El verb queda marcat pels morfemes de veu, mode, persona, nombre, temps i aspecte. L’aspecte és la categoria verbal que afecta les maneres de representar una acció des del punt de vista del desenvolupament, l’acabament i les conseqüències. Encara que l’aspecte pot anar implícit en el context, és expressat mitjançant: L’ús de l ’imperfectiu, que expl ica el desenvolupament d’una acció inacabada: canto, resolia, llegiré... L’ús del perfectiu, que expressa globalment l’acció i n’indica la fi: he cantat, havia resolt, hauré llegit... Per la forma que adopten els verbs en l’infinitiu i, en general, en la flexió verbal, els classifiquem en tres conjugacions: primera, segona i tercera. En la tercera, hi ha dos models, el dels verbs purs i el dels verbs incoatius. Aquest últim model és més nombrós i conjuga el present d’ indicatiu (serveixo. . .), el de subjuntiu (serveixi . . .) i l’imperatiu (serveix...) amb l’increment -eix en les persones del singular i en la 3a del plural. 5. El verb Fixa’t-hi... No totes tres conjugacions tenen la mateixa quantitat de verbs. La més nombrosa és la primera i a molta distància hi ha la tercera incoativa. La més petita és la segona. Quan la llengua crea un verb nou, ho fa gairebé sempre amb la primera conjugació, que és la més productiva. No es creen verbs nous ni amb la segona ni amb la tercera pura. Primera conjugació Infinitius acabats en -ar: parl-ar Segona conjugació Infinitius acabats en -er o -re: tém-er, perd-re Tercera conjugació Infinitius acabats en -ir: Pura: dorm-ir, coll-ir Incoativa (-eix-): serv-ir, segu-ir 42
RkJQdWJsaXNoZXIy