Què és la dignitat de l’ésser humà? La dignitat de l’ésser humà és el dret que cada persona té de ser respectada i va lorada com un ésser indi v idua l i soc i a l , amb les seves característiques i condicions particulars, per l'únic fet de ser persona. La història ens mostra molts casos en els quals la dignitat humana ha estat maltractada. Després de la Segona Guerra Mundial i les atrocitats cometes a l’Holocaust, es va dictar la Declaració Universal dels Drets Humans (1948), que va proclamar que tots els éssers humans són lliures i iguals en els seus drets i en la seva dignitat. Tal com ets Tenim dret a ser com som, amb la nostra pròpia identitat i personalitat. Però, a vegades, podem sentir-nos diferents i arribar a pensar que per això hem de canviar la nostra manera de ser. Algunes celebritats també pateixen atacs per la seva forma de ser o, fins i tot, per l'aparença. Llegeix aquesta conversa que va tenir Pink amb la seva filla: «—Tu veus que em deixi créixer els cabells? —No, mama. —Veus que m’afecti l’opinió de la gent? —No, mama. —Però, veus com omplo estadis a tot arreu del món? —Sí, mama.» Reflexiona sobre aquestes paraules i pensa en algun tret teu que no t’agradi o que algú hagi criticat. Has pensat a canviar-lo alguna vegada? Raona la resposta. T’influeix el que pensin o diguin les persones de tu? Què passaria si tothom fos igual? 1 A què creus que es refereix l’autor quan parla de globus de colors? 2 Quins aspectes interns i externs consideres que et fan ser igual o diferent a la resta de les persones? C O M P R E N C E L M Ó N Iguals i diferents Llegeix el text següent i respon aquestes preguntes a la llibreta: A l l à f o r a El globus negre Un nen negre contemplava extasiat el venedor de globus a la f ira d el pobl e . El pobl e era p et it i el v en edor hav i a ar r i bat po c s di e s abans, per la qual cosa no era una persona coneguda . En pocs dies la gent es va adonar que era un venedor excel·lent, ja que feia ser vir una tècnica molt singular per captar l’atenció. En un moment donat va deixar anar un globus vermel l i tota la gent, especialment la pot encial petita client ela , van mirar com el globus remuntava el vol cap al cel . Després va deixar anar un globus blau , tot seguit un de verd , després un de groc, un de bl anc. . . Tots van remuntar el vol com ho havia fet el globus vermell . El nen negre, tanmat ei x, mirava f i xament un globus negre que el venedor encara retenia a la seva mà . Finalment va decidir acostar-s’ hi i li va preguntar al venedor : «Senyor, si vostè deixés anar el globus negre, pujaria tan amunt com els altres?» El venedor va somriure al nen , va dei xar anar la corda del globus negre i , mentre aquest s’elevava cap amunt, va dir : «No és el color el que el fa pujar, fill . És el que hi ha dins.» Mamerto Menapace, Con corazón de niño. 2005 (adaptació). 10
RkJQdWJsaXNoZXIy