Educació en valors cívics i ètics T E R C E R C I C L E P R I M À R I A Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda , dissenyada i creada al Depar tament d ’ Edicions de Grup Promotor / Santillana , dirigit per Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l ’elaboració ha par ticipat: Rosa Blanco Mar tínez Fátima Blanco Mar tínez EDICIÓ Pepa Belmonte Carmona Arancha Méndez Pérez Esfera , solucions editorials, SL DIRECCIÓ DEL PROJECTE Mercedes Rubio Cordovés DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero Les activitats d’aquest llibre no s’han de fer mai al llibre mateix. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l ’alumnat els traslladi a la llibreta.
Ten i r una ment ober t a Ser una per sona c reat i va Fer-me preguntes i i nves t i gar Co l·l aborar amb a l t res per sones Pensar i ref l ex i onar Ser una per sona so l i dàr i a Comun i car mi l l or Amb Cons t ru i nt mons aconsegu i ré : Jo soc e l cent re de l’aprenent atge
Ruta d’aprenentatge per construir un món millor Segur que més d ’una vegada has imaginat com t’agradaria que fos el nostre món. Hi ha moltes coses que voldries millorar? Al llarg d ’aquest curs tindràs l’oportunitat de contribuir a construir un món millor. Per aconseguir-ho, en cada unitat seguiràs aquesta ruta: 1 2 3 4 Prendràs consciència del problema que cal resoldre o de la situació que cal millorar, coneixeràs el teu pla de treball i compartiràs les teves preguntes amb companys i companyes. Passaràs a l’acció, perquè ha arribat el moment de posar el teu granet de sorra i treballar de forma crítica com una ciutadana o un ciutadà responsable en la secció «Passa a l’acció». Tot plegat t'ajudarà a desenvolupar el pensament, la creativitat i la capacitat d ’innovació, així com a millorar les habilitats comunicatives. A més, al final de cada trimestre faràs un projecte de treball en equip relacionat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Perquè tothom ha de contribuir que aquest somni tan bonic es faci realitat. Aprendràs tot el que cal per observar el món amb curiositat i investigar el perquè de les coses que passen al teu voltant («Sabies que...?», «Allà fora», «Comprenc el món»). Desenvoluparàs la capacitat d'emetre judicis propis i milloraràs les habilitats de cooperació per viure en societat («Et toca»). Comprovaràs trimestralment el teu progrés. A «Ara ja sabem...» reflexionaràs sobre el teu treball i comprovaràs si has assolit els objectius. Si és així, enhorabona! Si no, ànim!, segur que el proper cop ho fas millor! 3
Trimestre 1. Autoconeixement i autonomia moral 1 Qui soc jo? 8 La naturalesa humana i la identitat personal. Igualtat i diferència entre les persones. Com volem arribar a ser. El propi projecte personal: la diversitat de valors, finalitats i models de vida. – Què ens defineix com a persones. – Per què som éssers socials. – Què és la dignitat de l’ésser humà i per què és tan important. – Per què has de promoure la igualtat i respectar les diferències entre les persones. Escriure un carta amb la millor versió de tu. ODS 3. Salut i benestar 2 Com em sento? 12 La gestió de les emocions i els sentiments. L’autoestima. – Què és l’educació emocional. – Quines són les nostres emocions i com reconèixer els sentiments que hi estan associats. – Per a què serveixen les emocions. – Com influeixen les emociona en l'autoestima i l'autoconcepte. Elaborar el teu propi «emociòmetre». ODS 4. Educació de qualitat 3 Com he de ser? 16 El pensament crític i ètic. L’ètica com a guia de les nostres accions. El debat entorn d ’allò valuós i dels valors. Què són les normes, les virtuts i els sentiments morals. — Com l'ètica guia les nostres accions. — Quins són els valors universals. — Què és la voluntat i el judici moral. — Què són les normes, les virtuts i els sentiments morals. — Què és el pensament crític i ètic. Fer un fullet per apadrinar una causa. ODS 11. Ciutats i comunitats sostenibles 4 Qui vull ser? 20 Desitjos i raons. La voluntat i el judici moral. Autonomia i responsabilitat. – Què és la moral i la consciència moral. – Com es construeix la personalitat. – Com influeixen la moral i la personalitat en el nostre projecte de vida. – Per què és important ser persones autònomes. Redactar un manifest contra la corrupció. ODS 16. Pau, justícia i institucions sòlides 5 Com em relaciono? 