Llengua catalana i Literatura Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda , dissenyada i creada al Depar tament d ’ Edicions de Grup Promotor / Santillana , dirigit per Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l ’elaboració ha par ticipat l ’equip següent: AUTORIA Antoni Brosa Sàdaba Alber t Vilanova Boqueras ASSESSOR AMENT Lluís Payrató Giménez EDICIÓ EXECUTIVA Montse Santos Gómez Les activitats d’aquest llibre no s’han de fer mai al llibre mateix. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l ’alumnat els traslladi a la llibreta. 1 B A T X I L L E R A T
Índex L L E N G UA 1 La comunicació i els textos . . . . . . . . . . . . 6 • La comunicació – Tipus de signes: indicis, icones i símbols – Elements de la comunicació • Les funcions del llenguatge • El signe lingüístic • La gramàtica • El text – Les propietats del text – La variació lingüística – Tipus de textos, gèneres i seqüències textuals 2 Classes de paraules I: substantius, adjectius, determinants, quantificadors i verbs .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 • Les classes de paraules • El gènere dels substantius i els adjectius • El nombre dels substantius i els adjectius • Els determinants i els quantificadors • El verb – Les perífrasis verbals 3 Classes de paraules II: pronoms, adverbis, conjuncions, preposicions i interjeccions . . . . . . . . . . 49 • Els pronoms – Els pronoms personals – Funcions sintàctiques dels pronoms febles • Els adverbis • Les preposicions – Ús de les preposicions àtones • Les conjuncions i els connectors • Les interjeccions 4 L’oració simple . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 • Oracions i enunciats • Classificació de les oracions des del punt de vista de la modalitat – Les oracions declaratives – Les oracions interrogatives – Les oracions imperatives – Les oracions exclamatives – Les oracions optatives • L’oració simple des del punt de vista gramatical – Estructura del SN subjecte – Anàlisi del SV – Les oracions copulatives – Les oracions predicatives • La complementació verbal 5 La formació del lèxic i les relacions semàntiques . . . . . . . . . . 87 • El lèxic de la llengua • La morfologia i els mots – Classes de morfemes – Els morfemes flexius – Els morfemes derivatius • Procediments de formació de paraules noves – L’origen del lèxic: paraules patrimonials i cultismes – Els manlleus, els calcs i els estrangerismes no acceptats – La derivació, la composició i la conversió. El truncament i les sigles • Relacions semàntiques entre paraules – Hiponímia i hiperonímia – Sinonímia i antonímia – Polisèmia – Homonímia • La tria del lèxic: paraules tabú, eufemismes i mots de significat genèric 6 Història de la llengua catalana .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109 • Les llengües del món • El llatí i les llengües romàniques • Substrat i superstrat • El català a l’època medieval • L’edat moderna • De la Renaixença a l’actualitat: normativització i normalització • La sociolingüística – Concepte bàsics – Bilingüisme i diglòssia – Les polítiques lingüístiques A P È N D I X D E L L E N G UA • Taules de derivació segons el tipus d’afix 2
7 La literatura i l’anàlisi de textos literaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131 • Què és la literatura? • La recerca del plaer estètic • El llenguatge literari • Els gèneres literaris • Els textos narratius – Estructura, argument, tema, temps i espai – Personatges – Narrador – Formes narratives • La poesia – La mesura del vers – La rima – El ritme – Estrofes i composicions – Altres elements dels textos poètics • El teatre – Estructura – Tipus de discurs 8 La literatura medieval .. . . . . . . . . . . . . . . . . . 151 • Els primers textos • La poesia trobadoresca – L’amor cortès – Trobadors i trobadores, joglars i poetes – Els gèneres i els estils • El context històric i social del segle xiii • La crisi del segle xiv • Les cròniques medievals – La narrativa medieval – Característiques generals de les quatre grans cròniques – El Llibre dels feits o Crònica de Jaume I – La Crònica de Bernat Desclot – La Crònica de Ramon Muntaner – La Crònica de Pere el Cerimoniós • La literatura religiosa a la baixa edat mitjana – Ramon Llull – Francesc Eiximenis – Vicent Ferrer – Anselm Turmeda • El corrent humanista: Bernat Metge 9 L’edat d’or de la literatura catalana .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 173 • El context històric i social del segle XV • La poesia – Jordi de Sant Jordi – Ausiàs March – Jaume Roig – Sor Isabel de Villena – Joan Roís de Corella • La narrativa cavalleresca del segle xv – Curial e Güelfa – Tirant lo Blanc 1 0 Del Renaixement a la Renaixença .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 195 • El context històric de l’edat moderna • El Renaixement • El barroc • Neoclassicisme i Il·lustració • El Romanticisme • La Renaixença – La narrativa europea del segle xix – El costumisme – El realisme – El naturalisme – Narcís Oller A P È N D I X D E L I T E R AT U R A • Figures retòriques més comunes E D U C AC I Ó L I T E R À R I A 3
CONSTRUYE TU CONOCIMIENTO: LOS SABERES BÁSICOS 2 Itinerari didàctic La reflexió sobre la llengua i l’educació literària són claus per desenvolupar habilitats comunicatives que et permetran participar en la vida social CONSTRUINT MONS i exercint la ciutadania d’una manera ètica i responsable. Per això, et proposem l’itinerari següent: Al final de la unitat, descobriràs aspectes curiosos de la llengua, comparacions entre llengües diferents, relació de la llengua amb fenòmens culturals i amb el món en general, etc. Reforça els sabers bàsics de la unitat i aplica’ls a un text seleccionat especialment per posar de manifest l’estreta relació entre la gramàtica i la comunicació, les estructures sintàctiques, lèxiques i textuals. Abans de començar, posa’t en situació. Resol les activitats prèvies per contextualitzar el que aprendràs en aquesta unitat. Aprèn a conèixer millor la llengua amb explicacions gramaticals clares, esquemes i taules que presenten visualment els continguts. Practica el que has après amb activitats pensades per aprofundir en la comprensió de les estructures de la llengua i per preparar-te per a les proves d'accés a la universitat. Llengua 1 S A B E R S B À S i C S 1 Les classes de paraules 2 El gènere dels substantius i els adjectius 3 El