P R I M À R I A 5 Llengua catalana Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda , dissenyada i creada al Depar tament d ’ Edicions de Grup Promotor / Santillana , dirigit per Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l ’elaboració ha par ticipat l ’equip següent: TEXT Jordi Bosch Argelich IL·LUSTR ACIÓ Julilustrador ASSESSOR AMENT Lluís Payrató Giménez EDICIÓ Neus Nadal Llongueras EDICIÓ EXECUTIVA Pere Macià Arqué DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero Les activitats d’aquest llibre no s’han de fer mai al llibre mateix. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l ’alumnat els traslladi a la llibreta.
Ser so l i dar i o so l i dàr i a Fer-me preguntes i i nves t i gar Ten i r autonomi a Co l·l aborar amb e l s a l t res Pensar i ref l ex i onar Ser c reat i va o c reat i u Comun i car mi l l or Ten i r una ment ober t a Per aconseguir-ho, utilitzaràs: el llibre de Llengua, el LlibreMèdia digital Jo soc e l cent re de l’aprenent atge Amb Cons t ru ïm mons aconsegu i ré : E L P L A D E T R E B A L L 1 Pensem i debatem Aconseguir que tothom tingui accés a l’aigua, depèn de nosaltres? ABANS DE PARLAR, PREGUNTA’ T: Per què el nostre planeta necessita l’aigua? Per quins motius en sofrim mancances? Quins són evitables? Què pots fer tu per millorar la situació? Coneixes el consum d ’aigua que comporten les teves accions quotidianes? Agrupem-nos i escollim qui moderarà el debat. Què en faig, de l’aigua? S I T U A C I Ó D ’A P R E N E N TAT G E N ú v o l d e p a r a u l e s Preservació del medi ambient Bona gestió Inundacions Desglaç de pols i glaceres Consum sostenible Dret a l’aigua potable Supervivència dels éssers vius Sequeres Pensa i respon Busca en el núvol de paraules: Quin aspecte, l’any 2010, l’Assemblea General de Nacions Unides va reconèixer com a essencial per desenvolupar una vida digna? Quins efectes relacionats amb l’aigua pot produir el canvi climàtic? Cal que el nostre planeta tingui prou aigua per assolir dos objectius cabdals. Quins? La societat està obligada a dur a terme accions per preservar l’abastiment d ’aigua i evitar-ne les mancances. Indica’n dues. Per equips, feu una hipòtesi consensuada sobre la quantitat d ’aigua que creieu que consumim cada cop que realitzem alguna de les accions següents: Compareu les vostres hipòtesis amb les dades que trobareu en aquest document: banyar-se dutxar-se rentar-se les dents fer servir la cisterna posar la rentadora i descobriràs Et comunicaràs Parlar i escoltar La gestió de l’aigua El text llegit Llegir i comprendre un text argumentatiu Per què consumim tanta aigua? Escriure Text instructiu Llegir i crear El gust per la lectura Passaràs a l’acció Elaboraràs un díptic per promoure l’estalvi d’aigua com progresses Comprovaràs 7 Llengua catalana 5 P R I M À R I A Llengua catalana 5 P R I M À R I A 5 Llengua catalana P R I M À R I A Paper de boscos sostenibles Tallers amb certificació de bona gestió ambiental i energètica Plàstic 100 % reciclable Santillana vol contribuir a la construcció d ’un món més sostenible. Per això, utilitzem:
3 Ruta d’aprenentatge per construir un món millor De segur que moltes vegades has somiat viure en un món millor. La bona notícia és que tu pots construir aquest món. Al llarg del curs compartiràs amb els companys i les companyes moltes idees per aconseguir-ho. No oblidis que tens a les mans una eina molt poderosa: la llengua amb què et comuniques. Per fer-ho, en cada unitat seguiràs la ruta següent: • A cada trimestre trobaràs un projecte de treball relacionat amb els objectius de desenvolupament sostenible: un repte en què implicar-te i donar el millor de tu! • Al final del llibre tindràs les Eines de Llengua imprescindibles: l’ortografia i la gramàtica. Fonamentals per comunicar-te amb èxit. 1 Et comunicaràs amb la classe: debatràs sobre un tema d ’actualitat i escoltaràs una audició relacionada. A més obtindràs eines per aprendre a expressar-te oralment. 3 Experimentaràs amb textos literaris i coneixeràs aspectes generals de les llengües. Passaràs a l’acció i elaboraràs propostes per transformar el món. 4 2 Llegiràs un text a partir del qual, a més de comprovar la teva comprensió, potenciaràs la teva creativitat per escriure. Al final de cada unitat comprovaràs el teu progrés: recordant el que has après, organitzant les idees i valorant el teu aprenentatge. 5
