Geografia Resum dels continguts fonamentals Tècniques d’estudi diari d’aprenentatge 3 E S O Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda , dissenyada i creada al Depar tament d ’ Edicions de Grup Promotor / Santillana , dirigit per Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l ’elaboració hi ha par ticipat l ’equip següent: Javier Figueras Valbuena Francisco Javier Zabaleta Estévez EDICIÓ Mar ta Ballester Gassó Queralt Badia Moragas Ruth Mar tín Jiménez DIRECCIÓ DEL PROJECTE Lourdes Et xebarria Orella Les activitats d’aquest llibre no s’han de fer mai al llibre mateix. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l ’alumnat els traslladi a la llibreta.
Índex SUJETO A REVISIÓN* *Podreu consultar l’índex definitiu a www.edupack.santillana.es Unitat Continguts fonamentals Aprenc a estudiar 0. La relació entre el medi natural i les activitats humanes 5 L’aprofitament dels recursos naturals. Acció climàtica. L’estat de salut dels paisatges de la Terra. Mapes muts. Glossari. 1. El futur d’una població que envelleix 9 La distribució de la població al món. La població mundial creix. Un creixement demogràfic a dues velocitats. Les societats envelleixen. Les migracions. La població de la Unió Europea. Els problemes demogràfics d’Espanya. La població de Catalunya. Glossari de termes. Esquema. 2. L’economia mundial, com ens afecta la globalització? 15 L’activitat econòmica. Els factors productius i de treball. Els sistemes econòmics. La globalització. Les potències econòmiques. Classificació. Taula. Quadre comparatiu. 3. La producció d’aliments, clau en l’Agenda 2030 23 El sector primari al món. L’agricultura als països desenvolupats. L’agricultura als països no desenvolupats. La ramaderia, la pesca i l’aqüicultura. El sector primari a la UE, Espanya i Catalunya. Esquema. Taula. Punt de llibre. 4. La necessitat d’una indústria més sostenible 33 L’activitat minera. Les fonts d ’energia. L’activitat industrial. Les potències industrials. El sector secundari a la UE, Espanya i Catalunya. Taula. Mapa de conceptes. Fitxes. SOTMÈS A REVISIÓ* 2
Unitat Continguts fonamentals Aprenc a estudiar 5. Comerç i transport: motor i repte de l’economia 43 El sector de serveis. El comerç. El transport. L’impacte ambiental del comerç i el transport. Esquema. Quadre comparatiu. 6. Altres serveis bàsics per a l’economia i el benestar 49 El servei turístic. Altres serveis. El turisme i altres serveis a Espanya i Catalunya. Classificació. Taula. 7. Les ciutats, espais de contrastos 57 Les ciutats. Les xarxes urbanes. Els problemes urbans. Les ciutats d ’Europa, Espanya i Catalunya. Anàlisi d ’imatges. Mapa de conceptes. Organigrama. 8. Els reptes del món globalitzat i els ODS 65 El desenvolupament humà. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Les ajudes al desenvolupament i la pobresa. Infografia. Mapa mental. 9. Aliances entre els estats: cooperar per avançar 71 L’estat. Els sistemes polítics principals. Les relacions entre els estats. La Unió Europea (UE ). L’Estat espanyol. Catalunya. Quadre comparatiu. Cronologia. Organigrama. Esquema de claus. *Podreu consultar l’índex definitiu a www.edupack.santillana.es SOTMÈS A REVISIÓ* 3
Tens a les mans un Diari d ’aprenentatge que t’acompanyarà durant tot el curs. Es convertirà en el teu aliat, perquè t’ajudarà a sintetitzar, organitzar i estudiar els continguts de Geografia. També et mostrarà que la memorització no és la principal virtut a l’hora d ’estudiar aquesta matèria, i que per aprendre geografia necessites, sobretot, capacitat d ’anàlisi, reflexió... i molta creativitat! En realitat, aquest és un material dinàmic que crearàs tu, a la teva mida. Nosaltres només t’oferim unes pautes per fer-ho: Anima’t a construir i personalitzar el teu Diari d’aprenentatge! Presentació Et proporcionem una SÍNTESI DELS CONTINGUTS BÀSICS de cada unitat del llibre. 1 Et suggerim DIFERENTS MÈTODES D’ESTUDI per abordar aquests continguts. 2 Et convidem a AUTOAVALUAR-TE i reflexionar sobre com has après i com progresses. 3 4
