2 Rellegeix el poema El tigre, de Josep Carner, i explica què ens diu el poeta sobre les característiques físiques d ’aquest animal. Per a cada tret, indica en quins versos es troba la informació. 3 Explica què es diu en el poema, és a dir, quins fets hi succeeixen. 4 Comenta com són les relacions entre els humans i el tigre des de tots dos punts de vista. 5 Fes una llista dels moments del poema en què s’atribueixen al tigre actituds i comportaments humans. 6 Si el poeta volgués transmetre’ns algun ensenyament moral sobre el comportament dels humans envers els tigres, quin seria? Digues si es pot establir alguna relació entre aquesta idea de Josep Carner i les explicacions de l’article de Viquipèdia. 7 Llegeix atentament aquests dos textos literaris i contesta les preguntes següents: Quina mateixa emoció comparteixen els dos textos? En què consisteix el llenguatge literari en cadascun? Explica quins recursos fa servir Joan Maragall i quins utilitza Josep Pla. L’amet l ler A mig aire de la serra veig un ametller f lorit: Déu te guard , bandera blanca , dies ha que t’ he delit! Ets la pau que s’anuncia entre el sol , núvols i vents... No ets encara el millor temps, pro en tens tota l’alegria . Joa n M a r aga l l Els amet l lers f lorits El f lorir dels ametllers, en ple hivern , és el miracle més graciós i lleuger de la terra . És un miracle més graciós com més arriscat es presenta , com més visible és l’extemporaneïtat i l’audàcia de la f lorida . És quan fa fred que els ametllers són una pura delícia . Quina elegant sorpresa! Ens trobem, doncs, en aquell moment de l’any tan delicat que, en obrir una finestra i mirar a fora , apareix la subtilesa d’un ametller rosat, extasiat, com un vaporós enlluernament. Josep Pl a 8 Llegeix atentament aquest altre text i justifica amb exemples que està escrit en llenguatge literari: La fa geda d’en Jordà Saps on és la fageda d’en Jordà? Si vas pels volts d’Olot, amunt del pla , trobaràs un indret verd i profond com mai cap més n’ hagis trobat al món : un verd com d’aigua endins, profond i clar ; el verd de la fageda d’en Jordà . El caminant, quan entra en aquest lloc, comença a caminar -hi a poc a poc; compta els seus passos en la gran quietud: s’atura , i no sent res, i està perdut. Li agafa un dolç oblit de tot lo món en el silenci d’aquell lloc profond , i no pensa en sortir, o hi pensa en va : és pres de la fageda d’en Jordà , presoner del silenci i la verdor. Oh companyia! Oh deslliurant presó! Joa n M a r aga l l A C T I V I T A T S 170
RkJQdWJsaXNoZXIy