Som allò que sentim? Els sentiments ens permeten interactuar amb altres persones. Reconèixer les emocions desenvolupa la nostra empatia, és a dir, ens capacita per posar-nos en el lloc d ’altres persones i mostrar una actitud més respectuosa i comprensiva envers elles. Per millorar l 'autoestima hem de conèixer-nos i acceptar el nostres sentiments. És el que s’anomena autoconeixement. Preguntes com ara «què sento?», «com em sento?» o «per què sento aquesta emoció?» ens ajuden a identificar sentiments i emocions com ara la tristesa, l’alegria, el fàstic, la por, la ira o la sorpresa. El bullying destrueix vides Segons un estudi de l’ONG Bullying Sense Fronteres, fins a 24 milions de nenes, nens i joves l’any són víctimes de bullying, o assetjament escolar, i de ciberbullying, o assetjament en la xarxa, a la Unió Europea. En equips, visioneu el vídeo El gir, de l'esplai Guadalhorce de Terrassa. Després, comenteu si heu vist o viscut alguna situació semblant. Per conscienciar la comunitat sobre aquest problema, treballeu en equips per fer una pancarta amb frases contra l’assetjament escolar i exposeu-la al centre: No és una cosa infantil quan... ... una noia en ridiculitza una altra amb un vídeo en les xarxes socials. ... un noi fa servir un llenguatge irrespectuós en contra d ’un altre i el fa sentir malament. ... una nena n’ofèn una altra per la seva religió. A l l à f o r a 1 De quines emocions parla el text? Per què es perceben com a negatives? 2 Recordes cap situació que et fes sentir alguna d ’aquestes emocions? C O M P R E N C E L M Ó N Iguals i diferents Llegeix el text i respon aquestes preguntes: Tristesa o fúria? Fins a un estany màgic i transparent es van acostar per banyar-s’ hi , fent-se mútua companyia, la tristesa i la fúria. Nues, les dues van entrar a l’estany. La fúria , apressada (com sempre està la fúria –sense saber per què–) es va banyar ràpidament i més ràpidament encara va sortir de l’aigua. Però com que la fúria és cega o, almenys, no distingeix clarament la realitat, nua i apressada , es va posar, en sortir, la primera roba que va trobar. I va passar que aquella roba no era pas la seva, sinó la de la tristesa. I així, vestida de tristesa, la fúria se’n va anar. Mo l t calmad a , i mo l t serena , l a tr i st e sa v a a cab ar d e b anyar - se i sense cap pressa , amb peresa i lentament, va sortir de l’estany. A la riba va trobar que la seva roba ja no hi era . Si hi ha res que a la tristesa no li agrada és quedar nua , així que es va posar l’única roba que hi havia a la vora de l’estany, la de la fúria . Cont en que, des de l lavors, sov int ens trobem amb la fúria , cega , cruel i enfadada , i , si ens aturem a obser var, ens adonem que aquesta fúria que veiem és sols una disfressa i que al darrere de la disfressa de la fúria hi ha amagada la tristesa . Jorge Bucay, Contes per pensar (adaptació). 14
RkJQdWJsaXNoZXIy