O C E À A T L À N T I C O C E À P A C Í F I C O C E À Í N D I C O C E À P A C Í F I C FONT: ONU. 2020. 0 1.500 quilòmetres escala ES0000000095078 933943_02_p55_01_mundo_densidad_poblacion_MOD_ES001_2531443.pdf 1 15/3/22 13:34 1 La distribució de la població al món La població mundial supera els 7.800 milions d ’habitants i es concentra en unes regions més que en unes altres. Hi ha diversos factors que influeixen en el repartiment desigual: Físics: un clima benigne, la disponibilitat d ’aigua i un relleu suau. Humans: el dinamisme econòmic, les polítiques dels governs i els llocs poblats històricament. La densitat de població expressa el nombre d ’habitants que té un territori per cada quilòmetre quadrat de superfície. La població mundial creix Per analitzar l’evolució d ’una població, es fan servir diferents indicadors: Taxa bruta de natalitat. Nombre de naixements per cada mil habitants. Taxa de fecunditat. Nombre mitjà de fills i filles per dona. Taxa bruta de mortalitat. Nombre de persones mortes per cada mil habitants. Saldo vegetatiu. Diferència entre naixements i defuncions. Saldo migratori. Diferència entre les persones immigrants i les emigrants. Si hi sumem el saldo vegetatiu, s’obté el creixement real. Fins al segle xix, la població mundial va créixer lentament a causa d ’una natalitat i una mortalitat elevades. En el segle xix, el ritme es va accelerar quan va descendir la mortalitat, i en el segle xx hi va haver una explosió demogràfica. En el segle xxi, la població va créixer a un ritme més baix. Q U È H E D E S A B E R ? Com es reparteix la població del món. Com ha evolucionat la població mundial. Com és el creixement demogràfic als països més desenvolupats i als menys desenvolupats. Per què envelleix la població mundial i quins efectes té. Com són les migracions actualment. Com és la població a la UE, a Espanya i a Catalunya. La densitat de població dels països. C O N T I N G U T S F O N A M E N TA L S El futur d’una població que envelleix Menys de 25 Densitat (en hab./km2) De 25 a 150 De 150 a 300 933943_02_p55_01_leyenda_mundo_densidad_poblacion Més de 300 ES0000000095078 933943_02_p55_01_leyenda_mundo_densidad_poblacion_MOD_ES001_2514697.pdf 1 15/3/22 14:01 D O C U M E N T C L A U 9
933943_02_p65_mundi_migraciones O C E À A T L À N T I C O C E À Í N D I C O C E À P A C Í F I C O C E À P A C Í F I C 0 1.400 quilòmetres escala FONT: ONU. 2021. ES0000000095078 933943_02_p65_mundi_migraciones_MOD_ES001_2531444.pdf 1 15/3/22 18:04 Un creixement demogràfic a dues velocitats Als països més desenvolupats, el creixement és feble (0,2 %), a causa, sobretot, de la caiguda de la fecunditat. Els països menys desenvolupats estan en plena fase de transició demogràfica. Tenen un creixement alt (entre l’1,3 % i el 2,3 %), i també ho és la taxa de fecunditat. Les societats envelleixen Una societat envelleix quan la proporció de població de gent gran augmenta enfront de la proporció de població jove, a causa d ’un descens de la natalitat i d ’un augment de l’esperança de vida. L’envelliment demogràfic és un dels factors que dificulta garantir en un futur pròxim l’estat del benestar. Les migracions Les migracions són els desplaçaments que fa la població des d ’un lloc d ’origen fins a un altre de destinació, per motius que no són de lleure, i que comporten un canvi de residència. S’originen per causes econòmiques; socials i familiars; polítiques i religioses, i per catàstrofes naturals. Tenen efectes demogràfics, econòmics, culturals i socials. Els fluxos migratoris actuals Europa. Una mica més de la meitat dels migrants internacionals procedeixen d ’un altre país europeu. Àsia. És emissor de migrants. Més de la meitat dels migrants es dirigeixen a un altre país del mateix continent. Amèrica. Els Estats Units i el Canadà són receptors de migrants, i Iberoamèrica és emissora de migrants. Àfrica. Les migracions