1 E S O Llengua catalana i Literatura Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda , dissenyada i creada al Depar tament d ’ Edicions de Grup Promotor / Santillana , dirigit per Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l ’elaboració ha par ticipat l ’equip següent: AUTORIA Teresa Guiluz Vidal Eduard Juanmar tí Generès Alber t Vilanova Boqueras ASSESSOR AMENT Lluís Payrató Giménez EDICIÓ Gemma Comas Cor tijo EDICIÓ EXECUTIVA Montse Santos Gómez Les activitats d’aquest llibre no s’han de fer mai al llibre mateix. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l ’alumnat els traslladi a la llibreta.
Situacions d ’aprenentatge. Constitueixen l’eix del material. Són situacions properes i actuals per ajudar l’alumnat a adquirir i desenvolupar competències clau i específiques. Cada situació finalitza amb una tasca o una producció final. Altres materials. Oferim un banc de textos per abordar la competència lectora, un material per treballar la reflexió lingüística, que inclou els sabers gramaticals bàsics i l’aplicació en contextos reals, i un banc de fitxes per treballar la norma ortogràfica. Material per desenvolupar l’Educació Literària. El fenomen literari s’aborda des de la selecció d ’uns sabers bàsics, que van acompanyats de l’aplicació a partir de textos i d ’una proposta d ’itineraris de lectura, que relacionen textos de diferents èpoques i autors a partir d ’un tema o d ’un element en comú. Presentació Aquest llibre té com a objectiu principal dotar el professorat de les eines necessàries perquè el conjunt de l’alumnat adquireixi les competències específiques de l’àrea. Amb un enfocament completament actual, adaptat al nou Decret curricular, on entren en joc situacions d ’aprenentatge, sabers bàsics, itineraris de lectura... l’alumnat anirà adquirint l’eficàcia comunicativa imprescindible per desenvolupar-se en el món d ’avui dia. Es tracta d ’un material flexible i obert on el professorat hi juga un paper fonamental, ja que serà qui decideixi què, quan i com ensenyar a partir de la combinació dels elements que s’ofereixen: Al final del llibre s’hi inclou un apèndix amb tres microprojectes destinats a treballar a l’aula els Objectius de Desenvolupament Sostenible. En un quadern annex es proporciona l’Alfabetització mediàtica i informacional.
SITUACIÓ D’APRENENTATGE 1r ESO 4 I VA PASSAR QUE... 27 Captar l’atenció de la persona que ens escolta o ens llegeix no és fàcil. Quina mena de narracions escrites, orals o audiovisuals capten i mantenen la nostra atenció? Per què deu ser que ho aconsegueixen? COMUNICACIÓ: Narració de fets quotidians EXPRESSIÓ ESCRITA: Evitem la repetició de paraules TASCA: Escriure i recitar un poema 7 MIRADES DIVERSES 45 Són iguals les descripcions d ’un mateix espai fetes per dues o més persones diferents? No és fàcil fer una descripció objectiva perquè costa no incorporar-hi les pròpies sensacions. És veritat? Per què? COMUNICACIÓ: La descripció d ’un espai COMUNICACIÓ ORAL: Fes una descripció i interpreta-la TASCA: Descriure un itinerari a peu 8 COM HO PUC DESCRIURE? 51 Com és un objecte? De què està fet? Quines impressions ens produeix? Això és el que ens trobaríem en el text descriptiu d ’un objecte. T’atreveixes a inventar un objecte i vendre’l? I a fer un diccionari de butxaca des de zero? COMUNICACIÓ: La descripció d ’objectes COMUNICACIÓ ORAL: Inventar i vendre un objecte TASCA: Fer un diccionari de butxaca 2 FEM PETAR LA XERRADA 15 T’agrada conversar? Trobem converses en contextos més o menys formals. Per exemple, l’entrevista és una conversa planificada. Però, cal tenir informació sobre una persona per poder-la entrevistar? Per què? COMUNICACIÓ: Converses espontànies i converses planificades COMUNICACIÓ ORAL: Fórmules de cortesia TASCA: Planificar i enregistrar una entrevista 5 QUI T’HO HA EXPLICAT? 33 Narrem de la mateixa manera una història que hem viscut que una història que ha passat a altres persones? En quin dels dos casos cridem i mantenim l’atenció dels altres més fàcilment? COMUNICACIÓ: Textos narratius de creació COMUNICACIÓ ORAL: Expliquem una novel·la o una pel·lícula TASCA: Planificar i escriure un conte 3 LA FORÇA DEL DIÀLEG 21 Dialogar implica debatre, conversar... I en una conversa no només és important el que es diu, sinó com es diu: el to, les paraules que es fan servir, l’èmfasi que s’hi posa... Però, i escoltar, és també important? Escoltem amb prou atenció? COMUNICACIÓ: Els diàlegs dins del text narratiu COMUNICACIÓ ORAL: Reportar una conversa TASCA: Transcriure un diàleg 6 ÉS NOTÍCIA! 39 Les notícies poden ser internacionals, nacionals o locals. De vegades les més properes són les que ens afecten de manera més directa. Per què és així? COMUNICACIÓ: La notícia COMUNICACIÓ ORAL: Entendre bé una notícia TASCA: Redactar una notícia de l’entorn immediat 9 INFORMAR I PERSUADIR 57 Una manera perquè algú ens faci arribar informació o propaganda és amb els fullets informatius. Però, sempre aconsegueixen el seu objectiu? Us veieu amb cor de preparar un fullet informatiu o publicitari atractiu? COMUNICACIÓ: El fullet informatiu COMUNICACIÓ ORAL: Seguim una visita cultural TASCA: Fer un tríptic informatiu o publicitari 1 EN PARLEM? 9 Les persones necessitem comunicar-nos. No ens relacionem igual cara a cara que a través de les pantalles, te n’has adonat? I aquesta manera directa de relacionarnos, es pot reflectir en el teatre? COMUNICACIÓ: La llengua i les relacions socials COMUNICACIÓ ORAL: Salutacions i comiats TASCA: Escriure i representar una escena teatral SOTMÈS A REVISIÓ* *Podràs consultar l’índex definitiu a www.edupack.santillana.cat 4
