P R I M À R I A 3 Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda , dissenyada i creada al Depar tament d ’ Edicions d ’ Illes Balears / Santillana , dirigit per Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l ’elaboració ha par ticipat l ’equip següent: TEXT Jordi Bosch Argelich Clara Cuennet Mas IL·LUSTR ACIÓ Jaume Bosch ASSESSOR AMENT Lluís Payrató Giménez EDICIÓ Carme Kellner Galmés Neus Nadal Llongueras EDICIÓ EXECUTIVA Pere Macià Arqué DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero Les activitats d’aquest llibre no s’han de fer mai al llibre mateix. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l ’alumnat els traslladi a la llibreta. Llengua catalana
Ser so l i dar i o so l i dàr i a Fer-me preguntes i i nves t i gar Ten i r autonomi a Co l·l aborar amb e l s a l t res Pensar i ref l ex i onar Ser c reat i va o c reat i u Comun i car mi l l or Ten i r una ment ober t a Per aconseguir-ho, utilitzaràs: el llibre de Llengua i el LlibreMèdia digital Jo som e l cent re de l’aprenent atge Amb Cons t ru ïm mons aconsegu i ré : 1 E L P L A D E T R E B A L L com progresses Comprovaràs Parlar i escoltar Conèixer els teus drets i deures Ens escolten Llegir i comprendre un text expositiu La Declaració dels Drets de l’Infant Escriure L’auca Llegir i crear Els textos literaris Elaboraràs una auca dels Drets de l’Infant i descobriràs Et comunicaràs Passaràs a l’acció Els nins i les nines podem fer normalment el que volem? Per què? Abans de parlar, demana’t: Com a infant, què hauries de poder fer? Quines responsabilitats tens? Què passa si no les compleixes? Agrupem-nos i escollim qui moderarà el debat. ajudar escola imprescindibles cuidar-nos casa aliments respectar innat universals Nigul de paraules Tenc drets i deures? S I T U A C I Ó D ’A P R E N E N TAT G E Debatem Cerca en el nigul de paraules tres elements que s’han de garantir per a tots els infants del món. Què tenen en comú tots tres? Segons el nigul, què hem de complir per tal que aquests drets es puguin fer realitat? Dona tres idees que tu puguis dur a terme. Quina paraula del nigul significa ‘que es té des del moment que naixem’? Pensa i respon 7 Llengua catalana 3 P R I M À R I A Llengua catalana 3 P R I M À R I A 3 Llengua catalana P R I M À R I A Paper de boscos sostenibles Tallers amb certificació de bona gestió ambiental i energètica Plàstic 100 % reciclable Santillana vol contribuir a la construcció d ’un món més sostenible. Per això, utilitzam:
3 Ruta d’aprenentatge per construir un món millor Segur que moltes vegades has somiat viure en un món millor. La bona notícia és que tu pots construir aquest món. Al llarg del curs compartiràs amb els companys i les companyes moltes idees per aconseguir-ho. No oblidis que tens a les mans una eina molt poderosa: la llengua amb què et comuniques. Per fer-ho, en cada unitat seguiràs la ruta següent: • A cada trimestre trobaràs un projecte de treball relacionat amb els objectius de desenvolupament sostenible: un repte en què implicar-te i donar el millor de tu! • Al final del llibre tendràs les Eines de Llengua imprescindibles: l’ortografia i la gramàtica, fonamentals per comunicar-te amb èxit. 1 Et comunicaràs amb la classe: debatràs sobre un tema d ’actualitat i escoltaràs una audició relacionada. A més obtendràs eines per aprendre a expressar-te oralment. 3 Experimentaràs amb textos literaris i coneixeràs aspectes generals de les llengües. Passaràs a l’acció i elaboraràs propostes per transformar el món. 4 2 Llegiràs un text a partir del qual, a més de comprovar la teva comprensió, potenciaràs la teva creativitat per escriure. Al final de cada unitat comprovaràs el teu progrés: recordant el que has après, organitzant les idees i valorant el teu aprenentatge. 5
