P R I M À R I A 3 Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda , dissenyada i creada al Depar tament d ’ Edicions de Grup Promotor / Santillana , dirigit per Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l ’elaboració ha par ticipat l ’equip següent: TEXT Jordi Bosch Argelich IL·LUSTR ACIÓ Jaume Bosch ASSESSOR AMENT Lluís Payrató Giménez EDICIÓ Neus Nadal Llongueras EDICIÓ EXECUTIVA Pere Macià Arqué DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero Les activitats d’aquest llibre no s’han de fer mai al llibre mateix. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l ’alumnat els traslladi a la llibreta. Llengua catalana
Ser so l i dar i o so l i dàr i a Fer-me preguntes i i nves t i gar Ten i r autonomi a Co l·l aborar amb e l s a l t res Pensar i ref l ex i onar Ser c reat i va o c reat i u Comun i car mi l l or Ten i r una ment ober t a Per aconseguir-ho, utilitzaràs: el llibre de Llengua, el LlibreMèdia digital Jo soc e l cent re de l’aprenent atge Amb Cons t ru ïm mons aconsegu i ré : 2 desvalgut: que no es pot valdre sense l’ajuda dels altres. uombat: mamífer de l’ordre dels marsupials, d ’uns 120 centímetres, amb l’extrem del musell nu i les orelles arrodonides. L L E G E I X O U N T E X T N A R R A T I U J u g u e u amb e l T E X T Practiqueu el ritme en la lectura a través d ’aquesta dinàmica: Dividiu la classe en tres grups i establiu un ordre entre els membres. Cada grup haurà de rellegir el text dient cadascú una paraula, només. Seguireu l’ordre establert. Els objectius seran mantenir el ritme de la lectura, llegir amb expressivitat, respectar els signes de puntuació i aconseguir que la història sigui comprensible, com si la llegís una persona sola. R O L E P L AY > En equips de 5 persones, REPARTIU-vos el paper de mare cangur, petit cangur, uombat, caçador i esperits del cel. Rellegiu la història, tots junts, repassant les accions que cadascú hi interpreta. Assageu i, per torns, representeu la narració. No us heu de saber el text de memòria, sinó que seguireu l’argument fent servir les vostres pròpies paraules. T a l l e r d e c r e a t i v i t a t alleujada: que ha pogut alliberar bona part del seu sofriment. cautxú: substància elàstica, impermeable, utilitzada per fabricar pneumàtics, mànegues... El caçador va seguir la mare cangur durant molta estona fins que al final , esgotat, va abandonar la persecució. La mare cangur va tornar al rierol i , alleujada, va comprovar que el seu fill dormia sota un arbre de caut xú. Ara bé, el uombat hav ia desaparegut. Llavors, per sorpresa , van aparèixer els esperits del cel . -El nostre pare ha baixat i ha adoptat la figura d’un uombat per saber quina criatura tenia el cor més pur -van explicar-. Tu n’ has tingut cura , i per això t’ ha enviat aquest regal . Seguidament van donar a la mare cangur un davantal fet d’escorça d’eucaliptus. Quan ella se’ l va lligar al voltant de la cintura , es va convertir en una bossa on podia dur el seu fillet! Tan satisfet es va quedar el pare cel que, d’ençà d’aquell dia , totes les mares cangurs tenen la mateixa bossa com a regal . Angel a McAllister , Un món ple d’ històries d’animals (50 contes i llegendes d’arreu del món) Per què els cangurs tenen bossa? Una història d ’Austràlia Un dia , mentre una mare cangur obser vava com jugava el seu petit, va aparèixer un vell uombat cec que caminava per l’ herba . -Estic molt dèbil -va gemegar -. Tinc una set i una gana que em moro. No tinc cap amic al món . A la mare cangur li va fer llàstima . -Jo seré la teva amiga -li va dir ella-. Et portaré fins al rierol perquè puguis beure i et buscaré una mica d’ herba ben gustosa . Va dir al vell uombat cec que li agafés la cua i va advertir al seu fillet que no s’a llunyés, ja que els seus braços eren massa petits per carregar -lo. Llavors, la mare cangur va guiar el uombat a poc a poc fins al rierol . El canguret els seguia , però era tan