EINES PER A LA REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA EDUCACIÓ LITERÀRIA COMPETÈNCIA LECTORA 63 1 Un text teatral: Retorn a les aules 2 Una entrevista: Entrevista a Doctor Prats 3 Un text narratiu: El test 4 Textos poètics: Poemes 5 Un text narratiu: La flor del cirerer 6 Dues notícies: La Greta Thunberg solsosina. Una terrassenca de 15 anys publica la seva primera novel·la. 7 Un text narratiu: Una olor sura per l’aire... 8 Un text expositiu: Com va començar tot 9 Un text narratiu: A l’autobús REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA 107 1 El text 2 Les oracions 3 Verbs copulatius i impersonals 4 Els complements del verb 5 Els verbs: la persona gramatical i el temps verbal 6 El futur, el condicional i l’expressió de suposicions 7 Els noms 8 Els adjectius 9 Els determinants CONTINGUTS ORTOGRÀFICS 143 1 L’alfabet 2 Majúscules i minúscules 3 La partició de paraules a final de línia 4 Diftongs i hiats 5 L’accentuació (I) 6 L’accentuació (II) 7 L’apòstrof i la contracció 8 La vocal neutra 9 Les vocals o, u àtones ITINERARIS DE LECTURA 205 1 Històries d ’animals 2 Aventures de tota mena 3 Mites i llegendes CONTINGUTS 167 1 Els textos i el llenguatge de la literatura 2 Els versos i la rima 3 Les estrofes i les composicions 4 Les figures retòriques (I) 5 Les figures retòriques (II) 6 Les figures retòriques (III) 7 Els gèneres literaris 8 La narrativa: els elements de la narració 9 Gèneres narratius MICROPROJECTES 219 1 No passar gana 2 Frenar el canvi climàtic 3 Ecosistemes en perill SOTMÈS A REVISIÓ* 5
Situacions d’aprenentatge
SITUACIÓ D'APRENENTATGE 1 9 En parlem? La llengua i les relacions socials Salutacions i comiats Escriure i representar una escena teatral D’ACTUALITAT Les tecnologies ens permeten la comunicació a distància immediata. Però, hem perdut el contacte amb l’interlocutor? Reflexioneu i comenteu: Creus que ens perdem alguna cosa en una conversa quan no veiem l’interlocutor i no percebem el seu llenguatge no verbal? En cas afirmatiu, què hi trobes a faltar? Per què? Com ho faries per relacionar-te amb els amics sense Internet, mòbils...? No seria com ara, perquè ens podem trucar, enviar àudios i missatges escrits... Podem dialogar sense haver de compartir el mateix espai. Però al marge del mitjà que facis servir, gairebé sempre hi ha una conversa. Tot seguit descobriràs la conversa com la representació de la comunicació entre les persones i aprendràs com és, quines parts té, les fórmules de salutació i de comiat que s’ hi fan servir i com es reprodueix per escrit. També escriuràs i representaràs una escena teatral, escrivint un text dialogat, és a dir, d’una conversa.
10 La llengua i les relacions socials COMUNICACIÓ Les converses Les persones que intervenen en una conversa s’anomenen interlocutors i i nterlocutores. La majoria de les converses tenen una estructura semblant: els interlocutors se saluden, parlen de temes diversos i s’acomiaden. Obertura Desenvolupament Tancament És la primera part de la conversa, en la qual els interlocutors se saluden, es reconeixen i estableixen contacte. És la part central de la conversa, els interlocutors parlen del tema o dels temes que els interessen. És l’última part, en què es tanquen els temes, el diàleg s’acaba i els interlocutors s’acomiaden. Les fórmules lingüí stiques que uti litzem per saludar, acomiadar -nos, presentar -nos i mostrar agraïment són formals o informals segons les persones a qui ens adrecem i la situació en què ens trobem. De la mateixa manera , els gestos, la mirada , el contacte i la distància entre els interlocutors demostren el nivell de coneixença i proximitat que hi ha entre ells. 1. 4 Contesta aquestes preguntes: A què es dedica l’Esteve Faura? A l’Esteve Faura li agrada més escoltar la ràdio o mirar la tele? En quin moment del dia prefereix escoltar música? Per què l’Esteve Faura se’n va a dormir molt tard, de vegades? 5 Justifica aquestes afirmacions amb dades extretes de la conversa: L’Esteve Faura és matiner. L’Esteve Faura és un home metòdic. 6 Torna a escoltar el mateix fragment i troba-hi expressions que puguin acabar amb els signes de puntuació següents: signe d’interrogació signe d’exclamació punts suspensius punt 1 E scolta atentament aquest fragment del programa de ràdio A l’estiu tota cuca viu, i respon: Quines paraules fan servir els dos personatges quan comença l’entrevista? Transcriu a la llibreta les rèpliques de salutació. Amb quin gest podrien acompanyar les salutacions, si la trobada fos fora de la ràdio, per exemple al carrer? 2 Quines paraules fan servir els personatges per acomiadar-se? Escriu-les. Al final de l’entrevista, fan servir algunes expressions que no serveixen per acomiadar-se. Tria’n alguna i digues per a què serveix. 3 Digues si aquestes afirmacions són certes o falses: L’Esteve Faura viu obsessionat per la seva forma física. L’Esteve Faura treballa en una editorial. L’Esteve Faura acaba de publicar un llibre. L’Esteve Faura està ben informat de l’actualitat. A l’Esteve Faura li agrada la música. A C T I V I T A T S C o n v e r s e s e s c r i t e s Quan es reprodueix una conversa per escrit, es fan servir signes ortogràfics per reflectir el to o el context del diàleg. El guió (–) marca cada intervenció de les persones que participen en la conversa. Els signes d’exclamació (!) i d’interrogació (?), i els punts suspensius (...) suggereixen l’entonació, les pauses i l’expressivitat.
