Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda , dissenyada i creada en el depar tament d ’ Edicions de Santillana / Voramar, dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila. En la seua elaboració han par ticipat: Àngels Campos González Iñaki Moral Elola Josep Lluís Navarro Peiró Roger Sarrià Batlle Les lectures inicials de cada unitat són obra de: Juli Disla Gemma Pasqual i Escrivà IL·LUSTR ACIÓ Virginia Lorente EDICIÓ EXECUTIVA Àngels Campos González DIRECCIÓ DEL PROJECTE Immaculada Gregori Soldevila Les activitats proposades en aquest llibre no s’han de resoldre en cap cas en el llibre mateix. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models que han de ser traslladats a un quadern. 1 E S O Llengua i Literatura
2 Índex Un i t a t COMUNICACIÓ REFLEXIÓ Temes de hui S i tuac i ons de comuni cac i ó Comuni cac i ó ora l Competènc i a l ectora Comuni cac i ó escr i ta Vocabul ar i 1 6 Em dones una mà? Ens comuniquem per fer una petició Una petició telefònica Perdut a l’institut el primer dia de classe Una entrevista per a la web del centre El camp semàntic: hiperònim i hipònim 2 30 Fem les paus? Ens comuniquem per demanar disculpes Una disculpa La mirada de Sílvia Un missatge de correu electrònic Els sinònims 3 54 No em vengues la moto! Ens comuniquem per negociar Una negociació de compravenda Una casa adossada a la Lluna Un anunci de Wallapop Els antònims 4 78 Què em contes? Ens comuniquem per contar Una narració La veritable història de les velletes de la Penya Roja Un resum d ’una novel·la Les paraules parònimes 5 102 Sempre amb la mateixa cançó? Ens comuniquem per expressar sentiments Una conversa de sentiments Neo hip-hop Un blog o diari personal Els homònims 6 126 Les comparacions són odioses? Ens comuniquem per comparar La comparació de dades La generació Z Comparació de dues obres en Instagram Les paraules polisèmiques 7 150 No sé si m’explique… Ens comuniquem per explicar La definició explicativa L’enigmàtic somriure de la Monna Lisa Explicació en un fòrum d ’internet El sentit literal i el sentit figurat 8 174 Tot té uns límits! Ens comuniquem per donar instruccions Unes instruccions orals Rebel sense causa Un reglament per al xat de la classe Ús del llenguatge no discriminatori 9 198 Què serà, serà? Ens comuniquem per preveure el futur Una planificació del futur Corre, Xavi, corre! Una programació d ’un viatge La formació de paraules: famílies de paraules AP ÈND I X . Rú b r i q u e s d ’ava l u a c i ó d e l ’e x p re s s i ó o ra l i e s c r i t a C o n j u g a c i o n s d e ve r b s re g u l a r s i i r re g u l a r s . Re s um d e g ramà t i c a
3 SOBRE LA LLENGUA S I T U A C I Ó D ’ A P R E N E N T A T G E EDUCACIÓ LITERÀRIA S I T U A C I Ó D ’ A P R E N E N T A T G E Gramàt i ca Or tograf i a L i teratura El substantiu L’alfabet, els dígrafs i els diftongs Què necessitem dels altres? REPTE: Analitzar el centre educatiu Conta-m’ho! La literatura BANC DE TEXTOS: Textos que parlen de literatura Quines obres literàries fan olor de net? REPTE: Descobrir obres literàries relacionades amb la higiene Els determinants L’apostrofació Quines armes tenim per a alçar la veu sense violència? REPTE: Escriure un correu electrònic a la direcció del centre Amunt el teló! El teatre BANC DE TEXTOS: Textos de les etapes de la vida Com és la pobresa en el teatre de la vida? REPTE: Elaborar sabó casolà acompanyat d ’un missatge literari L’adjectiu La dièresi En l’educació inclusiva, qui hi guanya? REPTE: Reflexionar sobre l’educació inclusiva Un cant d ’alegria La poesia BANC DE TEXTOS: Textos de la vida i els sentiments Com expressem els sentiments a través de la literatura? REPTE: Escriure una narració i alguns versos El verb Les grafies j/g i els dígrafs tj/tg Quines narracions t’han marcat la vida? REPTE: Conéixer contes, cançons i jocs populars De què va? El tema d ’una obra literària BANC DE TEXTOS: Textos que retraten la naturalesa Quins temes interessen a la gent major? REPTE: Fer una enquesta sobre els gustos literaris de les persones majors Els pronoms (I) La essa sorda i la essa sonora Com se senten els infants quan juguen? REPTE: Organitzar una sessió lúdica adreçada a infants Qui ho ha dit? La veu narrativa BANC DE TEXTOS: Textos que parlen de les relacions amb els altres Com assumim les veus d ’altres en un escenari? REPTE: Representar una obra literària Els pronoms (II) Les consonants laterals: l i l·l Saps comparar i traure’n conclusions? REPTE: Analitzar les causes i les conseqüències de l’augment d ’ús de la tecnologia en infants Els reconeixes? Els personatges BANC DE TEXTOS: Textos que analitzen les persones Dis-me com ets i et diré què has de llegir REPTE: Recomanar una obra literària segons els gustos Els connectors Ús del punt i la coma Quins coneixements de tecnologia té la gent major? REPTE: Elaborar gràfics que mostren els coneixements informàtics de la gent major La literatura és un art El llenguatge literari BANC DE TEXTOS: Textos que retraten la societat Com sé identificar les obres literàries? REPTE: Buscar obres infantils en una biblioteca Les preposicions Ús del punt i coma i els dos punts Quines normes hi ha en una classe? REPTE: Preparar una sessió de tecnologies per a gent major La literatura et dona consells La literatura d ’idees BANC DE TEXTOS: Textos que estimulen la reflexió Com es pot aconsellar llegir? REPTE: Dissenyar un cartell per a una campanya d ’animació a la lectura L’adverbi Ús dels punts suspensius i els parèntesis Com serà la relació de la gent major i la tecnologia en un futur? REPTE: Elaborar un informe amb els sabers tecnològics més útils per a la gent major Aprofita el moment! Els tòpics literaris BANC DE TEXTOS: Textos de tots els colors i sabors Què ens queda de tot el que llegim? REPTE: Predir les emocions que han experimentat els infants