24 L’educació afectivosexual. – Quina és la diferència entre identitat sexual i identitat de gènere. – De què parlem quan parlem d ’educació sexual. – Per què és important mantenir una bona salut sexual. Dibuixar un còmic que impulsi bones pràctiques per estalviar aigua. ODS 6. Aigua neta i sanejament 6 Com soc quan ningú em veu? 28 La influència i l’ús crític i responsable dels mitjans i les xarxes de comunicació. La prevenció de l’abús i el ciberassetjament. El respecte a la intimitat. Els límits a la llibertat d ’expressió. Les conductes addictives. – Com influeixen els mitjans de comunicació en els nostres valors i models de vida. – Què és la identitat i l’empremta digital. – Com fer un ús adequat de la xarxa. –Quina mena de perills hi ha en la xarxa. Escriure i representar una escena per aprendre l’ús adequat de les xarxes socials. ODS 9. Indústria, innovació i infraestructures Ara ja sabem… Rúbrica d ’autoavaluació. E l no s t r e r ep t e : NO A L’ASSETJAMENT! STOP BULLYING! Cr ear em una campanya de sens i b i l i tzac i ó cont ra l ’asset j ament esco l ar i impar t i r em una xe r rada pe r educar en l a no-v i o l ènc i a i l a to l e rànc i a a l es aul es . SABERS BÀSICS EN AQUESTA UNITAT APRENDRÀS PASSA A L’ACCIÓ SUBJECTE A REVISIÓ* 4
Trimestre 2. Societat, justícia i democràcia 7 Qui posa les normes? 38 Principis i valors constitucionals i democràtics. El problema de la justícia. Fonaments de la vida en societat. L’empatia amb els altres. Els afectes. La família. L’amistat i l’amor. Les regles de convivència. Moralitat, legalitat i conducta cívica. Les virtuts del diàleg i les normes de l’argumentació. La presa democràtica de decisions. – Què són els valors democràtics. – Quin paper té la justícia en la societat. – Què és una constitució. – Quina mena de normes i comportaments assumeix la ciutadania per conviure en societat. Redactar normes per afavorir la convivència i la sostenibilitat. ODS 17. Aliances per aconseguir els objectius 8 Com es garanteixen els nostres drets? 42 Els drets humans i de la infància i la seva rellevància ètica. – Què són els «drets humans». – Quins són els drets fonamentals de tot ésser humà. – Qui ha de garantir els nostres drets. – Per què necessitem l’amistat i l’amor a les nostres vides. Organitzar una campanya de recollida d ’aliments. ODS 2. Fam zero 9 Per què hi ha desigualtat? 46 La desigualtat econòmica. La pobresa i l’explotació infantil: anàlisi de les causes i recerca de solucions locals i globals. – Per què existeix la desigualtat econòmica. – Quines són les causes de la pobresa. – Què és l’explotació infantil. – Quines solucions locals i globals hi pot haver per erradicar la pobresa. Elaborar un tríptic informatiu sobre el treball infantil. ODS 11. Fi de la pobresa 10 Què és la igualtat de gènere? 50 La igualtat entre dones i homes. La prevenció dels abusos i la violència de gènere. La conducta no sexista. – Per què és important la igualtat entre dones i homes. – Com prevenir els abusos i la violència contra les dones. – Què és la conducta no sexista. Entrevistar una dona i escriure un relat sobre ella. ODS 5. Igualtat de gènere 11 Què aporta la diversitat? 54 El respecte per les minories i les identitats etnicoculturals i de gènere. Multiculturalisme i migracions. – Què és la diversitat i la multiculturalitat. – Per què hem d ’integrar les minories. – Com ens influeixen les migracions. Crear un rap contra el racisme. ODS 10. Reducció de les desigualtats 12 Qui garanteix la pau? 58 La cultura de pau i no-violència. La contribució de les Administracions públiques a la pau, la seguretat i la cooperació internacional. La seguretat integral de la ciutadania. Valoració de la defensa com un compromís cívic i solidari al servei de la pau. La protecció civil i la col·laboració ciutadana enfront els desastres. El paper de les ONG i les ONGD. La resolució pacífica dels conflictes. – Què és la cultura de la pau i de la no-violència. – Com es garanteix la seguretat ciutadana. – Com contribueixen les Administracions públiques a la pau, la seguretat i la cooperació internacional. – Per què és important la protecció civil i la col·laboració ciutadana enfront els desastres. Fer una presentació sobre l’economia col·laborativa. ODS 8. Treball digne i creixement econòmic Ara ja sabem Rúbrica d ’autoavaluació. E l no s t r e r ep t e : PERIODI STES DIGITALS ! El aborar em un d i ar i d i g i ta l pe r d i fondr e l a impor tànc i a d ’educar en l a i gua l tat i promour e l a coeducac i ó ent r e infants . SABERS BÀSICS EN AQUESTA UNITAT APRENDRÀS PASSA A L’ACCIÓ SUBJECTE A REVISIÓ* 5