4 S I T U A C I O N S D ’A P R E N E N TAT G E PARLAR I ESCOLTAR LLEGIR. . . ESCRIURE . . . LLEGIR I CREAR. . . 1 Què en faig, 6 La gestió de l’aigua / El text llegit Un text argumentatiu El text instructiu El gust per la lectura 2 Vols dir que no 22 Els recursos de la Terra / La cara parla Un text narratiu La carta a la direcció 3 Éssers humans, 38 Fugides, rescats, refugis / L’espai ideal Un text expositiu La descripció d ’ambient L’argument El nostre repte: ESTIMEM EL MAR. Mostra poètica per expressar sentiments amb paraules. de l’aigua? n’abusem? poc humans? 4 Tots, totes... 58 La igualtat en el dia a dia / Oracions curtes Una autobiografia El resum 5 Què vol dir 74 Drets i llibertats / Les idees clau Un poema El poema Els personatges 6 I si jo fos tu...? 90 L’empatia i la diversitat / La cohesió del discurs Un text teatral El text teatral El nostre repte: DONES I CIÈNCIA. Quadern de biografies de dones científiques. o tothom? ser lliure? 7 Com redueixo 110 Reduïm la contaminació / Vèncer la por Una narració La faula Els textos narratius 8 Quins avenços ens 126 Tecnologia i vida quotidiana / Dominem l’espontaneïtat Un text d ’una web Una entrada de blog 9 Soc una persona 142 Govern i participació / Ens adaptem a l’audiència Un còmic El còmic Escriptura creativa El nostre repte: ENERGIA VERDA I SOLIDÀRIA. Un escrit formal a l’ajuntament, i la defensa del seu contingut, pel foment de l’ús d’energies verdes i assequibles. la contaminació? milloren la vida? participativa?
5 CONÈIXER I VALORAR PASSAR A L’ACCIÓ EINES DE LLENGUA Vocabular i Ortograf ia Gramàt i ca Fem un díptic Paraules precises Així parlem… Variants del català Organitzem un debat Paraules sinònimes i antònimes Aprenem a buscar a les xarxes Els gentilicis Segons amb qui i on. La llengua segons el context Exposem oralment una biografia Frases fetes i refranys Fem una cançó Famílies de paraules Moltes llengües. Llengües romàniques Representem un monòleg Paraules polisèmiques Redactem un conte de ciència-ficció Prefixos i sufixos I tu, què menges? La dieta mediterrània Descrivim un invent per a una revista digital Paraules compostes Fem una proposta visual per a un concurs Interjeccions i onomatopeies p. 163 • Les vocals a i e àtones • Les vocals o i u àtones • El plural • L’apostrofació i la contracció • L’accentuació • Diftongs i hiats • La dièresi • La p i la b a final de paraula • La t i la d a final de paraula • La c i la g a final de paraula • Consonants finals mudes • Signes que tanquen oracions. • La coma i els dos punts p. 189 • El nom • Els determinants • L’adjectiu • Els pronoms forts i febles • El verb. Les formes verbals • El verb. Nombre, persona, temps i mode • Les conjugacions verbals • Verbs regulars i verbs irregulars • Els adverbis i els enllaços • L’oració: subjecte i predicat • El subjecte • El predicat • Les llengües. El català
Debatem Aconseguir que tothom tingui accés a l’aigua, depèn de nosaltres? ABANS DE PARLAR, PREGUNTA’ T: Per què el nostre planeta necessita l’aigua? Per quins motius en sofrim mancances? Quins són evitables? Què pots fer tu per millorar la situació? Coneixes el consum d ’aigua que comporten les teves accions quotidianes? Agrupem-nos i escollim qui moderarà el debat. Què en faig, de l’aigua? S I T U A C I Ó D ’A P R E N E N TAT G E N ú v o l d e p a r a u l e s Preservació del medi ambient Bona gestió Inundacions Desglaç de pols i glaceres Consum sostenible Dret a l’aigua potable Supervivència dels éssers vius Sequeres