4 Itinerari didàctic Aprendre llengua és un camí molt llarg, a través del qual CONSTRUÏM MONS més equitatius, més justos, més sostenibles. Per aconseguir-ho, et proposem un itinerari amb algunes fites. L’estructura del camp semàntic Quan definim una paraula , ho fem a partir d’unes característiques semàntiques. Per exemple, el s object es següents compar t ei xen la funció: ‘object es per a escriure’, però cada un presenta unes particularitats. A més, tots pertanyen a la mateixa categoria o classe de paraules: són substantius. Bolígraf: objecte per a escriure a mà proveït d’un depòsit de tinta . Llapis: objecte per a escriure a mà que consta d’una mina de grafit inclosa en una barreta cilíndrica de fusta . El camp semàntic és un grup de paraules que comparteixen alguna característica de significat. En un camp semàntic no totes les paraules es troben en el mateix nivell . Per exemple, en el camp semàntic dels mobles, seient té un significat més general que tamboret o butaca. Per això, en un camp semàntic distingim dos nivells: hiperònims i hipònims. Hiperònims: paraul es d’un camp semàntic que t enen un signi f icat més general . Per exemple, en el camp semàntic anterior, seients, taules i armaris són hiperònims. Hipònims: paraules que s’inclouen dins d’un hiperònim i que n’especif iquen el significat. Per exemple, en el camp semàntic del s mobles, cadira , tamboret, butaca són hipònims que depenen de l’ hiperònim seient. 1. C O N N E C TA A M B E L T E M A Com s’organitzen els productes en un supermercat? Com t’ajuda aquest sistema d ’ordenació? VOCABULARI El camp semàntic: hiperònim i hipònim Centre educat iu TENIM PARAULA acollida assetjament assistència assoliment avaluació cap d’estudis comiat dades dates excel·lència farmaciola gimnàs infermeria millora obertura plafó informatiu preinscripció projecte sol·licitud termini fer campana fer fotja fer fugina vitrina aparador guarda-roba armaris vestidor tauleta de nit mobles 14 L L E N G U A escriptori taula braser butaca sofà cadira tamboret puf seients taules ES0000000130888 157237_TEMA_01_110929.indd 14 23/2/22 9:38 Proposta de trebal l EN LA PRÀCTICA Consulta la pàgina web següent https://tienda.mercadona.es/ i digues dos hiperònims i tots els hipònims que s’hi inclouen. Quin altre hiperònim proposes per a substituir la categoria Celler? Quin hiperònim podria englobar les categories d ’Aigua i refrescos i Sucs? En l’hiperònim Aliments no peribles, quins productes s’hi podrien incloure? Reescriu aquest text substituint la paraula destacada per dos hiperònims diferents. 1 Copia totes les paraules del text que formen part del camp semàntic indicat. Desapareguda una xiqueta a Torrent La setmana passada va desaparéixer a Torrent ( l’Horta) una xiqueta de 13 anys quan anava a casa d ’una amiga a les 21 h de dissabte. La menor fa 1,65 m i pesa 45 kg. En el moment de la desaparició portava uns texans, una camiseta negra i unes xancles rosa. 2 Busca el significat dels prefixos hipo- i hiper- i explica, amb paraules teues, els termes hiperònim i hipònim tenint-ne en compte la definició. Quines altres paraules amb hipo- i hiper- saps? 3 Identifica l’hiperònim de cada sèrie. a. frigorífic, electrodomèstic, llavaplats, llavadora. b. xou d ’impacte / reality show, telenotícies, programa de televisió, concurs. c. narració, novel·la, rondalla, faula. d. tristesa, alegria, enuig, emoció. 4 Per parelles, escriviu, en un minut, tants hipònims com pugueu d ’un dels hiperònims següents. flors arbres utensilis de cuina 5 Tria els dos camps semàntics que predominen en aquest text i classifica’ls en un esquema que continga dos nivells: hiperònim i hipònim. utensilis materials d ’obra història professions parts d ’un edifici 1 A C T I V I T A T S Vestimenta L’albergínia es considera originària de l’Índia. La introducció de l’albergínia a Europa va tindre lloc durant l’edat mitjana a través dels comerciants àrabs de la península Ibèrica. Un dels ef ectes positius més destacats de l’albergínia és l’alta concentració d’antioxidants, que ajuden a previndre l’envelliment i les malalties degeneratives. El santuari de Santa Maria Magdalena de Novelda es va construir entre 1918 i 1946. L’arquitecte i enginyer José Sala Sala, format a Barcelona, hi demostra una influència molt evident de Gaudí. La planta té forma de gerro trapezoidal. En la façana principal destaquen dues torres laterals de 25 m culminades per una creu. També sobre la cúpula i sobre cada un dels arcs es repeteix el motiu de la creu. L’edifici combina carreus, pedres de riu, rajola roja i ceràmica de colors. 15 L L E N G U A ES0000000130888 157237_TEMA_01_110929.indd 15 17/2/22 12:56 Partiràs d ’un TEMA DE HUI, un tema pròxim a la teua realitat, als teus interessos... que et permetrà llegir, crear, compartir, aprendre vocabulari... #Em dones una mà?, #Fem les paus, #Et poses límits?... Aquests temes estan relacionats amb funcions comunicatives bàsiques, com ara demanar ajuda o demanar disculpes, que cal dominar per a millorar les relacions interpersonals. Per això, adquiriràs estratègies necessàries per a la comunicació oral i escrita, i també practicaràs formats nous que proporcionen les tecnologies de la informació. Les PROPOSTES DE TREBALL et permetran afrontar situacions reals o simulades de la vida quotidiana on podràs posar en pràctica tot el que vas aprenent. Aprendràs a utilitzar el Vocabulari, la Gramàtica i l’Ortografia com a eines al servei de les produccions orals i escrites i de la comprensió de textos. El vídeo de Connecta amb el tema (inclòs en el Llibremèdia) t’ajudarà a entendre més bé els conceptes gramaticals de la unitat. La secció En la pràctica et permetrà, a través de les PROPOSTES DE TREBALL, vincular l’aprenentatge amb usos reals i quotidians. Les SITUACIONS D’APRENENTATGE de Llengua que plantegem contextualitzen l’aprenentatge i et faran descobrir que la llengua és un mecanisme molt poderós per a fer avançar el món. Les desigualtats socials i les relacions amb altres generacions seran el punt de partida de grans reptes. 3 El projecte no solament consisteix a portar a terme les propostes de les unitats anteriors i exhibir-les al centre, sinó que ens ha de fer reflexionar sobre la importància de compartir aula amb estudiants diversos i la manera en què ens pot enriquir aquesta diversitat. 1 Responeu a les preguntes següents. Abans del projecte sabíeu que a un centre d ’educació secundària podia assistir un perfil tan variat d ’estudiants? Quines persones pensàveu que hi podien anar? On solen anar les persones amb capacitats diferents? Hi ha persones normals i persones diferents o totes les persones són diferents? Justifiqueu la resposta. 2 Poseu a prova la diversitat del vostre grup de treball. Quin adjectiu correspondria a cada membre? treballador/-a menador/-a conciliador/-a pràctic/-a Quins avantatges té que cada membre assumisca un paper? 