Trimestre 3. Sostenibilitat i ètica ambiental 13 Qui cuida el nostre planeta? 8 L’empatia, la cura i l’estima envers els éssers vius i el medi natural. – Què és l’ecologia i el medi ambient. – Quina és la nostra responsabilitat envers el medi ambient. – Com podem contribuir a tenir cura del medi ambient i els éssers vius. Organitzar una fira per presentar els invents i les innovacions de les energies renovables. ODS 7. Energia assequible i no contaminant 14 Com influeix l’ésser humà en la natura? 12 L’acció humana en la natura. Ecosistemes i societat: interdependència, ecodependència i interrelació. – Què és l’impacte ambiental. – Quins efectes té l’activitat humana sobre la natura i els ecosistemes. – Com ens relacionem amb l’entorn. Fabricar material escolar seguint les regles de les 4 R. ODS 12. Producció i consum responsables 15 Com prevenir els desastres naturals? 16 Els límits del planta i el canvi climàtic. – Què és l’escalfament global. – Quines són les conseqüències del canvi climàtic. – Com podem prevenir el col·lapse del planeta. Elaborar un cartell per conscienciar sobre la contaminació dels mars i els oceans. ODS 14. Vida submarina 16 Què és l’ètica mediambiental? 20 El deure ètic i l’obligació legal de protegir i tenir cura del planeta. – Què és el deure ètic mediambiental. – Quines obligacions té l’ésser humà envers el planeta. – Com podem contribuir a tenir cura del planeta. – Què és la Responsabilitat Social Corporativa (RSC ). Gravar un pòdcast sobre l’estalvi i l’eficiència energètica. ODS 15. Vida dels ecosistemes terrestres 17 Com contribuïm amb l’Agenda 2030? 24 Hàbits i activitats per a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. El consum responsable, l’ús de l’aigua i l’energia, i la gestió i la reducció dels residus. – Quins són els objectius de l’Agenda 2030. – Per què ens hem de comprometre amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). – Com hi podem contribuir amb un consum responsable i sostenible. Adquirir un compromís amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. ODS 13. Acció pel clima Ara ja sabem Rúbrica d ’autoavaluació. E l no s t r e r ep t e ARQUITECTURA PER AL CANVI Di ssenyar em maquetes de c iutats sosteni b l es i exposar em l es nost r es i dees amb l a f ina l i tat de r ec l amar po l í t i ques or i entades a l a sosteni b i l i tat de l es comuni tats . SABERS BÀSICS EN AQUESTA UNITAT APRENDRÀS PASSA A L’ACCIÓ SUBJECTE A REVISIÓ* * Podràs consultar l’índex definitiu a edupack.cat 6
Qui soc jo? 1 En aquest unitat aprendràs Què ens defineix com a persones. Per què som éssers socials. Què és la dignitat de l’ésser humà i per què és tan important. Per què has de promoure la igualtat i respectar les diferències entre les persones. T’has preguntat mai . . . ? Qui ets? Quines són les característiques de l’ésser humà? Què et fa diferent dels altres éssers vius o d ’altres persones? Per què es diu que l’ésser humà és un ésser social? La identitat personal és el conjunt de característiques i trets propis de cada ésser humà i ens permet tenir consciència de nosaltres mateixos i diferenciar-nos de la resta. La nostra personalitat, influenciada per l’entorn en el que ens desenvolupem, s’expressa a través del comportament i determina com ens relacionem amb altres persones. A partir dels 11 anys comencem a establir una identitat pròpia i a fer-nos cada vegada més independents. Tenim dret a ser respectades i respectats tal com som, així com el deure de respectar les altres persones. Passa a l ’acció ODS 3. Salut i benestar Escriu una carta amb la millor versió de tu. 8