internacionals són molt importants. Oceania. Austràlia i Nova Zelanda són les destinacions principals de la migració. Les migracions internacionals: població estrangera per país. C O N T I N G U T S F O N A M E N TA L S T I N G U E S E N CO M P T E Consulta també al llibre el mapa dels principals fluxos migratoris entre dos països o regions. Menys del 5 Del 5 al 10 Del 10 al 15 933943_02_p65_leyenda_mundi_migraciones Del 15 al 20 Més del 20 Població estrangera (en %) ES0000000095078 933943_02_p65_leyenda_mundi_migraciones_MOD_ES001_2514688.pdf 1 15/3/22 18:07 Pr i nc i pa l s pa ï sos de sor t i da Pr i nc i pa l s pa ï sos d ' aco l l i da Mèx i c ( 11 mi l i ons ) Í nd i a ( 18 mi l i ons ) F . de Rús s i a ( 11 mi l i ons ) X i na ( 10 mi l i ons ) S í r i a ( 8 mi l i ons ) EUA ( 51 mi l i ons ) A l emanya ( 16 mi l i ons ) Ar àb i a Saud i t a ( 13 mi l i ons ) F . de Rús s i a ( 12 mi l i ons ) Regne Un i t ( 9 mi l i ons ) ES0000000095078 933943_02_p065_h02_pobl_inmig_inter_MOD_ES001_2531445.pdf 1 15/3/22 17:59 D O C U M E N T C L A U 10
FON T: E u r o s t a t . 2 0 2 0 . 1 2 1 0 8 6 4 2 0 - 2 1 9 6 0 1 9 6 5 E n ‰ 1 9 7 0 1 9 7 5 1 9 8 0 1 9 8 5 1 9 9 0 1 9 9 5 2 0 0 0 2 0 0 5 2 0 1 0 2 0 1 5 2 0 1 9 C r e i x eme n t r e a l S a l d o m i g ra t o r i S a l d o v e g e t a t i u 933943_02_p069_h01_evol_saldo_veget_saldo_migrat ES0000000095078 933943_02_p069_h01_evol_saldo_veget_saldo_migrat_MOD_ES001_2531457.pdf 1 15/3/22 20:18 2 La població de la Unió Europea El 20 % de la població té 65 anys o més, i l’edat mitjana és de 43 anys. Aquest envelliment demogràfic té dues causes: Unes taxes baixes de natalitat (9,3 ) i de fecunditat (1,5 naixements per dona). Una esperança de vida elevada: 81 anys de mitjana. L’evolució de la població En el segle xix i fins al 1970, la població va experimentar un fort creixement demogràfic. Aquest creixement es va alentir al final del segle xix, i des del 2012 el saldo natural és negatiu. El saldo migratori positiu permet el creixement demogràfic. Actualment, a la UE viuen uns 448 milions de persones. Els problemes demogràfics d ’Espanya Un saldo natural negatiu. La població creix per la immigració. Un país envellit. L’esperança mitjana de vida (83 anys) és una de les més altes del món. Els buits demogràfics. Bona part de l’interior peninsular, sobretot les zones rurals, s’ha anat «buidant». La població de Catalunya L’any 2021 va arribar als 7.739.758 habitants. La natalitat és baixa. L’esperança de vida és alta. El creixement de la població s’explica per la immigració. La població es concentra majoritàriament a les poblacions de la costa i del prelitoral. Hi ha un despoblament progressiu de les comarques de l’interior i de muntanya («Catalunya buidada»). Evolució del saldo vegetatiu i el saldo migratori a la UE. CO N C E P T E S FO N A M E N TA L S Catalunya «buidada» creixement real densitat de població envelliment demogràfic Espanya «buidada» migracions saldo migratori saldo vegetatiu taxa bruta de mortalitat taxa bruta de natalitat taxa de fecunditat T I N G U E S E N CO M P T E Consulta el gràfic de l’evolució del saldo vegetatiu i del saldo migratori a Espanya. D O C U M E N T C L A U 11
Un glossari de termes serà un punt de partida per retenir la informació. Llegeix la unitat del llibre de tex t i anota tots els termes de demografia que inclouràs al glossari. Segueix un criteri per ordenar-los. Per exemple, els pots organitzar alfabèticament. Després, anota’ ls a la llibreta i defineix breument cada terme. Personalitza el teu glossari: fes ser vir majúscules i minúscules, subratlla paraules clau o utilitza colors diferents. Aprenc a estudiar G L O S S A R I D E T E R M E S És una llista de conceptes o expressions que van acompanyats de la definició corresponent. TERMES DEMOGRÀFICS DENSITAT DE POBLACIÓ: concepte que relaciona la població absoluta amb la mida del territori per on es distribueix. MIGRACIONS: desplaçaments de la població d ’un lloc d ’origen a un altre de destinació, per motius que no són de lleure, i que comporten un canvi de residència. SALDO MIGRATORI: … EL MEU GLOSSARI DE DEMOGRAFIA TAXES DEMOGRÀFIQUES TAXA BRUTA DE NATALITAT. Nombre de naixements registrats per cada mil habitants en un lloc determinat durant un any. TAXA DE FECUNDITAT. … … MIGRACIONS EMIGRANT. … IMMIGRANT. … … G L O S S A R I A L F A B È T I C G L O S S A R I T E M ÀT I C 12