curiós que es va oblidar que no s’ havia de moure del costat de la mare. Mentre el uombat bevia i menjava una herba ben verda , la mare cangur va descobrir que el seu fillet havia desaparegut. Tot d’una , va veure un caçador a la vora . La mare cangur es va adonar que el uombat, indefens, corria perill . Aleshores, la mare cangur va picar de peus a terra per atreure l’atenció del caçador i va saltar cap als arbustos per apartar -lo del uombat desvalgut. P i s t e s d e L E C TURA Faig una lectura comprensiva Abans de llegir un text en veu alta, és important haver-ne fet una lectura prèvia en silenci per assegurar-te que comprens bé la història. Així, en llegir-lo, ho faràs amb més naturalitat. Llegeix, també, les paraules del vocabulari. 26 27 Llengua catalana 3 P R I M À R I A Llengua catalana 3 P R I M À R I A 3 Llengua catalana P R I M À R I A Paper de boscos sostenibles Tallers amb certificació de bona gestió ambiental i energètica Plàstic 100 % reciclable Santillana vol contribuir a la construcció d ’un món més sostenible. Per això, utilitzem:
3 Ruta d’aprenentatge per construir un món millor De segur que moltes vegades has somiat viure en un món millor. La bona notícia és que tu pots construir aquest món. Al llarg del curs compartiràs amb els companys i les companyes moltes idees per aconseguir-ho. No oblidis que tens a les mans una eina molt poderosa: la llengua amb què et comuniques. Per fer-ho, en cada unitat seguiràs la ruta següent: • A cada trimestre trobaràs un projecte de treball relacionat amb els objectius de desenvolupament sostenible: un repte en què implicar-te i donar el millor de tu! • Al final del llibre tindràs les Eines de Llengua imprescindibles: l’ortografia i la gramàtica. Fonamentals per comunicar-te amb èxit. 1 Et comunicaràs amb la classe: debatràs sobre un tema d ’actualitat i escoltaràs una audició relacionada. A més obtindràs eines per aprendre a expressar-te oralment. 3 Experimentaràs amb textos literaris i coneixeràs aspectes generals de les llengües. Passaràs a l’acció i elaboraràs propostes per transformar el món. 4 2 Llegiràs un text a partir del qual, a més de comprovar la teva comprensió, potenciaràs la teva creativitat per escriure. Al final de cada unitat comprovaràs el teu progrés: recordant el que has après, organitzant les idees i valorant el teu aprenentatge. 5
4 S I T U A C I O N S D ’A P R E N E N TAT G E PARLAR I ESCOLTAR LLEGIR. . . ESCRIURE . . . LLEGIR I CREAR. . . 1 Tinc drets i deures? 6 Drets i deures / Ens escolten Un text expositiu L’auca Els textos literaris 2 Aprenc de les 22 Les diferències entre les persones / Trobem el ritme Un text narratiu El text narratiu 3 M’alimento 38 La nostra alimentació / Organitzem el que diem Una entrevista El text instructiu Textos narratius. La novel·la i el conte. El narrador E l no s t r e r ep t e : AL IMENTS PER A TOTHOM. Un co l · l oqui sobr e l a fam a l món diferències? saludablement? 4 Què faig amb els 58 La gestió dels conflictes / Dominem l’espai Un text narratiu El text explicatiu 5 Tinc cura de la meva 74 La salut / Parlem amb el cos Un text teatral El text teatral Textos teatrals. Acotacions i diàlegs 6 M’agrada com soc? 90 Com som? / Fem servir l’expressivitat Un text narratiu La descripció E l no s t r e r ep t e : CUIDAR ELS ANIMALS . Normes pe r cont r i bui r a proteg i r e l s hàb i tats de l anima l s sa lvatges conflictes? salut? 7 Sé expressar els meus 110 Els nostres sentiments / Captem l’atenció de qui ens escolta Una cançó El poema La poesia. Vers, estrofa, ritme i rima 8 Com defenso l’entorn? 126 Iniciatives mediambientals / Utilitzem la mirada Un reportatge La notícia 9 Demano només el que 142 Tècniques de venda / Deixem clar el missatge Un catàleg La recomanació Els personatges. Principals i secundaris E l no s t r e r ep t e : ACONSEGUIR LA IGUALTAT. Un còmi c sobr e l a des i gua l tat ent r e nens i nenes sentiments? necessito?