3 Poseu un exemple de com la diversitat pot fomentar cada un d ’aquests valors. respecte empatia tolerància 4 Després del que heu observat, justifiqueu si esteu d ’acord o no amb aquesta afirmació. RECOLLIM LES CONCLUSIONS AVALUACIÓ EL TREBALL PERSONAL Què és el que més t’ha agradat d ’aquest projecte? Què t’hauria agradat fer més? De quina manera has col·laborat amb el grup? Quins aspectes podries haver millorat? EL TREBALL DEL GRUP Heu repartit el treball correctament i tothom hi ha col·laborat? Us heu organitzat bé el temps per acabar el treball sense presses? Heu respectat les opinions i les aportacions de totes les persones del grup? Us heu ajudat els uns als altres o cada un ha treballat pel seu compte? Què penseu que s’hi podria millorar? L L E N G U A Un centre per a totes i tots Part 3. Avaluació SITUACIÓ D’APRENENTATGE L’educació inclusiva exclou l’alumnat que vol aprendre. R E P T E En l’educació inclusiva, qui hi guanya? 69 ES0000000130888 157237_TEMA_03_110932.indd 69 17/2/22 13:04 SITUACIÓ D’APRENENTATGE Llengua 3 SABERS BÀSICS Comunicació 1 EINES LINGÜÍSTIQUES 2 El gènere del substantiu El gènere del substantiu pot ser masculí o femení. Cada substantiu té el seu propi gènere: un llapi s (masculí), la calor (femení). Però també n’ hi ha que poden variar de gènere. Terminació en masculí Formació del femení Exemples Consonant En general, hi afig -a. A vegades hi afig -ina. marqués marquesa gall gallina Vocal tònica Hi afig -na. cosí cosina -i, -u àtones Hi afig -a. avi àvia -e, -o, -a àtones Substitueix la vocal final per -a. En alguns casos, hi afig -essa. alumne alumna poeta poetessa -u semivocal Substitueix -u per -va. esclau esclava -or Substitueix -or per -riu. actor actriu -òleg Substitueix -òleg per -òloga. biòleg biòloga Alguns substantius són invariables, és a dir, t enen la mat ei xa forma per al s dos gèneres: un piani sta / una piani sta, un cantant / una cantant… N ’ hi ha que tenen arrels diferents per a cada gènere: cavall / egua, home / dona… El nombre del substantiu El nombre del substantiu pot ser singular (un element: cavall) o plural (diversos elements: cavalls). La major part dels substantius formen el plural afegint -s a la forma en singular (serp / serps), però hi ha altres terminacions. Terminació en singular Formació del plural Exemple -a àtona Substitueix -a per -es. dia dies Vocal tònica Afig -ns. camió camions -s Afig -os / -sos. pis pisos cos cossos -ç, -x, -ix Afig -os. comerç comerços Dues consonants (-sc, -xt, -st) o -ig Afig -s / -os. disc discs / discos assaig assaigs / assajos Alguns substantius presenten la mateixa forma per al singular i per al plural: el dilluns / els dilluns, el temps / els temps, el llapis / els llapis, l’atles / els atles… 3. 4. GRAMÀTICA El substantiu Les paraules es poden agrupar en diverses classes o categories gramaticals: substantius, determinants, adjectius, verbs, pronoms, adverbis, preposicions i connectors. En les unitats següents anirem desenvolupant aquestes classes de paraules. Començarem ara per una de les categories bàsiques: el substantiu . Definició El substantiu o nom és la classe de paraules que designa éssers (dona , elefant), objectes (plat, edifici), sentiments (tristesa, odi), idees (progrés, modernitat) o qualitats (suavitat, amplària). El substantiu es caract eritza per ser una cl asse de paraul a plena, és a dir, amb si gni f i cat propi . I t amb é p erqu è é s vari abl e, ja qu e pre sent a gèn ere (masculí / femení) i nombre (singular / plural). Tipus de substantius Els substantius es classifiquen segons l’element que designen . 1. 2. Comú Propi Anomena qualsevol ésser o cosa d ’una mateixa espècie. casa, escriptores, forn, gat Designa un ésser o una cosa particulars entre tots els de la mateixa espècie. Ebre, Josep, França, Anna Abstracte Concret Individual Col·lectiu Designa conceptes, qualitats o sentiments. bellesa, blancor, cobdícia Designa éssers o objectes que es poden percebre amb els sentits. pare, mà, taula, bolígraf Designa, en singular, un sol ésser o cosa. jugador, alumna, ocell Designa, en singular, un conjunt d ’elements. equip, alumnat, bandada Substantiu C O N N E C TA A M B E L T E M A Per què posem nom a les persones acabades de nàixer? Coneixes algú que preferisca que li diguen d ’una manera diferent del seu nom «oficial»? Per què creus que passa això? Sabries dir el nom de tot el que tens al teu voltant? 16 L L E N G U A ES0000000130888 157237_TEMA_01_110929.indd 16 17/2/22 12:56 l l i l g r d l s st ti p t s r m s lí o f í. C s st ti t el s r i r : l i s ( s lí), l c l r (f í). r t ’ i ri r r . r i i m s lí r i d l f í l s s t g r l, hi afig - . v s hi afig -i . r és r es g l g l i l t i i afig - . c sí c si -i, - àt s i afig - . vi vi -e, - , - t s stit ix la v l fin l p r - . alg s c s s, hi afig -es . l e l et etes - s i l stit ix - p r -v . escl escl v - r stit ix - r p r -ri . ct r ctri - leg stit ix - leg p r - l g . i leg i l g Al s s st ti s s i ri l s, s ir, t l t i f r r l s s r s: i i st / i i st , c t t / c t t N ’ i h q t ar ls dif r ts p r a c g r : c l / e , h e / l l i l n r d l s st ti p t s r si l r ( el t: c l ) o pl r l ( i rs s el ts: c l s). L m j r p rt d ls s st ti s f r el pl r l af i t -s a l f r e si l r (ser / ser s), p r hi h altr s t r i i s. r i i si l r r i d l pl r l l - àt stit ix - p r -es. ia ies l t i fig - s. c ió c io s -s fig - s / -s s. is is s c s c s s -ç, -x, -ix fig - s. c erç c erç s s c s ts (-sc, -xt, -st) o -ig fig -s / - s. isc iscs / disc s s ig s igs / as jos Al s s st ti s pr s t l m t i f r p r al si l r i p r al pl r l: el dil s / els dil s, el te s / els te s, el l is / els l is, l’atles / els atles . . 1 Canvis ortogràfics per la flexió Tingues en compte aquests canvis quan formes el plural de paraules acabades en -a. -ca -ques (roca / roques) -ça -ces (plaça / places) -ga -gues (plaga / plagues) -ja -ges (corretja / corretges) -qua -qües (Pasqua / Pasqües) -gua -gües (llengua / llengües) Remarques del gènere Alguns substantius canvien de significat segons el gènere: el fi (‘objectiu’) / la fi (‘final’); el llum (‘objecte que fa llum’) / la llum (‘claror ’); el son (‘període de descans’) / la son (‘ganes de dormir ’)… Algunes paraules tenen un gènere diferent del castellà: el llegum, la dent, el front, un dubte, el compte, el cap, un avantatge… En alguns casos és el masculí el que es crea a partir del femení, afegint-hi el sufix -ot: nina / ninot, bruixa / bruixot… 17 L L E N G U A ES0000000130888 157237_TEMA_01_110929.indd 17 17/2/22 12:56 1 Escriu l’alfabet valencià complet. Busca els alfabets del castellà i de l’anglés, i compara’ls. 2 Ordena aquestes paraules alfabèticament. impressora oxigen llapis idioma practicar lupa corda tortuga 3 Escriu la grafia corresponent a cada nom per a descobrir quatre dones que han fet història. Pe-e-ge-ge-y grega Ge-u-ge-ge-e-ena-hac-e-i-ema Efa-erra-i-de-a Ca-hac-a-ela-o Ve baixa-i-erra-ge-i-ena-i-a Ve doble-o-ela-efa I-ena-de-i-erra-a Ge-a-ena-de-hac-i 4 Separa aquestes paraules en síl·labes tenint en compte els dígrafs. pel·lícula guitarra esquena llotja terrassa clòtxina mareig passatge barreig apallissar esquiar castanya 5 Encercla els diftongs creixents de color blau i els diftongs decreixents de color roig. Val més ser cap de sardina que cua de peix. Qui guarda quan té, menja quan vol. Un sac buit no s’aguanta dret. No et fies de la mosca que ni xiula ni piula. Si això és guerra, que no vinga mai la pau. 6 Subratlla els hiats que trobes en els refranys anteriors. 