4 S I T U A C I O N S D ’A P R E N E N TAT G E PARLAR I ESCOLTAR LLEGIR. . . ESCRIURE . . . LLEGIR I CREAR. . . 1 Tenc drets i deures? 6 Drets i deures / Ens escolten Un text expositiu L’auca Els textos literaris 2 Aprenc de les 22 Les diferències entre les persones / Trobam el ritme Un text narratiu El text narratiu Textos narratius 3 M’aliment 38 La nostra alimentació / Organitzam el que deim Una entrevista El text instructiu La novel·la i el conte. El narrador E l no s t r e r ep t e : AL IMENTS PER A TOTHOM. Un co l · l oqui sobr e l a fam a l món diferències? saludablement? 4 Què faig amb els 58 La gestió dels conflictes / Dominam l’espai Un text narratiu El text explicatiu 5 Tenc cura de la meva 74 La salut / Parlam amb el cos Un text teatral El text teatral Textos teatrals. Acotacions i diàlegs 6 M’agrada com som? 90 Com som? / Empram l’expressivitat Un text narratiu La descripció E l no s t r e r ep t e : CUIDAR ELS ANIMALS . Normes pe r proteg i r e l s anima l s sa lvatges conflictes? salut? 7 Sé expressar els meus 110 Els nostres sentiments / Captam l’atenció de qui ens escolta Una cançó El poema La poesia. Vers, estrofa, ritme i rima 8 Com defens l’entorn? 126 Iniciatives mediambientals / Utilitzam la mirada Un reportatge La notícia 9 Deman només el que 142 Tècniques de venda / Deixam clar el missatge Un catàleg La recomanació Els personatges. Espai i temps E l no s t r e r ep t e : ACONSEGUIR LA IGUALTAT. Un còmi c sobr e l a des i gua l tat ent r e nins i nines sentiments? necessit?
5 CONÈIXER I VALORAR PASSAR A L’ACCIÓ EINES DE LLENGUA Vocabular i Ortograf ia Gramàt i ca Feim l’auca dels Drets de l’Infant Paraules polisèmiques Ens entenem. Llengües a l’aula Enregistram un audioconte Comparacions Publicam una entrevista Camp semàntic A què jugam? Jocs tradicionals i llengües romàniques Elaboram un cartell Onomatopeies Feim microteatre Sinònims i antònims El que diuen les paraules. El llenguatge no discriminatori Cream un personatge Diminutius i augmentatius Elaboram una cançó sobre les emocions Sentit propi i sentit figurat A la moda. Roba i llengua. Prejudicis culturals Enregistram un espai radiofònic de notícies Paraules compostes Enregistram un anunci publicitari Famílies de paraules: primitiva i derivades p. 163 • Separació sil·làbica • Agudes, planes i esdrúixoles • Els sons de la R • Ús de C i de QU • L’accent gràfic • El so S sorda • El so S sonora • Ús de G i de GU • Ús de B i de V • Els signes de puntuació • Els dos punts i el guió • Ús de X, IX, TX i IG p. 187 • El nom • Tipus de nom • L’adjectiu • Els articles • Els determinants demostratius i els possessius • El verb • Temps verbals • L’oració • Subjecte i predicat • Els enllaços
Els nins i les nines podem fer normalment el que volem? Per què? Abans de parlar, demana’t: Com a infant, què hauries de poder fer? Quines responsabilitats tens? Què passa si no les compleixes? Agrupem-nos i escollim qui moderarà el debat. ajudar escola imprescindibles cuidar-nos casa aliments respectar innat universals Nigul de paraules Tenc drets i deures? S I T U A C I Ó D ’A P R E N E N TAT G E Debatem
1 E L P L A D E T R E B A L L com progresses Comprovaràs Parlar i escoltar Conèixer els teus drets i deures Ens escolten Llegir i comprendre un text expositiu La Declaració dels Drets de l’Infant Escriure L’auca Llegir i crear Els textos literaris Elaboraràs una auca dels Drets de l’Infant i descobriràs Et comunicaràs Passaràs a l’acció Cerca en el nigul de paraules tres elements que s’han de garantir per a tots els infants del món. Què tenen en comú tots tres? Segons el nigul, què hem de complir per tal que aquests drets es puguin fer realitat? Dona tres idees que tu puguis dur a terme. Quina paraula del nigul significa ‘que es té des del moment que naixem’? Pensa i respon 7
