5 Al llarg de cada trimestre, portarem a cap dos PROJECTES a partir dels REPTES de Llengua i Literatura que deriven de les situacions d ’aprenentatge. Aquests projectes es relacionen amb els OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE i et permetran conéixer les necessitats del teu entorn i posar els sabers bàsics al servei de la comunitat a fi de construir un món millor. Les característiques del llenguatge i dels gèneres literaris formen part dels sabers bàsics que aniràs adquirint aquest curs. En totes les unitats, les activitats contenen molts textos, procedents d ’autors i autores de la literatura juvenil, de diversos gèneres i relacionats amb un mateix FIL TEMÀTIC, de manera que, en acabar el curs, pots construir-te un ITINERARI DE LECTURA que s’adapte als teus gustos i els teus interessos. Les SITUACIONS D’APRENENTATGE de Literatura serveixen per a contextualitzar l’aprenentatge i et mostraran que la literatura té un poder molt gran per a fer del món un espai més just i habitable. La pobresa i la falta d ’higiene, les relacions amb les persones majors i la importància de la lectura des de menuts són alguns dels punts de partida per a desenvolupar diversos reptes. 3 1 En grups de tres, prepareu la lectura en veu alta del poema «La gran fira», seguint els passos següents. 1 Repartiu-vos la lectura tenint en compte les estrofes. 2 Marqueu els casos d ’elisió i sinalefa. 3 Encercleu les paraules que voleu emfasitzar. 4 Assenyaleu amb una barra (/) on voleu fer pauses d ’una certa durada per a donar més èmfasi. 2 Llig el poema «La gran fira» i respon. Quantes estrofes té? Com són? Quant mesuren els versos? Com és la rima? 3 Copia un exemple d’elisió i un de sinalefa del poema de Marc Granell. 4 Escriu una anàlisi de la mètrica i la rima del poema «Elogi dels diners». 5 Busca informació dels dos poetes autors dels textos i emplena una fitxa com aquesta de cada un. 6 Copia l’opció més adequada. Quin sentit creus que tenen els dos poemes? La vida és molt divertida. La vida es mou per interessos econòmics. 7 En grups, escolteu la cançó «Milionària» de Rosalia i comenteu les semblances i les diferències amb els dos poemes que heu llegit. Tingueu en compte la forma i el contingut. L’aplicació del treball no s’ha de reduir a donar els sabons al centre, sinó que convé que el lliurament vaja acompanyat d ’una conversa amb els responsables o el voluntariat de l’alberg. A continuació, recollirem les conclusions que hem tret i valorarem el treball personal i grupal a fi de continuar avançant i millorant en els pròxims projectes. AVALUACIÓ EL TREBALL PERSONAL Què és el que més t’ha agradat d ’aquest projecte? Què t’hauria agradat fer més? De quina manera has col·laborat amb el grup? Quins aspectes podries haver millorat? EL TREBALL DEL GRUP Heu repartit el treball correctament i tothom hi ha col·laborat? Us heu organitzat bé el temps per acabar el treball sense presses? Heu respectat les opinions i les aportacions de totes les persones del grup? Us heu ajudat els uns als altres o cada un ha treballat pel seu compte? Què penseu que s’hi podria millorar? 1 Responeu a les preguntes següents. Quines necessitats pensàveu que tenia la gent que anava a un alberg abans de començar el projecte? Quines necessitats heu descobert després de fer el projecte? Què hi heu aportat amb el vostre projecte? 2 Recolliu en un gràfic com el que presentem el perfil de les persones que viuen als albergs. En el gràfic podeu tindre en compte les variables següents. edat sexe salut física i mental 3 Conteu la història d’alguna persona de l’alberg que us haja cridat especialment l’atenció. 4 Anoteu el fragment literari que més èxit ha tingut a l’alberg i analitzeu els recursos que fa servir. Creeu uns versos amb els mateixos recursos. 5 Expliqueu breument per escrit com us heu sentit després de posar en marxa el projecte. RECOLLIM LES CONCLUSIONS Més de 65 anys De 56 a 65 anys De 41 a 55 anys De 31 a 40 anys De 20 a 30 anys Homes Dones % % 75 Color d’olor de literatura Part 3. Avaluació SITUACIÓ D’APRENENTATGE R E P T E Com expressem els sentiments a través de la literatura? L I T E R A T U R A ES0000000130888 157237_TEMA_03_110932.indd 75 17/2/22 13:04 2 1 Explica com reconeixes que Vull ser major! és un text teatral. 