d’alguns components fins a quasi cremar els conductors ceràmics. Quan , tal com havia previst, el van desconnectar, tots els seus elements eren plens de l’energia que li garantia continuar funcionant. Sense gosar encendre els sensors ambientals, va sentir que l ’a ixecaven a pes de braços, que el deixaven a terra , que el tornaven a carretejar, que el sacsejaven sense cap consideració, que la temperatura ambiental descendia brutalment. Finalment, va sentir que el deixaven caure, amb un sotrac violent, en una posició inestable. Va deixar passar el temps. Sense el suport multiposició de sobretaula amb els amortidors de metall líquid , temia moure cap element per no caure. Al capdavall , però, es va tornar a activar. Sense il·luminar el tub de la pantalla , per no delatar-se, va encendre els sensors ambientals i va copsar on era . L’ havien abandonat en un solar de t erra irregular, al costat d’un munt de dei xal les, entre una butaca esventrada i un robot domèstic que havia perdut un cargol i feia tot de ganyotes estrambòtiques. El televisor model TOT-V de la sèrie RON-K-7 va activar -se en el circuit més interior d ’autoconsciència i va analitzar què havia fet malament, en què no hav ia compl er t la se va funció. No va arribar a cap conclusió, però d ’a lgun indret de la seva memòria quàntica se li va presentar la instrucció que mentre hi ha energia hi ha esperança , i d’energia li’n sobrava , de tal manera que es va tornar a dedicar a la seva funció: va encendre la pantalla , es va posar a processar canals i va començar a emetre imatges. –Hala! –va sentir amb l’ habitual allargament de la a , la trigeminació de la ela i el to d’entusiasme meravellat d’una veu infantil . El robot que hav i a perdut un cargol s’ hav i a assegut a l a butaca , davant l a pantalla amb angle de visió semicircular, i les criatures que acabaven d ’arribar es van asseure a terra . Ben aviat van començar a comparèixer -hi els habitants del solar : rodamons, joves que se citaven al carrer, un drapaire i un parell de gats, i tots plegats van fer mitja rotllana davant el televisor engegat. I el model TOT-V de la sèrie RON-K-7 va triar i emetre programes per a tots. El fred s’intensificava , la nit avançava , i les criatures van ser les primeres a dir que se n’anaven i ja tornarien demà a mirar més programes. Els altres també van anar desfilant. Quan el robot es va haver adormit damunt la butaca , amb el cap penjant d’una molla f luixa , el televisor abandonat es va notar sol del tot i va apagar la pantalla . I després va apagar tots els circuits. Antoni Munné-Jordà . El mirall venecià (Adaptació) 1 D igues qui és el protagonista d ’aquest relat i explica com és. 2 Explica per què aquest relat pertany al gènere de la ciènciaficció. A C T I V I T A T S 179
RkJQdWJsaXNoZXIy