P A R L A M I E S C O L T A M 1 PENSA I COMENTA A l’hora de berenar, al pati de l’escola, quines situacions et molesten més? Quins són els teus drets, en aquella estona? I quines són les teves responsabilitats? 2 ESCOLTAU I PARLAU-NE Qui són els protagonistes del diàleg? En quin espai es produeix? Com ho saps? Quina és la situació que fa que s’enceti la conversa? Quin és el dret que reclama na Sònia? I quin dret demana n’Enric que es respecti? 3 TRIA I EXPLICA la solució que proposen na Sònia i n’Enric i quina proposaries tu: Sònia Enric 4 RUMIA I EXPOSA la teva opinió sobre les solucions anteriors. Indica, en cada cas, quin dret creus que es respecta i quin deure s’ha de complir. Quins drets i deures tens tu a l’hora del pati? Dibuix d ’un pati d ’escola, perspectiva aèria (es repetirà el mateix escenari en els 4 dibuixos però amb condicions diferents). Al pati no hi ha pilotes, i tothom passeja o juga a jocs tradicionals o s’asseu. Cercle blanc per pintar en una vora. 8
1 E N S E S C O LT E N Taller de l’oratòria 1 OBSERVA I RESPON Què passa en cada vinyeta? Quin creus que és el fet que marca la diferència? En quina de les situacions t’estimes més estar, si has d ’escoltar? Per què? 2 EXPRESSA’T JUGANT amb el tennis-mot! En lloc d ’una pilota, ens passarem una paraula. Si és curta, per exemple mà, representarà un cop curt i la direm fluixeta. Si és mitjana, el to serà normal. I si és llarga, com el cop alt d ’una pilota que està estona a caure, el to serà més aviat alt, cridant un poc. Quan parlam i ens expressam amb paraules, ens dirigim a les persones que ens escolten. Empram el to de veu adequat pensant en elles i en el contingut del que deim. El to variarà segons si, per exemple, explicam un secret, donam una notícia o avisam d ’una urgència. I dirigim sempre la veu cap a l’audiència, que és qui ha de rebre el nostre missatge. 9
L L E G E S C U N T E X T E X P O S I T I U Els drets dels infants Els drets de la infància són els que tenen tots els infants i adolescents del món pel sol fet d’ haver nascut. Són innats, irrenunciables i s’ han de garantir de manera obligatòria . Fa uns 100 anys, a Ginebra , Eglatyne Jebb, fundadora de l’ONG Save The Children , en va redactar la primera declaració. Més tard , Nacions Unides va deixar constància de deu principis fonamentals, dins la Declaració Universal dels Drets Humans. El 1990 es va aprovar un nou text per protegir encara més els drets dels infants. Eglatyne Jebb 5. Dret a una educació i a un tractament especial per als infants que tenen alguna diversitat funcional mental o física. 2. Dret a tenir una protecció especial per al desenvolupament físic, mental i social dels nins i les nines en condicions de llibertat i dignitat. 4. Dret a una alimentació, un habitatge i atenció mèdica adequada. dignitat: el respecte que cadascú es mereix. diversitat funcional: algun tipus de problema que afecta el desenvolupament en la vida diària. 1. Dret a la igualtat, sense distinció de raça, religió o nacionalitat. 3. Dret a un nom i a una nacionalitat des del naixement. 10
1 La Declaració dels Drets de l’ Infant 9. Dret a la protecció contra qualsevol classe d’abandonament, crueltat i explotació. 10. Dret a ser criat en un esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles i germandat universal. 7. Dret a activitats recreatives i a una educació gratuïta. 8. Dret a ser dels primers a rebre ajudes en qualsevol circumstància. 6. Dret a la comprensió i a l’amor dels pares i les mares i de la societat. J u g a u amb e l T E X T Practicau per parelles: L’un dirà dues característiques d ’una paraula de la lectura triada en secret: nombre de síl·labes, quantes vocals té, la lletra amb què acaba o comença... L’altre l’ha d ’endevinar. Si troba una paraula que igualment compleix les condicions... genial, també! P L U J A D ’ I D E E S > ANOTAU, en equips de tres o quatre persones, un exemple per a cadascun dels deu principis anteriors. Feis-ho així: Tots els membres del grup tendreu dos minuts per aportar idees d ’un dels principis. El tercer minut servirà per escollir una sola idea per equip. Quan acabeu, tots els equips posareu en comú les vostres idees. T a l l e r d e c r e a t i v i t a t recreatives: que entretenen o diverteixen. germandat: relació establerta per ajudar-se quan es necessiti. 11
