Posa’t en situació. Respon les preguntes inicials per apropar-te als continguts literaris que treballaràs, a una època i a uns noms que descobriràs al llarg de la unitat. Aprèn a valorar la literatura a través de la història, amb els sabers bàsics presentats de manera clara i amb el suport d’esquemes i gràfics que en faciliten la comprensió. Llegeix textos representatius de cada època perquè sense textos no hi ha literatura. T’ajudarem a treballar-los per comprendre’ls i valorar-los. En el tràiler de cada unitat descobriràs la relació de la literatura amb el cinema... o amb la pintura... o amb els videojocs... Et guiarem per analitzar textos des de diversos punts de vista, fent una atenció especial a l’aplicació del que has après en la unitat. Literatura 1 TRÀILER 4 SABERS BÀSICS 2 S a b e r s b à s i c s 1 Què és la literatura? 2 La recerca del plaer estètic 3 El llenguatge literari 4 Els gèneres literaris 5 Els textos narratius 6 La poesia 7 El teatre P O S A ’ T E N S I T U A C I Ó Com explicaries la diferència entre un text literari i un que no ho és? Saps que els gèneres literaris han anat variant al llarg del temps i no sempre han estat narrativa, poesia i teatre? Quines diferències formals hi ha entre una narració, un poema i un fragment teatral? Saps distingir els diferents tipus de personatges literaris que hi ha? Quines característiques tenen? Quins tipus de rima coneixes? Creus que n’hi ha més? La literatura i l’anàlisi de textos literaris U N I T A T 7 131 4. Els gèneres literaris Els textos literaris es classifiquen pels trets formals generals que presenten i avui dia no és difícil posar-nos d’acord que la poesia, la narrativa i el teatre són els tres principals. Aristòtil (segle iv aC) considera la literatura com una imitació de la realitat (mimesi), com una còpia de les accions humanes amb mitjans i formes diversos i, per consegüent, els gèneres literaris serien les diferents maneres de dur a terme aquesta mimesi o imitació: la comèdia, la tragèdia i l ’èpica. Aquestes formes literàries estaven perfectament definides i separades i no s’havien de barrejar: Trets formals Temes Personatges Gèneres clàssics Comèdia Gèneres dramàtics, en els quals els fets s’expliquen a través dels diàlegs que mantenen els personatges. Divertits i sarcàstics Personatges de classe mitjana o baixa Tragèdia Èpica Tant hi trobem diàlegs com la veu d’un narrador explicant una història. Assumptes seriosos Personatges de classe alta Déus i herois Gèneres moderns Lírica (després poesia) Èpica (després narrativa) Drama (després teatre) Tipus de veu Hi apareix només la veu del jo poètic, que expressa els seus pensaments, sensacions, sentiments, etc. L’acció es desenvolupa a través del relat del narrador i dels diàlegs dels personatges. L’acció es desenvolupa sense la intervenció del narrador, només a través dels diàlegs dels personatges. Trets formals Gènere poètic, normalment escrit en vers. Originàriament recitat amb acompanyament musical. Gènere narratiu, que pot estar escrit en vers o en prosa. Gènere teatral, que pot estar escrit en prosa o en vers. Temes Expressió íntima del jo poètic i visió del món que l’envolta: amor, lloança, plany, sàtira... Temes heroics (relata les gestes de personatges rellevants) i, més endavant, tota mena de temes. Tragèdia: personatges d’alt llinatge que es veuen exposats a un destí dissortat. Comèdia: personatges de condició humil que viuen una situació humorística. Tot i que ja existia en la poesia popular, a partir del segle xv, el Renaixement va introduir les reflexions d’un jo poètic en la poesia culta i així va néixer la poesia lírica. Així, els gèneres literaris cultes van quedar fixats en la lírica, el drama (que incloïa les antigues comèdia