C O M P E T È N C I E S D E C O M P R E N S I Ó L E C T O R A 1 64 ESCENA 1 Maria, Elena, Nicole, Òscar, Amy, Laura, Dani (Un passadís d’un institut el primer dia de classe, amb un suro al mig on hi ha les llistes de les classes; aparei xen molts alumnes caminant de punta a punta de l’escenari . De tant en tant, algú s’atura i seguei x amb el dit una llista .) Maria: Pérez... Pizarro... Riba... Roca... Com és que no...? Elena: Ei, què fas? Maria: Ah, hola, què tal? M’estic buscant a les llistes. No em trobo. Elena: Jo tampoc sé on em toca. Quins nervis! A veure si ens han posat juntes! Tu eres a 6è A l’any passat, no? Maria: Sí. I tu al B, no? A veure... és que em sembla que no hi soc... Potser els que venim de la mateixa escola ens separen en classes diferents. Elena: Potser som en una altra llista. (Mira al voltant.) Maria: No, no. Estem tots aquí per ordre alfabètic. Ja fa estona que m’ho miro i... (Una altra noia s’atura al darrere d’elles. No veu bé les llistes.) Nicole: Perdoneu... Us podeu enretirar una mica? És que no veig la llista. Maria: Ah, sí, perdona. (S’enretira.) Elena: Tu ets la Nicole, oi? Em sembla que et conec. Nicole: Sí, tu ets l’Elena. Anàvem a escoles diferents, però ens vèiem a la plaça. Elena: AAAAh, sí ! Mira, aquesta és la Maria. (Es fan petons i miren les l listes.) Ja veureu com som a classes diferents... (Pausa.) Ah, doncs no! Ves per on, anem juntes a 1r C. Que bé, no? (Arriben dues noies més i un noi. No busquen els seus noms a les llistes, sembla que ja saben on els toca.) Laura: Mireu, l’Elena. I la Nicole! Amy: I l’altra? Laura: No ho sé. No la conec. Amy: A mi em sona de les colònies que vam fer les tres escoles del barri juntes. Òscar: Segur que deu ser com les altres. Les senyoretes llestes. Fixeu-vos com miren al voltant. (Les imita, burlant-se’n.) Hola! Com estàs? Jo molt bé! Ai, sí, i jo també! Laura: Semblen les reines de la festa. Amy: Jo les tinc vistes, però no hi he parlat mai. Diuen que quan vam anar de colònies al Montseny, a Primària, l ’Elena va salvar una nena petita que s’ofegava amb un pinyol de cirera. Laura: Què dius!??? Que fort!!! No m’ho puc creure. Retorn a les aules
RkJQdWJsaXNoZXIy