7 Classifica aquestes paraules segons el nombre de síl·labes. Vigila els diftongs i els hiats. italià ciència pingüí estiu eufòria Pasqua paraula teatre ciutadà campió piano faisà 8 Explica les diferències de significat de cada parella. fotocòpia fotocopia secretària secretaria diferència diferencia paròdia parodia ORTOGRAFIA L’alfabet, els dígrafs i els diftongs A M B B O N A L L E T R A : CO P I A O CÒ P I A? Si repasses la llista de diftongs t’adonaràs que la combinació ia no hi és. Això explica per què, en els verbs acabats en -iar, la i s’ha de pronunciar sempre separada de la a: co-pi-ar, es-tu-di-ar, can-vi-ar, a-nun-ci-ar… En la 3a persona del present d ’indicatiu d ’aquests verbs, la i és la vocal tònica de la paraula: co-pi-a. Com que és una paraula plana acabada en vocal, la i no s’accentua. En canvi, el substantiu cò-pi-a, que és una paraula esdrúixola, sí que s’accentua. L’alfabet L’a l fab e t é s el c onj unt d e g raf i e s o l l etre s d ’ una llengua : el nostre en té vint-i-sis (cinc vocals i vinti-una consonants). Els dígrafs i els diftongs Undígraf é el conjunt de dues grafies que representa un únic so. Els classifiquem segons que per - tanguen a l mat ei xa sí l · laba (no se separen) o a síl·labes diferents (se separen). Dígrafs que se separen Dígrafs que no se separen rr (tor-re) ·l (go-ril-la) ss (tas-sa) tj (pla -ja) tg (met-ge) tx (met-xa) qu (e-quip) gu (gui-a) ny (ca-nya) ll (co-lla) ig (es-toig) Un diftong és el conjunt d’una vocal seguida o precedida de les grafies i o u, que ací fan funció de semivocal . Segons que vagen davant o darrere de la vocal, hi ha diftongs creixents i diftongs decreixents. Diftongs creixents Diftongs decreixents qua (qua-tre) gua (e-gua) qüe (qües-ti-ó) güe (ai-gües) qüi (ter-ra-qüi) güi (pin-güí) quo (quo-ta) guo (llen-guo-ta) ai (ai-re) au (cau-re) ei (rei-na) eu (seu-re) oi (boi-ra) ou (mou-re) ui (cui-na) iu (viu-re) uu (duus) 20 L L E N G U A ES0000000130888 157237_TEMA_01_110929.indd 20 17/2/22 12:56 2 Després d ’observar les necessitats del nostre centre per a poder acollir la diversitat, cal transformar aquestes necessitats en accions concretes. Hi ha accions que podem portar a terme nosaltres mateixos però, en altres casos, caldrà contactar amb les autoritats educatives per a exposar-los el projecte. Construïm un centre inclusiu? 1 En grup, feu un model de cartell per al centre escolar que tinga en compte la diversitat lingüística i també l’alfabet braille. Podeu consultar aquest enllaç que integra l’alfabet braille i el visual: https://cutt.ly/3bdVIbP. Quins espais retolaríeu? Feu-ne una llista. On col·locaríeu els cartells? Voteu la millor proposta de la classe i repartiu-vos entre tots i totes els cartells que haureu de fer, seguint el model guanyador. 2 Trieu quin d ’aquests aspectes faríeu amb ajudes visuals per a facilitar el recordatori a les persones amb TDAH o amb poca memòria. horari continguts dates d ’examen Dissenyeu un mapa conceptual que continga de manera ordenada la informació de l’aspecte que heu triat ( horari, continguts…). Afegiu al mapa conceptual imatges que ajuden a captar l’atenció i recordar les dades. 3 Escriviu un retrat robot de les persones que podrien formar part d’un grup d’acollida per als estudiants nouvinguts i determineu les funcions que farien. Trieu alguns adjectius proposats i afegiu-ne d ’altres. discreta estudiosa responsable divertida comunicativa TASCA 1. CONSTRUÏM NOSALTRES 4 Escriviu un correu electrònic a la direcció del centre en què suggeriu modificacions arquitectòniques o modificacions en l’equip professional a fi de donar cabuda a la diversitat. Seguiu l’estructura recomanada en l’apartat «Comunicació escrita» d ’aquesta unitat. 5 Marqueu, amb un cartell que incloga una reflexió, cada un dels punts del centre que podria comportar una dificultat per a una persona amb necessitats especials. Dissenyeu el cartell tenint en compte els suggeriments següents. Feu una pregunta que interpel·le el receptor i cride la seua atenció: Com pujaries amb cadira de rodes? Feu algun dibuix que alerte de les dificultats que pot comportar per a les persones amb diversitat funcional. Doneu una ordre que es referisca al fet de donar visibilitat a les persones amb una determinada diversitat funcional: Pensem en totes i tots . TASCA 2. CONSTRUÏM AMB LES INSTITUCIONS I LA SOCIETAT Un centre per a totes i tots Part 2. Implementació SITUACIÓ D’APRENENTATGE R E P T E Quines armes tenim per a alçar la veu sense violència? 45 L L E N G U A ES0000000130888 157237_TEMA_02_110930.indd 45 17/2/22 13:02 1 Diversitat és la paraula que defineix millor la societat, perquè cada una de les persones que en formem part som úniques i diferents. Des de fa alguns anys s’ha intentat que l’educació siga un reflex d ’aquesta diversitat a través de l’educació inclusiva, segons la qual totes les persones, sense distinció pel que fa a la capacitat, l’ètnia o qualsevol altra diferència, tenen dret de participar i conviure a les mateixes aules. No obstant això, un informe de l’ONU de 2017 alerta que, a Espanya, el 88% de l’alumnat amb diversitat funcional sol escolaritzar-se en centres anomenats d ’educació especial. La major part dels xiquets i les xiquetes que acudeixen a aquests centres es compon de persones amb discapacitat intel·lectual, amb trastorns de l’espectre autista, dèficit d ’atenció… En cas que assistisquen a una escola no especial, participen en projectes que els separen dels seus companys i companyes. Així, tenen poques oportunitats d ’eixir d ’un sistema que els segrega de la societat. Animeu-vos a marcar les diferències d ’una manera diferent! 1 Investigueu sobre l’objectiu 4 dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 2030 i copieu els dos articles que podrien fer referència a un sistema educatiu inclusiu. 2 Observeu la diversitat de perfils que pot haver-hi en un centre i documenteu-vos sobre les característiques particulars de cada un completant les dades indicades més avall. TDAH síndrome de Down dislèxia espectre autista acondroplàsia 3 Escriviu altres perfils d ’estudiants que presenten capacitats diferents. Penseu que l’alumnat nouvingut pot tindre alguna dificultat? 