CONSTRUYE TU CONOCIMIENTO: LOS SABERES BÁSICOS 2 Itinerari didàctic La reflexió sobre la llengua i l’educació literària són claus per desenvolupar habilitats comunicatives que et permetran participar en la vida social CONSTRUINT MONS i exercint la ciutadania d’una manera ètica i responsable. Per això, et proposem l’itinerari següent: Al final de la unitat, descobriràs aspectes curiosos de la llengua, comparacions entre llengües diferents, relació de la llengua amb fenòmens culturals i amb el món en general, etc. Reforça els sabers bàsics de la unitat i aplica’ls a un text seleccionat especialment per posar de manifest l’estreta relació entre la gramàtica i la comunicació, les estructures sintàctiques, lèxiques i textuals. Abans de començar, posa’t en situació. Resol les activitats prèvies per contextualitzar el que aprendràs en aquesta unitat. Aprèn a conèixer millor la llengua amb explicacions gramaticals clares, esquemes i taules que presenten visualment els continguts. Practica el que has après amb activitats pensades per aprofundir en la comprensió de les estructures de la llengua i per preparar-te per a les proves d'accés a la universitat. Llengua 1 S A B E R S B À S i C S 1 Les classes de paraules 2 El gènere dels substantius i els adjectius 3 El nombre dels substantius i els adjectius 4 Els determinants i els quantificadors 5 Els verbs Classes de paraules I: substantius, adjectius, determinants, quantificadors i verbs P O S A ’ T E N S I T U A C I Ó Saps que hi ha diferents classes de paraules? Quines funcions diries que poden fer els substantius en una oració? I els verbs? Quin és el femení d’aquests noms masculins? – agre – difícil – comú – ase Quin és el plural d’aquests noms en singular? – aigua – encísl – accés – globus Quines paraules podries posar al principi d’aquesta oració? – ... pomes han caigut de la pomera. Quantes conjugacions verbals hi ha? Quins temps verbals coneixes? U N I T A T 2 29 En els substantius, el nombre està determinat semànticament (pel significat), ja que marca un contrast entre el singular i el plural (una casa, dues cases). Els adjectius i els determinants, en canvi, adquireixen els marcadors de nombre i de gènere per concordança amb el substantiu. Recordem les regles de formació del plural: En general, el plural es forma afegint el morfema -s al singular: fill ▸ fills vell ▸ vells amic ▸ amics Els singulars acabats en -a àtona la substitueixen per -es: dona ▸ dones poeta ▸ poetes Cal fer atenció, però, als canvis ortogràfics consonàntics: ç ▸ c c ▸ qu g ▸ gu gu ▸ gü plaça ▸ places oca ▸ oques eruga ▸ erugues aigua ▸ aigües qu ▸ qü j ▸ g tj ▸ tg pasqua ▸ pasqües pluja ▸ pluges platja ▸ platges Les lletres i les notes musicals afegeixen -s: les as, les bes, les esses, els las, els sols, els fas... Els singulars acabats en vocal tònica afegeixen -ns: pi ▸ pins mà ▸ mans Excepcions: la be ▸ les bes el do (nota musical) ▸ els dos sofà ▸ sofàs tabú ▸ tabús xampú ▸ xampús bambú ▸ bambús menú ▸ menús bebè ▸ bebès cafè ▸ cafès clixé ▸ clixés esquí ▸ esquís bisturí ▸ bisturís mercè ▸ mercès comitè ▸ comitès En general , els singulars acabats en -s fan el plural afegint -os: -s mas ▸ masos... però pas ▸ passos -is tònic permís ▸ permisos encís ▸ encisos pis ▸ pisos avís ▸ avisos... però canyís ▸ canyissos tapís ▸ tapissos suís ▸ suïssos xassís ▸ xassissos -us tònic ús ▸ usos abús ▸ abusos andalús ▸ andalusos autobús ▸ autobusos... però barnús ▸ barnussos bus ▸ bussos rus ▸ russos talús ▸ talussos Fixa’t-hi ... Obser va que els casos de radicals acabats en vocal tònica que no tenen el plural amb -ns tampoc tenen n en derivats si n’ hi ha (cafetó, esquiable, esquiador...), mentre que pi (pineda, pinet...), mà (maneta, manejar...) i la resta , sí . 