i tragèdia) i l’èpica (que en passar del vers a la prosa va donar lloc a la narrativa), i van desenvolupar un conjunt de criteris estètics, de normes o regles de composició que definien tant els temes que es tractaven com les formes que s’havien de fer servir en cada cas: El neoclassicisme del segle xviii recupera la regla de les tres unitats aristotèl ica, que s’apl ica per exemple a les representacions teatrals: Unitat d’acció: s’explica un únic tema, centrat en la rea l i tat contemporàni a ( comèdi a) o en l a hi s tòr i a i l a llegenda (tragèdia), sense trames secundàries. Uni tat de l loc : e l s fets , encara que pass in a diversos llocs, es representen en un sol escenari. Unitat de temps: l’acció passa en un sol dia, cosa que obliga a condensar l’argument. L’antiga classificació clàssica ha arribat fins als nostres dies i es manté vigent en els tres principals gèneres: la poesia (provinent de la lírica), la narrativa (que es relac i o n a a m b l ’ è p i c a ) i e l t e a t r e ( e l g è n e r e d r a m à t i c ) . Aquestes formes es conceben avui com a models, tant per escriure com per interpretar textos, i ens hi podem ajustar en major o menor mesura. A aquest triumvirat cal afegir també l’assaig. El terme designa els textos en prosa no narratius amb voluntat de conjuntar la creació literària i l’exposició del punt de vista sobre qüestions històriques, filosòfiques, polítiques, etc. Va ser inventat per Michel de Montaigne al segle xvi, que es va prendre la redacció dels seus assajos com una mena de tasca escolar periòdica: escrivia regularment plantejant-se reflexions serioses sobre la condició humana a partir de les seves observacions. Avui podem llegir aquesta mena de textos a la premsa, en revistes, en blogs, en pàgines web... 7 5. Els textos narratius Els textos narratius consisteixen en un relat que fa un narrador d’una història en un espai i un temps, amb la participació d’un o més personatges. Els elements bàsics dels textos narratius són l’estructura, els personatges, el temps, l’espai i el narrador. Estructura, argument, tema, temps i espai Tots els textos narratius expliquen una història, és a dir, un conjunt de fets que viuen una sèrie de personatges durant un temps determinat i en un o diversos espais o ambients. L’argument és l’ordre que l’autor o autora ha triat per explicar-los, que no serà necessàriament lineal (en ordre cronològic) perquè hi pot haver salts o retrocessos en el temps (anticipacions o retrospeccions, respectivament). El tema és la idea, la intenció o el missatge que hi ha al darrere de l’argument. Generalment, el tema es formula amb una oració breu i afirmativa. 137 136 Els voltors Quan la Virgínia Urpí va trobar-se el jeep emblanquinat pe l gebr e , va r emugar en e l seu i d i oma ma t i na l . Al ce l e n c a r a h i r e s i s t i a un t r o s d e l l un a . P e r t a l d e c ondu i r còmodament i poder reacc i onar davant d ’ imprev i s tos com gu i neus , gene t e s o e l s imp l e g l aç , va de s f e r - s e de l’anorac tumescent que la deformava i li dibuixava un cos poc àgil que no era el seu. A la Virgínia la caracteritzava una magror exagerada fins a l’extrem de la carronya. Això no vol dir que no fos plena de vida, sinó que l’esquelet se li intuïa sota el blanc de la pell, com si volgués alliberar-se d ’ e l l a . També e l nas , pe l bony i l a curvatura , sembl ava part de la pròpia ossada. Va deixar Querrassa, per una c oma r c a l l l i u r e d e c o t x e s , i v a c o n d u i r c a p a l a f e i n a , admi r an t l a pau f an t a sma l d e l s ma r g e s d e p e d r a i e l s matollars detalladament cristal·litzats. Les notícies de la ràdio sonaven llunyanes. En ar r i bar a l a f i nca so l i t àr