Escena 1 Teatre d’ombres al centre de l’escenari i quatre músics a banda i banda. El narrador és en un extrem de l’escenari. NARRADOR/A: Fa milers d ’anys, en un poblet que es deia Iunnan, hi vivia el mestre més gran que mai ha existit en la història de la Xina: el savi Feng-Yong. Era conegut a tot el país perquè podia curar qualsevol malaltia i el visitaven persones de tot el món. [Interpretació de la Prosòdia de Feng-Yong mentre diverses figures caminen cap al savi en el teatre d ’ombres.] Als matins, en Feng-Yong es dedicava a curar gent. A les tardes, ensenyava els seus coneixements a molts deixebles. Una d ’aquelles tardes, en Feng-Yong va anunciar: FENG-YONG: Començo a fer-me gran i estic cansat, per això necessito que algú em substitueixi. En triaré un de vosaltres per fer-ho. NARRADOR/A: Entre els deixebles hi va haver una gran agitació. Qui seria l’escollit d ’en Feng-Yong? [Murmuri vocal amb acompanyament de maraques.] FENG-YONG: Silenci! Escolteu què faré. Us donaré a cadascun una llavor. Aquell que em porti la flor més bonica d ’aquí a sis mesos, haurà demostrat que ha de ser el meu successor. NARRADOR/A: Des d ’aquell moment, tots els deixebles es van dedicar dia i nit a cuidar les seves llavors. [Interpretació de la Cançó de la bella flor acompanyada de dansa.] Gràcies a la cura de les llavors, al cap d ’uns dies van començar a brotar flors precioses als testos dels deixebles. Excepte en el d ’en Iun, un jove que, malgrat cuidar la seva llavor amb tota la dedicació del món, no va aconseguir que hi creixés res. El jove ho havia provat tot sense cap resultat. Cada dia veia més lluny el seu somni. [Interpretació del solo de metal·lòfon.] S’acostava el dia que el savi havia assenyalat per veure els resultats. Al test d ’en Iun no hi havia res. La seva mare li deia: MARE D’EN IUN: Fill meu, què faràs ara? IUN: Aniré a casa el mestre amb els meus companys el dia assenyalat. MARE D’EN IUN: I què li portaràs? No hi ha cap flor, ni tan sols una planta... IUN: És la meva obligació, mare. [Solo de metal·lòfon.] Escena 2 Els actors surten de l’escenari i comença un altre cop el teatre d ’ombres. NARRADOR/A: El dia assenyalat, en Iun va arribar a la casa amb el test buit. Tots els altres deixebles tenien flors de formes i colors variats. En Iun estava admirat: mai havia vist res tan bonic. Quan va arribar el moment que esperaven, el savi va observar amb atenció cadascun dels deixebles. Després de passar per davant de tots, va anunciar la seva decisió: FENG-YONG: El meu successor serà el jove Iun. M. Larumbe La flor de l’honestedat 110
RkJQdWJsaXNoZXIy