4 Itinerari didàctic Aprendre llengua és un camí molt llarg, a través del qual CONSTRUÏM MONS més equitatius, més justos, més sostenibles. Per aconseguir-ho, et proposem un itinerari amb algunes fites. L’estructura del camp semàntic Quan definim una paraula , ho fem a partir d’unes característiques semàntiques. Per exemple, el s object es següents compar t ei xen la funció: ‘object es per a escriure’, però cada un presenta unes particularitats. A més, tots pertanyen a la mateixa categoria o classe de paraules: són substantius. Bolígraf: objecte per a escriure a mà proveït d’un depòsit de tinta . Llapis: objecte per a escriure a mà que consta d’una mina de grafit inclosa en una barreta cilíndrica de fusta . El camp semàntic és un grup de paraules que comparteixen alguna característica de significat. En un camp semàntic no totes les paraules es troben en el mateix nivell . Per exemple, en el camp semàntic dels mobles, seient té un significat més general que tamboret o butaca. Per això, en un camp semàntic distingim dos nivells: hiperònims i hipònims. Hiperònims: paraul es d’un camp semàntic que t enen un signi f icat més general . Per exemple, en el camp semàntic anterior, seients, taules i armaris són hiperònims. Hipònims: paraules que s’inclouen dins d’un hiperònim i que n’especif iquen el significat. Per exemple, en el camp semàntic del s mobles, cadira , tamboret, butaca són hipònims que depenen de l’ hiperònim seient. 1. C O N N E C TA A M B E L T E M A Com s’organitzen els productes en un supermercat? Com t’ajuda aquest sistema d ’ordenació? VOCABULARI El camp semàntic: hiperònim i hipònim Centre educat iu TENIM PARAULA acollida assetjament assistència assoliment avaluació cap d’estudis comiat dades dates excel·lència farmaciola gimnàs infermeria millora obertura plafó informatiu preinscripció projecte sol·licitud termini fer campana fer fotja fer fugina vitrina aparador guarda-roba armaris vestidor tauleta de nit mobles 14 L L E N G U A escriptori taula braser butaca sofà cadira tamboret puf seients taules ES0000000130888 157237_TEMA_01_110929.indd 14 23/2/22 9:38 Proposta de trebal l EN LA PRÀCTICA Consulta la pàgina web següent https://tienda.mercadona.es/ i digues dos hiperònims i tots els hipònims que s’hi inclouen. Quin altre hiperònim proposes per a substituir la categoria Celler? Quin hiperònim podria englobar les categories d ’Aigua i refrescos i Sucs? En l’hiperònim Aliments no peribles, quins productes s’hi podrien incloure? Reescriu aquest text substituint la paraula destacada per dos hiperònims diferents. 1 Copia totes les paraules del text que formen part del camp semàntic indicat. Desapareguda una xiqueta a Torrent La setmana passada va desaparéixer a Torrent ( l’Horta) una xiqueta de 13 anys quan anava a casa d ’una amiga a les 21 h de dissabte. La menor fa 1,65 m i pesa 45 kg. En el moment de la desaparició portava uns texans, una camiseta negra i unes xancles rosa. 2 Busca el significat dels prefixos hipo- i hiper- i explica, amb paraules teues, els termes hiperònim i hipònim tenint-ne en compte la definició. Quines altres paraules amb hipo- i hiper- saps? 3 Identifica l’hiperònim de cada sèrie. a. frigorífic, electrodomèstic, llavaplats, llavadora. b. xou d ’impacte / reality show, telenotícies, programa de televisió, concurs. c. narració, novel·la, rondalla, faula. d. tristesa, alegria, enuig, emoció. 