i a on t r eba l l ava , l a t e r ra va crepitar sota les xiruques. Els narius se li van humitejar mentre arrossegava la tanca corredi ssa de l ’ entrada. A l ’ O b s e r v a t o r i s ’ h i a c c e d i a p e r u n c a m i n e t e m p i n a t . Resultava impossible no vacil·lar a causa del vertigen de t r o b a r - t e a l p e u d ’ a q u e l l e s m u n t a n y e s c a l c à r i e s s o b t a d a m e n t v e r t i c a l s . Q u a n d e i a q u e t r e b a l l a v a a l ’Observator i de les Moles , s i l ’ inter locutor era al iè a la En la pràctica 1 Aquest és el fragment inicial d’un conte, és a dir, de gènere narratiu. Quines característiques d’aquest gènere hi trobes (narrador, argument, personatges…)? 2 Tot i ser narratiu, aquest text té molts fragment poètics. Escriu d’una manera més prosaica, aquests exemples: ...va trobar-se el jeep emblanquinat pel gebre. Al cel encara hi resistia un tros de lluna. ...els matollars detalladament cristal·litzats. ...que el món s’esborroni fins a convertir-se en una tempesta de neu. 3 Escriu cinc adjectius que caracteritzin la protagonista, tant físicament com psicològicament. 4 Explica breument l’itinerari de la Virgínia Urpí. 5 Busca en el text fragments que confirmin aquestes afirmacions: És d’hora. Fa fred. La protagonista és ornitòloga. 6 Busca una retrospecció en el text. 7 Explica el final del text. Com interpretes l’última oració? 8 Llegeix aquest poema. Copia i completa les afirmacions següents, que hi estan relacionades: Les muntanyes I quan el cel s’obria al meu entorn i reia el sol en ma verdosa plana, les gents, al lluny, restaven tot el jorn contemplant ma bellesa sobirana. Com que té quatre versos aquesta estrofa és un . La mesura sil·làbica de tots quatre versos és de síl·labes, i per tant són quatre . Com que tots els versos tenen el mateix nombre de síl·labes, diem que és un quartet . Un exemple d’elisió podria ser: . Com que coincideix la pronunciació de vocals i consonants després de l’últim accent de cada vers, la rima d’aquests versos és . Aquesta rima no és creuada sinó . El text sencer és una personificació perquè . També hi ha una personificació al segon vers perquè . Els dos primers versos comencen igual, o sigui que és un exemple d’una figura retòrica anomenada . A C T I V I T A T S vida de la regió, se l’afigurava pendent de telescopis per estudiar tempestes solars o la proximitat d’un meteorit fatal. Ella havia d’afanyar-se a especificar que el seu camp d’estudi no eren les òrbites dels planetes, sinó el vol de les aus. Era un observatori de rapinyaires necròfags. La feina dels teus somnis, si et dius Virgínia Urpí, si vas estudiar biologia i l ’Homo sapi ens és un capí tol de l manual que saltaries de bon grat. Com a bona ornitòloga, la Virgínia sempre s’havia fet acompanyar d’uns binocles, blocs de notes, peus de rei, paciència. Des que era una nena, quan l i va néixer l ’ af ició, que ho havia fet així . Havia après a reconèixer la cuereta en el seu vol ondulant, i a diferenciar la feme l la de l ’ esparver de la de l ’ astor . Cap al s trentapo c s l i ha v i a t o c a t po s a r - s e u l l e r e s . La v i s t a l i f a l l a v a . Envellir devia ser això, pensava, anar perdent vista, que el món s’esborroni fins a convertir-se en una tempesta de neu. Va complir els trenta-cinc i ja li va semblar que tot a n a v a d e b a i x a . E l t e m p s v o l a v a . T a r d o d ’ h o r a t o t decauria. Però llavors veia un xoriguer clavat al cel, com un f unàmbu l , i ho ce l ebr ava amb l ’ emoc i ó i n f ant i l de l primer dia; el temps s’havia aturat, o ella havia retrocedit en el temps, o el temps, senzillament, no existia. VÍctor Garcia Tur. Els ocells 150 EN LA PRÀCTICA 3 5
RkJQdWJsaXNoZXIy