Un esquema t’ajudarà a organitzar la informació relacionada amb les migracions. Pots completar a la llibreta un dels models que et proposem. També et pots animar a crear un esquema propi, per exemple, de fletxes. E S Q U E M A Resumeix idees i les organitza gràficament de manera lògica. Relaciona les idees mitjançant línies, fletxes, claus, etc. MIGRACIONS 1 E S Q U E M A D E C L A U S Causes Efectes Econòmiques ... Males condicions laborals Demogràfics Als països emissors ... Als països receptors ... … ... … … ... ... … … … E S Q U E M A C I R C U L A R MIGRACIONS Tipus: Causes: Efectes: Fluxos migratoris actuals: 13
Què he de saber? 1 Explica les diferències que hi ha entre els dos models de creixement demogràfic. 2 Descriu els reptes que planteja l’envelliment demogràfic. 3 Elabora una taula amb les causes i els efectes de les migracions. Quins tipus de migracions hi ha? 4 Enumera els reptes demogràf ics als quals s’enfronta Espanya. 5 Descriu les característiques de la població de Catalunya. Conceptes fonamentals 6 Quines diferències hi ha entre població absoluta i densitat de població? 7 Defineix taxa de natalitat, saldo vegetatiu i envelliment demogràfic. 8 Quins fluxos intercontinentals són més intensos? Per què? 9 Analitza les causes per les quals el creixement real ha descendit a la UE. Si el saldo vegetatiu és negatiu, per què el creixement real es manté en positiu? 10 Indica els factors que expliquen la despoblació. Què sé i què he de repassar? > Què he après en aquesta unitat sobre la població mundial? > Escric els conceptes o aspectes que he de repassar. > Formulo a una companya o a un company dues preguntes sobre el tema i valoro si respon de manera correcta. Com ho he après? > He fet esquemes, taules, glossaris o resums per organitzar i retenir la informació? > Quins aspectes del tema m’han semblat més interessants? En quins m’agradaria aprofundir? Explico per què. > Els mapes i els gràfics per comprendre les característiques de la població mundial m’han estat útils? Per què? Ara soc capaç de... * Explicar la distribució i l’evolució de la població mundial, la població de la Unió Europea, la d ’Espanya i la de Catalunya. * Comprendre els reptes demogràfics als quals s’enfronta el món on visc. M ’ A V A L U O I R E F L E X I O N O 14
9 C O N T I N G U T S F O N A M E N TA L S Aliances entre els estats: cooperar per avançar Q U È H E D E S A B E R ? Quins són els elements i les funcions d’un estat. Quins sistemes polítics hi ha al món. Quines relacions s’estableixen entre estats. Què és l’ONU. Què és la UE, com s’organitza i quins reptes té. Com s’organitza l’Estat espanyol. La fragilitat dels estats. 93394 3_0 1_p29 _h01 _indice_fra gilidad_e stat a 0 3.100 quilòmetres escala FONT: Fons per a la Pau, Índex dels estats fràgils 2021. OCE À AT LÀNT IC OCE À PAC Í FIC OCE À ÍND IC OCE À PAC Í FIC 5078 933943_01_p29_h01_indice_fragilidad_estatal_MOD_ES001_2534300.pdf 1 4/3/22 14:15 Fràgils 933943_01_p29_h01_leyenda_indice_fragilidad_estatal Estables Estabilitat alta Fragilitat molt alta ES0000000095078 933943_01_p29_h01_leyenda_indice_fragilidad_estatal_MOD_ES001_2534301.pdf 1 22/3/22 L’estat Un estat és la unitat política i administrativa superior que regeix un territori, i els habitants estan sotmesos a la seva autoritat. Quan la fragilitat d ’un estat li impedeix exercir les seves funcions amb normalitat, parlem d ’un estat fallit. Els elements Els estats estan formats per quatre elements: Territori. Està delimitat per unes fronteres. Ciutadania. Té