Hi ha força adjectius d’una sola terminació: Adjectius d’una sola terminació Excepcions -al igual, principal... anòmal ▸ anòmala -el rebel, cruel... paral·lel ▸ paral·lela -il difícil, civil... tranquil ▸ tranquil·la -ar popular, regular... avar ▸ avara -or inferior, millor... sonor ▸ sonora -ant elegant, constant... sant ▸ santa -ent freqüent, prudent... valent ▸ valenta -a àtona persa, agrícola, belga, homicida, idiota, nòmada, pirata... Algunes terminacions valen tant per al masculí com per al femení: -ble: amable -me: enorme -ne: insigne -re: alegre -ista: ciclista -ta: gimnasta -aire: escombriaire -cida: suïcida -aç: loquaç -oç: veloç Hi ha força adjectius acabats en e àtona que formen el femení en a: agre ▸ agra ample ▸ ampla apte ▸ apta aspre ▸ aspra còmode ▸ còmoda culte ▸ culta digne ▸ digna directe ▸ directa esquerre ▸ esquerra negre ▸ negra neutre ▸ neutra pobre ▸ pobra Hi ha adjectius que tenen dues terminacions i poden fer dubtar, com ara: agrest ▸ agresta calent ▸ calenta comú ▸ comuna cortès ▸ cortesa covard ▸ covarda fix ▸ fixa gris ▸ grisa valent ▸ valenta Els substantius acabats en vocal tònica afegeixen -na: germà ▸ germana padrí ▸ padrina I també alguns d’acabats en diftong o vocal àtona: heroi ▸ heroïna orfe ▸ òrfena Alguns masculins es formen afegint -ot al femení: bruixa ▸ bruixot abella ▸ abellot Alguns femenins tenen terminacions pròpies: -e ▸ -essa -leg ▸ -loga -dor ▸ -driu comte ▸ comtessa filòleg ▸ filòloga emperador ▸ emperadriu En paraules com català, sa, o cosí, a més dels exemples esmentats germà o padrí, la n, en realitat, apareix tant en les formes f lexives femenines com en el plural i en les formes derivades (catalanisme, catalans, sanitat, sans, sanitós, cosineta, cosins, germanor, germans...). Per aquest motiu , la Gramàtica interpreta que la n forma part del radical i s’elideix en les formes masculines del singular. I E C 2 negre negra 33
RkJQdWJsaXNoZXIy