11 7 Relaciona les salutacions següents amb les situacions descrites a sota. Si hi ha més d’una possibilitat, escriu-les totes: Bona nit Déu-vos-guard Hola! Quant de temps sense veure’t! Ei! Et trobes un amic a la placeta del barri. Una senyora entra en una pastisseria. La teva mare i la teva tieta es troben a la parada. El presentador del Telenotícies comença el programa. Algú es troba una antiga companya de feina. 8 T ambé a l’hora d’acomiadar-se, les expressions varien segons el grau de formalitat. Imagina’t situacions en què es podrien fer servir les fórmules de comiat següents: Passi-ho bé. A reveure. Adeu! Ha estat un plaer. Que vagi bé. Quin gest podria acompanyar cadascun d’aquests comiats? 9 Aquest text és una conversa entre dues persones, escriu-lo en la disposició correcta perquè s’entengui i fes servir els signes de puntuació adients: Com anem. Bé, i tu. També molt bé. M’han dit que te’n vas a l’Everest. I ara. Qui t’ho ha dit. No en té ni idea. Simplement he començat a buscar informació per fer una expedició a l’Aconcagua, però no sé si podré anar-hi. A C T I V I T A T S Llenguatge no verbal Sovint acompanyem o, fins i tot, substituïm les nostres paraules amb gestos. Indica com interpretes els gestos que fan les persones de les fotografies. Proposta de trebal l Digues quin gest faries per expressar els missatges següents i comenteu-los per parelles: Demanar a algú que parli més alt. Mostrar incredulitat sobre alguna cosa. Demanar la paraula en un debat. Dir a algú que li telefonaràs més tard. Donar a entendre que una cosa t’és igual, que no et fa ni fred ni calor. Dir a algú que s’atansi. EN CONTEXT
Salutacions i comiats COMUNICACIÓ ORAL 12 Salutacions La conversa següent correspon a una de les fotografies anteriors. Representeu-la teatralment, en grups de tres, tenint en compte que només dos parlen però que el tercer també ha d’actuar (posició, moviment i gestos): –Ei! Hola! –Hola! Com va? –Guai! Ah! Aquest és en Marc, és nou. –Ah! Hola! En el mateix grup de tres, imagineu-vos la conversa de salutació que mantenen els tres personatges de l’altra fotografia. Sense escriure-la, memoritzeu-la i presenteu-la, tenint cura del llenguatge no verbal (postura, mirada, gestos i expressió facial). Comiats Per parelles, sense repetir amb els companys i companyes de l’activitat anterior, representeu les converses de comiat que podrien tenir lloc en cadascuna d ’aquestes imatges. No us oblideu del llenguatge no verbal. Representeu davant de tota la classe algunes de les escenes que heu creat i comenteu-les tots junts. En les converses que representeu hi ha d’haver una salutació informal i una de formal, un comiat informal i un de formal. 10 Comenteu les fórmules de salutació i comiat que heu après i els gestos que heu fet servir, i valoreu els recursos que podríeu incorporar a la vostra vida quotidiana. A C T I V I T A T S
Escriure i representar una escena teatral TASCA 13 PROPOSTA DE TREBALL Prepara’t per escriure i representar escenes teatrals que facin referència a una situació entre amics i que tingui la classe com a escenari. Dividiu la classe en grups de quatre o cinc persones. Cada grup s’encarregarà d ’una escena, però començareu treballant tota la classe junta. PER ON COMENCEM? 1 Penseu en l’estructura d ’un text teatral: els noms dels personatges que precedeixen les seves intervencions, les acotacions entre parèntesis... Plantegeu-vos quin serà l’argument (què succeirà) i quins els personatges (noms, què els passarà, etc.). Fixeu-vos en l’exemple: Escena 1 Argument Una colla d ’amics es retroba després de les vacances d ’estiu. Detalls L’Eva els presenta el seu cosí. L’Oriol porta un cadell que li han regalat pel seu aniversari. ... LES ESCENES NOVES 2 Penseu possibles situacions. Entre tots, feu propostes sobre el que pot passar en les escenes i anoteu-les a la pissarra. Seleccioneu les que us semblin més interessants. Hi ha d’haver tantes escenes com grups de treball heu format. Després, penseu en quin ordre aniran i completeu una taula com aquesta: Escena Idees Personatges 2 L’Oriol i el cosí de l’Eva ja es coneixien del futbol. Oriol, Eva, cosí de l’Eva. 3 El cadell... ... 4 ... ...
EXPRESIÓN ESCRITA 14 3 Repartiu les escenes entre els grups i resoleu els dubtes. Distribuïu les escenes que heu decidit entre els grups de treball. Els membres de cada grup heu de decidir els detalls de l’escena que us ha tocat: on passa, com comença, quins personatges hi intervenen, què hi passa i com s’acaba. Cada grup comunicarà a la classe aquesta informació perquè hi hagi coordinació i l’argument de l’obra sigui coherent. Si cal, modifiqueu alguna escena per aconseguir-ho. 4 Redacteu les escenes noves. Cada grup redactarà l’escena que li ha tocat, d ’acord amb el que s’ha decidit. Escriviu què diu cada personatge i no us oblideu de les acotacions. A L’ESCENARI 5 Repartiu els papers i feu una lectura dramatitzada de les escenes noves. Feu còpies de l’escena que heu escrit per a tota la classe. Repartiu-vos els papers i feu-ne una lectura dramatitzada. És el moment de fer els canvis necessaris per ajustar les escenes i fer que tot el que hi passa encaixi. 6 Prepareu la representació. Conjuntament o en grups, penseu quins elements necessiteu per fer la representació: decorat, objectes d’attrezzo, vestuari, il·luminació, etc. Tingueu en compte que us caldrà algun element visual per distingir els diferents espais on tenen lloc les escenes. Penseu també si hi voleu incorporar música. Si hi ha algú que no tingui cap paper en l’obra, es pot dedicar especialment a aquestes tasques, que també són necessàries per a la representació. Els actors i les actrius, estudieu-vos l’obra sencera per aprendre de memòria el vostre paper. 7 Representeu l’obra. Feu els assajos que considereu convenients fins que la representació surti bé. Representeu l’obra davant de la classe o bé davant d’altres classes del centre. VALORA LA FEINA EN EQUIP 8 Completa aquesta rúbrica d ’autoavaluació, per valorar la teva capacitat de treballar en equip. Si tens una nota alta (entre 9 i 12 punts), vol dir que saps treballar molt bé en equip. Indicadors d’avaluació Nivell d’assoliment Puntuació 1 punt 2 punts 3 punts Soc tolerant No faig gaire cas de les opinions dels altres. De vegades em costa acceptar opinions. Escolto les opinions dels altres i les tinc en compte. Soc responsable Sempre m’han de repetir les coses. Faig només el just per aprovar. Procuro millorar la feina de l’equip. Aporto idees al grup No em fixo en el que fan els altres. De vegades dic alguna cosa per ajudar l’equip. Aporto idees al grup i les defenso. Accepto acords Només accepto que es faci el que jo vull. Em costa acceptar els acords. Accepto i respecto els acords presos. Puntuació total
Competència lectora