E L P L A D E T R E B A L L 1 Pensa i respon Busca en el núvol de paraules: Quin aspecte, l’any 2010, l’Assemblea General de Nacions Unides va reconèixer com a essencial per desenvolupar una vida digna? Quins efectes relacionats amb l’aigua pot produir el canvi climàtic? Cal que el nostre planeta tingui prou aigua per assolir dos objectius cabdals. Quins? La societat està obligada a dur a terme accions per preservar l’abastiment d ’aigua i evitar-ne les mancances. Indica’n dues. Per equips, feu una hipòtesi consensuada sobre la quantitat d ’aigua que creieu que consumim cada cop que realitzem alguna de les accions següents: Compareu les vostres hipòtesis amb les dades que trobareu en aquest document: banyar-se dutxar-se rentar-se les dents fer servir la cisterna posar la rentadora i descobriràs Et comunicaràs Parlar i escoltar La gestió de l’aigua El text llegit Llegir i comprendre un text argumentatiu Per què consumim tanta aigua? Escriure Text instructiu Llegir i crear El gust per la lectura Passaràs a l’acció Elaboraràs un díptic per promoure l’estalvi d’aigua com progresses Comprovaràs 7
P A R L E M I E S C O L T E M 1 REFLEXIONA I COMPARTEIX en grup reduït els teus pensaments a l’entorn d ’aquests aspectes: Coneixes d ’on procedeix l’aigua que arriba a casa teva? Com hi arriba? Diries que requereix algun tipus de tractament? Què creus que se’n fa, de l’aigua que llencem a diari? Penses que a tot el planeta el tractament de les aigües funciona de la mateixa manera? Hi trobes alguna diferència, entre l’aigua que surt de l’aixeta, a casa, i la que pots comprar envasada? En cas afirmatiu, en què creus que es diferencien? Com podem facilitar que la qualitat de l’aigua que consumim millori? 2 ESCOLTA l’enregistrament i comenteu en grup les respostes a aquestes qüestions: Qui parla, en l’audició que has escoltat? A qui es dirigeix? On es realitza la visita? Quin objectiu persegueix? Quines són les dues instal·lacions que formen part de la planta? Quin tractament realitza cadascuna i quin objectiu té? Quina és la primera instal·lació que visitaran els alumnes? 3 EXPLICA quina relació tenen els conceptes següents amb l’espai que els alumnes visiten: clavegueram microorganismes fangs 4 RELACIONA aquestes imatges amb el que s’explica a l’audició. Quina similitud té el que s’hi representa amb els processos que l’aigua segueix a la planta de tractament? El vídeo dels materials digitals t’hi pot ajudar. Planta potabilitzadora. Estació depuradora. 5 REFLEXIONA A banda de conèixer el tractament que es dona a l’aigua que consumim, creus que la visita que els alumnes realitzen pot promoure un ús responsable de l’aigua? Per què? Pel que has escoltat, quina actitud tenen els visitants a la planta? 8
E L T E X T L L E G I T Taller de l’oratòria Llegir en veu alta té com a objectiu comunicar. Per aconseguir-ho, cal que... ... llegim les paraules o les oracions comprenent el que estem llegint. ... hi posem el sentiment que el contingut requereix, i així la lectura serà expressiva. Quan llegim en veu alta donem a cada fragment el to corresponent, i cadascú ho farà a la seva manera, perquè ens hi hem de sentir còmodes. De fet, convertim els pensaments i els sentiments en sons. Convé vocalitzar per tal que ens entenguin els altres, comunicar amb un estil propi seguint els signes de puntuació adequadament, interpretar d ’una manera natural, mantenir un ritme que permeti entendre el text, projectar la veu cap a l’audiència i aplicar l’entonació adequada a cada frase. 1 OBSERVA I RESPON A partir del que veus en la il·lustració i del que creus que representa, com explicaries les diferències que hi ha entre ells? Quin efecte pot causar cadascun en l’audiència que se’ls escolta? 2 EXPRESSA’T JUGANT amb els contes duals! Per parelles, trieu un conte curt i aconseguiu dos exemplars idèntics del text. Prepareu per separat la lectura del conte, entenent bé tot el que llegireu i marcant els fragments que necessiten una entonació concreta. Poseu-vos a distància l’un de l’altre, i feu que un grup de companys s’assegui per escoltar-vos. Llegiu el text alhora, de forma clara i expressiva. Després, demaneu que valorin com ho heu fet, la claredat de la vostra lectura, si heu atret l’atenció... ALESHORES I L I VA DIR EL LLOP QUE ERA. . . F INA VA FER A L’ÀVIA UNA VEU I I aleshores el llop va fer una veu fina i li va dir a l’àvia que era la Caputxeta, i que li duia un cistell... I-A-LES-HO-RES EL-LLOP-VA-FER U-NA-VEU-FI-NA-I-LI VA-DIR-A-L’À-VI-A-QUE E-RA-LA-CA-PU-TXE-TA, I-QUE-LI-DU-IA... 9 1