4 Per parelles, escriviu, en un minut, tants hipònims com pugueu d ’un dels hiperònims següents. flors arbres utensilis de cuina 5 Tria els dos camps semàntics que predominen en aquest text i classifica’ls en un esquema que continga dos nivells: hiperònim i hipònim. utensilis materials d ’obra història professions parts d ’un edifici 1 A C T I V I T A T S Vestimenta L’albergínia es considera originària de l’Índia. La introducció de l’albergínia a Europa va tindre lloc durant l’edat mitjana a través dels comerciants àrabs de la península Ibèrica. Un dels ef ectes positius més destacats de l’albergínia és l’alta concentració d’antioxidants, que ajuden a previndre l’envelliment i les malalties degeneratives. El santuari de Santa Maria Magdalena de Novelda es va construir entre 1918 i 1946. L’arquitecte i enginyer José Sala Sala, format a Barcelona, hi demostra una influència molt evident de Gaudí. La planta té forma de gerro trapezoidal. En la façana principal destaquen dues torres laterals de 25 m culminades per una creu. També sobre la cúpula i sobre cada un dels arcs es repeteix el motiu de la creu. L’edifici combina carreus, pedres de riu, rajola roja i ceràmica de colors. 15 L L E N G U A ES0000000130888 157237_TEMA_01_110929.indd 15 17/2/22 12:56 Partiràs d ’un TEMA DE HUI, un tema pròxim a la teua realitat, als teus interessos... que et permetrà llegir, crear, compartir, aprendre vocabulari... #Em dones una mà?, #Fem les paus, #Et poses límits?... Aquests temes estan relacionats amb funcions comunicatives bàsiques, com ara demanar ajuda o demanar disculpes, que cal dominar per a millorar les relacions interpersonals. Per això, adquiriràs estratègies necessàries per a la comunicació oral i escrita, i també practicaràs formats nous que proporcionen les tecnologies de la informació. Les PROPOSTES DE TREBALL et permetran afrontar situacions reals o simulades de la vida quotidiana on podràs posar en pràctica tot el que vas aprenent. Aprendràs a utilitzar el Vocabulari, la Gramàtica i l’Ortografia com a eines al servei de les produccions orals i escrites i de la comprensió de textos. El vídeo de Connecta amb el tema (inclòs en el Llibremèdia) t’ajudarà a entendre més bé els conceptes gramaticals de la unitat. La secció En la pràctica et permetrà, a través de les PROPOSTES DE TREBALL, vincular l’aprenentatge amb usos reals i quotidians. Les SITUACIONS D’APRENENTATGE de Llengua que plantegem contextualitzen l’aprenentatge i et faran descobrir que la llengua és un mecanisme molt poderós per a fer avançar el món. Les desigualtats socials i les relacions amb altres generacions seran el punt de partida de grans reptes. 3 El projecte no solament consisteix a portar a terme les propostes de les unitats anteriors i exhibir-les al centre, sinó que ens ha de fer reflexionar sobre la importància de compartir aula amb estudiants diversos i la manera en què ens pot enriquir aquesta diversitat. 1 Responeu a les preguntes següents. Abans del projecte sabíeu que a un centre d ’educació secundària podia assistir un perfil tan variat d ’estudiants? Quines persones pensàveu que hi podien anar? On solen anar les persones amb capacitats diferents? Hi ha persones normals i persones diferents o totes les persones són diferents? Justifiqueu la resposta. 2 Poseu a prova la diversitat del vostre grup de treball. Quin adjectiu correspondria a cada membre? treballador/-a menador/-a conciliador/-a pràctic/-a Quins avantatges té que cada membre assumisca un paper? 