Una vil·la a Florència La vil·la s’alçava al cim d’un turó. Des de la terrassa del davant disposava d’una magnífica vista de Flo· rència; a la part del darrere hi havia un vell jardí amb poques flors, però amb uns arbres esplèndids, tan· ques de boix retallat, avingudes de gespa i una gruta arti f icial on, des d’un corn de l ’abundància, l ’aigua queia en cascada, amb una sonoritat fresca i cristal· lina. La casa havia estat edificada el segle xvi per un noble florentí, i els seus empobrits descendents l’ha· vien venuda a uns anglesos que, al seu torn, l’havien llogada a la Mary Panton per una temporada. Tot i que les habitacions eren espaioses i els sostres alts, l ’ interior no era gaire gran, i la inquilina se’n podia sortir prou bé amb els tres criats que li havien deixat e l s amo s . P r o v e ï d a d ’ u n mo b i l i a r i t a n e s c à s c om ant ic i elegant , la casa tenia un cert caràcter ; com que no hi havia calefacció central, a finals de març, la nouvinguda encara la va trobar molt freda, però els seus propietaris, els Leonard, hi havien fet cambres de bany , i e r a p r ou con f o r t ab l e . En aque l l me s de juny, quan es quedava a casa, la Mary s’estava la ma· jor part del dia a la terrassa, des d’on podia veure les cúpules i les torres de Florència, o al jardí de darrere. Les primeres setmanes de la seva estada havia dedi· cat molt de temps a visitar llocs d’interès; als Uffizi i al Bargello hi va passar matins agradables. Va visitar les esglésies i va caminar amunt i avall pels vells car· rer s , pe rò ara no ba i xava ga i rebé ma i a F l orènc i a , excepte per dinar o sopar amb els amics. Li agradava mandre j ar pe l j ardí i l l eg i r l l i bres , i , s i vo l i a sor t i r , s’estimava més agafar el Fiat i explorar la campanya dels voltants. No hi podia haver res de més encanta· dor, amb la seva sofisticada innocència, que el pai· satge toscà. Quan hi f lorien els arbres fruiters i els àlbers treien les primeres ful les, amb el seu l ímpid color esclatant entre el gris perenne de les oliveres, la Ma r y s ent i a una l l euge r e sa d ’ e spe r i t que no c r e i a que pogués tornar a experimentar. Al cap d’un any de la tràgica mort del seu marit, i després dels mesos d ’ angúni a en què sempre hav i a d ’ es tar di sponi b l e per si la volien veure els advocats que aplegaven les restes de la fortuna malgastada pel difunt, la Mary estava contenta d’haver acceptat l’oferiment dels Le· onard per descansar dels nervis al vell casal i pensar què havia de fer amb la seva vida . Després de vui t anys de vida extravagant i de matrimoni infel iç, es trobava, als trenta anys, amb algunes joies i una ren· da prou assenyada, si no estirava més el braç que la màniga, per mantenir-se. Ben mirat , era mi l lor del que semblava al principi, quan els advocats li van dir amb cara de funeral que, un cop liquidats els deutes, temien que no tingués ni un ral. Feia dos mesos i mig que la Mary era a Florència, i ara pensava que fins i tot podria haver-se enfrontat serenament amb aque· lla perspectiva. Quan va deixar Anglaterra, l’advocat –un home gran i un vell amic– li va donar uns copets a la mà. –A r a , e s t ima d a , no t ’ h a s d ’ amo ï n a r p e r r e s – l i v a dir–, excepte de refer-te i agafar forces. Del teu as · pecte, no en tinc res a dir, perquè no l’afecta res: ets una dona jove i molt bonica, i no dubto que et torna· ràs a casar. Però la pròxima vegada no et casis per amor , que é s una equ i vocac i ó : casa ’ t pe r guanya r posició social i tenir companyia. William Somerset Maugham, Una vil·la a Florència A C T I V I T A T S F I N A L S 46
RkJQdWJsaXNoZXIy