Nathalie Tordjman, «Per què consumim tanta aigua?» Reporter Doc, 291 Per què consumim tanta aigua? No podem prescindir de l ’a igua . L’a igua ser veix per produir els aliments, la roba i gairebé tot el que ens envolta , fins i tot l’electricitat! Una central nuclear no pot funcionar sense aigua . Per refredar -ne els reactors necessita l ’a igua del riu . Una part de l ’a igua utilitzada per la central s’escapa en forma de vapor. L’a ltra part torna calenta al riu . En una indústria paperera l ’a igua ser veix per fabricar la pasta del paper. Els ramats i el bestiar de granja beuen grans quantitats d ’a igua . Una vaca consumeix de 60 a 100 litres d ’a igua al dia . La neteja de l’estable també consumeix aigua . En agricultura , els conreus també necessiten molta aigua . Per collir 1 quilo de blat es necessiten 800 litres d ’a igua . Per fabricar acer, es necessiten tones d ’a igua per rentar els minerals i també per refredar l ’acer fos. Una indústria sucrera utilitza una enorme quantitat d ’a igua per transformar els aliments. Per poder extreure’n el sucre, abans cal rentar les bleda-raves. En una fàbrica tèxtil es requereixen grans quantitats d ’a igua per tenyir les teles. És un recurs limitat. La major part de l ’a igua dolça present a la Terra està confinada al glaç i als casquets polars, i és inaccessible per als éssers humans. L’a igua disponible depèn sobretot de les precipitacions. D’on ve l ’a igua que reutilitzem? L’a igua que consumim es bomba dels rius, els llacs i les capes freàtiques. Però aquestes reser ves són inestables, perquè depenen de les condicions climàtiques. Si es produeix una sequera , aquestes reser ves d ’a igua s’exhaureixen de seguida . L L E G E I X O U N T E X T A R G U M E N T A T I U La bleda-rave és una planta semblant a la bleda , d ’arrel grossa i carnosa , rica en sacarosa . Es conrea per extreure el sucre d ’aquesta arrel . 10
Renta’t les mans estalviant aigua. Recorda’t de tancar l ’a ixeta mentre t’ensabones les mans. Una aixeta oberta consumeix de mitjana 12 litres d ’a igua per minut. Mentre et raspalles les dents, no deixis córrer l ’a igua. N ’ hi ha prou amb un got d ’a igua per esbandir -te la boca . I, per netejar el raspall , no necessites gastar -ne litres. Només cal posar -lo uns segons sota el raig de l ’a igua i ja està . Millor dutxar -se que banyar -se. Una dutxa consumeix una mitjana de 20 litres d ’a igua enfront dels 150 litres d’un bany. Per rentar -se, cinc o sis minuts són suficients. Recorda’t de tancar l ’a ixeta mentre t’ensabones. No deixis residus a la natura. El vent i l ’a igua de la pluja poden arrossegar -los a un riu . Aleshores, els residus podrien fer un llarg viatge i contaminar també el mar. Catherine Loizeau, «Cal tenir cura de l ’a igua!» Reporter Doc, 291 Utilitza sabó sòlid. Els gels de dutxa estan fabricats amb petroli . Contenen productes químics que romanen molt temps a l ’a igua . A més, una pastilla de sabó dura el doble que un pot de gel de dutxa . J u g u e u amb e l T E X T L A P L U J A D E P A P E R S > Per parelles, busqueu informació sobre diferents activitats (industrials o lúdiques) que necessiten aigua per poder-se realitzar. Anoteu-ne dues en dos papers diferents, i prepareu-vos una breu explicació sobre la funció de l’aigua en cadascuna. Dipositeu els papers de totes les parelles, doblegats, en una capsa. Quan el mestre o la mestra els vagi traient, un a un, a l’atzar, els responsables els hauran d ’explicar a la resta del grup. T a l l e r d e c r e a t i v i t a t Rellegiu el text en silenci i, després, potencieu la memòria i l’agudesa visual amb el... Com era? Feu una rotllana de 4 o 5 persones. Per torns, l’un diu al de la seva dreta les 4 paraules finals d ’una oració del text, i el company o companya les ha de localitzar abans que la resta de membres de la rotllana. Tots podem lluitar cada dia contra la contaminació i el malbaratament de l’aigua. Segueix aquests senzills consells per protegir el planeta. 11 1
