L A CA N ÇÓ D E R O L A N D . PAS S I Ó P E R L A G U E R RA La primera escomesa És la batalla terrible i comuna1. Roland, el comte, no pren cap cobertura; lluita amb l’ascona2 tant com l’asta3 li dura. Al quinzè cop l’ha trencada i perduda i amb Durandall, la seva espasa, nua, broca4 el cavall per atacar Xernubles. Li trenca l’elm5, on els carboncles6 lluen, li bada7 tota la testa8 cabelluda i li parteix els ulls i la figura i el blanc ausberg9, que és de malla menuda, i tot el cos fins a l’enforcadura10. Passant la sella, que d’or era batuda, en el cavall l’espasa se li atura: romp l’espinada sens cercar cap juntura i l’abat mort damunt l’herba tofuda11. Després li diu: «Brivall, fas mala ruta! Ja de Mahoma no rebràs cap ajuda. Tens, gran glotó, la batalla perduda.» Roland, el comte, pel mig del camp cavalca; té Durandall, que malfereix i talla. Als sarraïns, els causa un gran carnatge12. Qui pogués veure’l llençar un mort sobre l’altre, i la sang clara regalar13 per la prada! Té sang pels braços i la cota de malles; i el seu cavall, pel coll i les espatlles. La Cançó de Roland (Traducció de Joan Jubany) 214 T E X T 1 LA GUERRA En aqu e st a obra f ranc e sa anòni · ma d e f i n a l d e l s eg l e x i , R o l and , nebot de l’emperador franc Carle· many, lluita contra els sarraïns a la batal la de Roncesval l s, al Pirineu . El t ext rel ata el fet com una gran ge st a e n qu è R o l an d c omb a t e l s i n f i d e l s amb e l v a l o r p r o p i d ’ u n gran caval ler i aconsegueix repel· lir -los. 1comuna: generalitzada. 2 ascona: arma antiga que es fa servir llançant-la. 3 asta: pal a l’extrem del qual hi ha l’arma. 4 brocar: esperonar el cavall. 5 elm: part de l’armadura que cobreix el cap. 6 carboncle: robí (pedra preciosa). 7 badar: obrir. 8 testa: cap. 9 ausberg: túnica de malles per protegir el cos. 10 enforcadura: punt del cos d ’on surten les cames. 11 tofut: espès. 12 carnatge: carnisseria, mortaldat. 13 regalar: rajar, regalimar.
RkJQdWJsaXNoZXIy