Què ens defineix com a persones? M É S A F O N S Al teatre grec, actors i actrius empraven màscares per caracteritzar els personatges: un vell, una dona, un nen, una deessa o un rei. En el dia a dia no duem posada una màscara; tanmateix, a vegades, mostrem cares diferents quan amaguem la nostra veritable personalitat, per por a donar-nos a conèixer com som de debò, per evitar un judici per part d'altres o per semblar que tenim més seguretat pròpia. Les màscares, enteses com a ocultació de la manera de ser, produeixen inseguretat personal. V U L L S A B E R ESCOLTA, fins al minut 3:29, l’àudio «Confiar en un mateix», del programa L’ofici de viure, que emet Catalunya Ràdio, i escriu a la llibreta una reflexió que dugui per títol «La importància de confiar en mi». Llegeix a classe la teva redacció i intercanvia impressions amb els teus companys i les teves companyes. INVESTIGA sobre el mite de Pigmalió. Per què creus que s’ha escollit aquest personatge per donar nom a l’efecte Pigmalió? L’ésser humà està dotat de consciència: sap el que fa, coneix mitjançant la raó i actua amb llibertat. Com a espècie humana, tenim uns trets que ens diferencien d ’altres espècies animals: el llenguatge i les normes socials. Totes les persones ens comuniquem i ens relacionem en societat. Cada individu és diferent, no solament per l’aspecte físic (estatura, color de cabells o d ’ulls...), sinó també pel seu origen, l’ambient i les circumstàncies vitals. Tot plegat ens modela, definint el caràcter i formant-se, així, la nostra personalitat. L a p e r s o n a l i t a t é s e l q u e d i f e r e n c i a d e l a r e s t a d e l s é s s e r s h u m a n s . E s t a b l e i x e l c o n j u n t d ’a c t i t u d s , p e n s a m e n t s , s e n t i - ments i conductes que determinen la manera de ser, reaccionar i relacionar-se les persones. S e g o n s l a c l a s s e d e p e r s o n a l i t a t q u e t i n g u em , e n s s e n t i rem amb prou confiança per tractar de fer coses noves, o potser això ens es - pantarà una mi ca i ens cos tarà sor t i r de l a nos t ra zona de confor t . Cada persona és única! Charles H. Cooley va ser un sociòleg nord-americà que va desenvolupar la teoria del mirall, segons la qual les persones acabem sent com les altres ens veuen. Aquest és el mirall en el qual ens mirem, en el de la imatge que reflecteixen de nosaltres. És el que es coneix per «efecte Pigmalió». Aquesta imatge que creem sobre nosaltres, anomenada autoconcepte, és la combinació d ’una imatge i del conjunt d ’idees que ens defineixen. Per exemple, quan sentim vergonya o orgull, es deu a la manera com creiem que ens estan veient en aquell moment. Un autoconcepte positiu ens dona seguretat i ens permet relacionarnos millor, ens condueix a tenir una valoració positiva de nosaltres mateixos. És el que coneixem amb el nom d ’autoestima. Pigmalió va ser un escultor que es va enamorar de Galatea, una estàtua que, finalment, va cobrar vida (Pigmalió i Galatea, J.-L . Gérôme). S a b i e s q u e . . . ? 9
Què és la dignitat de l’ésser humà? La dignitat de l’ésser humà és el dret que cada persona té de ser respectada i va lorada com un ésser indi v idua l i soc i a l , amb les seves característiques i condicions particulars, per l'únic fet de ser persona. La història ens mostra molts casos en els quals la dignitat humana ha estat maltractada. Després de la Segona Guerra Mundial i les atrocitats cometes a l’Holocaust, es va dictar la Declaració Universal dels Drets Humans (1948), que va proclamar que tots els éssers humans són lliures i iguals en els seus drets i en la seva dignitat. Tal com ets Tenim dret a ser com som, amb la nostra pròpia identitat i personalitat. Però, a vegades, podem sentir-nos diferents i arribar a pensar que per això hem de canviar la nostra manera de ser. Algunes celebritats també pateixen atacs per la seva forma de ser o, fins i tot, per l'aparença. Llegeix aquesta conversa que va tenir Pink amb la seva filla: «—Tu veus que em deixi créixer els cabells? —No, mama. —Veus que m’afecti l’opinió de la gent? —No, mama. —Però, veus com omplo estadis a tot arreu del món? —Sí, mama.» Reflexiona sobre aquestes paraules i pensa en algun tret teu que no t’agradi o que algú hagi criticat. Has pensat a canviar-lo alguna vegada? Raona la resposta. T’influeix el que pensin o diguin les persones de tu? Què passaria si tothom fos igual? 