1 E scriu l’alfabet valencià complet. Busca els alfabets del castellà i de l’anglés, i compara’ls. 2 Ordena aquestes paraules alfabèticament. impressora oxigen llapis idioma practicar lupa corda tortuga 3 Escriu la grafia corresponent a cada nom per a descobrir quatre dones que han fet història. Pe-e-ge-ge-y grega Ge-u-ge-ge-e-ena-hac-e-i-ema Efa-erra-i-de-a Ca-hac-a-ela-o Ve baixa-i-erra-ge-i-ena-i-a Ve doble-o-ela-efa I-ena-de-i-erra-a Ge-a-ena-de-hac-i 4 Separa aquestes paraules en síl·labes tenint en compte els dígrafs. pel·lícula guitarra esquena llotja terrassa clòtxina mareig passatge barreig apallissar esquiar castanya 5 Encercla els diftongs creixents de color blau i els diftongs decreixents de color roig. Val més ser cap de sardina que cua de peix. Qui guarda quan té, menja quan vol. Un sac buit no s’aguanta dret. No et fies de la mosca que ni xiula ni piula. Si això és guerra, que no vinga mai la pau. 6 S ubratlla els hiats que trobes en els refranys anteriors. 7 C lassifica aquestes paraules segons el nombre de síl·labes. Vigila els diftongs i els hiats. italià ciència pingüí estiu eufòria Pasqua paraula teatre ciutadà campió piano faisà 8 E xplica les diferències de significat de cada parella. fotocòpia fotocopia secretària secretaria diferència diferencia paròdia parodia ORTOGRAFIA L’alfabet, els dígrafs i els diftongs A M B B O N A L L E T R A : CO P I A O CÒ P I A? Si repasses la llista de diftongs t’adonaràs que la combinació ia no hi és. Això explica per què, en els verbs acabats en -iar, la i s’ha de pronunciar sempre separada de la a: co-pi-ar, es-tu-di-ar, can-vi-ar, a-nun-ci-ar… En la 3a persona del present d ’indicatiu d ’aquests verbs, la i és la vocal tònica de la paraula: co-pi-a. Com que és una paraula plana acabada en vocal, la i no s’accentua. En canvi, el substantiu cò-pi-a, que és una paraula esdrúixola, sí que s’accentua. L’alfabet L’a l fab e t é s el c onj unt d e g raf i e s o l l etre s d ’ una llengua : el nostre en té vint-i-sis (cinc vocals i vinti-una consonants). Els dígrafs i els diftongs Un dígraf és el conjunt de dues grafies que representa un únic so. Els classifiquem segons que pertanguen a la mat ei xa sí l · l aba (no se separen) o a síl·labes diferents (se separen). Dígrafs que se separen Dígrafs que no se separen rr (tor-re) l·l (go-ril-la) ss (tas-sa) tj (plat-ja) tg (met-ge) tx (met-xa) qu (e-quip) gu (gui-a) ny (ca-nya) ll (co-lla) ig (es-toig) Un diftong és el conjunt d’una vocal seguida o precedida de les grafies i o u, que ací fan funció de semivocal . Segons que vagen davant o darrere de la vocal, hi ha diftongs creixents i diftongs decreixents. Diftongs creixents Diftongs decreixents qua (qua-tre) gua (e-gua) qüe (qües-ti-ó) güe (ai-gües) qüi (ter-ra-qüi) güi (pin-güí) quo (quo-ta) guo (llen-guo-ta) ai (ai-re) au (cau-re) ei (rei-na) eu (seu-re) oi (boi-ra) ou (mou-re) ui (cui-na) iu (viu-re) uu (duus) 20 L L E N G U A
RkJQdWJsaXNoZXIy