3 Poseu un exemple de com la diversitat pot fomentar cada un d ’aquests valors. respecte empatia tolerància 4 Després del que heu observat, justifiqueu si esteu d ’acord o no amb aquesta afirmació. RECOLLIM LES CONCLUSIONS AVALUACIÓ EL TREBALL PERSONAL Què és el que més t’ha agradat d ’aquest projecte? Què t’hauria agradat fer més? De quina manera has col·laborat amb el grup? Quins aspectes podries haver millorat? EL TREBALL DEL GRUP Heu repartit el treball correctament i tothom hi ha col·laborat? Us heu organitzat bé el temps per acabar el treball sense presses? Heu respectat les opinions i les aportacions de totes les persones del grup? Us heu ajudat els uns als altres o cada un ha treballat pel seu compte? Què penseu que s’hi podria millorar? L L E N G U A Un centre per a totes i tots Part 3. Avaluació SITUACIÓ D’APRENENTATGE L’educació inclusiva exclou l’alumnat que vol aprendre. R E P T E En l’educació inclusiva, qui hi guanya? 69 ES0000000130888 157237_TEMA_03_110932.indd 69 17/2/22 13:04 SITUACIÓ D’APRENENTATGE Llengua 3 SABERS BÀSICS Comunicació 1 EINES LINGÜÍSTIQUES 2 El gènere del substantiu El gènere del substantiu pot ser masculí o femení. Cada substantiu té el seu propi gènere: un llapi s (masculí), la calor (femení). Però també n’ hi ha que poden variar de gènere. Terminació en masculí Formació del femení Exemples Consonant En general, hi afig -a. A vegades hi afig -ina. marqués marquesa gall gallina Vocal tònica Hi afig -na. cosí cosina -i, -u àtones Hi afig -a. avi àvia -e, -o, -a àtones Substitueix la vocal final per -a. En alguns casos, hi afig -essa. alumne alumna poeta poetessa -u semivocal Substitueix -u per -va. esclau esclava -or Substitueix -or per -riu. actor actriu -òleg Substitueix -òleg per -òloga. biòleg biòloga Alguns substantius són invariables, és a dir, t enen la mat ei xa forma per al s dos gèneres: un piani sta / una piani sta, un cantant / una cantant… N ’ hi ha que tenen arrels diferents per a cada gènere: cavall / egua, home / dona… El nombre del substantiu El nombre del substantiu pot ser singular (un element: cavall) o plural (diversos elements: cavalls). La major part dels substantius formen el plural afegint -s a la forma en singular (serp / serps), però hi ha altres terminacions. Terminació en singular Formació del plural Exemple -a àtona Substitueix -a per -es. dia dies Vocal tònica Afig -ns. camió camions -s Afig -os / -sos. pis pisos cos cossos -ç, -x, -ix Afig -os. comerç comerços Dues consonants (-sc, -xt, -st) o -ig Afig -s / -os. disc discs / discos assaig assaigs / assajos Alguns substantius presenten la mateixa forma per al singular i per al plural: el dilluns / els dilluns, el temps / els temps, el llapis / els llapis, l’atles / els atles… 3. 4. GRAMÀTICA El substantiu Les paraules es poden agrupar en diverses classes o categories gramaticals: substantius, determinants, adjectius, verbs, pronoms, adverbis, preposicions i connectors. En les unitats següents anirem desenvolupant aquestes classes de paraules. Començarem ara per una de les categories bàsiques: el substantiu . Definició El substantiu o nom és la classe de paraules que designa éssers (dona , elefant), objectes (plat, edifici), sentiments (tristesa, odi), idees (progrés, modernitat) o qualitats (suavitat, amplària). El substantiu es caract eritza per ser una cl asse de paraul a plena, és a dir, amb si gni f i cat propi . I t amb é p erqu è é s vari abl e, ja qu e pre sent a gèn ere (masculí / femení) i nombre (singular / plural). Tipus de substantius Els substantius es classifiquen segons l’element que designen . 1. 