5 CONÈIXER I VALORAR PASSAR A L’ACCIÓ EINES DE LLENGUA Vocabular i Ortograf ia Gramàt i ca Fem l’auca dels Drets de l’Infant Paraules polisèmiques Ens entenem. Llengües a l’aula Enregistrem un audioconte Comparacions Publiquem una entrevista Camp semàntic A què juguem? Jocs tradicionals i llengües romàniques Elaborem un cartell Onomatopeies Fem microteatre Sinònims i antònims El que diuen les paraules. L’ús no discriminatori del llenguatge Creem un personatge Diminutius i augmentatius Elaborem una cançó sobre les emocions Sentit propi i sentit figurat A la Moda. Roba i llengua. Prejudicis culturals Enregistrem un espai radiofònic de notícies Paraules compostes Enregistrem un anunci publicitari Famílies de paraules: primitiva i derivades p. 163 • Separació sil·làbica • Agudes, planes i esdrúixoles • Els sons de la R • Ús de C i de QU • L’accent gràfic • El so S sorda • El so S sonora • Ús de G i de GU • Ús de B i de V • Els signes de puntuació • Els dos punts i el guió • Ús de X, IX, TX i IG p. 187 • El nom • Tipus de nom • L’adjectiu • Els articles • Els determinants demostratius i els possessius • El verb • Temps verbals • L’oració • Subjecte i predicat • Els enllaços
Els nens i les nenes podem fer normalment el que volem? Per què? Abans de parlar, pregunta’t: Com a infant, què hauries de poder fer? Quines responsabilitats tens? Què passa si no les compleixes? Agrupem-nos i escollim qui moderarà el debat. ajudar escola imprescindibles cuidar-nos casa aliments respectar innat universals Núvol de paraules Tinc drets i deures? S I T U A C I Ó D ’A P R E N E N TAT G E Debatem
1 E L P L A D E T R E B A L L com progresses Comprovaràs Parlar i escoltar Conèixer els teus drets i deures Ens escolten Llegir i comprendre un text expositiu La Declaració dels Drets de l’Infant Escriure L’auca Llegir i crear Els textos literaris Elaboraràs una auca dels Drets de l’Infant i descobriràs Et comunicaràs Passaràs a l’acció Busca en el núvol de paraules tres elements que cal garantir per a tots els infants del món. Què tenen en comú tots tres? Segons el núvol, què hem de complir per tal que aquests drets puguin fer-se realitat? Dona tres idees que tu puguis dur a terme. Quina paraula del núvol significa ‘que es té des del moment que naixem’? Pensa i respon 7
P A R L E M I E S C O L T E M 1 PENSA I COMENTA A l’hora d ’esmorzar, al pati de l’escola, quines situacions et molesten més? Quins són els teus drets, en aquella estona? I quines són les teves responsabilitats? 2 ESCOLTEU I PARLEU-NE Qui són els protagonistes del diàleg? En quin espai es produeix? Com ho saps? Quina és la situació que fa que s’enceti la conversa? Quin és el dret que reclama la Sònia? I quin dret demana l’Enric que es respecti? 3 TRIA I EXPLICA la solució que proposen la Sònia i l’Enric i quina proposaries tu: Sònia Enric 4 RUMIA I EXPOSA la teva opinió sobre les solucions anteriors. Indica, en cada cas, quin dret creus que es respecta i quin deure cal complir. Quins drets i deures tens tu a l’hora del pati? Dibuix d ’un pati d ’escola, perspectiva aèria (es repetirà el mateix escenari en els 4 dibuixos però amb condicions diferents). Al pati no hi ha pilotes, i tothom passeja o juga a jocs tradicionals o s’asseu. Cercle blanc per pintar en una vora. 8
