat extraordinària de l’energia rebuda , cosa que li permetia cinc anys d ’autonomia . Van passar els mesos. Quasi dotze. S’acabava l ’any. La nitidíssima pantalla de partícules del televisor TOT-V de la sèrie RON-K-7, amb suport giratori automàtic de tres-cents seixanta graus, mostrava sense parar els anuncis publicit a r i s qu e i n c i t av en l a gent a c ompra r, a subst i tu i r e l s o b j e c t e s u s a t s , a adquirir les últimes novetats tecnològiques: ganivets electrònics que torraven el pa alhora que el llescaven , màquines fot o g r à f i q u e s p r o v e ï d e s d e t e c l a t p e r a d o c u m e n t a r l e s imat ges , mi crot el e v i sors por t àti l s de po l sera , sup erlup es electromagnètiques per a veure les pantalles de microtelevisors i , la cosa que més va interessar l ’aparell TOT-V: el nou model TOT-W de la sèrie RON-KK-8, la darrera meravella de la tècnica . Va adreçar el s sensors d’imatge de l’exterior, i es va trobar encarat amb un televi sor del model TOT-W de la nova sèr i e RON-KK-8, acabat de sor tir de l a cai xa . El seu cor de p l a sma e s v a a l eg ra r e sp ont àni am ent d e l a c omp any i a , però tot seguit el s circuits de memòri a li van actualitzar imatges emeses del s hàbits d ’adqui sició del s compradors, qu e l ’a l er t aven del verit abl e sentit d ’a qu el l moment : v olien substituir -lo pel nou model , el volien desconnectar. Ràpidament tots els seus mecanismes van actuar en programa d ’alarma, codi de supervivència. Contradient el sistema de seguretat, que el forçava a buidar les piles secundàries i deixar anar tota l’energia al moment de ser desconnectat, va activar en sentit contrari tots els acumuladors i va bloquejar el circuit d’evacuació, de tal manera que es va aplicar a xuclar electricitat, a omplir -se d’energia i acumular dins tots els transformadors diferits, i fins va redissenyar la funció 1 178 L A N A R R AT I VA D E C I È N C I A - F I C C I Ó
d’alguns components fins a quasi cremar els conductors ceràmics. Quan , tal com havia previst, el van desconnectar, tots els seus elements eren plens de l’energia que li garantia continuar funcionant. Sense gosar encendre els sensors ambientals, va sentir que l ’a ixecaven a pes de braços, que el deixaven a terra , que el tornaven a carretejar, que el sacsejaven sense cap consideració, que la temperatura ambiental descendia brutalment. Finalment, va sentir que el deixaven caure, amb un sotrac violent, en una posició inestable. Va deixar passar el temps. Sense el suport multiposició de sobretaula amb els amortidors de metall líquid , temia moure cap element per no caure. Al capdavall , però, es va tornar a activar. Sense il·luminar el tub de la pantalla , per no delatar-se, va encendre els sensors ambientals i va copsar on era . L’ havien abandonat en un solar de t erra irregular, al costat d’un munt de dei xal les, entre una butaca esventrada i un robot domèstic que havia perdut un cargol i feia tot de ganyotes estrambòtiques. El televisor model TOT-V de la sèrie RON-K-7 va activar -se en el circuit més interior d ’autoconsciència i va analitzar què havia fet malament, en què no hav ia compl er t la se va funció. No va arribar a cap conclusió, però d ’a lgun indret de la seva memòria quàntica se li va presentar la instrucció que mentre hi ha energia hi ha esperança , i d’energia li’n sobrava , de tal manera que es va tornar a dedicar a la seva funció: va encendre la pantalla , es va posar a processar canals i va començar a emetre imatges. –Hala! –va sentir amb l’ habitual allargament de la a , la trigeminació de la ela i el to d’entusiasme meravellat d’una veu infantil . El robot que hav i a perdut un cargol s’ hav i a assegut a l a butaca , davant l a pantalla amb angle de visió semicircular, i les criatures que acabaven d ’arribar es van asseure a terra . Ben aviat van començar a comparèixer -hi els habitants del solar : rodamons, joves que se citaven al carrer, un drapaire i un parell de gats, i tots plegats van fer mitja rotllana davant el televisor engegat. I el model TOT-V de la sèrie RON-K-7 va triar i emetre programes per a tots. El fred s’intensificava , la nit avançava , i les criatures van ser les primeres a dir que se n’anaven i ja tornarien demà a mirar més programes. Els altres també van anar desfilant. Quan el robot es va haver adormit damunt la butaca , amb el cap penjant d’una molla f luixa , el televisor abandonat es va notar sol del tot i va apagar la pantalla . I després va apagar tots els circuits. Antoni Munné-Jordà . El mirall venecià (Adaptació) 1 D igues qui és el protagonista d ’aquest relat i explica com és. 2 Explica per què aquest relat pertany al gènere de la ciènciaficció. A C T I V I T A T S 179
RkJQdWJsaXNoZXIy