2. Comú Propi Anomena qualsevol ésser o cosa d ’una mateixa espècie. casa, escriptores, forn, gat Designa un ésser o una cosa particulars entre tots els de la mateixa espècie. Ebre, Josep, França, Anna Abstracte Concret Individual Col·lectiu Designa conceptes, qualitats o sentiments. bellesa, blancor, cobdícia Designa éssers o objectes que es poden percebre amb els sentits. pare, mà, taula, bolígraf Designa, en singular, un sol ésser o cosa. jugador, alumna, ocell Designa, en singular, un conjunt d ’elements. equip, alumnat, bandada Substantiu C O N N E C TA A M B E L T E M A Per què posem nom a les persones acabades de nàixer? Coneixes algú que preferisca que li diguen d ’una manera diferent del seu nom «oficial»? Per què creus que passa això? Sabries dir el nom de tot el que tens al teu voltant? 16 L L E N G U A ES0000000130888 157237_TEMA_01_110929.indd 16 17/2/22 12:56 l l i l g r d l s st ti p t s r m s lí o f í. C s st ti t el s r i r : l i s ( s lí), l c l r (f í). r t ’ i ri r r . r i i m s lí r i d l f í l s s t g r l, hi afig - . v s hi afig -i . r és r es g l g l i l t i i afig - . c sí c si -i, - àt s i afig - . vi vi -e, - , - t s stit ix la v l fin l p r - . alg s c s s, hi afig -es . l e l et etes - s i l stit ix - p r -v . escl escl v - r stit ix - r p r -ri . ct r ctri - leg stit ix - leg p r - l g . i leg i l g Al s s st ti s s i ri l s, s ir, t l t i f r r l s s r s: i i st / i i st , c t t / c t t N ’ i h q t ar ls dif r ts p r a c g r : c l / e , h e / l l i l n r d l s st ti p t s r si l r ( el t: c l ) o pl r l ( i rs s el ts: c l s). L m j r p rt d ls s st ti s f r el pl r l af i t -s a l f r e si l r (ser / ser s), p r hi h altr s t r i i s. r i i si l r r i d l pl r l l - àt stit ix - p r -es. ia ies l t i fig - s. c ió c io s -s fig - s / -s s. is is s c s c s s -ç, -x, -ix fig - s. c erç c erç s s c s ts (-sc, -xt, -st) o -ig fig -s / - s. isc iscs / disc s s ig s igs / as jos Al s s st ti s pr s t l m t i f r p r al si l r i p r al pl r l: el dil s / els dil s, el te s / els te s, el l is / els l is, l’atles / els atles . . 1 Canvis ortogràfics per la flexió Tingues en compte aquests canvis quan formes el plural de paraules acabades en -a. -ca -ques (roca / roques) -ça -ces (plaça / places) -ga -gues (plaga / plagues) -ja -ges (corretja / corretges) -qua -qües (Pasqua / Pasqües) -gua -gües (llengua / llengües) Remarques del gènere Alguns substantius canvien de significat segons el gènere: el fi (‘objectiu’) / la fi (‘final’); el llum (‘objecte que fa llum’) / la llum (‘claror ’); el son (‘període de descans’) / la son (‘ganes de dormir ’)… Algunes paraules tenen un gènere diferent del castellà: el llegum, la dent, el front, un dubte, el compte, el cap, un avantatge… En alguns casos és el masculí el que es crea a partir del femení, afegint-hi el sufix -ot: nina / ninot, bruixa / bruixot… 17 L L E N G U A ES0000000130888 157237_TEMA_01_110929.indd 17 17/2/22 12:56 1 Escriu l’alfabet valencià complet. Busca els alfabets del castellà i de l’anglés, i compara’ls. 2 Ordena aquestes paraules alfabèticament. impressora oxigen llapis idioma practicar lupa corda tortuga 3 Escriu la grafia corresponent a cada nom per a descobrir quatre dones que han fet història. Pe-e-ge-ge-y grega Ge-u-ge-ge-e-ena-hac-e-i-ema Efa-erra-i-de-a Ca-hac-a-ela-o Ve baixa-i-erra-ge-i-ena-i-a Ve doble-o-ela-efa I-ena-de-i-erra-a Ge-a-ena-de-hac-i 4 Separa aquestes paraules en síl·labes tenint en compte els dígrafs. pel·lícula guitarra esquena llotja terrassa clòtxina mareig passatge barreig apallissar esquiar castanya 5 Encercla els diftongs creixents de color blau i els diftongs decreixents de color roig. Val més ser cap de sardina que cua de peix. Qui guarda quan té, menja quan vol. Un sac buit no s’aguanta dret. No et fies de la mosca que ni xiula ni piula. Si això és guerra, que no vinga mai la pau. 6 Subratlla els hiats que trobes en els refranys anteriors. 