C O M P E T È N C I E S D E C O M P R E N S I Ó L E C T O R A 1 64 ESCENA 1 Maria, Elena, Nicole, Òscar, Amy, Laura, Dani (Un passadís d’un institut el primer dia de classe, amb un suro al mig on hi ha les llistes de les classes; aparei xen molts alumnes caminant de punta a punta de l’escenari . De tant en tant, algú s’atura i seguei x amb el dit una llista .) Maria: Pérez... Pizarro... Riba... Roca... Com és que no...? Elena: Ei, què fas? Maria: Ah, hola, què tal? M’estic buscant a les llistes. No em trobo. Elena: Jo tampoc sé on em toca. Quins nervis! A veure si ens han posat juntes! Tu eres a 6è A l’any passat, no? Maria: Sí. I tu al B, no? A veure... és que em sembla que no hi soc... Potser els que venim de la mateixa escola ens separen en classes diferents. Elena: Potser som en una altra llista. (Mira al voltant.) Maria: No, no. Estem tots aquí per ordre alfabètic. Ja fa estona que m’ho miro i... (Una altra noia s’atura al darrere d’elles. No veu bé les llistes.) Nicole: Perdoneu... Us podeu enretirar una mica? És que no veig la llista. Maria: Ah, sí, perdona. (S’enretira.) Elena: Tu ets la Nicole, oi? Em sembla que et conec. Nicole: Sí, tu ets l’Elena. Anàvem a escoles diferents, però ens vèiem a la plaça. Elena: AAAAh, sí ! Mira, aquesta és la Maria. (Es fan petons i miren les l listes.) Ja veureu com som a classes diferents... (Pausa.) Ah, doncs no! Ves per on, anem juntes a 1r C. Que bé, no? (Arriben dues noies més i un noi. No busquen els seus noms a les llistes, sembla que ja saben on els toca.) Laura: Mireu, l’Elena. I la Nicole! Amy: I l’altra? Laura: No ho sé. No la conec. Amy: A mi em sona de les colònies que vam fer les tres escoles del barri juntes. Òscar: Segur que deu ser com les altres. Les senyoretes llestes. Fixeu-vos com miren al voltant. (Les imita, burlant-se’n.) Hola! Com estàs? Jo molt bé! Ai, sí, i jo també! Laura: Semblen les reines de la festa. Amy: Jo les tinc vistes, però no hi he parlat mai. Diuen que quan vam anar de colònies al Montseny, a Primària, l ’Elena va salvar una nena petita que s’ofegava amb un pinyol de cirera. Laura: Què dius!??? Que fort!!! No m’ho puc creure. Retorn a les aules
65 Laura: Jo no hi vaig anar, de colònies. (L’ Elena, la Maria i la Nicole se’n van.) Això de la muntanya no m’agrada gens... Tot ple de formigues i de mosquits! Ecs! Quin fàstic! Se’t fiquen pertot arreu. I el menjar? Per sopar sempre verdura i per dinar amanida i carn arrebossada més freda que la neu. I el terra ple de bonys. No pots dormir, a la tenda. (Apareix el Dani al darrere de l’ Òscar, l’Amy i la Laura.) Òscar: Dormir? Jo quan vaig d’excursió amb tendes no dormo mai . Espero que els mestres se’n vagin a dormir i surto de nit. Amy : I on vas? Si no hi ha res, a la muntanya ... Òscar : Què dius!!! Si està superbé! Mola molt! Vas amb la lot i sents sorolls... Dani: (Aparei xent de cop.) Uh! (Tots fan un bot.) Laura : Ets burro o què? Dani: (Fent teatre.) Soc el monstre de la muntaaaaanya foooosca! Amy : Para! (Li dona un cop de broma , rient.) Dani: (Es dona la mà amb l’ Òscar d’una manera que només coneixen ells dos, amics de fa temps.) I això del pinyol és mentida. Segur que s’ho va inventar per fer-se la interessant. Amy: Que no, t’ho juro! Dani: Sou unes bledes assolellades. (Empaita les noies fent-los pessigolles. L’ Òscar riu.) Laura: Ets un poca-solta. Va, para! Dani: Va, anem al pati. Teniu un xiclet? Se m’han acabat. Òscar : Pe rò s i f a l t en c i nc mi nut s pe rquè son i e l t imbr e ! Acabem d’arribar i ja vols anar al pati? Laura: Tio, et passes una mica. Ves-hi tu! Jo pujo a classe. Ens posaran falta. (Fa per anar-se’n, amb l’Amy.) Òscar: Espera’m, Laura. Dani, no vens? Dani: (A l’ Òscar.) No em diràs que tu ets un cagueta com les nenes, eh? (Fent veueta.) Jo pujo a classe. . . Ens po- s a r a n falta... És el primer dia. Òscar: Ja t’ho faràs, nano. Jo piro. (Surt per un costat.) Dani: Sou tots uns... (Els seguei x, a contracor.)
66 ESCENA 2 Marc, Jana, Laura, Amy, Òscar, Ester, Dani i Altres (Una classe buida. Els alumnes van entrant. La Jana va a seure sola i es posa a llegir un manga; la Maria i l’ Elena se’n van a l’altre extrem, amb la Nicole. Hi ha converses paral·leles. Entra en Marc.) Marc: (Adreçant-se a la Jana.) Hola... (La Jana deixa de llegir, tomba el cap i se’l mira sense dir res. Ell insisteix.) Hola?... Jana: (Al Marc, després d’uns segons.) Hola. Marc: Em dic Marc. (Es donen la mà.) Aquest lloc està lliure? Jana: (Una mica sorpresa.) Sí... (Entren la Laura, l’Amy i l’ Òscar.) Laura: (A l’Amy.) Que sí, tia, que se’m planta a mitja escala i no em deixa passar i jo del pal . . . què passa, tio?. . . i ell que no es mou i . . . (Calla perquè ha vist el Marc assegut amb la Jana.) Tiaaaa... miraaaa... Amy: Uau!!! Qui és aquell? D’on ve? No el conec. Què fa amb la friqui? Ester: (Entrant. És la professora de socials, va carregada amb un munt de coses: mapes, llibres, llibreta, estoig...) Hola a tothom. Com esteu? Laura: Quina barra que té! Com és que seuen junts? Amy: I jo què sé! No crec que es coneguin, no? Ester: Vinga, aneu seient, vaaa... (Deixa les coses a la taula mentre tothom parla. No li fan cas.) Va, nois, seieu! Laura: (Girant-se cap a l’ Ester.) I les noies? Ens quedem dretes? (Es fa un silenci molt tens. Tres o quatre alumnes riuen. Tots van seient.) Òscar: (Fluixet, a la Laura.) Tia, calla! Ester: Vaja, sembla que hi ha algú que no es mossega la llengua. Tu deus ser la líder de la classe, oi? Amy: I tu la profe que va de llesta, no? Ester: Molt bé! Resulta que soc a la classe de les espavilades. I els nois? També sou espavilats? (Tothom calla. Se sent un mòbil.) Jana: (A l’ Ester.) Perdona. Puc apagar-lo? És que... Ester: (Tallant la Jana.) A veure, nois... i noies. Aclarim-nos una mica. Primer de tot vull que hi hagi disciplina en aquesta classe. (A la Jana.) Tu, castigada sense pati. (A la Laura.) I tu també. Si fins ara fèieu el que volíeu ja us ho podeu treure del cap. Aquí mano jo. A partir d’ara vull que... (La interromp la irrupció repentina del Dani, que entra a classe sense veure l’ Ester.) Dani: Eiiii!!! Què passa, penya? Això sembla un enterrament! (Quan veu l’ Ester, es queda de pedra.) Albert Vilanova
67 OBTENIR INFORMACIÓ 1 A quest text és força senzill, però potser hi ha alguna paraula que no coneixes. Subratlla-la i pregunta a un company o una companya si en sap el significat. Reserva les últimes pàgines de la llibreta per fer un recull de mots nous. REFLEXIONAR I EXPRESSAR-SE 6 Debateu a classe la reivindicació que fa la Laura a l’escena 2: us sembla justa o exagerada, la fa correctament, la resposta de l’Ester és adequada, etc. INTERPRETAR LA INFORMACIÓ 2 Respon aquestes preguntes: Els primers personatges que surten a escena són la Maria i l’Elena. Què en sabem, d’elles? I la Nicole, de què es coneix amb l’Elena? De què es coneixen la majoria dels personatges de l’escena 1? Com és en Dani? Què fa al final de l’escena 1? Entre l’escena 1 i l’escena 2 hi ha un canvi. En què consisteix? 3 El personatge de la Laura diu «semblen les reines de la festa» referint-se a dues noies. Què vol dir exactament? 4 Relaciona cada personatge amb com a mínim un dels adjectius següents. Cada adjectiu es pot associar a un personatge, a més d’un o a cap. 5 Explica a la teva manera el que volen dir aquestes paraules d’ús col·loquial en el context de la lectura: et passes piro friqui penya del pal Adjectius educat -ada comprensiu -iva alegre seriós -osa burleta intrèpid -a egoista responsable maniàtic -a delicat -ada poruc -uga bromista masclista insolent sapastre distant just -a reservat -ada injust -a estudiós -osa feminista Personatges Maria Elena Nicole Laura Amy Òscar Dani Ester Marc Jana PARLEM-NE Com afronteu el principi de l’ESO? Comenteu-ho tots junts: Coincidiu amb companys i companyes que ja coneixíeu de Primària? Quins canvis heu notat durant els primers dies de curs? Us semblen positius o negatius? El que heu viscut fins ara és com us ho havíeu imaginat? Quines diferències hi ha?
