El gènere del substantiu El gènere del substantiu pot ser masculí o femení. Cada substantiu té el seu propi gènere: un llapi s (masculí), la calor (femení). Però també n’ hi ha que poden variar de gènere. Terminació en masculí Formació del femení Exemples Consonant En general, hi afig -a. A vegades hi afig -ina. marqués marquesa gall gallina Vocal tònica Hi afig -na. cosí cosina -i, -u àtones Hi afig -a. avi àvia -e, -o, -a àtones Substitueix la vocal final per -a. En alguns casos, hi afig -essa. alumne alumna poeta poetessa -u semivocal Substitueix -u per -va. esclau esclava -or Substitueix -or per -riu. actor actriu -òleg Substitueix -òleg per -òloga. biòleg biòloga Alguns substantius són invariables, és a dir, t enen la mat ei xa forma per al s dos gèneres: un piani sta / una piani sta, un cantant / una cantant… N ’ hi ha que tenen arrels diferents per a cada gènere: cavall / egua, home / dona… El nombre del substantiu El nombre del substantiu pot ser singular (un element: cavall) o plural (diversos elements: cavalls). La major part dels substantius formen el plural afegint -s a la forma en singular (serp / serps), però hi ha altres terminacions. Terminació en singular Formació del plural Exemples -a àtona Substitueix -a per -es. dia dies Vocal tònica Afig -ns. camió camions -s Afig -os / -sos. pis pisos cos cossos -ç, -x, -ix Afig -os. comerç comerços Dues consonants (-sc, -xt, -st) o -ig Afig -s / -os. disc discs / discos assaig assaigs / assajos Alguns substantius presenten la mateixa forma per al singular i per al plural: el dilluns / els dilluns, el temps / els temps, el llapis / els llapis, l’atles / els atles… 3. 4. 1 Canvis ortogràfics per la flexió Tingues en compte aquests canvis quan formes el plural de paraules acabades en -a. -ca -ques (roca / roques) -ça -ces (plaça / places) -ga -gues (plaga / plagues) -ja -ges (corretja / corretges) -qua -qües (Pasqua / Pasqües) -gua -gües (llengua / llengües) Remarques del gènere Alguns substantius canvien de significat segons el gènere: el fi (‘objectiu’) / la fi (‘final’); el llum (‘objecte que fa llum’) / la llum (‘claror ’); el son (‘període de descans’) / la son (‘ganes de dormir ’)… Algunes paraules tenen un gènere diferent del castellà: el llegum, la dent, el front, un dubte, el compte, el cap, un avantatge… En alguns casos és el masculí el que es crea a partir del femení, afegint-hi el sufix -ot: nina / ninot, bruixa / bruixot… 17 L L E N G U A
RkJQdWJsaXNoZXIy