7 Classifica aquestes paraules segons el nombre de síl·labes. Vigila els diftongs i els hiats. italià ciència pingüí estiu eufòria Pasqua paraula teatre ciutadà campió piano faisà 8 Explica les diferències de significat de cada parella. fotocòpia fotocopia secretària secretaria diferència diferencia paròdia parodia ORTOGRAFIA L’alfabet, els dígrafs i els diftongs A M B B O N A L L E T R A : CO P I A O CÒ P I A? Si repasses la llista de diftongs t’adonaràs que la combinació ia no hi és. Això explica per què, en els verbs acabats en -iar, la i s’ha de pronunciar sempre separada de la a: co-pi-ar, es-tu-di-ar, can-vi-ar, a-nun-ci-ar… En la 3a persona del present d ’indicatiu d ’aquests verbs, la i és la vocal tònica de la paraula: co-pi-a. Com que és una paraula plana acabada en vocal, la i no s’accentua. En canvi, el substantiu cò-pi-a, que és una paraula esdrúixola, sí que s’accentua. L’alfabet L’a l fab e t é s el c onj unt d e g raf i e s o l l etre s d ’ una llengua : el nostre en té vint-i-sis (cinc vocals i vinti-una consonants). Els dígrafs i els diftongs Undígraf é el conjunt de dues grafies que representa un únic so. Els classifiquem segons que per - tanguen a l mat ei xa sí l · laba (no se separen) o a síl·labes diferents (se separen). Dígrafs que se separen Dígrafs que no se separen rr (tor-re) ·l (go-ril-la) ss (tas-sa) tj (pla -ja) tg (met-ge) tx (met-xa) qu (e-quip) gu (gui-a) ny (ca-nya) ll (co-lla) ig (es-toig) Un diftong és el conjunt d’una vocal seguida o precedida de les grafies i o u, que ací fan funció de semivocal . Segons que vagen davant o darrere de la vocal, hi ha diftongs creixents i diftongs decreixents. Diftongs creixents Diftongs decreixents qua (qua-tre) gua (e-gua) qüe (qües-ti-ó) güe (ai-gües) qüi (ter-ra-qüi) güi (pin-güí) quo (quo-ta) guo (llen-guo-ta) ai (ai-re) au (cau-re) ei (rei-na) eu (seu-re) oi (boi-ra) ou (mou-re) ui (cui-na) iu (viu-re) uu (duus) 20 L L E N G U A ES0000000130888 157237_TEMA_01_110929.indd 20 17/2/22 12:56 2 Després d ’observar les necessitats del nostre centre per a poder acollir la diversitat, cal transformar aquestes necessitats en accions concretes. Hi ha accions que podem portar a terme nosaltres mateixos però, en altres casos, caldrà contactar amb les autoritats educatives per a exposar-los el projecte. Construïm un centre inclusiu? 1 En grup, feu un model de cartell per al centre escolar que tinga en compte la diversitat lingüística i també l’alfabet braille. Podeu consultar aquest enllaç que integra l’alfabet braille i el visual: https://cutt.ly/3bdVIbP. Quins espais retolaríeu? Feu-ne una llista. On col·locaríeu els cartells? Voteu la millor proposta de la classe i repartiu-vos entre tots i totes els cartells que haureu de fer, seguint el model guanyador. 2 Trieu quin d ’aquests aspectes faríeu amb ajudes visuals per a facilitar el recordatori a les persones amb TDAH o amb poca memòria. horari continguts dates d ’examen Dissenyeu un mapa conceptual que continga de manera ordenada la informació de l’aspecte que heu triat ( horari, continguts…). Afegiu al mapa conceptual imatges que ajuden a captar l’atenció i recordar les dades. 3 Escriviu un retrat robot de les persones que podrien formar part d’un grup d’acollida per als estudiants nouvinguts i determineu les funcions que farien. Trieu alguns adjectius proposats i afegiu-ne d ’altres. discreta estudiosa responsable divertida comunicativa TASCA 1. CONSTRUÏM NOSALTRES 4 Escriviu un correu electrònic a la direcció del centre en què suggeriu modificacions arquitectòniques o modificacions en l’equip professional a fi de donar cabuda a la diversitat. Seguiu l’estructura recomanada en l’apartat «Comunicació escrita» d ’aquesta unitat. 