uns drets i unes obligacions. Govern. Administra el territori. Òrgans i institucions per fer efectives les decisions que pren. Les funcions En destaquen quatre funcions principals: Garantir la seguretat nacional. L’estat manté l’ordre públic i protegeix la població d ’agressions externes. Regular l’economia i les relacions laborals. Proporcionar serveis bàsics, com ara sanitat i educació. Establir relacions internacionals. S’integra en organitzacions internacionals i manté acords amb altres estats. D O C U M E N T C L A U T I N G U E S E N CO M P T E Consulta també al llibre de text el mapa dels estats del món. 71
FONT: I DEA , L' es t a t de l a democ r àc i a a l món . 2020. 0 4.200 quilòmetres escala OCEÀ ATLÀNT I C OCEÀ PAC Í F I C OCEÀ PAC Í F I C OCEÀ ÍNDI C ES0000000119029 122878_01_p06_sist_politico_paises_MOD_ES001_2538814.pdf 1 22/3/22 16:01 Els sistemes polítics. C O N T I N G U T S F O N A M E N TA L S Democràcia Règim híbrid Dictadura ES0000000095078 933943_01_p033_leyenda_sist_politico_paises_MOD_ES0 Els sistemes polítics principals La democràcia El poder polític rau en la ciutadania. L’exerceix per mitjà d’uns representants triats per sufragi universal. Les funcions corresponen a tres poders separats. El legislatiu l’exerceix el parlament, que aprova les lleis; l’executiu el té el govern, que administra el país, i el judicial correspon als jutges i jutgesses, que vigilen que es compleixin les lleis. Un estat democràtic és un estat de dret. La constitució n’és la llei màxima. Els estats es poden classificar: Segons qui és el cap de l’estat: – Monarquies. El cap és una reina o un rei que accedeix al tron per dret hereditari. – Repúbliques. El cap és un president o presidenta triat per la ciutadania. Segons la distribució territorial del poder: – Estats centralitzats. Les institucions regionals no tenen autonomia. – Estats descentralitzats. Les regions tenen institucions de govern pròpies. La dictadura Tots els poders de l’estat recauen en una persona o un grup, que molt sovint han pres el poder de manera violenta. Les dictadures poden ser monarquies o repúbliques. El govern no reconeix els drets humans. La repressió elimina qualsevol oposició política. T I N G U E S E N CO M P T E Analitza, al llibre de text, el gràfic amb l’evolució dels sistemes polítics. D O C U M E N T C L A U 72
1 La persistència dels conflictes armats. BURUNDI (2015) CAMERUN Ambazònia / Nord-oest i Sud-oest (2018) LÍBIA (2011) MALI (2012) MOÇAMBIC nord (2019) REGIÓ DEL LLAC TXAD Boko Haram (2011) REP. CENTREAFRICANA (2006) REP. DEM. DEL CONGO est (1998) est-ADF (2014) REGIÓ DEL SAHEL OCCIDENTAL (2018) SOMÀLIA (1988) SUDAN Darfur (2003) Kordofan sud i Nil Blau (2011) ETIÒPIA Tigre (2020) SUDAN DEL SUD (2009) AFGANISTAN (2001) FILIPINES NPA (1969) Mindanao (1991) ÍNDIA CPI-M (1967) Jammu i Caixmir (1989) BIRMÀNIA (1948) PAKISTAN Balutxistan (2001, 2005) TAILÀNDIA sud (2004) EGIPTE Sinaí (2014) IRAQ (2003) ISRAEL-PALESTINA (2000) SÍRIA (2011) IEMEN houthis (2004) AQPA (2011) TURQUIA sud-est (1984) UCRAÏNA (2014) COLÒMBIA (1964) ARMÈNIA-AZERBAIDJAN Nagorno-Karabakh (2020) 0 2.600 quilòmetres escala FONT: Escola de Cultura de Pau, Alerta 2021! ES0000000119029 122878_01_p07_principales_conflictos_MOD_ES001_2538812.pdf 1 23/3/22 15:03 Països on va haver-hi con ictes armats el 2020, i l'any que es van iniciar Con ictes que han tingut entre 5.000 i 25.000 víctimes mortals ES0000000095078 933943_01_p034_h1_leyenda_principales conflictos_MOD_ES001_2534281.pdf 1 23/3/22 15:05 Les relacions entre els estats Els conflictes Molts conflictes entre estats són de caràcter econòmic, diplomàtic o armat. Aquests últims són els més greus. El terrorisme és un tipus de conflicte en què grups armats fan servir la violència indiscriminada contra la població i les institucions per terroritzar-les i sotmetre-les al seu domini. N’hi ha de diferents tipus: El terrorisme d’estat l’exerceix el govern. El terrorisme global té una