4 Relacioneu cada necessitat amb un o diversos perfils dels que heu tingut en compte en les activitats 2 i 3. Supressió de barreres arquitectòniques. Cartelleria en braille. Sistemes d ’avís audiovisual. Grup d ’estudiants d ’acollida. Unitat de logopèdia. Ús d ’ajudes visuals per a guiar i ordenar les tasques d ’aprenentatge a fi d ’evitar oblits. 5 Feu una llista completa de necessitats que incloga les de l’activitat 4 i altres que considereu que cal afegir-hi. 6 Marqueu amb una creu roja els aspectes de la llista de l’activitat 5 que fallen al vostre centre. Està preparat per a la diversitat? ORGANITZACIÓ Formeu grups de quatre persones per a desenvolupar el projecte al llarg del trimestre. INVESTIGUEM LES NECESSITATS BUSQUEM LES SOLUCIONS ✔ Perfil ✔ Característiques ✔ Causes Un centre per a totes i tots Part 1. Investigació SITUACIÓ D’APRENENTATGE R E P T E Què necessitem dels altres? 21 L L E N G U A ES0000000130888 157237_TEMA_01_110929.indd 21 17/2/22 12:56 COMUNICACIÓ ORAL Una petició telefònica PAS A PAS Planificació. Pensa el grau de confiança amb el receptor. Parlament. Segueix aquest guió per a la conversa. 1 Comença saludant, tenint en compte l’hora del dia, i presentant-te amb les dades següents. nom i cognoms any en què vas acabar la primària cursos que vas estudiar en aquell centre classe a què vas anar i tutor o tutora 2 Fes la petició responent a aquestes preguntes amb el mecanisme de petició més adequat. Què necessites? Quan ho necessites? Qui t’ho ha demanat? Per a què ho necessites? 3 Descriu de manera detallada les característiques del document que t’han demanat. Quina informació ha de contindre? Quina signatura ha de presentar? 4 Dona les gràcies i acomiada’t. Per a donar les gràcies pots usar fórmules com ara gràcies per l’atenció, li agraïsc l’ajuda… Abans d ’acomiadar-te, deixa clar quan passaràs a buscar el document. Correcció. Emplena la rúbrica d ’expressió oral de l’apèndix. Confiança mitjana Poca confiança o sense confiança liars / Coneguts i conegudes Desconeguts i desconegudes ió oberta amb cerca de complicitat: m taula?; Instal·lem el programa?; es portar-me…? Petició oberta amb fórmules de cortesia: Per favor, podria ajudar-me…?; Si no és demanar massa…; Disculpe… COMPRENSIÓ ORAL 1 Respon a les preguntes següents sobre la situació que has escoltat. Quina relació hi ha entre l’emissor i el receptor? Creus que la conversa hauria començat igual en cas d ’utilitzar telèfon fix? Com hauria sigut amb un telèfon fix? Quins són els objectius de la conversa? 2 Fixa’t en els mecanismes de petició que utilitza Clàudia i descriu-los. 3 Descriu com se sent Clàudia, utilitzant almenys tres adjectius. Després, intenta deduir el caràcter de Clàudia a partir de la conversa. 4 Escriu, de manera ordenada, els passos que cal seguir per a entrar a les qualificacions d ’una assignatura en l’aula virtual de Clàudia. EXPRESSIÓ ORAL Prepareu una conversa per parelles a partir de la situació següent. Intercanvieu-vos els papers. 1 Per a fer efectiva la matriculació en l’educació secundària necessites, abans d ’acabar la setmana, un document que acredite la nota final de primària, signat per la direcció del centre on has cursat aquests estudis. Cal que telefones a l’escola per a demanar el document. Adreça-t’hi de tu o de vosté, segons el grau de confiança. 9 L L E N G U A ES0000000130888 157237_TEMA_01_110929.indd 9 17/2/22 12:56 COMUNICACIÓ ESCRITA Una entrevista per a la web del centre 1 Estructura de l’entrevista Títol Presentació Objectiu de l’entrevista Cos: torn de preguntes i respostes Conclusió PAS A PAS Planificació. Busca entrevistes en diaris o revistes per a obtindre’n models. Redacció. 1 Presenta breument el company o la companya. La presentació ha d ’incloure’n almenys les dades següents. nom i cognoms edat barri o localitat on viu centre on estudiava 2 Especifica l’objectiu de l’entrevista i introdueix les preguntes. 3 Escriu de cinc a deu preguntes que poden ser interessants per a complir l’objectiu de l’entrevista. Et proposem algunes idees de temes que hi pots tractar. 4 Formula les preguntes al company o la companya. Pots gravar les respostes i transcriure-les després o anar escrivint-les alhora que parla. 5 Escriu una conclusió de l’entrevista que reculla l’aspecte més rellevant de la conversa i formule un desig de futur. 6 Pensa un títol que puga resumir l’entrevista. El títol pot ser de dos tipus: Un títol inventat que expresse les teues impressions. Un enunciat literal de la persona entrevistada entre cometes. Correcció. Emplena una rúbrica com la de l’apèndix. Fórmules per a introduir l’objectiu de l’entrevista Parlem amb (nom) per saber… En aquesta entrevista descobrirem… Fórmules per a introduir la conclusió Gràcies a aquesta entrevista hem sabut que… Desitgem que… (Nom) ens ha explicat que… Esperem que… experiència durant les primeres setmanes sentiments a l’inici de curs expectatives de futur professió que voldria desenvolupar en el futur L’entrevista és un diàleg que consta de preguntes i respostes i que ens permet conéixer millor com és una persona. Hi ha entrevistes periodístiques, per a saber més sobre personatges públics rellevants, i també entrevistes laborals, per a seleccionar la persona més adequada per a un lloc de treball. Et proposem fer una entrevista periodística per a la pàgina web del centre, en què hauràs d ’entrevistar un company o una companya, per a saber com afronta aquesta etapa que acaba de començar. 