68 GRAMÀTICA 7 T orna a llegir la primera acotació del text (Un passadís de l’institut...), extreu-ne els deu primers noms i escriu-ne el gènere i el nombre. 8 Busca els tres primers verbs en la mateixa acotació i escriu-ne el temps (present, passat o futur), la persona (1a, 2a o 3a) i el nombre (singular o plural). Escriu les sis persones d’aquests temps verbals. LÈXIC 9 E xplica els conceptes de sinònim, antònim, comparació i sentit figurat, a partir d’aquests casos: atrevit - agosarat valent - covard És alt com una girafa. Allà hi ha la boca del metro. 10 En el text es fan servir expressions com «prendre el número» i «mossegar-se la llengua», que volen dir ‘burlar-se d’algú’ i ‘guardar-se les ganes de parlar’. Aparella aquestes expressions segons el significat i, explica què volen dir: suar la cansalada prendre el número escampar la boira somiar truites estar com un llum fer volar coloms fer colzes tocar el dos deixar-s’hi la pell cremar-se les celles aixecar la camisa no tocar ni quarts ni hores Per a tu és el mateix «ficar la pota» que «pixar fora de test»? Posa’n un exemple. 11 Al final del text la professora Ester diu «aquí mano jo». Busca tres o quatre expressions que vulguin dir manar. 12 Segurament coneixes l’expressió «són unes bledes assolellades», que vol dir que les noies no són gaire espavilades. Explica el significat d’aquestes altres expressions en què també apareixen verdures o fruites: Quina pena! A la Neus li han donat carbassa. A mi això m’importa un rave. Quins pebrots que té en Nil. Això són faves comptades. Tant se li’n dona naps com cols. 13 Què vol dir la Laura quan afirma que el Dani és un poca-solta? Aquesta paraula és composta, és a dir, que s’ha format sumant l’adjectiu femení poca i el nom solta, que és la capacitat de fer les coses bé. Uneix les paraules d’aquests dos conjunts per formar altres mots compostos: caga enterra busca espia pixa pela salta trenca gira salta para plora escanya pobres dimonis closques canyes martí xocs dubtes pins morts sol taulells miques raons N’hi ha algun que s’escrigui amb guionet?
Reflexió lingüística
E L T E X T 1 108 El text i enunciats Un text és un missatge que una persona adreça a algú altre i que té sentit en una situació de comunicació concreta . Els textos poden ser orals o escrits.: Un text està format per enunciats successius. En els textos orals, els enunciats se separen amb pauses i canvi s de to; en el s escrits, amb signes de puntuació, com ara el punt (.), el signe d’interrogació (?) i el signe d’exclamació (!). Els enunciats: les oracions i les frases Hi ha dos grans tipus d’enunciats: les oracions i les frases. La diferència gramatical entre una oració i una frase és que hi hagi o no un verb en forma personal: Les oracions són enunciats amb almenys un verb en forma personal . Per exemple: Avui anirem d’excursió. Les frases són enunciats sense cap verb en forma personal . Per exemple: Segurament. Les modalitats oracionals Quan algú emet un enunciat, pot tenir diferents intencions comunicatives. Segons la intenció comunicativa , parlem de diverses modalitats oracionals, que es distingeixen per l’entonació, per l’ús d’un mode verbal concret (indicatiu , subjuntiu , imperatiu), per l’ús de certes paraules amb valor afirmatiu , negatiu , interrogatiu , exclamatiu o de dubte, etc. 1. 2. 3. C o n n e c t a a m b e l t e m a Si et pregunten si vols fer una cosa, pots respondre, per exemple, M’encantaria o bé I tant! En què es diferencien, gramaticalment, aquestes respostes? text text text text
109 La taula següent recull les diferents modalitats oracionals, amb la intenció comunicativa de cadascuna i amb exemples: modalitat intenció comunicativa exemple declarativa Presentar un fet o un pensament real. La porta ha quedat oberta. interrogativa Plantejar una pregunta. Voleu venir a casa? imperativa Donar una ordre o establir una prohibició. Surt del mig, Arnau. No envaïu el carril contrari. exclamativa Expressar una emoció o un estat d ’ànim. Quina pena que em va fer aquell gatet! optativa Expressar un desig. Tant de bo que hi hagi neu a les pistes. dubitativa Presentar un fet com a hipotètic. Potser em deixaran la consola... Les oracions declaratives poden ser afirmatives o negatives. Les negatives por - ten algun mot de sentit negatiu , com ara l’adverbi no. Exemples: afirmativa Aquest llibre és gruixut. negativa La samarreta de la Carme no m’agrada. Les oracions interrogatives poden ser totals o parcials. Les totals es responen amb sí o no i les parcials tenen una resposta oberta . Exemples: total Veniu amb nosaltres? (resposta: sí/no) parcial On podríem anar? (resposta: a la plaça, al parc, a fer un tomb, etc.) Sentim o escoltem? Sentir és percebre amb el sentit de l’oïda , fins i tot involuntàriament. Escoltar és aplicar -se, fer atenció, per intentar entendre unes paraules, gaudir d’una música , descobrir l’origen d’un so… Diríem que sentir és una acció pràcticament inconscient, com veure, i que escoltar és una acció conscient, com mirar. Exemple: Quan la Maria sortia de casa, va sentir de lluny el so d’una música. A mesura que s’acostava a la plaça de la Vila la sentia millor. Finalment, va seure en un banc per escoltar atentament el concert. D U B T E S F R E Q Ü E N T S
A C T I V I T A T S 110 1 Classifica aquests textos en orals i escrits: Una nota de recordatori penjada a la nevera. Un missatge de veu al mòbil. Una conferència de premsa. Una conversa telefònica. Un informe mèdic. Un xat a les xarxes socials. Un article periodístic en un diari en paper. 2 Llegeix atentament aquest diàleg i digues, en cada cas, si els enunciats que el formen són oracions o frases: –I la meva dessuadora lila? –L’acabo de posar a la rentadora. –Com? Però si la necessito aquest matí! – Doncs em sembla que t’hauràs de posar una altra cosa... – Sí, home! Quin rotllo! Havíem quedat d’anar tots amb la dessuadora a l’excursió... –Ja veuràs com no seràs l’únic que no la durà. 3 Transforma les frases en oracions i les oracions en frases: Aigua, per favor! Perdoni, senyora. Alguna preferència? Em pot dir on és el lavabo? 4 Contesta la pregunta següent, primer amb una frase i després amb una oració: Quan vindràs? 5 Tots aquests personatges diuen la mateixa oració, però el to que fan servir no té res a veure. Posa al darrere de cadascun el signe de puntuació que reflecteixi l’entonació: ? ! . 6 Llegeix expressivament aquests textos breus: A. Som-hi. Ja fa estona que us espero. Vinga, que és per avui. B. Som-hi? Ja fa estona que us espero! Vinga, que és per avui! C. Som-hi! Ja fa estona que us espero... Vinga, que és per avui... Puja Puja Puja
