L L E G E I X O I C R E O E L G U S T P E R L A L E C T U R A 1 ESCOLTA el text atentament i reflexiona sobre l’experiència lectora que s’hi explica: 2 LLEGEIX el text que has escoltat i RESPON: En quin moment es posava a llegir? On ho feia? Quin problema tenia allà on llegia i com el resolia? Es desprèn de la lectura que a en Miquel li agradava llegir o ho passava malament? Què t’ho fa pensar? Obertura catalana Quan vaig començar a llegir (i a escriure) més o menys seriosament, als catorze, quinze, setze anys, a casa , al carrer del Pont, divuit, no tenia ni despatx ni res. Quan plegava de treballar, a les sis de la tarda , per esperar el sopar, que solia ser a les set, i havent sopat, me n’anava a la cambra de la meva padrina , que era al mig de la casa i era la menys freda , i llegia o escrivia en una mena de tauleta falsament modernista , petitíssima i força incòmoda . Les cambres, a casa , eren al primer pis, i això em proporcionava un aïllament total de la resta de la família , que feia la seva a la planta baixa , on teníem la cuina , el menjador, un rebost i una entrada . A més, com que parlo dels anys quaranta , època de vaques magres, del carrer no en solia arribar gaire soroll , sobretot a l’ hivern , i el silenci que m’acompanyava era quasi total . Això potser és el que ha fet que m’acostumés a llegir enmig d’un silenci absolut. Per a mi , si hi ha soroll , fotuda . Almenys soroll «que m’a fecti», vull dir que vagi per mi . Al soroll dels automòbils, per exemple, m’ hi dec haver anat avesant, perquè ara , per la carretera del costat de casa , hi ha un trànsit considerable, i bé llegeixo. El més fotut d ’aquelles lectures, a l’ hivern , era el fred que passava . A casa no hi havia calefacció; una estufa al menjador i passa que t ’ he vist. Jo, de vegades, m’abrigava una manta a les cames i me’n posava una altra a les espatlles, i així llegia . Devia semblar un pell-roja . Miquel Martí i Pol època de vaques magres: època d ’escassedat, de penúries. avesant: acostumant. passa que t’he vist: i res més. Llegir no sempre és fàcil. De vegades, ens costa encertar amb els llibres que ens agraden, o ens costa trobar un entorn adequat, o entrar en l’argument... Però la lectura és com fer esport: al principi potser costa, però a mesura que n’anem fent, cada cop esdevé més natural i senzill, fins i tot imprescindible en la nostra rutina. L’experiència de llegir és personal i íntima, ens transporta al món que l’autora o l’autor ha creat per als lectors, però que cadascú recrea a la seva manera en la seva ment. i t i n e r a r i d e l e c t u r a 16
RkJQdWJsaXNoZXIy