nombre dels substantius i els adjectius 4 Els determinants i els quantificadors 5 Els verbs Classes de paraules I: substantius, adjectius, determinants, quantificadors i verbs P O S A ’ T E N S I T U A C I Ó Saps que hi ha diferents classes de paraules? Quines funcions diries que poden fer els substantius en una oració? I els verbs? Quin és el femení d’aquests noms masculins? – agre – difícil – comú – ase Quin és el plural d’aquests noms en singular? – aigua – encísl – accés – globus Quines paraules podries posar al principi d’aquesta oració? – ... pomes han caigut de la pomera. Quantes conjugacions verbals hi ha? Quins temps verbals coneixes? U N I T A T 2 29 En els substantius, el nombre està determinat semànticament (pel significat), ja que marca un contrast entre el singular i el plural (una casa, dues cases). Els adjectius i els determinants, en canvi, adquireixen els marcadors de nombre i de gènere per concordança amb el substantiu. Recordem les regles de formació del plural: En general, el plural es forma afegint el morfema -s al singular: fill ▸ fills vell ▸ vells amic ▸ amics Els singulars acabats en -a àtona la substitueixen per -es: dona ▸ dones poeta ▸ poetes Cal fer atenció, però, als canvis ortogràfics consonàntics: ç ▸ c c ▸ qu g ▸ gu gu ▸ gü plaça ▸ places oca ▸ oques eruga ▸ erugues aigua ▸ aigües qu ▸ qü j ▸ g tj ▸ tg pasqua ▸ pasqües pluja ▸ pluges platja ▸ platges Les lletres i les notes musicals afegeixen -s: les as, les bes, les esses, els las, els sols, els fas... Els singulars acabats en vocal tònica afegeixen -ns: pi ▸ pins mà ▸ mans Excepcions: la be ▸ les bes el do (nota musical) ▸ els dos sofà ▸ sofàs tabú ▸ tabús xampú ▸ xampús bambú ▸ bambús menú ▸ menús bebè ▸ bebès cafè ▸ cafès clixé ▸ clixés esquí ▸ esquís bisturí ▸ bisturís mercè ▸ mercès comitè ▸ comitès En general , els singulars acabats en -s fan el plural afegint -os: -s mas ▸ masos... però pas ▸ passos -is tònic permís ▸ permisos encís ▸ encisos pis ▸ pisos avís ▸ avisos... però canyís ▸ canyissos tapís ▸ tapissos suís ▸ suïssos xassís ▸ xassissos -us tònic ús ▸ usos abús ▸ abusos andalús ▸ andalusos autobús ▸ autobusos... però barnús ▸ barnussos bus ▸ bussos rus ▸ russos talús ▸ talussos Fixa’t-hi ... Obser va que els casos de radicals acabats en vocal tònica que no tenen el plural amb -ns tampoc tenen n en derivats si n’ hi ha (cafetó, esquiable, esquiador...), mentre que pi (pineda, pinet...), mà (maneta, manejar...) i la resta , sí . 3. El nombre dels substantius i els adjectius 2 Moltes paraules acabades en s dupliquen la essa: -as tònic nas ▸ nassos pas ▸ passos matalàs ▸ matalassos... aiguarràs ▸ aiguarrassos... però gimnàs ▸ gimnasos ocàs ▸ ocasos as ▸ asos cas ▸ casos gas ▸ gasos vas ▸ vasos -es tònic accés ▸ accessos recés ▸ recessos interès ▸ interessos congrés ▸ congressos... però atenció als gentilicis: anglès ▸ anglesos francès ▸ francesos portuguès ▸ portuguesos -os tònic arròs ▸ arrossos gos ▸ gossos calabós ▸ calabossos mos ▸ mossos... però espòs ▸ esposos repòs ▸ reposos clos ▸ closos dos ▸ dosos... Els singulars acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx afegeixen -os: gas ▸ gasos braç ▸ braços fix ▸ fixos peix ▸ peixos despatx ▸ despatxos Alguns substantius acabats en -ç i -x, però, fan el plural afegint -s: calçs, índexs, làtexs, apèndixs, esfinxs, hèlixs, linxs, bafs, tufs, vèrtexs. Els singulars acabats en -sc, -st, -xt, -ig afegeixen -s o -os: texts ▸ textos boigs ▸ bojos Els dies de la setmana acabats en -s, alguns mots també acabats en -s i els noms acabats en -us són invariables: dilluns, ics, tos, temps, bíceps, llapis, herpes, messies, pàncrees, anus, cactus, cirrus, sinus, rictus, nimbus, prototipus, fetus, focus, tipus, globus, pus... Altres mots, anomenats pluralia tantum, només tenen la forma de plural, encara que es puguin referir a un sol objecte o idea: acaballes, pessigolles, alicates, beceroles, bermudes, calçotets, escorrialles, exèquies, noces, núpcies, pampallugues, postres, sostenidors... Paral·lelament, els singularia tantum tenen un significat que implica singularitat i s’usen de manera preferent o exclusiva en singular: modernisme, tacte, vista, humanitat, gent... Pren-ne nota... Alguns noms acabats en e àtona tenen un plural doble, segons el dialecte: home ▸ homes i hòmens jove ▸ joves i jóvens marge ▸ marges i màrgens 9 Copia les oracions següents canviant el nombre de cada paraula, si és possible: L’examen de llengua ha resultat força difícil per a l’alumnat. L’índex d’aquell llibre recull detalladament la matèria que tracta. Era una dona feliç viatjant en barca blanca tot vorejant la platja sota l’aigua de la pluja. La plaça estava ocupada per un pangolí exòtic que mostrava interès per un gos. Aquell tipus disputava un torneig d’escacs i li va tocar enfrontar-se amb una veïna que va arribar en autobús. El dijous era el dia assenyalat per fer la compra a la botiga. La maquinària agrícola s’exposava en una superfície extensa al costat d’un palau on se celebrava un congrés. Es van trobar en el despatx amb el pretext de trobar una solució fàcil al problema. Tant la novel·la com l’assaig plantejaven un tabú curiós. El globus roig del veí va petar i un vailet veloç en va agafar un tros. A C T I V I T A T S un cafetó 37 36 SABERS BÀSICS 1 Explica la sensació que et produeix aquest text i respon les preguntes següents: Et sembla que la vil·la i els voltants que s’hi descriuen són llocs agradables per viure-hi o bé tot el contrari? Quins adjectius i substantius del text t’han ajudat a decidirte? Raona la teva resposta. 2 En el text es parla dels Uffizi i el Bargello. Explica breument què són i per què tenen importància per a la Mary. Pots consultar una enciclopèdia o bé Internet. 3 Indica la categoria lèxica de les paraules subratllades en el primer paràgraf del text. 4 Identifica el temps dels verbs subratllats del text a partir del segon paràgraf. 5 Localitza en l’últim paràgraf del text un adjectiu d’una sola terminació, una preposició tònica i una conjunció. 