C O M P R E N C E L T E X T A R G U M E N T A T I U 1 RESPON a la llibreta aquestes qüestions: Per a què s’utilitza l’aigua en una indústria paperera? I per fabricar acer? Al nostre planeta, on es pot trobar l’aigua dolça? De quin factor depenem bàsicament els habitants de la Terra per abastir-nos d ’aigua? Quin és el perill d ’aquest recurs? 2 REVISA la primera part del text i observa’n l’estructura. Comença amb una breu introducció i segueix amb exemples que aporten respostes a la pregunta inicial. Quina és, però, la conclusió del text? Identifica-la i copia-la a la llibreta. 3 RELACIONA cada activitat amb la quantitat d ’aigua que consumeix, a partir de la informació que ens proporciona el text: Consum diari d ’una vaca Omplir una banyera Conrear un quilo de blat Dutxar-se Obrir una aixeta de casa 4 IDENTIFICA els elements que apareixen en aquestes imatges i exposa la informació que n’aporta el text. Què en diu en relació amb el consum de l’aigua? 5 EXPOSA, amb les teves paraules, els consells que la lectura proporciona relacionats amb els elements que apareixen en aquestes imatges: 6 REFLEXIONA Què fas tu per evitar el malbaratament de l’aigua? Quines accions, entre les que has llegit i les que sorgeixen de la teva iniciativa personal, podries incorporar a la teva vida quotidiana, a casa i a l’escola, per potenciar-ho encara més? 12 litres/minut 800 litres 20 litres de 60 a 100 litres 150 litres 12
A p l i c a e l q u e s a p s 7 TRIA I RESOL una d ’aquestes activitats: A. Localitza sis paraules agudes a la primera part del text, tres amb accent gràfic i tres sense. Copia-les a la llibreta i explica per què cadascuna porta o no l’accent gràfic. B. Busca en el text i escriu un nom de cadascun d ’aquests tipus: C. En aquesta sèrie de mots, ordenats alfabèticament, han desaparegut cinc paraules. Localitza a la lectura cinc paraules que podrien substituir-les. Algunes paraules les diem o les escrivim incorrectament, per influència del castellà o perquè el seu significat no és el que la situació precisa. Amb atenció, utilitzarem el lèxic de forma correcta. 8 ESBRINA quina és l’opció correcta i escriu una nova oració amb cadascuna de les paraules descartades. 9 ESCRIU una oració amb cadascuna de les paraules que formen part de les parelles següents: medi mitjà medecina medicina emprovar provar 10 ESBRINA la manera adequada de dir... DONA’M UN PETÓ AQUESTS NADALS ENS VEUREM M’AGRADA MENJAR MÚSCULS V o c a b u l a r i comú abstracte propi concret individual col·lectiu abadia A animal B cristall C ensinistrar manual D sedant E setmana Si no vols malbaratar l’aigua, has de tenir en conte compte comte els consells que has llegit. 13 1
El text instructiu té com a finalitat donar les pautes precises i ordenades per fer una activitat o una tasca. Ha de ser esquemàtic i concís, i els passos s’han d ’indicar amb nombres, punts o guions. Sovint s’acompanya d ’il·lustracions per facilitar-ne el seguiment i la comprensió. Hi abunden els verbs en forma impersonal, com ara es col·loquen, o indicant una obligació, com ara heu de col·locar, col·loca. També s’hi troben adverbis i locucions que expressen la manera com s’han de fer les accions. E S C R I C U N T E X T I N S T R U C T I U VOLS ESTALVIAR AIGUA AMB LA CISTERNA DEL VÀTER? El lavabo representa el 65 % del consum total d’aigua d’un habitatge. A banda de la dutxa, que normalment hauria de substituir l’ús de la banyera, la cisterna també ofereix possibilitats per estalviar aigua. Només cal que segueixis aquestes instruccions. Podem trobar cisternes encastades a la paret, elevades o de motxilla. Aquestes darreres són actualment les més freqüents, i el seu sistema de descàrrega és a través d’un polsador o un tirador lateral. Les cisternes més antigues poden descarregar uns 10 litres d’aigua cada vegada. Com es pot disminuir aquesta pèrdua? 1) Has de tallar el pas de l’aigua a la cisterna abans de manipular-la. Buida-la. 2) Obre la tapa de la cisterna i introdueix en un racó una ampolla de plàstic amb aigua i un element que pesi a l’interior com sorra, per exemple, sense que bloquegi el moviment de la boia. 3) Obre el pas de l’aigua i comprova que, tot i la presència de l’ampolla, la cisterna s’omple fins al nivell que toca. Col·loca de nou la tapa. Si tens instal·lada una cisterna moderna, pots triar entre dos sistemes d’estalvi amb diferents formes de funcionar: � Sistema d’interrupció de descàrrega: a) Polsa el botó de descàrrega per evacuar l’aigua de la cisterna. b) Torna’l a polsar quan consideris que l’evacuació és suficient. � Sistema de doble descàrrega: Escull el volum de descàrrega que necessitis. Per exemple: 3 o 6 litres. Amb una de les opcions anteriors, estalviaràs aigua i diners, i actuaràs de forma sostenible i responsable amb el medi ambient. I NFORMACI Ó 14