A C T I V I T A T S 111 7 A quina modalitat oracional corresponen les oracions següents? Possiblement demà sortiran les llistes d’admesos a la convocatòria. Ens ha tocat la Grossa! M’agradaria saber parlar japonès. Els delegats es reuniran demà amb la directora. Què t’ha semblat el discurs del president? Tussi ben fort! 8 Transforma les següents oracions afirmatives en negatives. En el cas de les exclamatives, fes servir l’adverbi de negació pas. L’Aina ha viscut a Berga. Encén el llum! Pugeu al segon pis! Els avis passaran les festes de Nadal amb nosaltres. 9 Escriu una oració de cadascuna d’aquestes modalitats: Declarativa afirmativa Declarativa negativa Interrogativa total Interrogativa parcial Imperativa (ordre) Imperativa (prohibició) Exclamativa (expressant emoció) Exclamativa (expressant estat d’ànim) Optativa Dubitativa 10 Digues si les oracions següents són interrogatives totals o parcials: Has comprat els plàtans? Quan creus que tindràs la disfressa acabada? Vols que et compri una entrada per al concert? Quin és el teu cantant favorit? 11 Les oracions següents es tanquen amb un signe d ’exclamació, però no totes són exclamatives. Digues la modalitat oracional de cadascuna: Espera’m, Maria! Moltes felicitats! Ves a saber què volen! Com criden! EN CONTEXT Una modalitat per a cada situació Observa l’expressió d ’aquestes persones i digues quina modalitat oracional deuen estar fent servir. Escriu el que t’imagines que poden estar dient en aquest moment. Escull una de les situacions i escriu un diàleg entre dos o tres personatges que inclogui la situació de la fotografia i que contingui diferents tipus d ’enunciats (oracions i frases) i oracions de modalitats diferents. Fes servir punts i signes d ’interrogació i d ’exclamació. Formeu equip amb companys i companyes i feu-ne una representació teatralitzada. A B C D
Continguts ortogràfics
L'A L FA B E T 1 144 1 Escriu el nom del que representen aquestes imatges: 2 Completa la taula amb el nom de les lletres que formen l’alfabet català: a ce efa i llatina ema o cu ve baixa zeta L'alfabet català L'alfabet català està format per vint-i-sis lletres: a, b, c, d , e, f, g, h, i , j, k, l , m, n, o, p, q, r, s, t, u, v, w, x, y, z. L a i g rega (y) nom é s ap a re i x en a l gun e s p a rau l e s provinents d’altres llengües (Nova York). Ara bé, es fa ser vir molt sovint darrere de la ena (n) per formar el so de nyap. La ce trencada (ç) i la ela geminada (l·l) són l letres modificades. L'ordre alfabètic Per ordenar alfabèticament les paraules no es tenen en compte ni el guionet, ni els accents, ni el trenc de la ce t re n c a d a , n i e l p u n t v o l a t d e l a e l a g e m i n a d a ( p e r exemple gallec, gal·lès, gallina). Ara bé, en el cas de dues paraules que només es diferencien per lletres modificades o accents: En primer l lo c trobem l es l l etres sense modi f icar i després les lletres modificades: la ç va després de la c (pl a ca , pl a ça) i l a l · l va després del gr up l l (cel l a, cel·la). Trobem primer les l letres sense accent ni dièresi i després les que porten accent o dièresi (sol, sòl; reina, reïna). Si totes dues porten accent, primer trobarem la que porta accent tancat i després la que porta accent obert (després, desprès). 1. 2. E N I G M A : L L E T R E S M I S T E R I O S E S Com continuaries aquesta seqüència de lletres? UDTQCSSVND A D F E C B A C T I V I T A T S
145 3 Fixa’t que en aquestes dues paraules la lletra g no representa el mateix so i, per tant, no sona igual: gol gespa Ara escriu dues paraules en què la lletra c soni diferent. 4 Ara fes-ho al revés: escriu totes les lletres que poden representar el so [k] i una paraula d’exemple de cadascuna. 5 Copia aquestes paraules i encercla’n les lletres que no sonen: camp heura salt tomb pescador Aquestes lletres, però, no sempre són mudes. Escriu paraules en què es pronunciïn. 6 Troba la paraula que està fora de lloc en aquesta llista ordenada alfabèticament i indica on hauria d’anar: caragol caramel caravana carboncle carícia careta carmí carnaval 7 Escriu les paraules que corresponen a aquestes definicions i digues què tenen en comú: Unitat de potència molt utilitzada en electricitat. Esport de pilota que es practica en una piscina amb dues porteries. Beguda alcohòlica originària d’Escòcia. Pàgina amb informació que trobem a Internet. 8 L’ordre alfabètic és important per poder trobar amb rapidesa una determinada dada enmig d’altres de molt semblants. Digues si en els casos següents és important tenir en compte l’ordre alfabètic o no: La llista d’ingredients d’una recepta de cuina. a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z A C T I V I T A T S Els cognoms dels autors dels llibres als prestatges d’una biblioteca. La nòmina de socis d’un club. Els tractaments de bellesa que ofereix un establiment. La llista dels alumnes d’una classe. L’índex dels capítols d ’un llibre. 9 Joc. Picalletres. 10 Feu una competició. Comproveu qui triga menys estona a ordenar alfabèticament aquestes sèries de paraules: claror - festa - bondat - estrella - apilar preu - delícia - mirar - zona - neu aire - vena mostra - trau - permís - alumne gerra - òpera - hospital - fantasma cendra - boira - eliminar - ros Joan - Pau - Ester - Sílvia - Sandra Mercè - Ignasi - Marta - Olga Martina - Josep - Enric Com que ja esteu entrenats, tornem-hi! Però alerta: ara són més difícils! bola - ble - banal - bonic - berruga broma - boina - blindar - buidar baixar - biennal - bèstia pacífic - provar - piular - proporcionar parterre - perill - possible - pecar pudor - parent - privat - peça allau - alberg - altaveu - alumne alerta - altiu - al·lucinació - allargar altre - àlbum - alfil - al·ludir
Educació literària