C O M P R E N C E L T E X T E X P O S I T I U 1 EXPLICA amb les teves pròpies paraules: Què són els Drets de l’Infant? Qui és n’Eglatyne Jebb? Què és Save The Children? 2 RELACIONA aquests termes amb els Drets de l’Infant. Redacta una oració que ho expliqui per a cadascun: 3 ORDENA les síl·labes i descobriràs tres adjectius que descriuen clarament els Drets de l’Infant. Indica’n després el significat: 4 IDENTIFICA a quin dels Drets de l’Infant pot fer referència cadascuna d ’aquestes imatges, i copia’l: NI NATS A SALS IN RE U CI VER BLES IR NUN A C B D 12
1 5 REFLEXIONA Qui ha de protegir aquests drets i fer que es complesquin? Quines conseqüències pot tenir el fet de no respectar-los? 6 OPINAU, en petit grup, si algun d ’aquests drets no se sol complir. Posau-ne exemples que conegueu. 7 IMAGINA’T com seria el món si es respectassin tots els Drets de l’Infant. COMPARTEIX el teu pensament amb la resta de la classe. 8 TRIA I RESOL una d ’aquestes activitats: A. Cerca en el text i escriu tres paraules d ’una síl·laba, tres de dues i tres de tres. B. Identifica un nom que pertanyi a la mateixa família de paraules de cadascun d ’aquests verbs: néixer distingir desenvolupar protegir educar comprendre abandonar tractar C. T roba entre els Drets de l’Infant dues paraules que tenguin una R muda. A p l i c a e l q u e s a p s 9 DESCOBREIX la paraula polisèmica que amaguen aquestes explicacions: A la bicicleta, hi roda la cadena i té un pedal a cada costat. / Després dels dos primers, venen les postres. Fruita tropical, bastant àcida. / Trompada, cop. Hi guardam els estalvis. / Ens hi asseim al parc. 10 INVENTA una oració amb els diferents significats que poden tenir aquestes paraules polisèmiques: serra cap coa Les paraules polisèmiques tenen més d ’un significat. Per exemple: la carta del restaurant, la carta del joc, la carta que du el carter... V o c a b u l a r i 13
E S C R I C U N A A U C A 1 OBSERVA l’auca anterior i explica: A quin personatge fa referència? El coneixies? Quantes vinyetes té? Quants de versos acompanyen cada vinyeta? Una auca és una història dibuixada, una combinació de dibuixos en vinyetes i textos molt pròpia de la cultura catalana. Està formada per versos de dues línies que expliquen el contingut de cada vinyeta fent un redolí. L’auca pot representar un esdeveniment important, homenatjar un personatge, recordar una llegenda o parlar d ’una institució, sovint amb un to humorístic. Això era i no era... un artista de bandera, AUCA DE GUILLEM D’EFAK de fer amb gràcia moltes coses, com ara versos i gloses. negre i fosc com el carbó, que ens va donar una lliçó. Un cop té el pare advertit, Manacor queda petit. Per a ell no hi haurà barreres i així aprèn les mil maneres I aventurer, ves per on!, se’n va sol a córrer món. Auca de Guillem d’Efak (fragment), Joan Vilamala 14
1 2 IDENTIFICA la paraula que en el text rima amb cadascuna d ’aquestes: 3 CERCAU, per parelles, una paraula que rimi amb les que formen el nigul. Fixau-vos en el fragment destacat: també ha de ser el final de la paraula triada. 4 PENSA paraules que puguis relacionar amb aquests temes i que tenguin rima. Després, fes un redolí per a cada tema: 5 FIXA’T en aquests redolins. FES un dibuix que els pugui acompanyar: Ara, afegeix al costat els redolins que has creat abans i fes-ne un dibuix, també. Ja tens dues vinyetes del que podria ser l’auca de Nadal i l’auca de l’estiu! ERA - carbó - coses - advertit - barreres - on - armari fotografia esponja primavera mira poma llibreta escala A l’estiu, tota cuca viu. Per Nadal, cada ovella al seu corral. l ’est i u i les vacances e l Nada l 15