estructura internacional, uns objectius transnacionals i un fort component religiós. El ciberterrorisme llança els seus atacs a través de les xarxes socials. La cooperació Els estats estableixen relacions pacífiques mitjançant contactes diplomàtics, intercanvis econòmics, moviments de població i relacions culturals. També signen acords, pactes i tractats, i han creat el dret internacional. A més, s’integren en organitzacions internacionals, com l’ONU. L’Organització de les Nacions Unides (ONU) L’Organització de les Nacions Unides es va fundar el 1945, després de la Segona Guerra Mundial. Està integrada per 193 països. Té tres objectius fonamentals: La defensa dels drets humans. La cooperació per promoure el progrés dels pobles. El manteniment de la pau. D O C U M E N T C L A U 73
ESPANYA FRANÇA POLÒNIA ROMANIA SUÈCIA ITÀLIA ALEMANYA FINLÀNDIA REGNE UNIT* GRÈCIA BULGÀRIA HONGRIA ÀUSTRIA PORTUGAL REP. TXECA IRLANDA LETÒNIA LITUÀNIA ESTÒNIA ESLOVÀQUIA BÈLGICA PAÏSOS BAIXOS XIPRE LUXEMBURG MALTA ESLOVÈNIA DINAMARCA CROÀCIA MACEDÒNIA DEL NORD MONTENEGRO ALBÀNIA SÈRBIA TURQUIA FONT: Unió Europea. 2020. escala 0 560 quilòmetres m a r N e g r e m a r M e d i t e r r a n i m a r d e l N o r d OCEÀ ATL ÀNTI C 000119029 122878_01_p08_ampliaciones_UE_MOD_ES001_2538813.pdf 1 22/3/22 16:27 La incorporació dels estats a la Unió Europea. C O N T I N G U T S F O N A M E N TA L S Ampliacions de la UE Europa dels Sis (1958) Europa dels Nou (1973) Europa dels Deu (1981) Europa dels Dotze (1986) Europa dels Quinze (1995) Europa dels Vint-i-cinc (2004) Europa dels Vint-i-set (2007) Europa dels Vint-i-vuit (2013) SÈRBIA Països candidats Països de la zona euro * El 31 de gener del 2020, el Regne Unit va abandonar la UE ES0000000095078 933943_01_p38_leyenda_ampliaciones_UE_MOD_ES001_2534 La Unió Europea (UE ) La UE es va crear per consolidar la pau entre els països europeus i competir units. Aquestes en són les fites principals: El 1951, Bèlgica, la República Federal d ’Alemanya, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos van crear la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA). El 1957, els Tractats de Roma van constituir la Comunitat Econòmica Europea (CEE ) i la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (EURATOM). El 1993 va entrar en vigor el Tractat de Maastricht i la CEE va passar a anomenar-se Unió Europea (UE ). Actualment hi pertanyen 27 estats. El govern de la UE Consell Europeu. Defineix les orientacions i les polítiques generals. Parlament Europeu. Aprova les lleis i el pressupost, i supervisa altres institucions. Comissió Europea. Proposa les lleis i comprova que es compleixi la legislació. Consell de la Unió Europea. Coordina les polítiques nacionals i aprova les lleis i el pressupost. Tribunal de Justícia de la UE i Tribunal de Comptes Europeu. Banc Central Europeu. Gestiona l’euro i dirigeix la política econòmica de la UE. Els reptes actuals de la UE Frenar l’avenç dels partits antieuropeistes. Establir una política migratòria comuna. Reduir els contrastos econòmics entre els països. Crear noves estratègies per a un creixement sostenible. D O C U M E N T C L A U 74
1 El mapa polític d ’Espanya. Ceuta Me l i ll a ANDALUSIA CASTELLA I LLEÓ AR AG Ó GA L Í CIA CASTELLA-LA MANXA CATALUNYA EXTREMADURA LA RIO JA COM UN I TAT VA LEN CI A N A PA ÍS BA SC REG IÓ DE M Ú RCI A CA NTÀ B RI A PRINCIPAT D'ASTÚRIES COMUNITAT DE MADRID COMUNITAT FORAL DE NAVARRA IL L ES BA LEA RS P O R T U G A L F R A N Ç A m a r M e di t e r r a n i O C E À A T L À N T I C OC E À AT L À N T I C C A N À R I E S m a r C a n t à b r i c ANDOR RA 0 20 0 quilòmetres es cala A R GÈ L I A 0119029 122878_01_p09_Espana_politico_MOD_ES001_2537968.pdf 1 22/3/22 16:51 4285.pdf 1 7/3/22 18:59 Ciutat autònoma Frontera internacional Límit autonòmic ES0000000119029 122878_01_p09_leye d _Espana_politico_MOD_ES L’Estat espanyol La Constitució del 1978 és la llei més important de l’Estat. Defineix Espanya com