3. El nombre dels substantius i els adjectius 2 Moltes paraules acabades en s dupliquen la essa: -as tònic nas ▸ nassos pas ▸ passos matalàs ▸ matalassos... aiguarràs ▸ aiguarrassos... però gimnàs ▸ gimnasos ocàs ▸ ocasos as ▸ asos cas ▸ casos gas ▸ gasos vas ▸ vasos -es tònic accés ▸ accessos recés ▸ recessos interès ▸ interessos congrés ▸ congressos... però atenció als gentilicis: anglès ▸ anglesos francès ▸ francesos portuguès ▸ portuguesos -os tònic arròs ▸ arrossos gos ▸ gossos calabós ▸ calabossos mos ▸ mossos... però espòs ▸ esposos repòs ▸ reposos clos ▸ closos dos ▸ dosos... Els singulars acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx afegeixen -os: gas ▸ gasos braç ▸ braços fix ▸ fixos peix ▸ peixos despatx ▸ despatxos Alguns substantius acabats en -ç i -x, però, fan el plural afegint -s: calçs, índexs, làtexs, apèndixs, esfinxs, hèlixs, linxs, bafs, tufs, vèrtexs. Els singulars acabats en -sc, -st, -xt, -ig afegeixen -s o -os: texts ▸ textos boigs ▸ bojos Els dies de la setmana acabats en -s, alguns mots també acabats en -s i els noms acabats en -us són invariables: dilluns, ics, tos, temps, bíceps, llapis, herpes, messies, pàncrees, anus, cactus, cirrus, sinus, rictus, nimbus, prototipus, fetus, focus, tipus, globus, pus... Altres mots, anomenats pluralia tantum, només tenen la forma de plural, encara que es puguin referir a un sol objecte o idea: acaballes, pessigolles, alicates, beceroles, bermudes, calçotets, escorrialles, exèquies, noces, núpcies, pampallugues, postres, sostenidors... Paral·lelament, els singularia tantum tenen un significat que implica singularitat i s’usen de manera preferent o exclusiva en singular: modernisme, tacte, vista, humanitat, gent... Pren-ne nota... Alguns noms acabats en e àtona tenen un plural doble, segons el dialecte: home ▸ homes i hòmens jove ▸ joves i jóvens marge ▸ marges i màrgens 9 Copia les oracions següents canviant el nombre de cada paraula, si és possible: L’examen de llengua ha resultat força difícil per a l’alumnat. L’índex d’aquell llibre recull detalladament la matèria que tracta. Era una dona feliç viatjant en barca blanca tot vorejant la platja sota l’aigua de la pluja. La plaça estava ocupada per un pangolí exòtic que mostrava interès per un gos. Aquell tipus disputava un torneig d’escacs i li va tocar enfrontar-se amb una veïna que va arribar en autobús. El dijous era el dia assenyalat per fer la compra a la botiga. La maquinària agrícola s’exposava en una superfície extensa al costat d’un palau on se celebrava un congrés. Es van trobar en el despatx amb el pretext de trobar una solució fàcil al problema. Tant la novel·la com l’assaig plantejaven un tabú curiós. El globus roig del veí va petar i un vailet veloç en va agafar un tros. A C T I V I T A T S un cafetó 37 36 SABERS BÀSICS 1 Explica la sensació que et produeix aquest text i respon les preguntes següents: Et sembla que la vil·la i els voltants que s’hi descriuen són llocs agradables per viure-hi o bé tot el contrari? Quins adjectius i substantius del text t’han ajudat a decidirte? Raona la teva resposta. 2 En el text es parla dels Uffizi i el Bargello. Explica breument què són i per què tenen importància per a la Mary. Pots consultar una enciclopèdia o bé Internet. 3 Indica la categoria lèxica de les paraules subratllades en el primer paràgraf del text. 4 Identifica el temps dels verbs subratllats del text a partir del segon paràgraf. 5 Localitza en l’últim paràgraf del text un adjectiu d’una sola terminació, una preposició tònica i una conjunció. 