5 Marqueu, amb un cartell que incloga una reflexió, cada un dels punts del centre que podria comportar una dificultat per a una persona amb necessitats especials. Dissenyeu el cartell tenint en compte els suggeriments següents. Feu una pregunta que interpel·le el receptor i cride la seua atenció: Com pujaries amb cadira de rodes? Feu algun dibuix que alerte de les dificultats que pot comportar per a les persones amb diversitat funcional. Doneu una ordre que es referisca al fet de donar visibilitat a les persones amb una determinada diversitat funcional: Pensem en totes i tots . TASCA 2. CONSTRUÏM AMB LES INSTITUCIONS I LA SOCIETAT Un centre per a totes i tots Part 2. Implementació SITUACIÓ D’APRENENTATGE R E P T E Quines armes tenim per a alçar la veu sense violència? 45 L L E N G U A ES0000000130888 157237_TEMA_02_110930.indd 45 17/2/22 13:02 1 Diversitat és la paraula que defineix millor la societat, perquè cada una de les persones que en formem part som úniques i diferents. Des de fa alguns anys s’ha intentat que l’educació siga un reflex d ’aquesta diversitat a través de l’educació inclusiva, segons la qual totes les persones, sense distinció pel que fa a la capacitat, l’ètnia o qualsevol altra diferència, tenen dret de participar i conviure a les mateixes aules. No obstant això, un informe de l’ONU de 2017 alerta que, a Espanya, el 88% de l’alumnat amb diversitat funcional sol escolaritzar-se en centres anomenats d ’educació especial. La major part dels xiquets i les xiquetes que acudeixen a aquests centres es compon de persones amb discapacitat intel·lectual, amb trastorns de l’espectre autista, dèficit d ’atenció… En cas que assistisquen a una escola no especial, participen en projectes que els separen dels seus companys i companyes. Així, tenen poques oportunitats d ’eixir d ’un sistema que els segrega de la societat. Animeu-vos a marcar les diferències d ’una manera diferent! 1 Investigueu sobre l’objectiu 4 dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 2030 i copieu els dos articles que podrien fer referència a un sistema educatiu inclusiu. 2 Observeu la diversitat de perfils que pot haver-hi en un centre i documenteu-vos sobre les característiques particulars de cada un completant les dades indicades més avall. TDAH síndrome de Down dislèxia espectre autista acondroplàsia 3 Escriviu altres perfils d ’estudiants que presenten capacitats diferents. Penseu que l’alumnat nouvingut pot tindre alguna dificultat? 4 Relacioneu cada necessitat amb un o diversos perfils dels que heu tingut en compte en les activitats 2 i 3. Supressió de barreres arquitectòniques. Cartelleria en braille. Sistemes d ’avís audiovisual. Grup d ’estudiants d ’acollida. Unitat de logopèdia. Ús d ’ajudes visuals per a guiar i ordenar les tasques d ’aprenentatge a fi d ’evitar oblits. 5 Feu una llista completa de necessitats que incloga les de l’activitat 4 i altres que considereu que cal afegir-hi. 6 Marqueu amb una creu roja els aspectes de la llista de l’activitat 5 que fallen al vostre centre. Està preparat per a la diversitat? ORGANITZACIÓ Formeu grups de quatre persones per a desenvolupar el projecte al llarg del trimestre. INVESTIGUEM LES NECESSITATS BUSQUEM LES SOLUCIONS ✔ Perfil ✔ Característiques ✔ Causes Un centre per a totes i tots Part 1. Investigació SITUACIÓ D’APRENENTATGE R E P T E Què necessitem dels altres? 