6 Copia les paraules següents i canvia’n el gènere: esplèndids escàs elegant (masc.) infeliç mig assenyada 7 Copia aquests altres mots del text i canvia’n el nombre: magnífica coix aigua anglesos espaioses interès restes màniga toscà forces 8 Digues si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F) i corregeix les que siguin falses: No tots els substantius comuns són noms concrets. L’article indefinit presenta informació desconeguda fins aleshores. El demostratiu trentè és un numeral ordinal. Els determinants i els quantificadors tenen la mateixa funció en el sintagma. Diferents en el sintagma “els diferents casos” és un determinant especificador. Molt pot ser quantificador adverbial o quantificador nominal. Encara que és una conjunció. Perquè és una preposició. La interjecció es considera un tipus de quantificador. Eficaç, hàbil i amable són adjectius d’una terminació. El femení de comú és comuna. Els mots senyal, postres, costum, calor i compte són substantius femenins. Els noms epicens com rossinyol es poden referir a qualsevol dels dos sexes independentment del gènere que tinguin. El plural d’interès, gris i cas és, respectivament, interessos, grisos i casos. El perfet d’indicatiu del verb dependre és hagi depès. 9 Completa els espais buits de les oracions següents amb un article: afores de Florència tenen molts llocs d’interès. Volia obrir compte corrent propi per a seves despeses. Tot de sobte resplendor va omplir la sala. Des de feia alguns dies, calor era més suau. Era una zona propícia per a allaus. No va fixar-se en senyals i va equivocar ruta. En aquell restaurant, postres eren abundants. Gràcies a olors disposem de més informació. 10 Reescriu l’últim paràgraf del text canviant el temps de tots els verbs que puguis al futur. Justifica en quins casos no ho has pogut fer. 11 Redacta un text formal ben estructurat d’unes cent vint-icinc a cent cinquanta paraules sobre el tema següent: «L’entorn, el paisatge, afecta el nostre benestar?». 2 47 Llengües i gènere Se sap que totes les llengües, cadascuna amb la seva gramàtica particular, tenen una complexitat semblant i són instruments eficaços per expressar tot allò que els parlants necessiten i van necessitant en cada moment. Així, la forma que adopten les categories de gènere, de nombre o de persona poden ser força variades. La distinció entre gèneres ser veix per classificar els substantius. 57% 43% Llengües i gènere Llengües amb gènere Llengües sense gènere Saps que més de la meitat de les llengües del món no tenen distinció de gènere? D E BAT Tr obe s que a l guna d ’ aque s t e s d i s t i n c i o n s é s mé s ú t i l q u e e l nostre sistema? Què et sembla que faciliten? Busca’n justificacions. Fins i tot n’hi ha que tenen 20 gèneres diferents, de vegades identificats amb nombres (gènere 7, gènere 11...). Aquest cas tan original és el de la llengua otjiherero (de la família bantú). També és freqüent la distinció entre masculí, femení i neutre, amb distribucions variades (alemany, neerlandès...; la majoria, llengües d’origen indoeuropeu): La distinció entre masculí i femení és la més comuna, organitzada de maneres diferents (llengües romàniques, anglès...): En algunes llengües, els gèneres s’agrupen en masculí, femení, comú (o animat) i neutre (o inanimat): També hi ha llengües que distingeixen entre animat i inanimat (basc, georgià...). català castellà francès anglès El llibre (m.) El libro (m.) Le livre (m.) The book (-) La cadira (f.) La silla (f.) La chaise (f.) The chair (-) Ell/Ella (m./f.) El/Ella (m./f.) Il/Elle (m./f.) He/She (m./f.) El seu llibre (m., ‘d’ell/d’ella’) Su libro (m., ‘d’ell/d’ella’) Son livre (m., ‘d’ell, d’ella’) Leur livre (‘d’ells/d’elles’) His book (‘d’ell’) Her book (‘d’ella’) Their book (‘d’ells/d’elles’) hindi femení masculí comú neutre ‘noia’, ‘mare’, ‘germana’, ‘gallina’, ‘vaca’... ‘noi’, ‘pare’, ‘germà’, ‘gall’, ‘toro’... ‘nen’, ‘estudiant’, ‘professor’, ‘doctor’, ‘líder’... ‘llapis’, ‘taula’, ‘arbre’, ‘llibre’, ‘honestedat’... alemany femení masculí neutre Die Dose (‘la llauna’) Der Stuhl (‘la cadira’) Das Buch (‘el llibre’) Die Hand (‘la mà’) Der Bauch (‘la panxa’) Das Auge (‘l’ull’) neerlandès gènere neutre • Tots els diminutius • Noms amb determinats prefixos i sufixos Sabies que... 48 Una vil·la a Florència La vil·la s’alçava al cim d’un turó. Des de la terrassa del davant disposava d’una magnífica vista de Flo· rència; a la part del darrere hi havia un vell jardí amb poques flors, però amb uns arbres esplèndids, tan· ques de boix retallat, avingudes de gespa i una gruta arti f icial on, des d’un corn de l ’abundància, l ’aigua queia en cascada, amb una sonoritat fresca i cristal· lina. La casa havia estat edificada el segle xvi per un noble florentí, i els seus empobrits descendents l’ha· vien venuda a uns anglesos que, al seu torn, l’havien llogada a la Mary Panton per una temporada. Tot i que les habitacions eren espaioses i els sostres alts, l ’ interior no era gaire gran, i la inquilina se’n podia sortir prou bé amb els tres criats que li havien deixat e l s amo s . P r o v e ï d a d ’ u n mo b i l i a r i t a n e s c à s c om ant ic i elegant , la casa tenia un cert caràcter ; com que no hi havia calefacció central, a finals de març, la nouvinguda encara la va trobar molt freda, però els seus propietaris, els Leonard, hi havien fet cambres de bany , i e r a p r ou con f o r t ab l e . En aque l l me s de juny, quan es quedava a casa, la Mary s’estava la ma· jor part del dia a la terrassa, des d’on podia veure les cúpules i les torres de Florència, o al jardí de darrere. Les primeres setmanes de la seva estada havia dedi· cat molt de temps a visitar llocs d’interès; als Uffizi i al Bargello hi va passar matins agradables. Va visitar les esglésies i va caminar amunt i avall pels vells car· rer s , pe rò ara no ba i xava ga i rebé ma i a F l orènc i a , excepte per dinar o sopar amb els amics. Li agradava mandre j ar pe l j ardí i l l eg i r l l i bres , i , s i vo l i a sor t i r , s’estimava més agafar el Fiat i explorar la campanya dels voltants. No hi podia haver res de més encanta· dor, amb la seva sofisticada innocència, que el pai· satge toscà. Quan hi f lorien els arbres fruiters i els àlbers treien les primeres ful les, amb el seu l ímpid color esclatant entre el gris perenne de les oliveres, la Ma r y s ent i a una l l euge r e sa d ’ e spe r i t que no c r e i a que pogués tornar a experimentar. Al cap d’un any de la tràgica mort del seu marit, i després dels mesos d ’ angúni a en què sempre hav i a d ’ es tar di sponi b l e per si la volien veure els advocats que aplegaven les restes de la fortuna malgastada pel