1 A què creus que es refereix l’autor quan parla de globus de colors? 2 Quins aspectes interns i externs consideres que et fan ser igual o diferent a la resta de les persones? C O M P R E N C E L M Ó N Iguals i diferents Llegeix el text següent i respon aquestes preguntes a la llibreta: A l l à f o r a El globus negre Un nen negre contemplava extasiat el venedor de globus a la f ira d el pobl e . El pobl e era p et it i el v en edor hav i a ar r i bat po c s di e s abans, per la qual cosa no era una persona coneguda . En pocs dies la gent es va adonar que era un venedor excel·lent, ja que feia ser vir una tècnica molt singular per captar l’atenció. En un moment donat va deixar anar un globus vermel l i tota la gent, especialment la pot encial petita client ela , van mirar com el globus remuntava el vol cap al cel . Després va deixar anar un globus blau , tot seguit un de verd , després un de groc, un de bl anc. . . Tots van remuntar el vol com ho havia fet el globus vermell . El nen negre, tanmat ei x, mirava f i xament un globus negre que el venedor encara retenia a la seva mà . Finalment va decidir acostar-s’ hi i li va preguntar al venedor : «Senyor, si vostè deixés anar el globus negre, pujaria tan amunt com els altres?» El venedor va somriure al nen , va dei xar anar la corda del globus negre i , mentre aquest s’elevava cap amunt, va dir : «No és el color el que el fa pujar, fill . És el que hi ha dins.» Mamerto Menapace, Con corazón de niño. 2005 (adaptació). 10
A LT I C L A R Encara que en la propera unitat treballaràs amb les emocions, observa aquestes emoticones i comenta amb la resta de la classe les qüestions següents: Amb quina cara t’identifiques més? Per què? Quina cara t’agradaria posarte alguna vegada? Per a què? En quins moments has intentat amagar-te rere una «màscara» per no mostrar els teus veritables sentiments o la teva veritable personalitat? N O T ’ H O P E R D I S ! En un bonic poble de la Riviera italiana, en Luca comparteix les seves aventures d’estiu amb el seu nou millor amic, l’Alberto, un altre monstre marí que, com ell, es transforma en humà si no està en contacte amb l’aigua. En Luca narra la transició cap a la maduresa en un estiu inoblidable, durant el qual el seu protagonista descobreix amb fascinació la vida a la superfície. Però caldrà que els dos amics ocultin les seves veritables identitats si pretenen sobreviure entre els humans. TA L C O M T ’ H O E X P L I C O Ara reflexionaràs sobre tu i prepararàs una presentació de dos minuts que exposaràs davant els companys i les companyes per donar-te a conèixer. Pensa en els teus trets, les teves qualitats, els teus gustos... Després, completa a la llibreta la informació que se’t demana en aquesta taula. Així soc jo Els meus àpats preferits Les meves millors amistats El meu futur Els meus passatemps Em descric E T T O C A Passa a l ’acció VALORS PER A L’AGENDA 2030 La meva millor versió El primer article de la Declaració Universal dels Drets Humans diu: «Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets». Com a animal racional, l’ésser humà és capaç de reflexionar sobre si mateix i reconèixer-se lliure i responsable dels seus actes. 1 En equips, feu una pluja d ’idees sobre les característiques que hauria de tenir una persona responsable, digna i lliure. 2 Imagina ara la millor versió de tu. Redacta una carta adreçada al teu jo del futur. Imagina com seràs, on viuràs, en què treballaràs i quines coses bones hauràs fet per a tu i per millorar el món. 3 Després, envia la carta a través de la pàgina web FutureMe (www.futureme.org). Et serà retornada al correu personal en un termini de tres, cinc o deu anys. Fita 3.4. Per 2030, reduir en un terç la mortalitat prematura per malalties no transmissibles mitjançant la prevenció i el tractament, i promoure la salut mental i el benestar. Luca. 2021. Disney Pixar. 11 1