un estat social (l’Estat intervé per aconseguir una societat més justa), democràtic (la ciutadania participa en el Govern) i de dret (les lleis regeixen per a totes les persones i institucions). L’organització política Hi ha quatre institucions principals: La Corona. Felip VI és el rei d ’Espanya i representa el país en les relacions internacionals. Les Corts Generals. Hi ha dues cambres: el Congrés dels Diputats i el Senat. Elaboren les lleis, aproven els pressupostos, controlen l’acció del Govern i trien la presidenta o el president del Govern. El Govern. Està format per la Presidència, la Vicepresidència i els ministeris. Dirigeix la política, l’Administració i la defensa de l’Estat, i governa segons la Constitució i les lleis. Els tribunals i els jutjats. En formen part les jutgesses i els jutges, i les magistrades i els magistrats, que fan complir la llei. En destaquen el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional. L’organització territorial El territori d ’Espanya s’organitza en: Municipis. Els governa un ajuntament. Províncies. Estan administrades per les diputacions provincials o altres corporacions de caràcter representatiu. 17 comunitats i 2 ciutats autònomes. Cada comunitat o ciutat autònoma té un estatut d’autonomia, un document que recull les seves competències i institucions. D O C U M E N T C L A U 75
C O N T I N G U T S F O N A M E N TA L S El mapa polític de Catalunya. Catalunya La Constitució espanyola del 1978 i l’Estatut d ’autonomia del 2006, que va substituir el del 1979, són el marc jurídic de Catalunya com a nacionalitat, constituïda en comunitat autònoma de l’Estat espanyol. L’organització política La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya, integrat per tres institucions: El Parlament. Representa el poble de Catalunya. El formen 135 diputades i diputats. És l’òrgan legislatiu. La Presidència. Representa la Generalitat. Dirigeix i coordina l’acció de govern. La gestiona el president o presidenta. El Govern. El formen el president o la presidenta, i els consellers i les conselleres. Dirigeix la política i l’Administració. L’administració de justícia Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Té cura de l’aplicació correcta de les lleis. L’organització territorial El territori de Catalunya s’organitza en: Municipis. Entitat local bàsica de l’organització territorial de Catalunya. N’hi ha 947. Comarques. Entitat local formada per l’agrupació de municipis. És més petita que la província. N’hi ha 42. Províncies. Entitat d ’administració local, formada per l’agrupació de municipis. N’hi ha 4. Àmbits funcionals territorials. Àrees de planificació de polítiques de desenvolupament. N’hi ha 8. La Vall d ’Aran té un règim jurídic especial. CO N C E P T E S FO N A M E N TA L S comunitat autònoma corts generals democràcia dictadura divisió de poders estat estat social, democràtic i de dret estatut d’autonomia monarquia ONU república sufragi universal terrorisme Unió Europea Vall d’Aran Pallars Sobirà Alt Urgell Cerdanya Berguedà Solsonès Bages Anoia Segarra Noguera Segrià Pla d’Urgell Garrigues Conca de Barberà Urgell Ripollès Gironès Selva Maresme Barcelonès Baix Llobregat Alt Penedès Alt Camp Baix Camp Baix Penedès Tarragonès Garraf Priorat Ribera d’Ebre Baix Ebre Montsià Terra Alta Vallès Oriental Vallès Occidental Osona Garrotxa Alt Empordà Pla de l’Estany Baix Empordà Pallars Jussà Alta Ribagorça m a r M e d i t e r r a n i Moianès 509669u1p31mapa_comarques_MOD.pdf 1 23/3/22 15:08 D O C U M E N T C L A U T I N G U E S E N CO M P T E Consulta a l’atles el mapa polític de Catalunya que inclou les províncies i altres divisions administratives. 716