difunt, la Mary estava contenta d’haver acceptat l’oferiment dels Le· onard per descansar dels nervis al vell casal i pensar què havia de fer amb la seva vida . Després de vui t anys de vida extravagant i de matrimoni infel iç, es trobava, als trenta anys, amb algunes joies i una ren· da prou assenyada, si no estirava més el braç que la màniga, per mantenir·se. Ben mirat , era mi l lor del que semblava al principi, quan els advocats li van dir amb cara de funeral que, un cop liquidats els deutes, temien que no tingués ni un ral. Feia dos mesos i mig que la Mary era a Florència, i ara pensava que fins i tot podria haver·se enfrontat serenament amb aque· lla perspectiva. Quan va deixar Anglaterra, l’advocat –un home gran i un vell amic– li va donar uns copets a la mà. –A r a , e s t ima d a , no t ’ h a s d ’ amo ï n a r p e r r e s – l i v a dir–, excepte de refer·te i agafar forces. Del teu as · pecte, no en tinc res a dir, perquè no l’afecta res: ets una dona jove i molt bonica, i no dubto que et torna· ràs a casar. Però la pròxima vegada no et casis per amor , que é s una equ i vocac i ó : casa ’ t pe r guanya r posició social i tenir companyia. William Somerset Maugham, Una vil·la a Florència A C T I V I T A T S F I N A L S 46 ACTIVITATS FINALS 3 SABIES QUE... 4 4
Posa’t en situació. Respon les preguntes inicials per apropar-te als continguts literaris que treballaràs, a una època i a uns noms que descobriràs al llarg de la unitat. Aprèn a valorar la literatura a través de la història, amb els sabers bàsics presentats de manera clara i amb el suport d’esquemes i gràfics que en faciliten la comprensió. Llegeix textos representatius de cada època perquè sense textos no hi ha literatura. T’ajudarem a treballar-los per comprendre’ls i valorar-los. En el tràiler de cada unitat descobriràs la relació de la literatura amb el cinema... o amb la pintura... o amb els videojocs... Et guiarem per analitzar textos des de diversos punts de vista, fent una atenció especial a l’aplicació del que has après en la unitat. Literatura 1 TRÀILER 4 SABERS BÀSICS 2 S a b e r s b à s i c s 1 Què és la literatura? 2 La recerca del plaer estètic 3 El llenguatge literari 4 Els gèneres literaris 5 Els textos narratius 6 La poesia 7 El teatre P O S A ’ T E N S I T U A C I Ó Com explicaries la diferència entre un text literari i un que no ho és? Saps que els gèneres literaris han anat variant al llarg del temps i no sempre han estat narrativa, poesia i teatre? Quines diferències formals hi ha entre una narració, un poema i un fragment teatral? Saps distingir els diferents tipus de personatges literaris que hi ha? Quines característiques tenen? Quins tipus de rima coneixes? Creus que n’hi ha més? La literatura i l’anàlisi de textos literaris U N I T A T 7 131 4. Els gèneres literaris Els textos literaris es classifiquen pels trets formals generals que presenten i avui dia no és difícil posar-nos d’acord que la poesia, la narrativa i el teatre són els tres principals. Aristòtil (segle iv aC) considera la literatura com una imitació de la realitat (mimesi), com una còpia de les accions humanes amb mitjans i formes diversos i, per consegüent, els gèneres literaris serien les diferents maneres de dur a terme aquesta mimesi o imitació: la comèdia, la tragèdia i l ’èpica. Aquestes formes literàries estaven perfectament definides i separades i no s’havien de barrejar: Trets formals Temes Personatges Gèneres clàssics Comèdia Gèneres dramàtics, en els quals els fets s’expliquen a través dels diàlegs que mantenen els personatges. Divertits i sarcàstics Personatges de classe mitjana o baixa Tragèdia Èpica Tant hi trobem diàlegs com la veu d’un narrador explicant una història. Assumptes seriosos Personatges de classe alta Déus i herois Gèneres moderns Lírica (després poesia) Èpica (després narrativa) Drama (després teatre) Tipus de veu Hi apareix només la veu del jo poètic, que expressa els seus pensaments, sensacions, sentiments, etc. L’acció es desenvolupa a través del relat del narrador i dels diàlegs dels personatges. L’acció es desenvolupa sense la intervenció del narrador, només a través dels diàlegs dels personatges. Trets formals Gènere poètic, normalment escrit en vers. Originàriament recitat amb acompanyament musical. Gènere narratiu, que pot estar escrit en vers o en prosa. Gènere teatral, que pot estar escrit en prosa o en vers. Temes Expressió íntima del jo poètic i visió del món que l’envolta: amor, lloança, plany, sàtira... Temes heroics (relata les gestes de personatges rellevants) i, més endavant, tota mena de temes. Tragèdia: personatges d’alt llinatge que es veuen exposats a un destí dissortat. Comèdia: personatges de condició humil que viuen una situació humorística. Tot i que ja existia en la poesia popular, a partir del segle xv, el Renaixement va introduir les reflexions d’un jo poètic en la poesia culta i així va néixer la poesia lírica. Així, els gèneres literaris cultes van quedar fixats en la lírica, el drama (que incloïa les antigues comèdia i tragèdia) i l’èpica (que en passar del vers a la prosa va donar lloc a la narrativa), i van desenvolupar un conjunt de criteris estètics, de normes o regles de composició que definien tant els temes que es tractaven com les formes que s’havien de fer servir en cada cas: El neoclassicisme del segle xviii recupera la regla de les tres unitats aristotèl ica, que s’apl ica per exemple a les representacions teatrals: Unitat d’acció: s’explica un únic tema, centrat en la rea l i tat contemporàni a ( comèdi a) o en l a hi s tòr i a i l a llegenda (tragèdia), sense trames secundàries. Uni tat de l loc : e l s fets , encara que pass in a diversos llocs, es representen en un sol escenari. Unitat de temps: l’acció passa en un sol dia, cosa que obliga a condensar l’argument. L’antiga classificació clàssica ha arribat fins als nostres dies i es manté vigent en els tres principals gèneres: la poesia (provinent de la lírica), la narrativa (que es relac i o n a a m b l ’ è p i c a ) i e l t e a t r e ( e l g è n e r e d r a m à t i c ) . Aquestes formes es conceben avui com a models, tant per escriure com per interpretar textos, i ens hi podem ajustar en major o menor mesura. A aquest triumvirat cal afegir també l’assaig. El terme designa els textos en prosa no narratius amb voluntat de conjuntar la creació