1 PENSA I ESCRIU: en la teva vida quotidiana, on podries trobar altres textos instructius? Anota’n exemples. 2 EXPLICA quin creus que és l’objectiu del text instructiu de la pàgina anterior. Creus que és important el seu contingut? Per què? 3 IDENTIFICA les parts del text a partir de la informació següent. Comenta amb un company o companya quin fragment pot formar part de cadascuna: 4 BUSCA I ESCRIU ordenadament tots els verbs que contenen les instruccions del text anterior: Què expressa la forma verbal amb què estan conjugats? A qui es dirigeixen? Indica la persona i el nombre que tenen en comú aquestes formes verbals. De quines dues maneres s’expressa l’ordre? 5 FIXA’T en les imatges que acompanyen el text anterior. Explica què representen i quina informació aporta cadascuna. 6 ELABORA, ara tu, un text instructiu seguint aquestes pautes: Tria un mecanisme que utilitzis a casa i que faciliti el funcionament diari del teu habitatge. Escriu un títol original que tingui relació amb l’objectiu del mecanisme i després, en forma d ’introducció, explica per a què serveix i quina funció té. Explica’n les instruccions d ’ús, de manera precisa, amb el vocabulari adequat i ordenadament. Afegeix-hi un esquema amb el nom dels elements que apareixen en el text. Escriu una conclusió que lligui amb el que has exposat a la introducció. Revisa el resultat final del text: paràgrafs, ordre de la informació, ortografia... INTRODUCCIÓ Situa el lector o lectora en el contingut, el sentit i l’objectiu del text. CONCLUSIÓ Tancament i comentari final, amb alguna referència a la introducció del text. INSTRUCCIONS Part principal, amb les pautes que cal seguir, ordenades i precises, per tal d ’aconseguir l’objectiu. S’hi poden incloure esquemes o dibuixos il·lustratius. 15 1
L L E G E I X O I C R E O E L G U S T P E R L A L E C T U R A 1 ESCOLTA el text atentament i reflexiona sobre l’experiència lectora que s’hi explica: 2 LLEGEIX el text que has escoltat i RESPON: En quin moment es posava a llegir? On ho feia? Quin problema tenia allà on llegia i com el resolia? Es desprèn de la lectura que a en Miquel li agradava llegir o ho passava malament? Què t’ho fa pensar? Obertura catalana Quan vaig començar a llegir (i a escriure) més o menys seriosament, als catorze, quinze, setze anys, a casa , al carrer del Pont, divuit, no tenia ni despatx ni res. Quan plegava de treballar, a les sis de la tarda , per esperar el sopar, que solia ser a les set, i havent sopat, me n’anava a la cambra de la meva padrina , que era al mig de la casa i era la menys freda , i llegia o escrivia en una mena de tauleta falsament modernista , petitíssima i força incòmoda . Les cambres, a casa , eren al primer pis, i això em proporcionava un aïllament total de la resta de la família , que feia la seva a la planta baixa , on teníem la cuina , el menjador, un rebost i una entrada . A més, com que parlo dels anys quaranta , època de vaques magres, del carrer no en solia arribar gaire soroll , sobretot a l’ hivern , i el silenci que m’acompanyava era quasi total . Això potser és el que ha fet que m’acostumés a llegir enmig d’un silenci absolut. Per a mi , si hi ha soroll , fotuda . Almenys soroll «que m’a fecti», vull dir que vagi per mi . Al soroll dels automòbils, per exemple, m’ hi dec haver anat avesant, perquè ara , per la carretera del costat de casa , hi ha un trànsit considerable, i bé llegeixo. El més fotut d ’aquelles lectures, a l’ hivern , era el fred que passava . A casa no hi havia calefacció; una estufa al menjador i passa que t ’ he vist. Jo, de vegades, m’abrigava una manta a les cames i me’n posava una altra a les espatlles, i així llegia . Devia semblar un pell-roja . Miquel Martí i Pol època de vaques magres: època d ’escassedat, de penúries. avesant: acostumant. passa que t’he vist: i res més. Llegir no sempre és fàcil. De vegades, ens costa encertar amb els llibres que ens agraden, o ens costa trobar un entorn adequat, o entrar en l’argument... Però la lectura és com fer esport: al principi potser costa, però a mesura que n’anem fent, cada cop esdevé més natural i senzill, fins i tot imprescindible en la nostra rutina. L’experiència de llegir és personal i íntima, ens transporta al món que l’autora o l’autor ha creat per als lectors, però que cadascú recrea a la seva manera en la seva ment. i t i n e r a r i d e l e c t u r a 16