1 E N S E S C O LT E N Taller de l’oratòria 1 OBSERVA I RESPON Què passa en cada vinyeta? Quin creus que és el fet que marca la diferència? En quina de les situacions prefereixes estar, si has d ’escoltar? Per què? 2 EXPRESSA’T JUGANT amb el tennis-mot! En lloc d ’una pilota, ens passarem una paraula. Si és curta, per exemple mà, representarà un cop curt i la direm fluixeta. Si és mitjana, el to serà normal. I si és llarga, com el cop alt d ’una pilota que triga a caure, el to serà més aviat alt, cridant una mica. Quan parlem i ens expressem amb paraules, ens dirigim a les persones que ens escolten. Utilitzem el to de veu adequat pensant en elles i en el contingut del que diem. El to variarà segons si, per exemple, expliquem un secret, donem una notícia o avisem d ’una urgència. I dirigim sempre la veu cap a l’audiència, que és qui ha de rebre el nostre missatge. 9
L L E G E I X O U N T E X T E X P O S I T I U Els drets dels infants Els drets de la infància són els que tenen tots els infants i adolescents del món pel sol fet d’ haver nascut. Són innats, irrenunciables i cal garantir -los de manera obligatòria . Fa uns 100 anys, a Ginebra , Eglatyne Jebb, fundadora de l’ONG Save The Children , en va redactar la primera declaració. Més tard , Nacions Unides va deixar constància de deu principis fonamentals, dins la Declaració Universal dels Drets Humans. El 1990 es va aprovar un nou text per protegir encara més els drets dels infants. Eglatyne Jebb 5. Dret a una educació i a un tractament especial per als infants que tenen alguna diversitat funcional mental o física. 2. Dret a tenir una protecció especial per al desenvolupament físic, mental i social dels nens i les nenes en condicions de llibertat i dignitat. 4. Dret a una alimentació, un habitatge i atenció mèdica adequada. dignitat: el respecte que cadascú es mereix. diversitat funcional: algun tipus de problema que afecta el desenvolupament en la vida diària. 1. Dret a la igualtat, sense distinció de raça, religió o nacionalitat. 3. Dret a un nom i a una nacionalitat des del naixement. 10
1 La Declaració dels Drets de l’ Infant 9. Dret a la protecció contra qualsevol mena d’abandonament, crueltat i explotació. 10. Dret a ser criat en un esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles i germandat universal. 7. Dret a activitats recreatives i a una educació gratuïta. 8. Dret a ser dels primers a rebre ajudes en qualsevol circumstància. 6. Dret a la comprensió i a l’amor dels pares i les mares i de la societat. J u g u e u amb e l T E X T Practiqueu per parelles: L’un dirà dues característiques d ’una paraula de la lectura triada en secret: nombre de síl·labes, quantes vocals té, la lletra amb què acaba o comença... L’altre l’ha d ’endevinar. Si troba una paraula que igualment compleix les condicions... genial, també! P L U J A D ’ I D E E S > ANOTEU, en equips de tres o quatre persones, un exemple per a cadascun dels deu principis anteriors. Feu-ho així: Tots els membres del grup tindreu dos minuts per aportar idees d ’un dels principis. El tercer minut servirà per escollir una sola idea per equip. Quan acabeu, tots els equips posareu en comú les vostres idees. T a l l e r d e c r e a t i v i t a t recreatives: que entretenen o diverteixen. germandat: relació establerta per ajudar-se quan es necessiti. 11
C O M P R E N C E L T E X T E X P O S I T I U 1 EXPLICA amb les teves pròpies paraules: Què són els Drets de l’Infant? Qui és l’Eglatyne Jebb? Què és Save The Children? 2 RELACIONA aquests termes amb els Drets de l’Infant. Redacta una oració que ho expliqui per a cadascun: 3 ORDENA les síl·labes i descobriràs tres adjectius que descriuen clarament els Drets de l’Infant. Indica’n després el significat: 4 IDENTIFICA a quin dels Drets de l’Infant pot fer referència cadascuna d ’aquestes imatges, i copia’l: NI NATS A SALS IN RE U CI VER BLES IR NUN A C B D 12