literària i l’exposició del punt de vista sobre qüestions històriques, filosòfiques, polítiques, etc. Va ser inventat per Michel de Montaigne al segle xvi, que es va prendre la redacció dels seus assajos com una mena de tasca escolar periòdica: escrivia regularment plantejant-se reflexions serioses sobre la condició humana a partir de les seves observacions. Avui podem llegir aquesta mena de textos a la premsa, en revistes, en blogs, en pàgines web... 7 5. Els textos narratius Els textos narratius consisteixen en un relat que fa un narrador d’una història en un espai i un temps, amb la participació d’un o més personatges. Els elements bàsics dels textos narratius són l’estructura, els personatges, el temps, l’espai i el narrador. Estructura, argument, tema, temps i espai Tots els textos narratius expliquen una història, és a dir, un conjunt de fets que viuen una sèrie de personatges durant un temps determinat i en un o diversos espais o ambients. L’argument és l’ordre que l’autor o autora ha triat per explicar-los, que no serà necessàriament lineal (en ordre cronològic) perquè hi pot haver salts o retrocessos en el temps (anticipacions o retrospeccions, respectivament). El tema és la idea, la intenció o el missatge que hi ha al darrere de l’argument. Generalment, el tema es formula amb una oració breu i afirmativa. 137 136 Els voltors Quan la Virgínia Urpí va trobar-se el jeep emblanquinat pe l gebr e , va r emugar en e l seu i d i oma ma t i na l . Al ce l e n c a r a h i r e s i s t i a un t r o s d e l l un a . P e r t a l d e c ondu i r còmodament i poder reacc i onar davant d ’ imprev i s tos com gu i neus , gene t e s o e l s imp l e g l aç , va de s f e r - s e de l’anorac tumescent que la deformava i li dibuixava un cos poc àgil que no era el seu. A la Virgínia la caracteritzava una magror exagerada fins a l’extrem de la carronya. Això no vol dir que no fos plena de vida, sinó que l’esquelet se li intuïa sota el blanc de la pell, com si volgués alliberar-se d ’ e l l a . També e l nas , pe l bony i l a curvatura , sembl ava part de la pròpia ossada. Va deixar Querrassa, per una c oma r c a l l l i u r e d e c o t x e s , i v a c o n d u i r c a p a l a f e i n a , admi r an t l a pau f an t a sma l d e l s ma r g e s d e p e d r a i e l s matollars detalladament cristal·litzats. Les notícies de la ràdio sonaven llunyanes. En ar r i bar a l a f i nca so l i t àr i a on t r eba l l ava , l a t e r ra va crepitar sota les xiruques. Els narius se li van humitejar mentre arrossegava la tanca corredi ssa de l ’ entrada. A l ’ O b s e r v a t o r i s ’ h i a c c e d i a p e r u n c a m i n e t e m p i n a t . Resultava impossible no vacil·lar a causa del vertigen de t r o b a r - t e a l p e u d ’ a q u e l l e s m u n t a n y e s c a l c à r i e s s o b t a d a m e n t v e r t i c a l s . Q u a n d e i a q u e t r e b a l l a v a a l ’Observator i de les Moles , s i l ’ inter locutor era al iè a la En la pràctica 1 Aquest és el fragment inicial d’un conte, és a dir, de gènere narratiu. Quines característiques d’aquest gènere hi trobes (narrador, argument, personatges…)? 2 Tot i ser narratiu, aquest text té molts fragment poètics. Escriu d’una manera més prosaica, aquests exemples: ...va trobar-se el jeep emblanquinat pel gebre. Al cel encara hi resistia un tros de lluna. ...els matollars detalladament cristal·litzats. ...que el món s’esborroni fins a convertir-se en una tempesta de neu. 3 Escriu cinc adjectius que caracteritzin la protagonista, tant físicament com psicològicament. 4 Explica breument l’itinerari de la Virgínia Urpí. 5 Busca en el text fragments que confirmin aquestes afirmacions: És d’hora. Fa fred. La protagonista és ornitòloga. 6 Busca una retrospecció en el text. 7 Explica el final del text. Com interpretes l’última oració? 8 Llegeix aquest poema. Copia i completa les afirmacions següents, que hi estan relacionades: Les muntanyes I quan el cel s’obria al meu entorn i reia el sol en ma verdosa plana, les gents, al lluny, restaven tot el jorn contemplant ma bellesa sobirana. Com que té quatre versos aquesta estrofa és un . La mesura sil·làbica de tots quatre versos és de síl·labes, i per tant són quatre . Com que tots els versos tenen el mateix nombre de síl·labes, diem que és un quartet . Un exemple d’elisió podria ser: . Com que coincideix la pronunciació de vocals i consonants després de l’últim accent de cada vers, la rima d’aquests versos és . Aquesta rima no és creuada sinó . El text sencer és una personificació perquè . També hi ha una personificació al segon vers perquè . Els dos primers versos comencen igual, o sigui que és un exemple d’una figura retòrica anomenada . A C T I V I T A T S vida de la regió, se l’afigurava pendent de telescopis per estudiar tempestes solars o la proximitat d’un meteorit fatal. Ella havia d’afanyar-se a especificar que el seu camp d’estudi no eren les òrbites dels planetes, sinó el vol de les aus. Era un observatori de rapinyaires necròfags. La feina dels teus somnis, si et dius Virgínia Urpí, si vas estudiar biologia i l ’Homo sapi ens és un capí tol de l manual que saltaries de bon grat. Com a bona ornitòloga, la Virgínia sempre s’havia fet acompanyar d’uns binocles, blocs de notes, peus de rei, paciència. Des que era una nena, quan l i va néixer l ’ af ició, que ho havia fet així . Havia après a reconèixer la cuereta en el seu vol ondulant, i a diferenciar la feme l la de l ’ esparver de la de l ’ astor . Cap al s trentapo c s l i ha v i a t o c a t po s a r - s e u l l e r e s . La v i s t a l i f a l l a v a . Envellir devia ser això, pensava, anar perdent vista, que el món s’esborroni fins a convertir-se en una tempesta de neu. Va complir els trenta-cinc i ja li va semblar que tot a n a v a d e b a i x a . E l t e m p s v o l a v a . T a r d o d ’ h o r a t o t decauria. Però llavors veia un xoriguer clavat al cel, com un f unàmbu l , i ho ce l ebr ava amb l ’ emoc i ó i n f ant i l de l primer dia; el temps s’havia aturat, o ella havia retrocedit en el temps, o el temps, senzillament, no existia. VÍctor Garcia Tur. Els ocells 150 EN LA PRÀCTICA 3 5