2 En aquesta unitat aprendràs Què és l’educació emocional. Quines són les nostres emocions i com reconèixer els sentiments que hi estan associats. Per a què serveixen les emocions. Com influeixen les emocions en l'autoestima i l'autoconcepte. T’has preguntat mai . . . ? Què són les emocions i per a què serveixen? Com afloren unes o altres segons el moment? Com et sents davant de determinades situacions? Quantes emocions creus que existeixen? De quina forma influeixen en les relacions amb les persones? Creus que les emocions es poden educar? L’emoció és aquest motor que tothom duu dins. Pel doctor Francisco Mora, l’emoció és una energia codificada a zones profundes del cervell que ens mou i ens empeny a viure en interacció constant amb el món i amb nosaltres. Les emocions són estats interns caracteritzats per pensaments, sensacions, reaccions fisiològiques i conductes que són subjectius. També són universals, pròpies de tots els éssers humans, i serveixen, entre altres coses, per comunicar-nos amb les persones. Passa a l ’acció ODS 4. Educació de qualitat Elabora el teu propi «emociòmetre». Com em sento? 12
V U L L S A B E R CERCA a internet la ruleta de les emocions. Veuràs que és una forma molt visual de representar-les. TRIA una emoció o un color del cercle central i escriu a la llibreta les emocions associades de més intensitat. Reflexiona i explica en quins moments sents alguna d ’aquestes emocions. Què és l’educació emocional? M É S A F O N S Quan i de quina manera es desenvolupen les emocions? El desenvolupament emocional té lloc des del naixement, i els primers anys de vida es consideren l’etapa crítica en la futura formació de vincles de l’infant. Els nens i les nenes provinents d ’entorns familiars desafavorits són més propensos a tenir problemes de salut i desenvolupament. El conjunt d ’habilitats que serveixen per expressar i manejar les emocions i els sentiments de la manera més adequada s’anomena intel·ligència emocional, que és la capacitat de prendre consciència de les pròpies emocions, conèixer les de les altres persones i aprendre a regular-les. L’educació emocional és un procés educat iu, cont inu i permanent , que tracta de desenvolupar les competències emocionals que l ’ésser humà necess i ta per viure i desenvolupar-se de manera plena. Les competències emocionals s’han d ’entendre com una mena de competències bàsiques per a la vida, essencials per al desenvolupament integral de la personalitat. L’estabilitat emocional és un dels trets que defineixen la personalitat. Una persona emocionalment estable afronta sense problemes les dificultats quotidianes i suporta les frustracions que comporta la vida diària. Aquestes persones acostumen a ser tranquil·les i moderades, no senten ràbia ni s’enfaden fàcilment, i gestionen de forma adequada els conflictes personals. S a b i e s q u e … ? El psicòleg nord-americà Robert Plutchik (1927-2006) va dibuixar una roda de les emocions que diferencia: Emocions bàsiques, com ara alegria, confiança, por, sorpresa, tristesa, aversió, ira i anticipació. Emocions avançades, mescla de dues emocions bàsiques i gràcies a les quals el repertori d ’emocions és més ampli. Per exemple, la decepció seria una mescla entre sorpresa i tristesa. 13
Som allò que sentim? Els sentiments ens permeten interactuar amb altres persones. Reconèixer les emocions desenvolupa la nostra empatia, és a dir, ens capacita per posar-nos en el lloc d ’altres persones i mostrar una actitud més respectuosa i comprensiva envers elles. Per millorar l 'autoestima hem de conèixer-nos i acceptar el nostres sentiments. És el que s’anomena autoconeixement. Preguntes com ara «què sento?», «com em sento?» o «per què sento aquesta emoció?» ens ajuden a identificar sentiments i emocions com ara la tristesa, l’alegria, el fàstic, la por, la ira o la sorpresa. El bullying destrueix vides Segons un estudi de l’ONG Bullying Sense Fronteres, fins a 24 milions de nenes, nens i joves l’any són víctimes de bullying, o assetjament escolar, i de ciberbullying, o assetjament en la xarxa, a la Unió Europea. En equips, visioneu el vídeo El gir, de l'esplai Guadalhorce de Terrassa. Després, comenteu si heu vist o viscut alguna situació semblant. Per conscienciar la comunitat sobre aquest problema, treballeu en equips per fer una pancarta amb frases contra l’assetjament escolar i exposeu-la al centre: No és una cosa infantil quan... ... una noia en ridiculitza una altra amb un vídeo en les xarxes socials. ... un noi fa servir un llenguatge irrespectuós en contra d ’un altre i el fa sentir malament. ... una nena n’ofèn una altra per la seva religió. A l l à f o r a 1 De quines emocions parla el text? Per què es perceben com a negatives? 