La narrativa de ciència-ficció Com la majoria de narratives de gènere, la novel·la de ciència-f icció també t é el s seus or í gens al seg l e xix , amb autors c om H.G. Wel l s (1866-1946) o Jul e s Verne (1828-1905). H.G. Wel l s va escriure obres com La màquina del t emps, L’ home inv i sibl e i La guerra del s mon s. Jul es Vern e és recordat per títo l s com Vi atge al centre de l a Terra, D e l a Terra a l a Lluna i Vint mi l l l egües d’un v i atge submarí. També una novel·la com Frankenstein o el P rometeu modern, de Mar y Shel ley (1787-1851), qu e h em e sment at c om a e xemp l e d e nar rat iv a d e t e r ror, t é un c omp on ent impor tant d’especulació cientí f ica i f i losòf ica . Ja al segle xx , alguns dels autors més destacats del gènere són : Aldous Huxley (1894-1963), autor d’Un món feliç. Arthur C. Clarke (1917-2008), conegut sobretot per la seva col·laboració com a guioni st a en l a p el · lí cul a 2001 : Una odi ssea a l ’ e spai, dir i gi da p er St anl ey Kubrick. Isaac Asimov (1920-1992), amb Jo, robot i l a tri logi a formada per Fundació, Fundació i Imperi i Segona Fundació. Ray Bradbur y (1920-2012), cèlebre per Les cròniques marcianes. Algunes de les característiques de la novel·la de ciència-ficció són : Situació de l ’acció en un temps diferent de l ’actual , generalment el futur. Predilecció per espais imaginaris o en els quals no sol desenvolupar-se la vida humana : altres planetes, naus espacials, l’interior de la Terra , mons paral·lels, etc. Presència d’elements científ ics i tècnics, generalment més avançats que el s que exi steixen en la realitat: robots i màquines diverses, tecnologia o tècniques psicològiques que permeten superar els condicionants físics, manipulació genètica , etc. Les intencions són entretenir i sovint també afavorir la capacitat d’especulació científica del lector, i fins i tot la ref lexió filosòfica sobre la condició humana , l a natural esa de l a v ida humana , l ’organització de l a soci etat, el s límits ètics del desenvolupament científic, etc. 1. 3 Tria les dues característiques de la narrativa de ciència-ficció que es reflecteixen millor al relat de Munné-Jordà que has llegit i explica com es poden aplicar a la història. 4 Valora si les novetats tecnològiques que apareixen als anuncis publicitaris enumerats en aquest relat de l’any 2008 són encara inexistents o si, d ’una manera o altra, ja existeixen. 5 Continua la història del televisor TOT-V de la sèrie RON-K-7 i escriu el que podria haver passat durant aquella nit, l’endemà, el temps d ’energia que li quedi... A C T I V I T A T S 180
RkJQdWJsaXNoZXIy