S A B E R S B À S i C S 1 Les classes de paraules 2 El gènere dels substantius i els adjectius 3 El nombre dels substantius i els adjectius 4 Els determinants i els quantificadors 5 Els verbs Classes de paraules I: substantius, adjectius, determinants, quantificadors i verbs P O S A ’ T E N S I T U A C I Ó Saps que hi ha diferents classes de paraules? Quines funcions diries que poden fer els substantius en una oració? I els verbs? Quin és el femení d’aquests noms masculins? – agre – difícil – comú – ase Quin és el plural d’aquests noms en singular? – aigua – encísl – accés – globus Quines paraules podries posar al principi d’aquesta oració? – ... pomes han caigut de la pomera. Quantes conjugacions verbals hi ha? Quins temps verbals coneixes? U N I T A T 2 29
Quan localitzem una paraula en un diccionari, la primera informació que en trobem és la categoria lèxica (la classe de paraula que és). Saber si un mot és un substantiu, un adjectiu, un adverbi o una preposició ens resultarà molt útil a l’hora d’organitzar el nostre pensament i ordenar les paraules i relacionar-les entre elles per formar enunciats. Cadascuna d’aquestes categories o classes dona una informació diferent: el subs - tantiu designa un individu, un animal, un vegetal o un concepte, mentre que l’adjectiu en descriu una característica, una qualitat intrínseca o adquirida o fins i tot classifica entitats i l’adverbi aporta una identificació espacial, temporal, aspectual, de manera, etc. Pel que fa a la semàntica, les classes poden tenir un significat complet i independent (com ara el substantiu, l’adjectiu o el verb, de manera que poden fer la funció de nucli de sintagma), o bé poden necessitar d’altres classes per tenir un significat ple (com per exemple el pronom o el determinant). Quant a la forma, les classes poden ser variables o invariables, segons si presenten morfemes de gènere, nombre, persona, temps..., o no. Així, d’una banda, tenim el substantiu, l’adjectiu, el verb, el pronom i el determinant; i, de l’altra, la preposició, l’adverbi, la conjunció i la interjecció. 1. Les classes de paraules Paraules que canvien de classe Cal tenir en compte el canvi de classe de paraula que es produeix en molts casos per evolució històrica o interna de la llengua mateixa, per homonímia, polisèmia, etc.: veu ▸ verb o substantiu poder ▸ verb o substantiu pobre ▸ substantiu o adjectiu molt ▸ adverbi o quantificador I E C En la Gramàtica, la classe de mots o categoria lèxica determinant ja no engloba la dels quantificadors. En tots dos casos fan la funció d’Especificadors, com en el dels adjectius que apareixen abans del nucli d’un sintagma. Igualment, ja no es consideren pronoms els demostratius o els possessius que apareixen sense acompanyar cap nucli nominal, nucli que es pot recuperar pel context: Aquest llibre és entretingut però aquell [llibre] no ho és. El DIEC encara no ha actualitzat la forma de classificar aquests mots que planteja la nova Gramàtica. 30
Totes les paraules de la llengua, doncs, són unitats significatives que tenen funcions, formes i interpretacions diverses segons el context en què apareguin en la cadena parlada o escrita. Cal tenir en compte que acostumen a agrupar-se en sintagmes per realitzar funcions dins de les oracions. En el quadre següent es presenten les classes de paraules, les funcions sintàctiques que pot fer cadascuna i els tipus en què es poden classificar : 2 Classe Funció Tipus Exemples Substantiu o nom És el nucli del SN. Comuns Concrets taula, bolígraf, arbre, gos, mà, persona... Abstractes bellesa, calor, alegria, amistat, estabilitat, consciència... Propis Antropònims Francesc, Núria... Topònims Lleida, Mediterrani... Adjectiu Fa de CN, d’atribut del predicat nominal o de complement predicatiu. Grau positiu bo, gran... Grau comparatiu millor, pitjor, més gran... Grau superlatiu boníssim, grandíssim... Determinant Presenta o actualitza el nucli del SN. Funciona com a especificador. Articles Definits el, la, els, les Indefinits un, una, uns, unes Personals en, na / el, la Neutre el Demostratius aquest, aquesta, aqueix, aquell... Possessius ma, ton, sa, el meu, la meva, llur, llurs... Quantificador Quantifica el nucli del SN. Funciona com a especificador. Numerals Cardinals un, dos, vint, trenta-dos, un bilió... Ordinals primer, cinquè, vint-i-unena... Col·lectius parell, dotzena, centenar... Multiplicatius doble, triple, quàdruple... Partitius mig, mitja, terç, desè... Quantitatius Variables quant, tant, molt, poc, bastant, gaire... Invariables més, menys, prou, força, massa, que, gens, tot... Indefinits algun, altre, ambdós, cada, cadascun, cap, cert, diferents, diversos, qualsevol... Pronom Equival en general a un nom i el seu significat depèn del context. Personals Forts jo, tu, mi, ell, nosaltres, vosaltres... Febles em, et, us, es, el, la, els, les, hi, ho... Verb És el nucli del SV i expressa una acció, un procés o un estat. Atributiu ser, estar, semblar Predicatiu Transitiu posar, treure, agafar, tocar... Intransitiu sortir, entrar, dormir, córrer, queixar-se, adonar-se... 31
En els substantius que designen entitats o idees abstractes, el gènere és una categoria lèxica inherent, ja que o bé són masculins o bé femenins. En canvi, els adjectius, els substantius que designen persones o animals i els determinants sí que tenen flexió de gènere, és a dir, tenen una forma per al masculí i una altra per al femení depenent de la concordança amb el nom que complementen. Recordem les regles de formació del gènere: En general, el femení es forma afegint el morfema -a al masculí: verd ▸ verda gat ▸ gata aquest ▸ aquesta atent ▸ atenta Cal fer atenció, però, als canvis consonàntics: Els masculins acabats en e, o, u àtones substitueixen aquesta terminació per a: mestre ▸ mestra monjo ▸ monja hebreu ▸ hebrea Classe Funció Tipus Exemples Adverbi Expressa una circumstància de lloc, temps, manera... Lloc on, aquí, allí, allà, damunt... Temps quan, ara, aleshores, mai... Manera així, bé, afortunadament... Quantitat molt, poc, gens... Afirmació sí, també... Negació no, tampoc... Dubte potser... Preposició Relaciona el seu complement amb un altre sintagma. Àtones a, amb, en, de, per, per a Tòniques entre, contra, malgrat, durant, sota... Conjunció Relaciona oracions, sintagmes o paraules. i, o bé, però, més... que, tan... que, posat que, encara que, perquè... Interjecció Expressa actituds del parlant i correspon a un sol enunciat. ah, eh, oh, oi, rai, caram, ecs, ui, uix, uf... 2. El gènere dels substantius i els adjectius p ▸ b t ▸ d c ▸ g s ▸ sa f ▸ v l ▸ l·l u ▸ v llop ▸ lloba humit ▸ humida antic ▸ antiga gos ▸ gossa serf ▸ serva nul ▸ nul·la tou ▸ tova antic antiga 32