13 L L E N G U A ES0000000130888 157237_TEMA_01_110929.indd 13 17/2/22 12:56 1 U N I T A T L L E N G UA Gràcies als substantius, podràs posar nom a la varietat de necessitats i valorar si el teu centre està preparat per a la diversitat. Analitzar el centre educatiu és el primer pas per a aconseguir que totes les persones s’hi troben a gust. L I T E R AT U R A Fora del centre, la realitat també és diversa. Saps que la literatura pot ser una eina efectiva per a reduir les diferències? Descobrir obres literàries relacionades amb la higiene serà el punt de partida d ’una campanya perquè totes les persones gaudisquen dels beneficis d ’una bona dutxa. REDUCCIÓ DE LES DESIGUALTATS AIGUA NE TA I SANE JAMENT R E P T E S 6 ES0000000130888 157237_TEMA_01_110929.indd 6 17/2/22 12:56 L A L L E N G UA P E R A C R E A R SOS és el senyal universal per a demanar ajuda. Tradicionalment s’ha pensat que eren les sigles de save our ship, save our souls , fins i tot, send out succour; però el ben cert és que es va crear en l’alfabet Morse. Crea una sigla breu per a demanar socors a partir d ’un enu ciat que vulgues. Exemple: Fes el favor • FEF Per pa lles, intercanvie -vos les sigles i intenteu deduir l’enunciat en què s’ha basat el company o la companya. Investiga l’alfabet Morse i resol les activitats següents. – Explica què és el codi Morse. – Esbrina en quins casos es continua utilitzant. – Crea un missatge fent servir l’alfabet Morse. L A L L E N G UA P E R A CO M PA RT I R Penseu, per parelles, les expressions que són equivalents a ‘donar una mà’? Fer un pont de plata Arrufar el nas Deixar com un drap brut Fer costat Donar una empenta Fer creu i ratlla Compartiu l’opinió amb la resta de la classe. – Per què penseu que a voltes ens costa tant demanar ajuda? – Com se sent una persona que rep ajuda? I una persona que en presta? Explica a la resta de la classe l’última vegada que vas demanar ajuda. – Amb què vas demanar ajuda? – A qui vas demanar-la? – Com vas demanar-li l’ajuda? Busca en internet el codi internacional Morse creat en 1922. Em dones una mà? # SITUACIÓ D’APRENENTATGE Les persones ens necessitem les unes a les altres. Disposar d ’estratègies per a demanar ajuda i saber com prestar-la ens permetrà construir un món millor. Ens doneu un mà? L A L L E N G UA P E R A PA R L A R D E M I Com et sents tu en començar una nova etapa? angoixat, angoixada desassossegat, desassossegada desesperat, desesperada espantat, espantada esperançat, esperançada il·lusionat, il·lusionada intranquil, intranquil·la nerviós, nerviosa preocupat, preocupada torbat, torbada amb l’aigua al coll entre l’espasa i la paret 7 ES0000000130888 157237_TEMA_01_110929.indd 7 17/2/22 12:56
5 Al llarg de cada trimestre, portarem a cap dos PROJECTES a partir dels REPTES de Llengua i Literatura que deriven de les situacions d ’aprenentatge. Aquests projectes es relacionen amb els OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE i et permetran conéixer les necessitats del teu entorn i posar els sabers bàsics al servei de la comunitat a fi de construir un món millor. Les característiques del llenguatge i dels gèneres literaris formen part dels sabers bàsics que aniràs adquirint aquest curs. En totes les unitats, les activitats contenen molts textos, procedents d ’autors i autores de la literatura juvenil, de diversos gèneres i relacionats amb un mateix FIL TEMÀTIC, de manera que, en acabar el curs, pots construir-te un ITINERARI DE LECTURA que s’adapte als teus gustos i els teus interessos. Les SITUACIONS D’APRENENTATGE de Literatura serveixen per a contextualitzar l’aprenentatge i et mostraran que la literatura té un poder molt gran per a fer del món un espai més just i habitable. La pobresa i la falta d ’higiene, les relacions amb les persones majors i la importància de la lectura des de menuts són alguns dels punts de partida per a desenvolupar diversos reptes. 3 1 En grups de tres, prepareu la lectura en veu alta del poema «La gran fira», seguint els passos següents. 1 Repartiu-vos la lectura tenint en compte les estrofes. 2 Marqueu els casos d ’elisió i sinalefa. 3 Encercleu les paraules que voleu emfasitzar. 4 Assenyaleu amb una barra (/) on voleu fer pauses d ’una certa durada per a donar més èmfasi. 2 Llig el poema «La gran fira» i respon. Quantes estrofes té? Com són? Quant mesuren els versos? Com és la rima? 3 Copia un exemple d’elisió i un de sinalefa del poema de Marc Granell. 4 Escriu una anàlisi de la mètrica i la rima del poema «Elogi dels diners». 5 Busca informació dels dos poetes autors dels textos i emplena una fitxa com aquesta de cada un. 6 Copia l’opció més adequada. Quin sentit creus que tenen els dos poemes? La vida és molt divertida. La vida es mou per interessos econòmics. 7 En grups, escolteu la cançó «Milionària» de Rosalia i comenteu les semblances i les diferències amb els dos poemes que heu llegit. Tingueu en compte la forma i el contingut. L’aplicació del treball no s’ha de reduir a donar els sabons al centre, sinó que convé que el lliurament vaja acompanyat d ’una conversa amb els responsables o el voluntariat de l’alberg. A continuació, recollirem les conclusions que hem tret i valorarem el treball personal i grupal a fi de continuar avançant i millorant en els pròxims projectes. AVALUACIÓ EL TREBALL PERSONAL Què és el que més t’ha agradat d ’aquest projecte? Què t’hauria agradat fer més? De quina manera has col·laborat amb el grup? Quins aspectes podries haver millorat? EL TREBALL DEL GRUP Heu repartit el treball correctament i tothom hi ha col·laborat? Us heu organitzat bé el temps per acabar el treball sense presses? Heu respectat les opinions i les aportacions de totes les persones del grup? Us heu ajudat els uns als altres o cada un ha treballat pel seu compte? Què penseu que s’hi podria millorar? 1 Responeu a les preguntes següents. Quines necessitats pensàveu que tenia la gent que anava a un alberg abans de començar el projecte? Quines necessitats heu descobert després de fer el projecte? Què hi heu aportat amb el vostre projecte? 2 Recolliu en un gràfic com el que presentem el perfil de les persones que viuen als albergs. En el gràfic podeu tindre en compte les variables següents. edat sexe salut física i mental 3 Conteu la història d’alguna persona de l’alberg que us haja cridat especialment l’atenció. 4 Anoteu el fragment literari que més èxit ha tingut a l’alberg i analitzeu els recursos que fa servir. Creeu uns versos amb els mateixos recursos. 5 Expliqueu breument per escrit com us heu sentit després de posar en marxa el projecte. RECOLLIM LES CONCLUSIONS Més de 65 anys De 56 a 65 anys De 41 a 55 anys De 31 a 40 anys De 20 a 30 anys Homes Dones % % 75 Color d’olor de literatura Part 3. Avaluació SITUACIÓ D’APRENENTATGE R E P T E Com expressem els sentiments a través de la literatura? L I T E R A T U R A ES0000000130888 157237_TEMA_03_110932.indd 75 17/2/22 13:04 2 1 Explica com reconeixes que Vull ser major! és un text teatral. 2 Per parelles, discutiu si el text principal és un monòleg o un soliloqui. Per a justificar-ho, tingueu en compte els altres textos que hem vist en les pàgines anteriors. 3 Copia les acotacions del text i indica de quin tipus és cada una. 4 Escriu una acotació escènica per a l’inici en què descrigues detalladament com creus que hauria de ser el decorat. 5 Per parelles, escriviu una sinopsi del text Vull ser major! per a la cartellera. Recordeu incloure la informació de la dreta. 6 Justifica per què aquesta obra teatral només té un acte i una escena. 