Entre la gran quantitat de textos que trobam pertot arreu hi ha els textos literaris, com per exemple els poemes, els contes, el teatre... Són textos per fer-nos gaudir i que, molt sovint, ens provoquen emocions: sorpresa, alegria, por, tristesa... 1 OBSERVA, ESCOLTA I RESPON Quin color es repeteix més en el poema? N’hi ha cap altre? Per què creus que el poeta en parla? Expressa algun sentiment, el poeta? Quins? I a tu, quins sentiments et provoca el poema? Què t’agrada més escoltar del poema recitat? 2 PENSA. Què passaria si aquesta mar estigués molt contaminada? Parlau-ne per parelles i després posau-ho en comú. L L E G E S C I C R E I T E X T O S L I T E R A R I S P i s t e s d e L E C TURA La poesia En observar una foto que t’agrada molt, et fixes en tots els elements, els colors, les formes...? Per què et passaries molta estona mirant-la? Què podries dir-ne? Escolta aquests dos textos literaris. Sonen igual, quan es llegeixen en veu alta? i t i n e r a r i d e l e c t u r a Noia a la finestra, de Dalí. Aquest quadre, reflecteix el que diu el poema? 16
3 EXPLICA com t’has sentit després de llegir el començament d ’aquest conte de la fada entremaliada. Per què? 4 IMAGINAU I ESCRIVIU, en grups de quatre, com deu continuar aquest conte. P L U J A D ’ I D E E S > En grups de tres o quatre, DIGAU per què deu ser que a la fada no li agrada ser-ne, de fada. Explicau tot el que us passi pel cap, ràpidament, sense pensar-hi gaire. I un pic ho tengueu, seleccionau les millors idees i anotau-les. A continuació, feis el mateix per imaginar com continuarà la història. Tot seguit, imaginau com acaba i anotau-ne les millors idees. Finalment, amb la millor selecció de cada pluja d ’idees, escriviu com continua i acaba aquest conte. T a l l e r d e c r e a t i v i t a t 1 17
P A S S A M A L’ A C C I Ó L’auca dels Drets de l’Infant 1 REVISAU i anotau en un full els deu principis dels Drets de l’Infant que heu llegit al començament de la unitat. Per assegurar-vos que enteneu bé el text, demanau-vos cada vegada que escriviu un principi: • De quines situacions parla? • Què passaria si aquest dret es respectàs? • Per què és important que es complesqui? La resposta a aquestes qüestions us donarà pistes per elaborar l’auca. 2 ESCOLLIU quatre principis, els que considereu més importants. Cada membre de l’equip argumentarà la tria que faria. Els quatre que tenguin més acceptació seran els que formaran la selecció final. 3 ORGANITZAU l’equip per elaborar el redolí i la vinyeta dels principis escollits. Cadascú hi aportarà allò que més li agradi: el dibuix, l’habilitat per redactar el redolí o per trobar rimes... Entre tots i totes ho farem tot! 4 REDACTAU el redolí corresponent a un dels principis. Per fer-ho: Triau una paraula important que es pugui relacionar directament amb el dret de què es parla. Pensau una altra paraula que rimi amb l’anterior, i que hi lligui, perquè no s’ha de fer enfora del tema que tractau. Col·locau les dues paraules al final de dues línies i redactau els dos versos incloent els mots rimats, formant un missatge en forma de redolí que parli clarament del dret en qüestió. Els deu principis que resumeixen els Drets de l’Infant estan escrits de forma seriosa, rigorosa i formal. Ben segur que, si es redacten en forma d ’auca, podran tenir més ressò, i en facilitarà la divulgació entre els nins i les nines. Agrupau-vos en equips de 4 o 5 persones i... apuntau-vos al repte! 18