Hi ha força adjectius d’una sola terminació: Adjectius d’una sola terminació Excepcions -al igual, principal... anòmal ▸ anòmala -el rebel, cruel... paral·lel ▸ paral·lela -il difícil, civil... tranquil ▸ tranquil·la -ar popular, regular... avar ▸ avara -or inferior, millor... sonor ▸ sonora -ant elegant, constant... sant ▸ santa -ent freqüent, prudent... valent ▸ valenta -a àtona persa, agrícola, belga, homicida, idiota, nòmada, pirata... Algunes terminacions valen tant per al masculí com per al femení: -ble: amable -me: enorme -ne: insigne -re: alegre -ista: ciclista -ta: gimnasta -aire: escombriaire -cida: suïcida -aç: loquaç -oç: veloç Hi ha força adjectius acabats en e àtona que formen el femení en a: agre ▸ agra ample ▸ ampla apte ▸ apta aspre ▸ aspra còmode ▸ còmoda culte ▸ culta digne ▸ digna directe ▸ directa esquerre ▸ esquerra negre ▸ negra neutre ▸ neutra pobre ▸ pobra Hi ha adjectius que tenen dues terminacions i poden fer dubtar, com ara: agrest ▸ agresta calent ▸ calenta comú ▸ comuna cortès ▸ cortesa covard ▸ covarda fix ▸ fixa gris ▸ grisa valent ▸ valenta Els substantius acabats en vocal tònica afegeixen -na: germà ▸ germana padrí ▸ padrina I també alguns d’acabats en diftong o vocal àtona: heroi ▸ heroïna orfe ▸ òrfena Alguns masculins es formen afegint -ot al femení: bruixa ▸ bruixot abella ▸ abellot Alguns femenins tenen terminacions pròpies: -e ▸ -essa -leg ▸ -loga -dor ▸ -driu comte ▸ comtessa filòleg ▸ filòloga emperador ▸ emperadriu En paraules com català, sa, o cosí, a més dels exemples esmentats germà o padrí, la n, en realitat, apareix tant en les formes f lexives femenines com en el plural i en les formes derivades (catalanisme, catalans, sanitat, sans, sanitós, cosineta, cosins, germanor, germans...). Per aquest motiu , la Gramàtica interpreta que la n forma part del radical i s’elideix en les formes masculines del singular. I E C 2 negre negra 33
De vegades tenim termes complementaris amb radicals diferents: home ▸ dona cavall ▸ egua o euga toro (bou) ▸ vaca ase ▸ somera porc ▸ truja ovella ▸ marrà gendre ▸ nora o jove boc (cabró) ▸ cabra marit ▸ muller o dona oncle ▸ tia Alguns noms admeten tant el masculí com el femení: art, crin, crisma, esfinx, esnob, fel, fred, èmfasi, mar, sarment, vessant, vodka. Els noms epicens, en canvi , poden referir -se indistintament al sexe masculí com al femení , independent del gènere gramatical inherent que present en : v íctima, cri atura o persona són femenins mentre que nadó o personatge són masculins però es poden referir a homes o dones, a nens o nenes segons que correspongui . Hi ha noms d ’animal s qu e són invari abl es ; al eshores , el gèn ere s’ hi indi ca afe - gint-hi ma scl e o f emel l a al f inal : l a sargantana ma scl e, l a sargantana f emel l a; el rossinyol mascle, el rossinyol femella. Alguns noms canvien de significat segons que els fem ser vir en femení o en masculí: el canal (via d’aigua) la canal (canonada) el/la canalla (malvat, -ada) la canalla (mainada) el clau (de ganxo, de rosca...) la clau (per obrir o tancar una porta...) el còlera (malaltia) la còlera (ira, imitació) el coma (estat d’inconsciència) la coma (signe de puntuació) el cremallera (ferrocarril) la cremallera (barra dentada, fermall) el delta (terme geogràfic) la delta (lletra grega) un editorial (article d’opinió) una editorial (empresa) el fi (objectiu) la fi (acabament) el/la guia (persona que acompanya) la guia (llibre) el llum (aparell) la llum (claror) un ordre (no desordre) una ordre (manament) el pols (batec del cor) la pols (brutícia) el pudor (vergonya) la pudor (mala olor) el salut (salutació) la salut (trobar-se bé) el son (període durant el qual hom dorm) la son (ganes de dormir) el terra (sòl, paviment) la terra (planeta, camp) el/la vocal (persona d’una junta) la vocal (lletra) El delta (del riu) La delta sargantana mascle o sargantana femella? Són noms femenins: allau, amargor, anàlisi, àncora, andana , aroma , au, ca l or , cercav i l a , claror , dent , disf ressa, esplendor , frescor, gènesi, icona, marató, nespra, olor, postres, psicoanàlisi, re - mor, resplendor, resta, serp, sida, síncope, síndrome, suor, verdor. Són noms masculins: afores, avantatge, bacteri , batent, compte, corrent, costum, desavantatge, deute, dot , dubte, escafandre, espinacs, estratagema, front , full, interviu, llegum, lleixiu, marge, nariu, núvol, orde, pebre, pendent, rancor, senyal, tèrmit, titella. Δδ 34
2 1 Classifica els substantius següents segons que siguin noms abstractes, noms concrets, antropònims o topònims: Genís claror marc vehicle sintagma crítica enuig Roma tinta terror alegria plàtan barrera llibre Alacant Marc facilitat divorci llibre fotografia Ter teclat discussió igualtat respecte biblioteca gràcia 2 Identifica la categoria lèxica dels mots que apareixen en les oracions següents: Bufa! Avui fa molt de fred i haurem de sortir ben abrigats. Roger, busca’m aquells papers de l’expedient obert divendres passat! On has sentit que tornaran a apujar el salari mínim? Seria una idea excel·lent! La meva impressió és que aviat se’n sortirà bé i aconseguirà tot el suport. Ei!, necessitem conèixer certa informació per poder adjudicar cada lot a les persones destinatàries! 3 Torna a escriure les oracions següents canviant el gènere de les paraules, si és possible: El jove era de mitjana alçada i duia el gos ben lligat. Entre els escriptors, n’hi ha molts de jueus. L’ase del camperol era molt tranquil. La comtessa era una gran escriptora. L’heroi del rescat era un ecòleg molt alegre. El veí no era boig ni loquaç. L’elefant tenia por del ratolí. Tenia un amic cantaire que va ser condemnat pel jutge. Ella era atea i defensava les seves idees davant el seu sogre. És una pediatra molt reconeguda segons el meu metge. L’avi va tenir cura de l’infant amb delicadesa. L’estudiant de batxillerat ja no és ingenu. Els ministres del país era tan eficaços com els seus homòlegs estrangers. 