El tigre Ja heu sentit parlar del tigre, un nom que, tot sol, fa por; si el vèieu per una escletxa, cauríeu de tremolor. Amb un mirar que esgarrifa i un poc més gran que el lleó, sense crinera d’artista, ratllat de negre pertot, veu que tanmateix arriben tres dels millors caçadors. Mal que el tigre sia tigre, va dient anguniós: –Caçadors venen amb armes, amb armes d’horribles sons! Jo que, havent cruspit deu homes, sostenia que eren bons! Josep Carner Bestiari 1 Digues en quin d’aquests dos textos s’aprecia cadascuna de les característiques següents: intenció informativa imaginació descripció objectiva expressivitat precisió científica originalitat punt de vista subjectiu creativitat Quin dels dos textos és, per tant, un text literari? A C T I V I T A T S Tigre El t igre (Panthera t igr i s) és un mamí fer de l a famí l i a de l s fe l i ns , de l s q u a t r e « g r a n s f e l i n s » d e l g è n e r e Panthera. Els tigres són depredadors carní vors . El t i gre de Benga l a és l a subespècie més comuna de t igre i constitueix aproximadament el 80% de la població de t igres. Es troba a Bangladesh, Bhutan, Myanmar, Nepal i l’Índia. És una espècie en perill d ’e x t i n c i ó : a À s i a n o m é s q u e d e n uns 3.200 tigres, mentre que fa vint anys n’hi havia uns 100.000. E L S T E X T O S L I T E R A R I S 1 168
Els textos literaris Els textos literaris tenen dues característiques bàsiques: En escriure’ls, l’autor té una intenció artística o creativa, que també anomenem estètica. A diferència d’altres tipus de text que pretenen informar, argumentar o, simplement, establir una comunicació, els textos literaris són una creació artística que té valor per si mateixa. Els textos literaris estan escrits amb un llenguatge elaborat. Això vol dir que la persona que el s ha escrit dona tanta importància o més a la manera com estan expressades les seves idees que a les idees mat ei xes, tant si són real s com de f icció o d’opinió. L’expressió lit erària reforça el mi ssatge que es vol transmetre. El llenguatge literari Una lectura més atenta del poema de Josep Carner ens permet explicar en què pot consistir l’elaboració del llenguatge que notem en els textos literaris, és a dir, el llenguatge literari pròpiament dit. Vegem-ne alguns trets, a tall d’exemple: 1. 2. L’art de la pintura es basa en el treball dels colors; la literatura es basa en el treball de les paraules. El ritme. A diferència del text extret de Viquipèdia, els versos de Carner poden ser recitats. En fer-ho, adoptem una entonació que el mateix autor ha buscat seleccionant i organitzant les paraules d ’acord amb les síl·labes tòniques. El joc amb el significat de les paraules. L’última paraula del poema, bons, té un doble sentit: primer el tigre creia que els homes eren bons des del punt de vista del gust, però després ha arribat a la conclusió que no ho són per la seva capacitat de fer-li mal. La rima. El poeta ha fet acabar els versos parells amb una síl·laba tònica que conté el so de la vocal o, amb la intenció artística de reforçar el ritme i la sonoritat del text en conjunt. L’alteració de la lògica, és a dir, la presència d ’elements que no acceptaríem en la vida real, fora de les convencions literàries. En aquests versos, per exemple, el poeta atribueix al tigre la capacitat de parlar. 169
2 Rellegeix el poema El tigre, de Josep Carner, i explica què ens diu el poeta sobre les característiques físiques d ’aquest animal. Per a cada tret, indica en quins versos es troba la informació. 3 Explica què es diu en el poema, és a dir, quins fets hi succeeixen. 4 Comenta com són les relacions entre els humans i el tigre des de tots dos punts de vista. 5 Fes una llista dels moments del poema en què s’atribueixen al tigre actituds i comportaments humans. 6 Si el poeta volgués transmetre’ns algun ensenyament moral sobre el comportament dels humans envers els tigres, quin seria? Digues si es pot establir alguna relació entre aquesta idea de Josep Carner i les explicacions de l’article de Viquipèdia. 7 Llegeix atentament aquests dos textos literaris i contesta les preguntes següents: Quina mateixa emoció comparteixen els dos textos? En què consisteix el llenguatge literari en cadascun? Explica quins recursos fa servir Joan Maragall i quins utilitza Josep Pla. L’amet l ler A mig aire de la serra veig un ametller f lorit: Déu te guard , bandera blanca , dies ha que t’ he delit! Ets la pau que s’anuncia entre el sol , núvols i vents... No ets encara el millor temps, pro en tens tota l’alegria . Joa n M a r aga l l Els amet l lers f lorits El f lorir dels ametllers, en ple hivern , és el miracle més graciós i lleuger de la terra . És un miracle més graciós com més arriscat es presenta , com més visible és l’extemporaneïtat i l’audàcia de la f lorida . És quan fa fred que els ametllers són una pura delícia . Quina elegant sorpresa! Ens trobem, doncs, en aquell moment de l’any tan delicat que, en obrir una finestra i mirar a fora , apareix la subtilesa d’un ametller rosat, extasiat, com un vaporós enlluernament. Josep Pl a 8 Llegeix atentament aquest altre text i justifica amb exemples que està escrit en llenguatge literari: La fa geda d’en Jordà Saps on és la fageda d’en Jordà? Si vas pels volts d’Olot, amunt del pla , trobaràs un indret verd i profond com mai cap més n’ hagis trobat al món : un verd com d’aigua endins, profond i clar ; el verd de la fageda d’en Jordà . El caminant, quan entra en aquest lloc, comença a caminar -hi a poc a poc; compta els seus passos en la gran quietud: s’atura , i no sent res, i està perdut. Li agafa un dolç oblit de tot lo món en el silenci d’aquell lloc profond , i no pensa en sortir, o hi pensa en va : és pres de la fageda d’en Jordà , presoner del silenci i la verdor. Oh companyia! Oh deslliurant presó! Joa n M a r aga l l A C T I V I T A T S 170