1 5 IL·LUSTRAU la vinyeta que acompanya els vostres redolins de manera que el dibuix tengui relació amb el que diuen. 6 PINTAU amb cura les il·lustracions, i ja tendreu l’auca enllestida. 7 REVISAU l’ortografia dels redolins i llegiu-los en veu alta per comprovar-ne la rima. 8 SIGNAU la vostra creació, intercanviau-la amb la d ’un altre equip i demanau que us en facin una valoració. 8 EXPOSAU totes les creacions de forma conjunta. Gaudireu d ’una nova manera de veure els Drets de l’Infant, més creativa i original. Punts Què pot millorar? Els redolins expliquen bé el contingut del principi. La rima dels redolins és bona i original. Les il·lustracions de les vinyetes reflecteixen el que diu el redolí. El color de les il·lustracions té un bon acabat. L’auca, en conjunt, dona una idea clara dels principis escollits per l’equip. 4. Molt bé 3. Bé 2. Regular 1. Pot millorar bastant 19
A p l i c a e l s t e u s c o n e i x e m e n t s 1 RECORDA dos principis que figuren en la Declaració dels Drets de l’Infant i escriu-los, sense consultar-ho, amb les teves pròpies paraules. 2 ARGUMENTA. Per què deim que banc és una paraula polisèmica i, en canvi, peix no ho és? 3 ESCRIU quines característiques fan que un text sigui literari. 4 ESCOLTA amb atenció el resum d ’allò que has treballat sobre les auques. En una segona audició, anota en un full les quatre paraules que consideres més importants del resum que has escoltat. Exposa a un company o companya el contingut del resum amb les teves pròpies paraules, utilitzant els mots que has destacat anteriorment. 5 ANOTA I COMPLETA a la llibreta l’esquema sobre l’auca: és ... Una auca pot tractar sobre ... - ... - ... està formada per: - Expliquen ... - Són ... Comprova com progresses O r g a n i t z a l e s i d e e s 20
1 TRIA un llibre que t’agradi i escriu-ne en un full el títol i l’autor. Explica-hi per què el recomanes i penja el full a la cartellera de l’aula. ELABORA el redolí que podria acompanyar aquesta vinyeta. DIBUIXA la vinyeta que, en una auca, podria acompanyar aquest redolí: Quan hagis enllestit la feina, pots escollir alguna d ’aquestes activitats: FES una llista de 3 personatges i 3 festes tradicionals sobre els quals podries elaborar una auca. RESOL aquesta endevinalla. Després, memoritza-la i explica-la a un company. Dolça , groguenca i verdosa , a tothom faig bon profit. Vols saber què som? Espera , que crec que ja t’ ho he dit FES una cadena de 10 paraules, en què cadascuna comenci amb la darrera lletra de l’anterior. Pots complicar-ho més encara si t’esforces a cercar paraules que estiguin relacionades amb la primera. Pots encetar la cadena amb la paraula DRETS. Si coneixes i respectes la gran diversitat, descobreixes com de rica n’és la humanitat. 6 REFLEXIONA sobre la feina que has fet en aquesta unitat i copia l’afirmació amb què estàs més d ’acord. SUPORT M’ha costat fer alguna cosa però no he demanat ajuda. M’ha costat demanar ajuda quan ho he necessitat. Quan ho he necessitat he demanat ajuda. PRESENTACIÓ DE LES TASQUES He tengut poca cura de la presentació de la feina. La majoria de les tasques estaven ben presentades. He presentat totes les feines netes i ordenades. No he acabat alguna de les tasques que tenia assignades. He fet totes les feines que tenia assignades. He fet totes les meves tasques i he col·laborat amb d ’altres. TREBALL EN EQUIP V a l o r a c o m a p r e n s A r a t r i a t u 21
E I N E S D E L L E N G U A O R T O G R A F I A G R A M ÀT I C A
E I N E S D E L L E N G U A 1 LLEGEIX en veu alta i COMPTA les síl·labes de les paraules següents: 2 COPIA I COMPLETA amb les síl·labes que falten: Separació sil·làbica Les paraules es poden separar per síl·labes, que són grups de sons que es pronuncien alhora: neu-la, ar-ma-ri, ma-te-mà-ti-ques. La síl·laba que es pronuncia amb més força és la síl·laba tònica: es-que-na. Les altres síl·labes són àtones: es-que-na. 3 DESCOBREIX quina paraula diu cadascun dels dinosaures. Per fer-ho, escriu les síl·labes tòniques de cada mot. tisores cinc peça invisible bolígraf fàcil ulleres remenar xocolata carpeta telèfon mal col re pat brígol be bo ge enze – home- mirada carambola – nata ! ! ascensor – premi – pensada 163
