En els substantius que designen entitats o idees abstractes, el gènere és una categoria lèxica inherent, ja que o bé són masculins o bé femenins. En canvi, els adjectius, els substantius que designen persones o animals i els determinants sí que tenen flexió de gènere, és a dir, tenen una forma per al masculí i una altra per al femení depenent de la concordança amb el nom que complementen. Recordem les regles de formació del gènere: En general, el femení es forma afegint el morfema -a al masculí: verd ▸ verda gat ▸ gata aquest ▸ aquesta atent ▸ atenta Cal fer atenció, però, als canvis consonàntics: Els masculins acabats en e, o, u àtones substitueixen aquesta terminació per a: mestre ▸ mestra monjo ▸ monja hebreu ▸ hebrea Classe Funció Tipus Exemples Adverbi Expressa una circumstància de lloc, temps, manera... Lloc on, aquí, allí, allà, damunt... Temps quan, ara, aleshores, mai... Manera així, bé, afortunadament... Quantitat molt, poc, gens... Afirmació sí, també... Negació no, tampoc... Dubte potser... Preposició Relaciona el seu complement amb un altre sintagma. Àtones a, amb, en, de, per, per a Tòniques entre, contra, malgrat, durant, sota... Conjunció Relaciona oracions, sintagmes o paraules. i, o bé, però, més... que, tan... que, posat que, encara que, perquè... Interjecció Expressa actituds del parlant i correspon a un sol enunciat. ah, eh, oh, oi, rai, caram, ecs, ui, uix, uf... 2. El gènere dels substantius i els adjectius p ▸ b t ▸ d c ▸ g s ▸ sa f ▸ v l ▸ l·l u ▸ v llop ▸ lloba humit ▸ humida antic ▸ antiga gos ▸ gossa serf ▸ serva nul ▸ nul·la tou ▸ tova antic antiga 32
RkJQdWJsaXNoZXIy