3 El text parla de soroll que afecta o no la lectura. Com es destaca aquesta distinció? Quins no afectaven Martí i Pol? FES una llista de sorolls que sí que poden alterar la lectura. 4 REFLEXIONA I COMENTEU si l’experiència que s’explica us sembla actual o antiga. Quins elements de la descripció us ho fan pensar? 5 PENSA I RESPON: En quin moment t’agrada llegir? On acostumes a fer-ho? Et molesta el soroll? Hi ha un lloc on et sentis especialment còmode per llegir (el sofà, el llit...)? Quines coses pots fer quan arribes a casa, en comptes de llegir? Llegeixes per gust i entreteniment o llegir és una l’obligació escolar de les lectures que us proposen al llarg del curs? 6 PARLEU en parelles de les vostres respostes anteriors i de què sentiu quan llegiu, especialment quan esteu llegint alguna cosa que us agrada molt. I si no us agrada, què feu? Amb què podeu comparar l’experiència de llegir per gust? I L A M E VA E X P E R I È N C I A É S . . . > Feu una llista de tot el que sabeu sobre com llegia Miquel Martí i Pol i un plànol de com imagineu la casa i el lloc que descriu. Després, escriviu al costat de la llista l’equivalent de com i on llegiu vosaltres. A partir de la llista, redacteu una descripció. Hi podeu afegir els sentiments de què heu parlat sobre el fet de llegir. T a l l e r d e c r e a t i v i t a t Busca i llegeix en veu alta el poema Primavera de Miquel Martí i Pol. T’agrada? 17 1
P A S S E M A L’ A C C I Ó El díptic Un díptic consistia, originalment, en dues peces planes o tauletes unides per una frontissa que permetia plegar-se. En les arts gràfiques, és un full amb dues cares impreses, encarades per un doblec. S’utilitza amb freqüència per transmetre o compartir informació, distribuint-la aprofitant-ne el disseny per fer-la comprensible i donar-hi un atractiu visual. Tot seguit, en equips de 4 o 5 persones, elaborareu un díptic que ajudi els nens i nenes de l’escola a prendre consciència de la importància de la bona gestió de l’aigua en el seu dia a dia. 1 ORGANITZEU la distribució de la informació seguint el patró que s’indica tot seguit. Decidiu-ne el disseny general, els colors, les il·lustracions i els títols. Un full de paper o, millor encara, una cartolina de la mateixa mida doblegada per la meitat esdevindrà el suport del vostre díptic. 2 ELABOREU el contingut del díptic, cara a cara, seguint aquestes etapes: Portada, amb el títol, un eslògan, el nom dels autors, el curs i l’escola. Tenim cura de l’aigua... en el nostre temps lliure. Tenim cura de l’aigua... a casa. Tenim cura de l’aigua... a l’escola. PORTADA (CARA 1) CARA 2 CARA 3 CARA 4 PORTADA Decidiu quin serà el títol del vostre díptic. Cal que sigui breu però atractiu, i que permeti relacionar el producte amb el seu contingut. Penseu un eslògan, una frase que, com a subtítol, resumeixi de forma clara l’objectiu del producte final. Afegiu-hi les dades pràctiques que permetin identificar-vos com a autors i autores: noms, curs i escola. 18
Punts Què pot millorar? Visualment, el díptic sembla clar i organitzat, i és atractiu. El títol i l’eslògan són originals i adients al tema. Les instruccions aportades són adequades per fer un ús sostenible de l’aigua. Els símbols o icones utilitzades són encertats, i fan pensar en la instrucció. El resultat final, globalment, és positiu. 4. Molt bé 3. Bé 2. Regular 1. Pot millorar força 3 EXPOSEU les creacions que tots els equips heu elaborat. Repartiu-vos-les a l’atzar, una per equip, i analitzeu-ne conjuntament el contingut, comparant el que hi observeu amb el que vosaltres heu fet. 4 VALOREU el díptic que heu analitzat: Cara 4 Tenim cura de l’aigua... en el nostre temps lliure. Les instruccions i els símbols, en aquesta pàgina, faran referència a la cura de l’aigua i a evitar malbaratar-la quan realitzem activitats de temps lliure: a la natura, a la ciutat, fent esport, durant les vacances… Cares 2 i 3 Tenim cura de l’aigua... a casa. Anoteu en retalls de paper tres instruccions per fer un ús sostenible de l’aigua a casa i no malbaratar-la. Enganxeu-los a la pàgina corresponent del díptic i acompanyeu cada consell d ’un símbol o una icona que visualment s’hi pugui relacionar. Tenim cura de l’aigua... a l’escola. Seguiu la mateixa dinàmica que en l’apartat anterior, pensant ara en les accions que com a alumnes podeu portar a terme a l’escola per estalviar aigua. 19 1