1 5 REFLEXIONA Qui ha de protegir aquests drets i fer que es compleixin? Quines conseqüències pot tenir el fet de no respectar-los? 6 OPINEU, en petit grup, si algun d ’aquests drets no se sol complir. Poseu-ne exemples que conegueu. 7 IMAGINA’T com seria el món si es respectessin tots els Drets de l’Infant. COMPARTEIX el teu pensament amb la resta de la classe. 8 TRIA I RESOL una d ’aquestes activitats: A. Busca en el text i escriu tres paraules d ’una síl·laba, tres de dues i tres de tres. B. Identifica un nom que pertanyi a la mateixa família de paraules de cadascun d ’aquests verbs: néixer distingir desenvolupar protegir educar comprendre abandonar tractar C. T roba entre els Drets de l’Infant dues paraules que tinguin una R muda. A p l i c a e l q u e s a p s 9 DESCOBREIX la paraula polisèmica que amaguen aquestes explicacions: A la bicicleta, hi roda la cadena i té un pedal a cada costat. / Després dels dos primers, venen les postres. Fruita tropical, força àcida. / Patacada, cop. Hi guardem els estalvis. / Ens hi asseiem al parc. 10 INVENTA una oració amb els diferents significats que poden tenir aquestes paraules polisèmiques: pila cap caragol Les paraules polisèmiques tenen més d ’un significat. Per exemple: la carta del restaurant, la carta del joc, la carta que duu el carter... V o c a b u l a r i 13
E S C R I C U N A A U C A 1 OBSERVA l’auca anterior i explica: A quin tema fa referència? Quantes vinyetes té? Quants versos acompanyen cada vinyeta? Una auca és una història dibuixada, una combinació de dibuixos en vinyetes i textos molt pròpia de la cultura catalana. Està formada per versos de dues línies que expliquen el contingut de cada vinyeta fent un rodolí. L’auca pot representar un esdeveniment important, homenatjar un personatge, recordar una llegenda o parlar d ’una institució, sovint amb un to humorístic. Quan som en plena tardor tot canvia de color. AUCA DE LA CASTANYADA perquè els grans i la mainada celebrem la Castanyada. I més, quan la Castanyera, amb davantal per bandera, Una festa que ens convida a gaudir a fons de la vida ven castanyes a ciutat en el lloc més adequat, i a recordar-nos tots junts dels familiars difunts. Auca de la Castanyada (fragment), Joan Vilamala 14
1 2 IDENTIFICA la paraula que en el text rima amb cadascuna d ’aquestes: 3 BUSQUEU, per parelles, una paraula que rimi amb les que formen el núvol. Fixeu-vos en el fragment destacat: cal que també sigui el final de la paraula triada. 4 PENSA paraules que puguis relacionar amb aquests temes i que tinguin rima. Després, fes un rodolí per a cada tema: 5 FIXA’T en aquests rodolins. FES un dibuix que pugui acompanyar-los: Ara, afegeix al costat els rodolins que has creat abans i fes-ne un dibuix, també. Ja tens dues vinyetes del que podrien ser l’auca del Nadal i l’auca de l’estiu! vida - junts - tardor - castanyada - adequat - bandera - armari fotografia esponja primavera mira poma llibreta escala A l’estiu, tota cuca viu. Per Nadal, cada ovella al seu corral. l ’est i u i les vacances l ’an i versari de l ’àvia o de l ’avi la meva mest ra / e l meu mest re e l Nada l 15