O R T O G R A F I A 4 COMPLETA amb paraules de manera que en el requadre fosc hi hagi la síl·laba tònica i en els blancs, les àtones. 6 PRACTICA el dictat amb un company o una companya. Fixa’t bé en els cops de veu de les paraules, en les síl·labes tòniques i en els accents que hi corresponen. 5 TRIA. A quina de les dues paraules correspon la síl·laba de cada requadre? restaurant rebombori RE- 1 BUT- 2 butxaca butaca CI- 3 ciutadania científica De gran, astronauta De gran jo vull ser astronauta . Ho tenc claríssim! Des de ben petita he obser vat els planetes i les estrelles, però el que m’apassiona realment és la Lluna . És meravellosa . Aconseguiré ser la primera dona a arribar -hi? Connecta amb la realitat B OT I G U E S I B OT I G U E T E S Sabeu quins comerços hi ha al vostre poble o barri? Posau-vos en parelles i, per torns, digau els noms dels comerços del barri. Separau-ne les síl·labes i encerclau la tònica en cada mot. Exemple: sabateria sa - ba - te - ri - a El concurs d’invents L’escola ha ober t el termini per presentar-se a un concurs d ’ invents. El més votat anirà a la f ina l insu lar. N ’A rant xa Tor res ha ideat un prototip de robot educatiu amb mater ia ls reciclats. Seg ur que g uanya! 164
E I N E S D E L L E N G U A O R T O G R A F I A 1 OBSERVA els dibuixos i CLASSIFICA. Agudes Planes Esdrúixoles ... ... ... Encercla la síl·laba tònica de cada paraula. 2 LOCALITZA I COPIA la paraula intrusa de cada grup. Agudes, planes i esdrúixoles En funció de la posició de la síl·laba tònica, les paraules poden ser agudes, planes o esdrúixoles: Són agudes si la síl·laba tònica és l’última: par-lar. Són planes si la síl·laba tònica és la penúltima: ba-le-na. Són esdrúixoles si la síl·laba tònica és l’antepenúltima: mà-gi-ca. Quin tipus de paraules segons la posició de l’accent hi ha a cada grup? De quin tipus és la intrusa en cada cas? 3 COPIA I COMPLETA les paraules amb la síl·laba tònica que hi falta. tona lote a car ta niga re es lla mun nya xeme ia tre fa ri tre ta pe gal mà ne qua à mós 1 3 5 4 6 2 boníssima gimnàstica màximes bàsica intèrfon electrònica C poma taronja plàtan llimona meló mandarina B cavall abella ratolí mussol elefant cangur A 165
O R T O G R A F I A 4 COPIA la síl·laba tònica de cada paraula i escriu el mot amagat corresponent a cada grup. comú cosines cama amfibi nespra retrata espasa campana lloga anava Ramon Eugènia Teo Rafa 5 PRACTICA el dictat amb un company o una companya. Fixa’t en les paraules, si són agudes, planes o esdrúixoles, quan el llegesquis. Exemple: licor – maletí – tornava cortina C O M C A N V I A ! En un text han desaparegut tots els accents i ara hi ha unes paraules que no saps si són agudes, planes o esdrúixoles. Potser pel significat ho podrem saber... Llegeix el text següent i després torna’l a escriure amb la paraula adequada: Ha arribat d ’ Australia a la nostra fabrica una carrega de productes de laboratori i la formula per poder-los fabricar nosaltres. Els deures He d’escriure un poema , quina paraula sona com Helena? Podria ser magdalena , però no m’agrada . I què sona com Artà? Val més que em posi a fer el treball de ciències, per a la poesia no tenc paciència! L’exposició Martí , Agnès i Júlia , preparareu el material de l’exposició de Nadal per a les famílies. Àlex, Àgata i Dídac, fareu la pancarta que anunciarà l’acte. Ànims a tothom, que tot sortirà bé! Connecta amb la realitat Austràlia fàbrica fabrica formula carrega Australià càrrega fórmula 166
RkJQdWJsaXNoZXIy