4 Copia les oracions següents completant els buits amb la forma de l’article femení o masculí adient: La Isabel tenia dubte si la feina que feien estava d’acord amb fi del projecte. No haver dormit bé a la nit implicava que al dia següent son dificultaria la concentració. Els resultats de anàlisis que li havien fet eren senyal clar que estava bé de salut. nostre guia ens indicava que estàvem a prop de fi del trajecte. Si pols s’acumula durant molt de temps en una superfície pot formar una capa gruixuda. Passa el mateix en terra si no s’ha trepitjat en mesos. No tots bacteris són perjudicials per a la salut. En acabar la jornada, és molt important no deixar-se encesos llums de la classe. Donar ordres pertinents va ser la clau perquè funcionés estratagema. Va veure llum al fons de l’habitació, encara que sabia que corrent estava interromput. Començava a ser costum que calor de l’estiu s’allargués fins a l’octubre. 5 Escriu el femení d’aquestes paraules: monjo artista escarabat capità filòleg amo jutge capaç ballarí oncle viu ros rodó enorme aeri agrícola lliure suau sa corrupte cocodril natural nu jueu mestís psiquiatre 6 Indica la categoria lèxica de les paraules següents i torna-les a escriure precedides d’un determinant adequat. Si et cal, busca-les al diccionari: calor front dent deute bacteri compte corrent dot full lleixiu senyal titella avantatge afores verdor estratagema pebre síndrome anàlisi frescor olor postres sida suor 7 Tria cinc mots de l’activitat anterior i combina’ls en una oració que tingui sentit. Per cada mot que utilitzis has de buscar un adjectiu que s’hi adigui. 8 Ja has vist que cal afegir mascle o femella per referir-se al sexe d’alguns noms d’animals. Seria possible que esquirol, per exemple, tingués un femení regular afeginthi la desinència -a? I que sargantana tingués un masculí sense -na? Et sembla que hi ha alguna raó lingüística que ho impedeix? Per què et sembla que no existeixen aquestes formes? A C T I V I T A T S 35
En els substantius, el nombre està determinat semànticament (pel significat), ja que marca un contrast entre el singular i el plural (una casa, dues cases). Els adjectius i els determinants, en canvi, adquireixen els marcadors de nombre i de gènere per concordança amb el substantiu. Recordem les regles de formació del plural: En general, el plural es forma afegint el morfema -s al singular: fill ▸ fills vell ▸ vells amic ▸ amics Els singulars acabats en -a àtona la substitueixen per -es: dona ▸ dones poeta ▸ poetes Cal fer atenció, però, als canvis ortogràfics consonàntics: ç ▸ c c ▸ qu g ▸ gu gu ▸ gü plaça ▸ places oca ▸ oques eruga ▸ erugues aigua ▸ aigües qu ▸ qü j ▸ g tj ▸ tg pasqua ▸ pasqües pluja ▸ pluges platja ▸ platges Les lletres i les notes musicals afegeixen -s: les as, les bes, les esses, els las, els sols, els fas... Els singulars acabats en vocal tònica afegeixen -ns: pi ▸ pins mà ▸ mans Excepcions: la be ▸ les bes el do (nota musical) ▸ els dos sofà ▸ sofàs tabú ▸ tabús xampú ▸ xampús bambú ▸ bambús menú ▸ menús bebè ▸ bebès cafè ▸ cafès clixé ▸ clixés esquí ▸ esquís bisturí ▸ bisturís mercè ▸ mercès comitè ▸ comitès En general , els singulars acabats en -s fan el plural afegint -os: -s mas ▸ masos... però pas ▸ passos -is tònic permís ▸ permisos encís ▸ encisos pis ▸ pisos avís ▸ avisos... però canyís ▸ canyissos tapís ▸ tapissos suís ▸ suïssos xassís ▸ xassissos -us tònic ús ▸ usos abús ▸ abusos andalús ▸ andalusos autobús ▸ autobusos... però barnús ▸ barnussos bus ▸ bussos rus ▸ russos talús ▸ talussos Fixa’t-hi ... Obser va que els casos de radicals acabats en vocal tònica que no tenen el plural amb -ns tampoc tenen n en derivats si n’ hi ha (cafetó, esquiable, esquiador...), mentre que pi (pineda, pinet...), mà (maneta, manejar...) i la resta , sí . 3. El nombre dels substantius i els adjectius un cafetó 36
2 Moltes paraules acabades en -s dupliquen la essa: -as tònic nas ▸ nassos pas ▸ passos matalàs ▸ matalassos... aiguarràs ▸ aiguarrassos... però gimnàs ▸ gimnasos ocàs ▸ ocasos as ▸ asos cas ▸ casos gas ▸ gasos vas ▸ vasos -es tònic accés ▸ accessos recés ▸ recessos interès ▸ interessos congrés ▸ congressos... però atenció als gentilicis: anglès ▸ anglesos francès ▸ francesos portuguès ▸ portuguesos -os tònic arròs ▸ arrossos gos ▸ gossos calabós ▸ calabossos mos ▸ mossos... però espòs ▸ esposos repòs ▸ reposos clos ▸ closos dos ▸ dosos... Els singulars acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx afegeixen -os: gas ▸ gasos braç ▸ braços fix ▸ fixos peix ▸ peixos despatx ▸ despatxos Alguns substantius acabats en -ç i -x, però, fan el plural afegint -s: calçs, índexs, làtexs, apèndixs, esfinxs, hèlixs, linxs, bafs, tufs, vèrtexs. Els singulars acabats en -sc, -st, -xt, -ig afegeixen -s o -os: texts ▸ textos boigs ▸ bojos Els dies de la setmana acabats en -s, alguns mots també acabats en -s i els noms acabats en -us són invariables: dilluns, ics, tos, temps, bíceps, llapis, herpes, messies, pàncrees, anus, cactus, cirrus, sinus, rictus, nimbus, prototipus, fetus, focus, tipus, globus, pus... Altres mots, anomenats pluralia tantum, només tenen la forma de plural, encara que es puguin referir a un sol objecte o idea: acaballes, pessigolles, alicates, beceroles, bermudes, calçotets, escorrialles, exèquies, noces, núpcies, pampallugues, postres, sostenidors... Paral·lelament, els singularia tantum tenen un significat que implica singularitat i s’usen de manera preferent o exclusiva en singular: modernisme, tacte, vista, humanitat, gent... Pren-ne nota... Alguns noms acabats en e àtona tenen un plural doble, segons el dialecte: home ▸ homes i hòmens jove ▸ joves i jóvens marge ▸ marges i màrgens 9 Copia les oracions següents canviant el nombre de cada paraula, si és possible: L’examen de llengua ha resultat força difícil per a l’alumnat. L’índex d’aquell llibre recull detalladament la matèria que tracta. Era una dona feliç viatjant en barca blanca tot vorejant la platja sota l’aigua de la pluja. La plaça estava ocupada per un pangolí exòtic que mostrava interès per un gos. Aquell tipus disputava un torneig d’escacs i li va tocar enfrontar-se amb una veïna que va arribar en autobús. El dijous era el dia assenyalat per fer la compra a la botiga. La maquinària agrícola s’exposava en una superfície extensa al costat d’un palau on se celebrava un congrés. Es van trobar en el despatx amb el pretext de trobar una solució fàcil al problema. Tant la novel·la com l’assaig plantejaven un tabú curiós. El globus roig del veí va petar i un vailet veloç en va agafar un tros. A C T I V I T A T S 37
RkJQdWJsaXNoZXIy