Entre la gran quantitat de textos que trobem per tot arreu hi ha els textos literaris, com per exemple els poemes, els contes, el teatre... Són textos per fer-nos gaudir i que, molt sovint, ens provoquen emocions: sorpresa, alegria, por, tristesa... 1 OBSERVA, ESCOLTA I RESPON Quin color es repeteix més en el poema? N’hi ha algun altre? Per què creus que el poeta en parla? Expressa algun sentiment, el poeta? Quins? I a tu, quins sentiments et provoca el poema? Què t’agrada més d ’escoltar del poema recitat? 2 PENSA. Què passaria si aquest mar estigués molt contaminat? Parleu-ne per parelles i després poseu-ho en comú. L L E G E I X O I C R E O T E X T O S L I T E R A R I S P i s t e s d e L E C TURA La poesia En observar una foto que t’agrada molt, et fixes en tots els elements, els colors, les formes...? Per què et passaries molta estona mirant-la? Què podries dir-ne? Escolta aquests dos textos literaris. Sonen igual, quan es llegeixen en veu alta? i t i n e r a r i d e l e c t u r a Noia a la finestra, de Dalí. Aquest quadre, reflecteix el que diu el poema? 16
3 EXPLICA com t’has sentit després de llegir el començament d ’aquest conte de la fada entremaliada. Per què? 4 IMAGINEU I ESCRIVIU, en grups de quatre, com deu continuar aquest conte. P L U J A D ’ I D E E S > En grups de tres o quatre, DIGUEU per què deu ser que a la fada no li agrada ser-ne, de fada. Expliqueu tot el que se us acudeixi, ràpidament, sense pensar-hi gaire. I un cop ho tingueu, seleccioneu les millors idees i anoteu-les. A continuació, feu el mateix per imaginar com continuarà la història. Tot seguit, imagineu com acaba i anoteu-ne les millors idees. Finalment, amb la millor selecció de cada pluja d ’idees escriviu com continua i acaba aquest conte. T a l l e r d e c r e a t i v i t a t 1 17
P A S S E M A L’ A C C I Ó L’auca dels Drets de l’Infant 1 REVISEU i anoteu en un full els deu principis dels Drets de l’Infant que heu llegit al començament de la unitat. Per assegurar-vos que enteneu bé el text, pregunteu-vos cada cop que escriviu un principi: • De quines situacions parla? • Què passaria si aquest dret es respectés? • Per què és important que es compleixi? La resposta a aquestes qüestions us donarà pistes per elaborar l’auca. 2 ESCOLLIU quatre principis, els que considereu més importants. Cada membre de l’equip argumentarà la tria que faria. Els quatre que tinguin més acceptació seran els que formaran la selecció final. 3 ORGANITZEU l’equip per elaborar el rodolí i la vinyeta dels principis escollits. Cadascú hi aportarà allò que més li agradi: el dibuix, l’habilitat per redactar el rodolí o per trobar rimes... Entre tots i totes ho farem tot! 4 REDACTEU el rodolí corresponent a un dels principis. Per fer-ho: Trieu una paraula important que es pugui relacionar directament amb el dret de què es parla. Penseu una altra paraula que rimi amb l’anterior, i que hi lligui, perquè no s’ha d ’allunyar del tema que tracteu. Col·loqueu les dues paraules al final de dues línies i redacteu els dos versos incloent els mots rimats, formant un missatge en forma de rodolí que parli clarament del dret en qüestió. Els deu principis que resumeixen els Drets de l’Infant estan escrits de forma seriosa, rigorosa i formal. Ben segur que, si es redacten en forma d ’auca, podran tenir més ressò, i en facilitarà la divulgació entre els nens i les nenes. Agrupeu-vos en equips de 4 o 5 persones i... apunteu-vos al repte! 18
1 5 IL·LUSTREU la vinyeta que acompanya els vostres rodolins de manera que el dibuix tingui relació amb el que diuen. 6 PINTEU amb cura les il·lustracions, i ja tindreu l’auca enllestida. 7 REVISEU l’ortografia dels rodolins i llegiu-los en veu alta per comprovar-ne la rima. 8 SIGNEU la vostra creació, intercanvieu-la amb la d ’un altre equip i demaneu que us en facin una valoració. 9 EXPOSEU totes les creacions de forma conjunta. Gaudireu d ’una nova manera de veure els Drets de l’Infant, més creativa i original. Punts Què pot millorar? Els rodolins expliquen bé el contingut del principi. La rima dels rodolins és bona i original. Les il·lustracions de les vinyetes reflecteixen el que diu el rodolí. El color de les il·lustracions té un bon acabat. L’auca, en conjunt, dona una idea clara dels principis escollits per l’equip. 4. Molt bé 3. Bé 2. Regular 1. Pot millorar força 19
