75 s e r v i r l a f o r ç a . La gua r d em nomé s p e r a c a s o s d e ne c e s s i t a t . A i x ò s í : t en im tot s e l s càs t i gs necessar i s a punt per a l s qui no se saben compor tar . No ens obl iguis a fer- los servir . Entesos? Vicent torna a assent ir amb el cap. No l i importa dir- los tot el que volen sent ir . Després ja farà el que vulgui , és clar . Si es pensen que aquestes amenaces l i f an po r , e s t an ben equ i voc a t s . Van mo l t de du r s , pe r ò e l l po t s e r - ho mo l t mé s . Aque s t s pa l l us sos , en e l f ons , no són t an d i f e r ent s de t o t s e l s a l t r e s e i - xerits que l ’han volgut «adreçar». Se’ ls ha rifat a tots. I també se’ ls rifarà a ells. E l Ca p i t à a g a f a do s j o c s d e c l a u s d e l a p a r e t . En l l a n ç a un a Ma donn a , qu e l ’ entoma al vol . Amb l ’ al tre l i obre l es mani l l es . Les hi treu amb compte i l es diposi ta damunt del pi lot de papers més al t . V i c e n t e s f r e g a e l s c a n e l l s e n t umi t s . S omr i u amb ama b i l i t a t f i n g i d a . J a c o - mença a sent ir-se mi l lor . El Capi tà estén la mà dreta. –Ara treu-te el rel lotge. I dona’m tot el que portis als pantalons. No ho necessi taràs mentre est iguis amb nosal tres . Vicent es descorda el Rolex i el passa al vel l . Ho fa sense discutir. És fàci l anar guanyant punts amb aquestes coses pet i tes . L l avor s e s g i r a cap a Madonna , que s ’ acos t a , i l i a l l a r ga l a ca r t e r a i e l b i t l l e t d’avió. L’home ni se’ ls mira. Es l imi ta a api lotar- los vora els papers del dossier , junt amb l ’ iPhone que Madonna ha agafat al noi . El Capi tà es mira Vicent de f i t a f i t . –Ja t ’he expl icat tot el que et cal saber . Però no sé si ho has entès , si has estat prou atent o només m’anaves dient que sí per fer-me cal lar. Saps què vul l dir? Com es pot estar segur de l que passa pe l cap de l s joves avui dia , eh? Però jo porto anys tractant casos com el teu, Vicent . Us conec bé. Mol t bé. El vel l se l i acosta amb dues camades i l i posa un di t al front . Vicent aguanta la respiració. –Et penses que ens fotràs , oi? Doncs aquest cop t ’equivoques . El teu pare no et t raurà l es cas tanyes de l foc . Aquí , l es dec i s ions l es hauràs de prendre tu i els errors seran teus i només teus. Igual que les conseqüències. M’entens? Per començar, serà bo que rumiïs una mica a la sala de meditació sobre tot el que t ’he di t . Ja veuràs com després ens anirà mol t més bé. Vicent torna a assent ir , despreocupat . Me d i t a c i ó . Pe r f e c t e . E s t à una mi c a c an s a t d e s p r é s de t an t e s emo c i on s . Ho aprof i tarà per fer una becaina. Un g r i n y o l me t à l · l i c r e t r un y d a r r e r e s e u . V i c e n t e s g i r a . Ma donna ha ob e r t una porta retal lada a la paret del fons . No s ’hi havia f ixat abans . Està pintada del color de la paret i per això no es dist ingia. És quadrada. Deu fer un metre per un metre i mostra un recambró fosc, una mena de rebost . El Capi tà l i assenyala el forat . –Apa, ves-hi .
RkJQdWJsaXNoZXIy