21 L L E N G U A ES0000000130888 157237_TEMA_01_110929.indd 21 17/2/22 12:56 COMUNICACIÓ ORAL Una petició telefònica PAS A PAS Planificació. Pensa el grau de confiança amb el receptor. Parlament. Segueix aquest guió per a la conversa. 1 Comença saludant, tenint en compte l’hora del dia, i presentant-te amb les dades següents. nom i cognoms any en què vas acabar la primària cursos que vas estudiar en aquell centre classe a què vas anar i tutor o tutora 2 Fes la petició responent a aquestes preguntes amb el mecanisme de petició més adequat. Què necessites? Quan ho necessites? Qui t’ho ha demanat? Per a què ho necessites? 3 Descriu de manera detallada les característiques del document que t’han demanat. Quina informació ha de contindre? Quina signatura ha de presentar? 4 Dona les gràcies i acomiada’t. Per a donar les gràcies pots usar fórmules com ara gràcies per l’atenció, li agraïsc l’ajuda… Abans d ’acomiadar-te, deixa clar quan passaràs a buscar el document. Correcció. Emplena la rúbrica d ’expressió oral de l’apèndix. Confiança mitjana Poca confiança o sense confiança liars / Coneguts i conegudes Desconeguts i desconegudes ió oberta amb cerca de complicitat: m taula?; Instal·lem el programa?; es portar-me…? Petició oberta amb fórmules de cortesia: Per favor, podria ajudar-me…?; Si no és demanar massa…; Disculpe… COMPRENSIÓ ORAL 1 Respon a les preguntes següents sobre la situació que has escoltat. Quina relació hi ha entre l’emissor i el receptor? Creus que la conversa hauria començat igual en cas d ’utilitzar telèfon fix? Com hauria sigut amb un telèfon fix? Quins són els objectius de la conversa? 2 Fixa’t en els mecanismes de petició que utilitza Clàudia i descriu-los. 3 Descriu com se sent Clàudia, utilitzant almenys tres adjectius. Després, intenta deduir el caràcter de Clàudia a partir de la conversa. 4 Escriu, de manera ordenada, els passos que cal seguir per a entrar a les qualificacions d ’una assignatura en l’aula virtual de Clàudia. EXPRESSIÓ ORAL Prepareu una conversa per parelles a partir de la situació següent. Intercanvieu-vos els papers. 1 Per a fer efectiva la matriculació en l’educació secundària necessites, abans d ’acabar la setmana, un document que acredite la nota final de primària, signat per la direcció del centre on has cursat aquests estudis. Cal que telefones a l’escola per a demanar el document. Adreça-t’hi de tu o de vosté, segons el grau de confiança. 9 L L E N G U A ES0000000130888 157237_TEMA_01_110929.indd 9 17/2/22 12:56 COMUNICACIÓ ESCRITA Una entrevista per a la web del centre 1 Estructura de l’entrevista Títol Presentació Objectiu de l’entrevista Cos: torn de preguntes i respostes Conclusió PAS A PAS Planificació. Busca entrevistes en diaris o revistes per a obtindre’n models. Redacció. 1 Presenta breument el company o la companya. La presentació ha d ’incloure’n almenys les dades següents. nom i cognoms edat barri o localitat on viu centre on estudiava 2 Especifica l’objectiu de l’entrevista i introdueix les preguntes. 3 Escriu de cinc a deu preguntes que poden ser interessants per a complir l’objectiu de l’entrevista. Et proposem algunes idees de temes que hi pots tractar. 4 Formula les preguntes al company o la companya. Pots gravar les respostes i transcriure-les després o anar escrivint-les alhora que parla. 5 Escriu una conclusió de l’entrevista que reculla l’aspecte més rellevant de la conversa i formule un desig de futur. 