Comprova com progresses A p l i c a e l s t e u s c o n e i x e m e n t s 3 CORREGEIX aquestes oracions. Escriu-les de nou a la llibreta fent servir el lèxic de manera correcta: Cada dimarts al matí tenim gimnàs. Feu una redacció breu explicant com és la vostra vivenda. La Sònia no té cap enfermetat greu, no cal patir. Utilitzo sovint advocat per preparar salses originals. 4 ANOTA I COMPLETA en un full aquest esquema sobre el text instructiu, amb els conceptes de la llista. Després guarda’l al portafolis: O r g a n i t z a l e s i d e e s EL TEXT INSTRUCTIU Està format per ... han d’estar ... han de ser ... Indica els ... per dur a terme una ... S’acompanya sovint d’... per facilitar la ... Conté ... que expressen obligació i ... que indiquen com cal dur a terme les accions acció comprensió precises adverbis ordenades instruccions verbs esquemes passos 1 FES MEMÒRIA, a través de l’audició, de les característiques principals d ’un text instructiu. Organitzeu la classe en equips reduïts. Cada membre de l’equip anotarà en un retall de paper una instrucció d ’un aparell, d ’un joc, d ’una recepta, d ’un medicament, d ’una gestió... Caldrà que la redacció sigui ben completa, amb tots els detalls d ’execució necessaris, i que reuneixi les característiques que heu treballat en aquesta unitat. Encapçaleu la instrucció amb el vostre nom. Feu rodar els papers, de manera que, per torns, tothom pugui llegir totes les instruccions. Heu d ’endevinar a què pertany cada instrucció i anotar-ho en un full de paper juntament amb el nom de la persona que l’ha redactat. 2 ESCRIU tres consells que permetin evitar el malbaratament de l’aigua i explica la importància de la bona gestió d ’aquest recurs natural. 20
ESCRIU cinc exemples que demostrin que l’aigua és un recurs imprescindible per a la vida al nostre planeta. EXPLICA quina relació poden tenir aquestes imatges amb els continguts que has treballat en aquesta unitat: ESCRIU una instrucció per a cadascun dels protagonistes d ’aquestes imatges. Abans, però, redacta l’objectiu que et planteges assolir. EXPLICA l’argument d ’un llibre que t’hagi agradat i digues per què. CONSTRUEIX una oració amb cadascuna de les paraules d ’aquestes parelles, de manera que se’n pugui entendre la diferència de significat. Fes prèviament les consultes necessàries. DESCOBREIX el missatge que s’amaga en aquesta tirallonga. S’han colat lletres entre les paraules! Quan el trobis, copia’l i comenta’n el significat. 5 REFLEXIONA sobre la feina que has fet en aquesta unitat i pinta la diana: V a l o r a c o m a p r e n s La meva exposició oral a classe ha estat... El meu treball en equip ha estat... He escoltat els altres de manera... En general el meu aprenentatge ha estat… 1. molt millorable 2. regular 3. bo 4. excel·lent 4 3 2 1 Quan hagis enllestit la feina, pots escollir alguna d ’aquestes activitats: B C A B JUGL’AIGUAGAEÉSPLOUNADEUBÉLPI ESCÀSDIMOCADADERGOTALASCOMPTAMOP ORGUE TRÀNSIT ÒRGAN TRÀFIC A r a t r i a t u A 21 1
A N N E X D E L L E N G U A
Els determinants SINGULAR PLURAL MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ ARTICLE DETERMINAT el / l’ la / l’ els les ARTICLE INDETERMINAT un una uns unes Els articles SINGULAR PLURAL MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ PROXIMITAT aquest aquesta aquests aquestes LLUNYANIA aquell aquella aquells aquelles Els demostratius SINGULAR PLURAL MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ UN POSSEÏDOR 1a persona meu meva meus meves 2a persona teu teva teus teves 3a persona seu seva seus seves DIVERSOS POSSEÏDORS 1a persona nostre nostra nostres nostres 2a persona vostre vostra vostres vostres 3a persona seu seva seus seves Els possessius 216
RkJQdWJsaXNoZXIy