A p l i c a e l s t e u s c o n e i x e m e n t s 1 RECORDA dos principis que figuren en la Declaració dels Drets de l’Infant i escriu-los, sense consultar-ho, amb les teves pròpies paraules. 2 ARGUMENTA. Per què diem que banc és una paraula polisèmica i, en canvi, peix no ho és? 3 ESCRIU quines característiques fan que un text sigui literari. 4 ESCOLTA amb atenció el resum d ’allò que has treballat sobre les auques. En una segona audició, anota en un full les quatre paraules que consideres més importants del resum que has escoltat. Exposa a un company o companya el contingut del resum amb les teves pròpies paraules, utilitzant els mots que has destacat anteriorment. 5 ANOTA I COMPLETA en un full l’esquema sobre l’auca. Després, desa’l al portafolis: és ... Una auca pot tractar sobre ... - ... - ... està formada per: - Expliquen ... - Són ... Comprova com progresses O r g a n i t z a l e s i d e e s 20
1 TRIA un llibre que t’agradi i escriu-ne en un full el títol i l’autor. Explica-hi per què el recomanes i penja el full a la cartellera de l’aula. ELABORA el rodolí que podria acompanyar aquesta vinyeta. DIBUIXA la vinyeta que, en una auca, podria acompanyar aquest rodolí: Quan hagis enllestit la feina, pots escollir alguna d ’aquestes activitats: FES una llista de 3 personatges i 3 festes tradicionals sobre els quals podries elaborar una auca. RESOL aquesta endevinalla. Després, memoritza-la i explica-la a un company. Per a qui porta molta pressa , m’obro i tanco, i dono pas. Com que ja t’ he dit qui puc ser, amb facilitat m’endevinaràs. FES una cadena de 10 paraules, en què cadascuna comenci amb l’última lletra de l’anterior. Pots complicar-ho més encara si t’esforces a buscar paraules que estiguin relacionades amb la primera. Pots encetar la cadena amb la paraula DRETS. Si coneixes i respectes la gran diversitat, descobreixes com de rica n’és la humanitat. 6 REFLEXIONA sobre la feina que has fet en aquesta unitat i copia l’afirmació amb què estàs més d ’acord. SUPORT M’ha costat fer alguna cosa però no he demanat ajuda. M’ha costat demanar ajuda quan ho he necessitat. Quan ho he necessitat he demanat ajuda. PRESENTACIÓ DE LES TASQUES He tingut poca cura de la presentació de la feina. La majoria de les tasques estaven ben presentades. He presentat totes les feines netes i ordenades. No he acabat alguna de les tasques que tenia assignades. He fet totes les feines que tenia assignades. He fet totes les meves tasques i he col·laborat amb d ’altres. TREBALL EN EQUIP V a l o r a c o m a p r e n s A r a t r i a t u 21
E I N E S D E L L E N G U A O R T O G R A F I A G R A M ÀT I C A
E i n e s d e L l e n g u a 1 LLEGEIX en veu alta i COMPTA les síl·labes de les paraules següents: 2 COPIA I COMPLETA amb les síl·labes que falten: Separació sil·làbica Les paraules es poden separar per síl·labes, que són grups de sons que es pronuncien alhora: neu-la, ar-ma-ri, ma-te-mà-ti-ques. La síl·laba que es pronuncia amb més força és la síl·laba tònica: es-que-na. Les altres síl·labes són àtones: es-que-na. 3 DESCOBREIX quina paraula diu cadascun dels dinosaures. Per fer-ho, escriu les síl·labes tòniques de cada mot. tisores cinc peça invisible bolígraf fàcil ulleres remenar xocolata carpeta telèfon mal col re pat lic be bo ge enze – home- mirada carambola – nata ! ! ascensor – premi – pensada 163
