En els substantius, el nombre està determinat semànticament (pel significat), ja que marca un contrast entre el singular i el plural (una casa, dues cases). Els adjectius i els determinants, en canvi, adquireixen els marcadors de nombre i de gènere per concordança amb el substantiu. Recordem les regles de formació del plural: En general, el plural es forma afegint el morfema -s al singular: fill ▸ fills vell ▸ vells amic ▸ amics Els singulars acabats en -a àtona la substitueixen per -es: dona ▸ dones poeta ▸ poetes Cal fer atenció, però, als canvis ortogràfics consonàntics: ç ▸ c c ▸ qu g ▸ gu gu ▸ gü plaça ▸ places oca ▸ oques eruga ▸ erugues aigua ▸ aigües qu ▸ qü j ▸ g tj ▸ tg pasqua ▸ pasqües pluja ▸ pluges platja ▸ platges Les lletres i les notes musicals afegeixen -s: les as, les bes, les esses, els las, els sols, els fas... Els singulars acabats en vocal tònica afegeixen -ns: pi ▸ pins mà ▸ mans Excepcions: la be ▸ les bes el do (nota musical) ▸ els dos sofà ▸ sofàs tabú ▸ tabús xampú ▸ xampús bambú ▸ bambús menú ▸ menús bebè ▸ bebès cafè ▸ cafès clixé ▸ clixés esquí ▸ esquís bisturí ▸ bisturís mercè ▸ mercès comitè ▸ comitès En general , els singulars acabats en -s fan el plural afegint -os: -s mas ▸ masos... però pas ▸ passos -is tònic permís ▸ permisos encís ▸ encisos pis ▸ pisos avís ▸ avisos... però canyís ▸ canyissos tapís ▸ tapissos suís ▸ suïssos xassís ▸ xassissos -us tònic ús ▸ usos abús ▸ abusos andalús ▸ andalusos autobús ▸ autobusos... però barnús ▸ barnussos bus ▸ bussos rus ▸ russos talús ▸ talussos Fixa’t-hi ... Obser va que els casos de radicals acabats en vocal tònica que no tenen el plural amb -ns tampoc tenen n en derivats si n’ hi ha (cafetó, esquiable, esquiador...), mentre que pi (pineda, pinet...), mà (maneta, manejar...) i la resta , sí . 3. El nombre dels substantius i els adjectius un cafetó 36
RkJQdWJsaXNoZXIy