6 Pensa un títol que puga resumir l’entrevista. El títol pot ser de dos tipus: Un títol inventat que expresse les teues impressions. Un enunciat literal de la persona entrevistada entre cometes. Correcció. Emplena una rúbrica com la de l’apèndix. Fórmules per a introduir l’objectiu de l’entrevista Parlem amb (nom) per saber… En aquesta entrevista descobrirem… Fórmules per a introduir la conclusió Gràcies a aquesta entrevista hem sabut que… Desitgem que… (Nom) ens ha explicat que… Esperem que… experiència durant les primeres setmanes sentiments a l’inici de curs expectatives de futur professió que voldria desenvolupar en el futur L’entrevista és un diàleg que consta de preguntes i respostes i que ens permet conéixer millor com és una persona. Hi ha entrevistes periodístiques, per a saber més sobre personatges públics rellevants, i també entrevistes laborals, per a seleccionar la persona més adequada per a un lloc de treball. Et proposem fer una entrevista periodística per a la pàgina web del centre, en què hauràs d ’entrevistar un company o una companya, per a saber com afronta aquesta etapa que acaba de començar. 13 L L E N G U A ES0000000130888 157237_TEMA_01_110929.indd 13 17/2/22 12:56 1 U N I T A T L L E N G UA Gràcies als substantius, podràs posar nom a la varietat de necessitats i valorar si el teu centre està preparat per a la diversitat. Analitzar el centre educatiu és el primer pas per a aconseguir que totes les persones s’hi troben a gust. L I T E R AT U R A Fora del centre, la realitat també és diversa. Saps que la literatura pot ser una eina efectiva per a reduir les diferències? Descobrir obres literàries relacionades amb la higiene serà el punt de partida d ’una campanya perquè totes les persones gaudisquen dels beneficis d ’una bona dutxa. REDUCCIÓ DE LES DESIGUALTATS AIGUA NE TA I SANE JAMENT R E P T E S 6 ES0000000130888 157237_TEMA_01_110929.indd 6 17/2/22 12:56 L A L L E N G UA P E R A C R E A R SOS és el senyal universal per a demanar ajuda. Tradicionalment s’ha pensat que eren les sigles de save our ship, save our souls , fins i tot, send out succour; però el ben cert és que es va crear en l’alfabet Morse. Crea una sigla breu per a demanar socors a partir d ’un enu ciat que vulgues. Exemple: Fes el favor • FEF Per pa lles, intercanvie -vos les sigles i intenteu deduir l’enunciat en què s’ha basat el company o la companya. Investiga l’alfabet Morse i resol les activitats següents. – Explica què és el codi Morse. – Esbrina en quins casos es continua utilitzant. – Crea un missatge fent servir l’alfabet Morse. L A L L E N G UA P E R A CO M PA RT I R Penseu, per parelles, les expressions que són equivalents a ‘donar una mà’? Fer un pont de plata Arrufar el nas Deixar com un drap brut Fer costat Donar una empenta Fer creu i ratlla Compartiu l’opinió amb la resta de la classe. – Per què penseu que a voltes ens costa tant demanar ajuda? – Com se sent una persona que rep ajuda? I una persona que en presta? Explica a la resta de la classe l’última vegada que vas demanar ajuda. – Amb què vas demanar ajuda? – A qui vas demanar-la? – Com vas demanar-li l’ajuda? Busca en internet el codi internacional Morse creat en 1922. Em dones una mà? # SITUACIÓ D’APRENENTATGE Les persones ens necessitem les unes a les altres. Disposar d ’estratègies per a demanar ajuda i saber com prestar-la ens permetrà construir un món millor. Ens doneu un mà? L A L L E N G UA P E R A PA R L A R D E M I Com et sents tu en començar una nova etapa? angoixat, angoixada desassossegat, desassossegada desesperat, desesperada espantat, espantada esperançat, esperançada il·lusionat, il·lusionada intranquil, intranquil·la nerviós, nerviosa preocupat, preocupada torbat, torbada amb l’aigua al coll entre l’espasa i la paret 7 ES0000000130888 157237_TEMA_01_110929.indd 7 17/2/22 12:56
RkJQdWJsaXNoZXIy