Els determinants són una classe de paraules que serveixen perquè els sintagmes nominals puguin referir-se concretament a objectes, idees o fets del discurs presentant-los o actualitzant-los. Apareixen a l’esquerra del nucli del SN i la seva funció és la d’especificadors. En la taula següent es recullen les categories lèxiques específiques que engloben els determinants: Tipus de determinant Concepte Exemples Article definit Permet interpretar el nom que precedeix com a informació coneguda o predictible. la mestra els nouvinguts Article indefinit Permet interpretar el nom que precedeix com a informació nova o no coneguda. va arribar un llibre nou unes cadires de boga Demostratiu Expressen proximitat o llunyania respecte de l’emissor o el receptor aquesta idea brillant aquella proposta nova Possessiu Expressa la relació de pertinença o possessió respecte a una persona del discurs. les seves intencions el meu interès Paral · lelament als determinants demostratius existeixen també els pronoms demostratius (això, allò i en certes varietats açò) i els adverbis demostratius (aquí, allà, allí, i en certes varietats, ací) que pertanyen, doncs, a les categories pronom i adverbi respectivament. Vegem algunes remarques sobre els determinants: Per regla general, l’article masculí i femení singular s’apostrofa davant d’una paraula començada per vocal que no formi diftong; convé recordar, però, que l’article femení singular no s’apostrofa davant i o u àtones (precedides o no de h): la intimitat, la universitat, la història, la humitat... I cal tenir present també les excepcions: la ira, la una (hora), la a o la erra i la resta de noms de lletres. Els dies de la setmana no duen art icle quan es refereixen segons el context al passat o al futur del moment en què es parla: dimarts ve l’oncle (‘dimarts vinent’); però el diumenge és el millor dia de la setmana (amb el sentit habitual de ‘cada diumenge’). Pel que fa a l ’article neutre lo, en cont extos formal s cal substituir-lo per altres fórmules: *Lo millor que pots fer és posar-t’hi. ▸ El millor que pots fer és posar-t’hi. *S’ha deixat lo més bo. ▸ S’ha deixat la part més bona. *Lo bo que és! ▸ Que n’és, de bo! o Que bo que és! *Lo que són les coses! ▸ Ves per on! *Per lo menys podries callar! ▸ Almenys podries callar! Els possessius àtons són més propis del registre fami l iar , especí f icament amb noms de parentiu: ma mare, ton avi... Els possessius tònics, en canvi, són d’ús general i solen anar precedits de l’article definit quan van davant del nom: la teva llibreta, el seu càrrec, uns llibres meus... 4. Els determinants i els quantificadors 2 39
RkJQdWJsaXNoZXIy