6 Copia les paraules següents i canvia’n el gènere: esplèndids escàs elegant (masc.) infeliç mig assenyada 7 Copia aquests altres mots del text i canvia’n el nombre: magnífica coix aigua anglesos espaioses interès restes màniga toscà forces 8 Digues si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F) i corregeix les que siguin falses: No tots els substantius comuns són noms concrets. L’article indefinit presenta informació desconeguda fins aleshores. El demostratiu trentè és un numeral ordinal. Els determinants i els quantificadors tenen la mateixa funció en el sintagma. Diferents en el sintagma “els diferents casos” és un determinant especificador. Molt pot ser quantificador adverbial o quantificador nominal. Encara que és una conjunció. Perquè és una preposició. La interjecció es considera un tipus de quantificador. Eficaç, hàbil i amable són adjectius d’una terminació. El femení de comú és comuna. Els mots senyal, postres, costum, calor i compte són substantius femenins. Els noms epicens com rossinyol es poden referir a qualsevol dels dos sexes independentment del gènere que tinguin. El plural d’interès, gris i cas és, respectivament, interessos, grisos i casos. El perfet d’indicatiu del verb dependre és hagi depès. 9 Completa els espais buits de les oracions següents amb un article: afores de Florència tenen molts llocs d’interès. Volia obrir compte corrent propi per a seves despeses. Tot de sobte resplendor va omplir la sala. Des de feia alguns dies, calor era més suau. Era una zona propícia per a allaus. No va fixar-se en senyals i va equivocar ruta. En aquell restaurant, postres eren abundants. Gràcies a olors disposem de més informació. 10 Reescriu l’últim paràgraf del text canviant el temps de tots els verbs que puguis al futur. Justifica en quins casos no ho has pogut fer. 11 Redacta un text formal ben estructurat d’unes cent vint-icinc a cent cinquanta paraules sobre el tema següent: «L’entorn, el paisatge, afecta el nostre benestar?». 2 47 Llengües i gènere Se sap que totes les llengües, cadascuna amb la seva gramàtica particular, tenen una complexitat semblant i són instruments eficaços per expressar tot allò que els parlants necessiten i van necessitant en cada moment. Així, la forma que adopten les categories de gènere, de nombre o de persona poden ser força variades. La distinció entre gèneres ser veix per classificar els substantius. 57% 43% Llengües i gènere Llengües amb gènere Llengües sense gènere Saps que més de la meitat de les llengües del món no tenen distinció de gènere? D E BAT Tr obe s que a l guna d ’ aque s t e s d i s t i n c i o n s é s mé s ú t i l q u e e l nostre sistema? Què et sembla que faciliten? Busca’n justificacions. Fins i tot n’hi ha que tenen 20 gèneres diferents, de vegades identificats amb nombres (gènere 7, gènere 11...). Aquest cas tan original és el de la llengua otjiherero (de la família bantú). També és freqüent la distinció entre masculí, femení i neutre, amb distribucions variades (alemany, neerlandès...; la majoria, llengües d’origen indoeuropeu): La distinció entre masculí i femení és la més comuna, organitzada de maneres diferents (llengües romàniques, anglès...): En algunes llengües, els gèneres s’agrupen en masculí, femení, comú (o animat) i neutre (o inanimat): També hi ha llengües que distingeixen entre animat i inanimat (basc, georgià...). català castellà francès anglès El llibre (m.) El libro (m.) Le livre (m.) The book (-) La cadira (f.) La silla (f.) La chaise (f.) The chair (-) Ell/Ella (m./f.) El/Ella (m./f.) Il/Elle (m./f.) He/She (m./f.) El seu llibre (m., ‘d’ell/d’ella’) Su libro (m., ‘d’ell/d’ella’) Son livre (m., ‘d’ell, d’ella’) Leur livre (‘d’ells/d’elles’) His book (‘d’ell’) Her book (‘d’ella’) Their book (‘d’ells/d’elles’) hindi femení masculí comú neutre ‘noia’, ‘mare’, ‘germana’, ‘gallina’, ‘vaca’... ‘noi’, ‘pare’, ‘germà’, ‘gall’, ‘toro’... ‘nen’, ‘estudiant’, ‘professor’, ‘doctor’, ‘líder’... ‘llapis’, ‘taula’, ‘arbre’, ‘llibre’, ‘honestedat’... alemany femení masculí neutre Die Dose (‘la llauna’) Der Stuhl (‘la cadira’) Das Buch (‘el llibre’) Die Hand (‘la mà’) Der Bauch (‘la panxa’) Das