O R T O G R A F I A 4 COMPLETA amb paraules de manera que en el requadre fosc hi hagi la síl·laba tònica i en els blancs, les àtones. 6 PRACTICA el dictat amb un company o una companya. Fixa’t bé en els cops de veu de les paraules, en les síl·labes tòniques i en els accents que hi corresponen. 5 TRIA. A quina de les dues paraules correspon la síl·laba de cada requadre? restaurant rebombori RE- 1 BUT- 2 butxaca butaca CI- 3 ciutadania científica De gran, astronauta De gran jo vull ser astronauta . Ho tinc claríssim! Des de ben petita he obser vat els planetes i les estrelles, però el que m’apassiona realment és la Lluna . És meravellosa . Aconseguiré ser la primera dona a arribar -hi? Connecta amb la realitat B OT I G U E S I B OT I G U E T E S Sabeu quins comerços hi ha al vostre poble o barri? Poseu-vos en parelles i, per torns, digueu els noms dels comerços del barri. Separeu-ne les síl·labes i encercleu la tònica en cada mot. Exemple: sabateria sa - ba - te - ri - a El concurs d’invents L’escola ha ober t el termini per presentar-se a un concurs d ’ invents. El més votat anirà a la f ina l comarca l . L’A rant xa Tor res ha ideat un prototip de robot educatiu amb mater ia ls reciclats. De seg ur que g uanya! 164
E i n e s d e L l e n g u a O R T O G R A F I A 1 OBSERVA els dibuixos i CLASSIFICA. Agudes Planes Esdrúixoles ... ... ... Encercla la síl·laba tònica de cada paraula. 2 LOCALITZA I COPIA la paraula intrusa de cada grup. Agudes, planes i esdrúixoles En funció de la posició de la síl·laba tònica, les paraules poden ser agudes, planes o esdrúixoles: Són agudes si la síl·laba tònica és l’última: par-lar. Són planes si la síl·laba tònica és la penúltima: ba-le-na. Són esdrúixoles si la síl·laba tònica és l’antepenúltima: mà-gi-ca. Quin tipus de paraules segons la posició de l’accent hi ha a cada grup? De quin tipus és la intrusa en cada cas? 3 COPIA I COMPLETA les paraules amb la síl·laba tònica que hi falta. tona lote a car ta niga re es lla mun nya xeme ia tre fa ri tre ta pe gal mà ne qua à mós 1 3 5 4 6 2 boníssima gimnàstica màximes bàsica intèrfon electrònica C poma taronja plàtan llimona meló mandarina B cavall abella ratolí mussol elefant cangur A 165
O R T O G R A F I A 4 COPIA la síl·laba tònica de cada paraula i escriu el mot amagat corresponent a cada grup. comú cosines cama amfibi tornés retrata espasa campana lloga anava Montse Eugènia Teo Rafa 5 PRACTICA el dictat amb un company o una companya. Fixa’t en les paraules, si són agudes, planes o esdrúixoles, quan el llegeixis. Exemple: licor – maletí – tornava cortina C O M C A N V I A ! En un text han desaparegut tots els accents i ara hi ha unes paraules que no saps si són agudes, planes o esdrúixoles. Potser pel significat ho podrem saber... Llegeix el text següent i després torna’l a escriure amb la paraula adequada: Ha arribat d ’ Australia a la nostra fabrica una carrega de productes de laboratori i la formula per poder-los fabricar nosaltres. Els deures He d’escriure un poema , quina paraula sona com Helena? Podria ser magdalena , però no m’agrada . I què sona com Empordà? Més val que em posi a fer el treball de ciències, per a la poesia no tinc paciència! L’exposició Martí , Agnès i Júlia , prepareu el material de l’exposició de Nadal per a les famílies. Àlex, Àgata i Dídac, fareu la pancarta que anunciarà l’acte. Ànims a tothom, que tot sortirà bé! Connecta amb la realitat Austràlia fàbrica fabrica formula carrega Australià càrrega fórmula 166
RkJQdWJsaXNoZXIy