2 Recordes cap situació que et fes sentir alguna d ’aquestes emocions? C O M P R E N C E L M Ó N Iguals i diferents Llegeix el text i respon aquestes preguntes: Tristesa o fúria? Fins a un estany màgic i transparent es van acostar per banyar-s’ hi , fent-se mútua companyia, la tristesa i la fúria. Nues, les dues van entrar a l’estany. La fúria , apressada (com sempre està la fúria –sense saber per què–) es va banyar ràpidament i més ràpidament encara va sortir de l’aigua. Però com que la fúria és cega o, almenys, no distingeix clarament la realitat, nua i apressada , es va posar, en sortir, la primera roba que va trobar. I va passar que aquella roba no era pas la seva, sinó la de la tristesa. I així, vestida de tristesa, la fúria se’n va anar. Mo l t calmad a , i mo l t serena , l a tr i st e sa v a a cab ar d e b anyar - se i sense cap pressa , amb peresa i lentament, va sortir de l’estany. A la riba va trobar que la seva roba ja no hi era . Si hi ha res que a la tristesa no li agrada és quedar nua , així que es va posar l’única roba que hi havia a la vora de l’estany, la de la fúria . Cont en que, des de l lavors, sov int ens trobem amb la fúria , cega , cruel i enfadada , i , si ens aturem a obser var, ens adonem que aquesta fúria que veiem és sols una disfressa i que al darrere de la disfressa de la fúria hi ha amagada la tristesa . Jorge Bucay, Contes per pensar (adaptació). 14
A LT I C L A R Reflexiona sobre aquestes situacions o altres de semblants i explica-les des d ’un punt de vista positiu i un altre de negatiu. Totes les meves amistats van aprovar l’examen excepte jo. Un alumne més gran del col·le es va burlar de mi. Fixa’t en els exemples: ✔ D eu tenir un mal dia. ✘ M’ho mereixo. ✔ L i preguntaré què li passa. ✘ N o penso preguntar-li per què no em parla. N O T ’ H O P E R D I S ! La Riley acaba de néixer i a la seva ment hi ha una sala de control que dirigeix les emocions: Alegria, Tristesa, Ira, Por i Fàstic. La Riley és una noia que experimenta tota mena de sentiments, encara que la seva vida ha estat sempre marcada per Alegria. El que no acaba de comprendre és el perquè de l’existència de Tristesa. Però una sèrie de circumstàncies a la seva vida familiar farà que Alegria i Tristesa emprenguin un viatge a través de la ment de la nena que li capgirarà el món. TA L C O M T ’ H O E X P L I C O Imagina que ets un d ’aquests gossos i que quan duus el penjoll gris estàs enfadat o enfadada i quan et posen el penjoll taronja estàs alegre. Creus que tindries la mateixa expressió facial i corporal en els dos casos? Anota a la llibreta què es percep a la teva cara i al teu cos quan sents enuig o alegria. E T T O C A Passa a l ’acció VALORS PER A L'AGENDA 2030 L’«emociòmetre» L’educació és la clau per poder assolir molts altres Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Quan els i les membres d ’una comunitat poden accedir a una educació emocional, es contribueix a crear societats més pacífiques i a fomentar la tolerància i el respecte entre les persones. 1 Elabora el teu propi «emociòmetre». Dibuixa un cercle i divideix-lo en sis parts iguals. Escriu dins de cadascuna les emocions següents: alegria, tristesa, por, fàstic, ira i sorpresa. 2 Escull quatre persones del teu entorn i demana’ls que t’expliquin quines coses o situacions els provoquen aquests sentiments. Anota’ls a la part de darrere de cada emoció. 3 Compara el que tu sents amb els exemples i pinta només la part de l’emoció en la qual coincideixis amb les coses o les situacions anotades. Fita 4.1. D’aquí a 2030, assegurar que totes les nenes i tots els nens acabin l’ensenyament de Primària i Secundària, que ha de ser gratuït, equitatiu i de qualitat, i produir resultats d’aprenentatge pertinents i efectius. Inside out (Del revés). 2015. Disney Pixar. «El mateix gos amb diferent collar.» 15 2
RkJQdWJsaXNoZXIy