7 Compara el text teatral Vull ser major! amb aquest fragment del programa de televisió Comediants (https://cutt.ly/Cbfw3WE ) i respon a la pregunta. Quines semblances i diferències hi trobes? Tingues en compte els aspectes següents. ✔ Interacció amb el públic i improvisació ✔ Escenografia i caracterització ✔ Gènere teatral segons el tema 8 Per parelles, feu una llista de situacions en què feu teatre en la vostra vida diària. Una vegada ens hem plantejat les necessitats, les persones a qui va destinada la nostra ajuda i també el producte que els podem oferir, és hora de posar fil a l’agulla o, en aquest cas, mà a la pasta. 1 Investigueu i copieu els ingredients necessaris per a elaborar el sabó natural. aigua sabonera en pols oli farina herbes naturals refrescos 2 Anomeneu cada utensili i expliqueu-ne la utilitat. 3 Segons les característiques del centre triat, calculeu les proporcions que necessiteu. – 2 l i mig d ’aigua – 2 l i mig d ’oli – 330 g d ’arrel de sabonera en pols – 150 g d ’herbes aromàtiques 8 pastilles mitjanes 4 Ordeneu els passos per a l’elaboració del sabó. Deixeu gelar l’aigua amb la sabonera en pols. Aboqueu l’oli a la mescla i remeneu. Prepareu un poal amb aigua infusionada i aboqueu-hi a poc a poc sabonera en pols sense deixar de remenar. Deixeu que solidifique durant 1 mes. Bolliu aigua i prepareu una infusió aromàtica. TASCA 1. FEM EL SABÓ 5 Trieu els materials que necessitareu per a portar a terme la part literària, segons l’opció elegida en la preparació. Afegiu-ne d ’altres que considereu necessaris. 6 Seleccioneu el fragment o els fragments més impactants del poema tenint en compte que l’espai de què disposeu és limitat i el missatge ha de quedar clar. 7 Comproveu que el fragment literari seleccionat compleix algun dels requisits següents. Conté una comparació: X és com Y. Inclou una personificació: un objecte fa accions pròpies de persona. Té rima (coincideixen els sons al final de vers) i ritme (igual nombre de síl·labes). TASCA 2. HI AFEGIM L’OLOR DE LITERATURA Podeu recollir l’oli usat per a fregir, de manera que contribuïu a reciclar, o bé oli nou. Si trieu pintar una camiseta, poseu un cartó per dins per a no tacar l’altra part. camisetes cartolines retoladors de colors retoladors o pintura de tela paper de seda paper de full dispositiu de gravació Color d’olor de literatura Part 2. Implementació SITUACIÓ D’APRENENTATGE ✔ Títol ✔ Gènere teatral ✔ Resum R E P T E Com és la pobresa en el teatre de la vida? 51 L I T E R A T U R A ES0000000130888 157237_TEMA_02_110930.indd 51 17/2/22 13:03 A la teua bola Si encara ets de les persones que creuen que la literatura només es troba en els llibres de la biblioteca, t’has quedat un poc arrere. Des de fa alguns anys pots gaudir de les millors històries a través de la pantalla de la tauleta, no solament gràcies als llibres digitals, sinó també gràcies a les sèries i pel·lícules. La narració literària va més enllà del paper i adopta formats audiovisuals. Perquè… què es necessita perquè un text siga considerat literatura? És literatura la teua sèrie preferida? Descobrim-ho. La literatura: què és? La literatura és un acte comunicatiu , igual que les peticions que hem trebal lat en l ’apar tat de Comunicació, però solem concedir -li un valor especial , perquè és capaç de despertar unes emocions en el receptor. La literatura és un tipus de comunicació que es distingeix de la resta d’actes comunicatius perquè té per finalitat crear bellesa . Com que és un acte comunicatiu, la literatura es caracteritza per presentar els elements propis de qualsevol altra activitat comunicativa . Analitzem-ho utilitzant el relat inicial d’aquesta unitat per a exemplificar -ho. Emissor Persona que crea una obra (autor/-a). Gemma Pasqual. Receptor Persona que rep l’obra ( lector/-a; espectador/-a; oïdor/-a). Els lectors i les lectores del conte. Canal Mitjà a través del qual es difon l’obra (oral o escrit). Escrit. Codi Llengua en què s’escriu una obra i ús d ’un registre literari. Valencià literari. Missatge Contingut de l’obra. Un jove demana ajuda a la germana el primer dia de l’institut a través del mòbil. 1. LITERATURA Conta-m’ho: què és la literatura? El llenguatge literari La literatura posa un èmfasi especial en la manera com es diu el mi ssatge; per això, es parla d’un llenguatge literari . El l lenguatge lit erari és la manera de fer ser v ir la l lengua en les obres lit eràries amb l ’objectiu de crear t extos bel l s. Així doncs, el llenguatge literari presenta unes característiques pròpies que el distingeixen del llenguatge comú . Vegem-les a continuació. És un llenguatge connotatiu, és a dir, subjectiu i suggeridor. Els missatges poden tindre més d’un significat segons la interpretació que en faça el receptor. Contrasta amb el l lenguatge denotatiu que uti litza la ciència , on cada missatge presenta un únic significat. Té un estil molt elaborat, caracteritzat per l’ús abundant de figures literàries o retòriques, com ara la comparació, la metàfora , la repetició de sons, el canvi de l’ordre lògic dels elements d’una oració… Més d ’un d ia l ’ han v ist en aquel l bosc, mentre la foscor reg na . I quan la l lum br i l lant del sol descor re la cor tina del dosser de l ’aurora , el l torna a casa . William shakespeare , Romeo i Julieta Presenta una estructura o una forma determinada segons el gènere literari que adopta . Així , com anirem veient en les unitats següents, la narració sol optar per la prosa , mentre que la poesia prefereix el vers i sovint la rima i la musicalitat, i el teatre pot ser en prosa o en vers, però sobretot es caracteritza per l’estructura dialogada . 2. 1 Analitza aquest text com a acte comunicatiu. A C T I V I T A T S Davant de la v i l·la romana , s’ hav ia format una plaça , on la gent menuda jugava i x isclava com si foren oronetes i els vel ls prenien el sol o la f resca , i on s’aplegava el poble els d ies de celebració. Enric Valor , El llenyater de Fortaleny 22 L I T E R A T U R A ES0000000130888 157237_TEMA_01_110929.indd 22 17/2/22 12:56 2 Llig el text. Després, busca en el diccionari la definició de llibre i compara el llenguatge que s’utilitza en cada cas, posant-ne exemples. 1 É T Personificació Metàfora A C T I V I T A T S Cada l l ibre té un secret d isf ressat de blanc i neg re; tot a l lò que et d iu a tu un a ltre no ho pot entendre; sent el tacte dels teus d its i creu que l ’acar icies i que el batec del teu pols vol d ir que, l leg int , l ’estimes. Joana raspall 3 Copia els dos versos del text que poden fer referència al caràcter connotatiu del llenguatge literari. 