Auge (‘l’ull’) neerlandès gènere neutre • Tots els diminutius • Noms amb determinats prefixos i sufixos Sabies que... 48 Una vil·la a Florència La vil·la s’alçava al cim d’un turó. Des de la terrassa del davant disposava d’una magnífica vista de Flo· rència; a la part del darrere hi havia un vell jardí amb poques flors, però amb uns arbres esplèndids, tan· ques de boix retallat, avingudes de gespa i una gruta arti f icial on, des d’un corn de l ’abundància, l ’aigua queia en cascada, amb una sonoritat fresca i cristal· lina. La casa havia estat edificada el segle xvi per un noble florentí, i els seus empobrits descendents l’ha· vien venuda a uns anglesos que, al seu torn, l’havien llogada a la Mary Panton per una temporada. Tot i que les habitacions eren espaioses i els sostres alts, l ’ interior no era gaire gran, i la inquilina se’n podia sortir prou bé amb els tres criats que li havien deixat e l s amo s . P r o v e ï d a d ’ u n mo b i l i a r i t a n e s c à s c om ant ic i elegant , la casa tenia un cert caràcter ; com que no hi havia calefacció central, a finals de març, la nouvinguda encara la va trobar molt freda, però els seus propietaris, els Leonard, hi havien fet cambres de bany , i e r a p r ou con f o r t ab l e . En aque l l me s de juny, quan es quedava a casa, la Mary s’estava la ma· jor part del dia a la terrassa, des d’on podia veure les cúpules i les torres de Florència, o al jardí de darrere. Les primeres setmanes de la seva estada havia dedi· cat molt de temps a visitar llocs d’interès; als Uffizi i al Bargello hi va passar matins agradables. Va visitar les esglésies i va caminar amunt i avall pels vells car· rer s , pe rò ara no ba i xava ga i rebé ma i a F l orènc i a , excepte per dinar o sopar amb els amics. Li agradava mandre j ar pe l j ardí i l l eg i r l l i bres , i , s i vo l i a sor t i r , s’estimava més agafar el Fiat i explorar la campanya dels voltants. No hi podia haver res de més encanta· dor, amb la seva sofisticada innocència, que el pai· satge toscà. Quan hi f lorien els arbres fruiters i els àlbers treien les primeres ful les, amb el seu l ímpid color esclatant entre el gris perenne de les oliveres, la Ma r y s ent i a una l l euge r e sa d ’ e spe r i t que no c r e i a que pogués tornar a experimentar. Al cap d’un any de la tràgica mort del seu marit, i després dels mesos d ’ angúni a en què sempre hav i a d ’ es tar di sponi b l e per si la volien veure els advocats que aplegaven les restes de la fortuna malgastada pel difunt, la Mary estava contenta d’haver acceptat l’oferiment dels Le· onard per descansar dels nervis al vell casal i pensar què havia de fer amb la seva vida . Després de vui t anys de vida extravagant i de matrimoni infel iç, es trobava, als trenta anys, amb algunes joies i una ren· da prou assenyada, si no estirava més el braç que la màniga, per mantenir·se. Ben mirat , era mi l lor del que semblava al principi, quan els advocats li van dir amb cara de funeral que, un cop liquidats els deutes, temien que no tingués ni un ral. Feia dos mesos i mig que la Mary era a Florència, i ara pensava que fins i tot podria haver·se enfrontat serenament amb aque· lla perspectiva. Quan va deixar Anglaterra, l’advocat –un home gran i un vell amic– li va donar uns copets a la mà. –A r a , e s t ima d a , no t ’ h a s d ’ amo ï n a r p e r r e s – l i v a dir–, excepte de refer·te i agafar forces. Del teu as · pecte, no en tinc res a dir, perquè no l’afecta res: ets una dona jove i molt bonica, i no dubto que et torna· ràs a casar. Però la pròxima vegada no et casis per amor , que é s una equ i vocac i ó : casa ’ t pe r guanya r posició social i tenir companyia. William Somerset Maugham, Una vil·la a Florència A C T I V I T A T S F I N A L S 46 ACTIVITATS FINALS 3 SABIES QUE... 4 4
RkJQdWJsaXNoZXIy