ITINERARI DE LECTURA 1 Històries d’animals Els animals: un mirall per a l’espècie humana Els animals han estat font d’inspiració per a molts autors al llarg de tots els temps. Algunes d’aquestes obres protagonitzades per animal s han esdevingut clàssics de la literatura universal . Qui no ha sentit a parlar de la balena Moby Dick? O no s’ ha emo cionat amb l es aventures del gos Buck a La crida del bosc? Qui no ha simpatitzat amb el petit Mowgli , criat per una manada de llops, a El llibre de la selva de Rudyard Kipling? De personat ges animal s n’ hi ha de tot es menes, d e t e r r i b l e s i d e t end re s , d ’ i nt e l · l i gent s i d e t a noques, de valents i de covards, però, siguin com siguin , a través d’aquests personatges sovint humanitzats, aprenem aspectes de la nostra manera de ser i de la vida en societat. En aquest itinerari entraràs en contacte amb autors que, ser vint-s e d e l s a n i ma l s , h a n p a r l a t d e l ’ é ss e r humà , d e l e s s e v e s v i r tut s i dels seus defectes, des de l’antiguitat fins als nostres dies. Itinerari de lectura: Faules Isop Llibre de les bèsties Ramon Llull El paradís dels gats Émile Zola Bestiari Pere Quart Activitats de creació Escriure una faula. Continuar una narració. Escriure un poema. Proposta de lectura: Tigre, tigre, de Lynne Reid Banks Lectura autònoma Escolliu una obra protagonitzada per animals o en què els animals hi tinguin un paper important. 205
L ES FAU L ES D ’ I S O P. U N E N S E N YA M E N T MO RA L I s o p v a s e r u n e s c r i p t o r g re c d e l s e g l e v i i a C . No s e s a p g a i re b é re s de la seva vida però, en canvi , la seva obra ha arribat fins als nostres dies, ja que altres autors, com ara el francès Jean de l a Fontaine o el cast el l à Félix María Samaniego, s’ hi han inspirat per fer -ne noves versions. La guineu i el boc dins el pou Una guineu va caure en un pou i, incapaç de sortir-ne, s’hi va haver de quedar per força. Però vet aquí que va arribar vora el pou un boc1 que patia set i, en veure la guineu, li va preguntar si l’aigua era bona. La guineu, alegrant-se d’aquella avinentesa, va fer un gran elogi de l’aigua, dient que era boníssima, i el va animar perquè hi baixés ell, també. El boc, sense pensar-s’hi dues vegades, hi va baixar d’un salt, atenent només el seu desig; i, després de satisfer la set, va preguntar a la guineu com ho havia de fer per pujar. La guineu li va dir que se li havia acudit una bona manera de salvar-se tots dos. «Si vols posar les potes de davant contra la paret i inclinar les banyes, jo saltaré per sobre el teu l lom i , després, et trauré a tu.» I el boc, en sentir aquestes últimes paraules, va cuitar a seguir el consell . Aleshores la guineu, enfilant-se per les potes del boc, va pujar sobre el seu llom i, apuntalant-se en les banyes, va aconseguir la boca del pou, i es va allunyar. Com que el boc li va retreure que es desentenia de l’acord que havien pres, la guineu es va girar i li va dir: «Amic, si tenies tant de seny com pèls tens a la barba, no hauries baixat sense pensar primer com en sortiries». Semblantment, les persones assenyades també han de considerar abans que tot com poden acabar les seves accions, i després realitzar-les. Isop. Faules 1 boc: mascle de la cabra. 206 T E X T 1 HISTÒRIES D’ANIMALS Les faules són hi stòries breus protagonitzades per animal s, amb què l’autor vol transmetre un ensenyament o moral . La finalitat és fer ref lexionar l a persona que l l egei x a par tir de l es situacions que v iuen el s animals, de manera que li ser veixin de model de comportament en la seva vida quotidiana .
A C T I V I T A T S A LT R ES A RT S 1 Llegeix el text i contesta: Explica per quin motiu la guineu es troba al fons del pou i per quina raó hi va a parar el boc. Digues quins d ’aquests adjectius aplicaries a la guineu i quins al boc: confiat -ada astut -a maliciós -osa irreflexiu -iva fals -a deslleial malintencionat -ada traïdor -a ingenu -ènua babau -a 2 Les dues últimes línies del text contenen el consell que Isop ens vol transmetre. Torna’l a escriure amb les teves pròpies paraules i explica si et pot ser útil o no segons la teva manera de ser. 3 De les faules se n’han fet moltes adaptacions, algunes per a infants en forma de conte. En coneixes alguna altra? Quina? 4 Llegeix aquesta altra faula d ’Isop i extreu-ne la moralitat o ensenyament: La guineu i el raïm Una guineu famolenca va veure uns gotims de raïm que penjaven d’una parra i els va voler abastar, però no va poder. Mentre se n’allunyava, es deia a si mateixa: «Són massa verds». Una faula Aquest quadre de Jean Baptiste Oudry (1751) representa una escena d’una faula d’Isop. Quins animals hi reconeixes? Saps de quina faula es tracta? Busca-la i explica’n l’argument i l’ensenyament. P I N T U R A Una cançó Escolta la peça musical Pere i el llop (1936) de Serguei Prokófiev, inspirada en una de les faules d’ Isop. A la xarxa en pots trobar diversos enregistraments. M Ú S I C A CREACIÓ LITERÀRIA Escriu una faula en què els animals ens ensenyin que és en els moments de dificultat quan sabem qui són els nostres amics de debò. 207
ITINERARI DE LECTURA 2 Aventures de tota mena Les aventures: lectures trepidants E l s l l i bre s en s t ran sp or t en a qua l s e v o l è p o ca o indret del pl an eta sense qu e ens hagu em de moure del nostre entorn . Ens fan somiar, ens fan aprendre, ens emocionen ... En els llibres d’aventures, a més, les vivències del s personatges ens acosten al peri l l o a descobriments insospitats que ens fan patir i ens acceleren el ritme del cor. Aquest gènere ens ha dei xat aventurers famosos : l ’ h eroi Uli sse s , qu e en un l l arg p er ipl e p el Mediterrani viu situacions increïbles; el cavaller Don Quixot, que s’entesta a fer reals unes aventures que només existeixen en la seva imaginac ió ; el nàuf ra g Robins on Cr us oe qu e se l e s ha d’empescar per sobreviure en una illa ; el capità Gul liver, que protagonitza tot un seguit d’aventures intenses i fascinants, o qualsevol dels per - s o n a t g e s c r e a t s p e r J u l e s Ve r n e , q u e t e n e n experiències tan apassionants com fer la volta al món en vuitanta dies o viatjar a la Lluna o al centre de la Terra . Itinerari de lectura: Odissea Homer Les aventures de Tom Sawyer Mark twain La casa sota la sorra Joaquim Carbó Harry Potter i la pedra filosofal J.K. Rowling Activitats de creació Escriure una narració en primera persona. Reescriure la narració des del punt de vista d ’un altre personatge. Escriure una descripció. Lectura autònoma Escolliu una novel·la en què els personatges es vegin implicats en una aventura. Proposta de lectura: Operació Kyoto, d ’Àngel Burgas 217 Itinerari desenvolupat al LlibreMèdia i al web E-vocacion.
RkJQdWJsaXNoZXIy