4 Tenint en compte l’estructura, indica a quin gènere literari correspon el text. 5 Reescriu el fragment literari de Shakespeare que hi ha més amunt fent servir el llenguatge quotidià, no literari. 6 Per parelles, penseu contextos no literaris on es fa servir un llenguatge connotatiu i amb figures literàries. 23 L I T E R A T U R A ES0000000130888 157237_TEMA_01_110929.indd 23 17/2/22 12:56 PROJECTES Llengua Literatura 6 SABERS BÀSICS Literatura 4 SITUACIÓ D’APRENENTATGE Literatura 5 LITERATURA 5 10 15 20 25 30 35 1 Llig el conte i tria. Quin és el tema del conte? l’amor la literatura Com són les accions que conformen l’argument? realistes reals Qui és la veu narrativa? veu en 3a persona l’autora 2 Analitza en una taula com aquesta els marcs espacial i temporal. Espai Temps Extern Intern 3 Divideix la narració en tres parts i indica les línies que corresponen a cada una. Quin és el conflicte del conte? 4 Explica de quin tipus és el desenllaç i escriu-ne una interpretació. 5 Analitza el llenguatge literari d’aquesta narració tenint en compte les tres característiques que has estudiat. En trobes a faltar alguna? 6 Escriu el títol de la teua sèrie preferida. És literatura? Justifica-ho tenint en compte tot el que en saps. Què és un poema? Ot seguia enamorat de Gabriela , la seua deessa . I continuava empescant-se les diferents maneres possibles de demostrar -li el seu amor. Com que era molt ordenat, aplicat, obsessiu i per - feccionista , apuntava en una llibreta cada una de les estratègies amoroses que duia a terme. També prenia nota de les noves idees que li venien al cap, l’última de les quals era escriure un poema . Per fer-ho, havia decidit anar a vore la Calleeeu , la profe de lite. Necessitava consell i coneixements. No podia escriure qualsevol cosa . Havia de ser el millor poema d’amor. La Calleeeu estava al seu despatx, corregint exàmens. –Passa , passa –li va dir–. Què necessites? Ot va sospirar, no sabia com demanar -li-ho. –Què és un poema? –va preguntar. –Ot, si no saps respondre tu mateix a aquesta pregunta , t’ hauré de suspendre. Ix en el llibre, hauries de… –No, no –la va interrompre Ot–. No pregunte què és un poema en teoria, no. El que jo vull saber és com s’escriu un poema. Què s’ ha de fer per a escriure versos, d’on es trauen les idees, com es fa perquè queden bé i sonen bé i… –Tin , llig. Aquests poemes d’amor t’inspiraran , segur. –Però jo el que vull és escriure versos! –es va queixar Ot. –Et s capaç d e suar, si abans no et mous o fas e xerc i c i ? Et s capaç de respirar, si primer no inspires? Pots mirar el món , si no obris abans els ulls? Pots cantar, sense obrir la boca? Pots parlar, sense conéixer les paraules? –Vols dir que només s’escriu el que es llig? O t va s o spi rar i va anar cap a l a por t a . Quan e st ava a punt d’eixir, la profe li va dir : –Fa un parell de dies va vindre a vore’m Gabriela . El cor d’Ot es va disparar. Què hi havia anat a fer la seua deessa , al despatx de la Calleeeu? –I em va d emanar al guns c onsel l s p er a e scr iure una car t a d’amor. Us han encarregat un treball en alguna matèria? Ot va somriure, satisfet. Va negar amb el cap. Va donar les gràcies i va eixir del despatx amb el llibre davall del braç. Fl avia company, Al teu rotllo (adaptació) A C T I V I T A T S 26 L I T E R A T U R A ES0000000130888 157237_TEMA_01_110929.indd 26 17/2/22 12:56 1 Quan sentim la paraula pobresa, sempre pensem en la necessitat d ’aliment i no en la necessitat d ’higiene; però els hàbits higiènics bàsics són fonamentals per a garantir la salut. De fet, cada dia moren vora 1.000 infants al món a causa de malalties diarreiques que es podrien previndre amb una bona higiene. Segons l’ONU, hi ha 2.400 milions de persones al nostre planeta que no disposen de lavabo ni de vàter. En la majoria de casos no tenen recursos econòmics per a construir-los; en altres casos, no són conscients de la importància de la higiene. Al nostre territori hi ha organitzacions amb albergs per a les persones sense sostre i amb risc d ’exclusió social, on els ofereixen menjar i un lloc de descans, i també els proporcionen facilitats per a una higiene bàsica. Al llarg del trimestre, prepararem un projecte, en col·laboració amb una d’aquestes organitzacions, per a conscienciar de la importància de la higiene i per a facilitar-los productes com sabons naturals. La literatura serà la nostra aliada per a animar a tindre uns bons hàbits. Vinga, mulleu-vos! Color d’olor de literatura Part 1. Investigació SITUACIÓ D’APRENENTATGE ORGANITZACIÓ Formeu grups de tres persones per a desenvolupar el projecte al llarg del trimestre. 1 Investigueu amb quin dels objectius de desenvolupament sostenible 2030 està relacionat el projecte que proposem. Trieu la icona corresponent, escriviu-ne el nom i un resum. 2 Informeu-vos de l’alberg de la vostra localitat o el més pròxim i empleneu una fitxa amb les dades següents. INVESTIGUEM LES NECESSITATS 3 Busqueu les obres següents, relacionades amb el bany, i trieu la que més us agrade. El rap de la higiene total, de Carles Cano Les bombolles, de Joana Raspall En Jan i la mongetera màgica, de Roald Dahl Els homes de sabó, de Gianni Rodari 4 Penseu de quina manera difondreu la literatura junt amb el sabó natural que haureu de fabricar. Us n’oferim exemples i podeu pensar-ne altres. Escrita en els embolcalls dels sabons. Amb pòsters per a la zona de les dutxes. Pintada en camisetes netes. Amb un recital per al moment de la dutxa. BUSQUEM LES SOLUCIONS 1 Llig el conte i tria. Quin és el tema del conte? l’amor la literatura Com són les accions que conformen l’argument? realistes reals Qui és la veu narrativa? veu en 3a persona l’autora 2 Analitza en una taula com aquesta ls marcs espacial i temporal. Espai Temps Extern Intern 3 Divideix la narració en tres parts i indica les línies que corresponen a cada una. Quin és el conflicte del conte? 4 Explica de quin tipus és el desenllaç i escriu-ne una interpretació. 5 Analitza el llenguatge literari d’aquesta narració tenint en compte les tres característiques que has estudiat. En trobes a faltar alguna? 6 Escriu el títol de la teua sèrie preferida. És literatura? Justifica-ho tenint en compte tot el que en saps. Organització: Nom del centre: Adreça: Capacitat de persones: Nombre de dutxes: R E P T E Quines obres literàries fan olor de net? 27 L I T E R A T U R A ES0000000130888 157237_TEMA_01_110929.indd 27 17/2/22 12:56 REDUCCIÓ DE LES DESIGUALTATS PAU, JUSTÍCIA I INSTITUCIONS SÒLIDES SALUT I BENESTAR AIGUA NE TA I SANE JAMENT CIUTATS I COMUNITATS SOSTENIBLES
RkJQdWJsaXNoZXIy