Aprenc a estudiar C R O N O L O G I A Recorda que una línia del temps també és una cronologia. 1951 1986 2002 2009 Creació de la CECA Entrada d ’Espanya a la UE CECA Constitució de la CEE Signatura del Tractat de Maastricht Signatura del Tractat de Lisboa Sortida del Regne Unit de la UE C E E Q U A D R E COM PA R AT I U Permet comparar conceptes i processos semblants. Un quadre comparatiu t’ajudarà a relacionar i contrastar sistemes polítics. Decideix quantes columnes i files necessita el quadre. Per fer-ho, primer has de p ensar quants règims polítics vols comp arar i en relació amb quins asp ectes. Pots copiar aquest quadre o fer-ne un altre amb el teu propi codi de colors p er facilitar la lectura. SISTEMES POLÍTICS Democràcia Dictadura Divisió de poders … … Drets i llibertats Es garanteixen els drets humans … Eleccions lliures … … … … … Una cronologia et serà útil per ordenar les fites principals de la UE. Fes una llista dels fets principals en la història de la UE. Anota la data al costat de cada esdeveniment i estableix etapes, si t ’ajuda a organitzar els fets. Fes ser vir la teva creativitat per representar gràficament la cronologia. Per exemple: ... ... ... ... 1 77
O R GA N I G R A M A És un organitzador jeràrquic. Les línies rectes uneixen nivells. Les figures geomètriques representen els òrgans de l’estructura, i les línies, les relacions entre si. Un organigrama permet mostrar gràficament l’estructura d’una organització. Fes una llista de les princip als institucions d ’Esp any a i estableix la relació entre les unes i les altres. Pots completar i p ersonalit z ar aquest organigrama ver tical a la llibreta. Després, pots elaborar un altre model en horit zontal, o fins i tot circular, p er a les institucions de la UE. Aprenc a estudiar ESPANYA INSTITUCIONS … … … … … Corona Poder legislatiu Poder judicial Poder executiu Senat Monarca … Funcions simbòliques i representatives … … … … … … … Govern … 78
E S Q U E M A Resumeix els conceptes clau. Els organitza de manera lògica. Estableix jerarquies. Relaciona els conceptes a través de connectors, com línies, fletxes o claus. Un esquema de claus és una eina molt útil per organitzar i sintetitzar la informació. Utilit z a’ l p er ordenar la informació relacionada amb l ’organit z ació política, administrativa i judicial de Cataluny a. Pots elaborar a la llibreta el model d ’esquema de claus que et proposem. Si no et sembla suficient, pots crear-ne d ’altres tip us: de f let xes, circular, map a conceptual, etc. 9 E S Q U E M A D E C L A U S CATALUNYA INSTITUCIONS Generalitat ... Parlament ... ... … … ... … ... … ... ... 79
Què he de saber? 1 Quins elements i funcions té un estat? 2 Explica quin paper exerceix l’ONU en les relacions entre els estats. 3 Dibuixa un mapa polític de la UE. Assenyala també els països de la zona euro. 4 Descriu les institucions principals de la UE i enumera els reptes als quals s’enfronta. 5 Explica per què Espanya és un estat social, democràtic i de dret. Conceptes fonamentals 6 Defineix: estat, estat fallit, constitució, terrorisme. 7 Explica els diferents tipus d ’estat que coneixes. 8 Compara una democràcia i una dictadura. En què es diferencien? 9 Què és la Unió Europea? Quan i per què es va crear? A quins reptes s’enfronta avui dia? 10 Explica com s’organitza la separació de poders a Espanya. Què sé i què he de repassar? > Què sabia abans de començar aquesta unitat sobre l’organització política del món? Què en sé ara? > Quines activitats no he sabut respondre correctament? Per què? > Torno a llegir la unitat del llibre i localitzo i prenc nota de les respostes que he fallat. Com ho he après? > He necessitat ajuda per comprendre i estudiar la unitat? On he buscat aquesta ajuda? – He preguntat a classe? – He buscat en llibres o a Internet? – He recorregut a altres fórmules? Indico quines. > Com m’han ajudat els quadres i els esquemes a aprendre els continguts de la unitat? > He fet esquemes i resums propis dels continguts? Ara soc capaç de... * Explicar què significa viure en un estat democràtic. * Comprendre la importància de les institucions internacionals que treballen en favor de les relacions pacífiques entre els estats. M ’ A V A L U O I R E F L E X I O N O 80
RkJQdWJsaXNoZXIy