2 Per parelles, discutiu si el text principal és un monòleg o un soliloqui. Per a justificar-ho, tingueu en compte els altres textos que hem vist en les pàgines anteriors. 3 Copia les acotacions del text i indica de quin tipus és cada una. 4 Escriu una acotació escènica per a l’inici en què descrigues detalladament com creus que hauria de ser el decorat. 5 Per parelles, escriviu una sinopsi del text Vull ser major! per a la cartellera. Recordeu incloure la informació de la dreta. 6 Justifica per què aquesta obra teatral només té un acte i una escena. 7 Compara el text teatral Vull ser major! amb aquest fragment del programa de televisió Comediants (https://cutt.ly/Cbfw3WE ) i respon a la pregunta. Quines semblances i diferències hi trobes? Tingues en compte els aspectes següents. ✔ Interacció amb el públic i improvisació ✔ Escenografia i caracterització ✔ Gènere teatral segons el tema 8 Per parelles, feu una llista de situacions en què feu teatre en la vostra vida diària. Una vegada ens hem plantejat les necessitats, les persones a qui va destinada la nostra ajuda i també el producte que els podem oferir, és hora de posar fil a l’agulla o, en aquest cas, mà a la pasta. 1 Investigueu i copieu els ingredients necessaris per a elaborar el sabó natural. aigua sabonera en pols oli farina herbes naturals refrescos 2 Anomeneu cada utensili i expliqueu-ne la utilitat. 3 Segons les característiques del centre triat, calculeu les proporcions que necessiteu. – 2 l i mig d ’aigua – 2 l i mig d ’oli – 330 g d ’arrel de sabonera en pols – 150 g d ’herbes aromàtiques 8 pastilles mitjanes 4 Ordeneu els passos per a l’elaboració del sabó. Deixeu gelar l’aigua amb la sabonera en pols. Aboqueu l’oli a la mescla i remeneu. Prepareu un poal amb aigua infusionada i aboqueu-hi a poc a poc sabonera en pols sense deixar de remenar. Deixeu que solidifique durant 1 mes. Bolliu aigua i prepareu una infusió aromàtica. TASCA 1. FEM EL SABÓ 5 Trieu els materials que necessitareu per a portar a terme la part literària, segons l’opció elegida en la preparació. Afegiu-ne d ’altres que considereu necessaris. 6 Seleccioneu el fragment o els fragments més impactants del poema tenint en compte que l’espai de què disposeu és limitat i el missatge ha de quedar clar. 7 Comproveu que el fragment literari seleccionat compleix algun dels requisits següents. Conté una comparació: X és com Y. Inclou una personificació: un objecte fa accions pròpies de persona. Té rima (coincideixen els sons al final de vers) i ritme (igual nombre de síl·labes). TASCA 2. HI AFEGIM L’OLOR DE LITERATURA Podeu recollir l’oli usat per a fregir, de manera que contribuïu a reciclar, o bé oli nou. Si trieu pintar una camiseta, poseu un cartó per dins per a no tacar l’altra part. camisetes cartolines retoladors de colors retoladors o pintura de tela paper de seda paper de full dispositiu de gravació Color d’olor de literatura Part 2. Implementació SITUACIÓ D’APRENENTATGE ✔ Títol ✔ Gènere teatral ✔ Resum R E P T E Com és la pobresa en el teatre de la vida? 51 L I T E R A T U R A ES0000000130888 157237_TEMA_02_110930.indd 51 17/2/22 13:03 A la teua bola Si encara ets de les persones que creuen que la literatura només es troba en els llibres de la biblioteca, t’has quedat un poc arrere. Des de fa alguns anys pots gaudir de les millors històries a través de la pantalla de la tauleta, no solament gràcies als llibres digitals, sinó també gràcies a les sèries i pel·lícules. La narració literària va més enllà del paper i adopta formats audiovisuals. Perquè… què es necessita perquè un text siga considerat literatura? És literatura la teua sèrie preferida? Descobrim-ho. La literatura: què és? La literatura és un acte comunicatiu , igual que les peticions que hem trebal lat en l ’apar tat de Comunicació, però solem concedir -li un valor especial , perquè és capaç de despertar unes emocions en el receptor. La literatura és un tipus de comunicació que es distingeix de la resta d’actes comunicatius perquè té per finalitat crear bellesa . Com que és un acte comunicatiu, la literatura es caracteritza per presentar els elements propis de qualsevol altra activitat comunicativa . Analitzem-ho utilitzant el relat inicial d’aquesta unitat per a exemplificar -ho. Emissor Persona que crea una obra (autor/-a). Gemma Pasqual. Receptor Persona que rep l’obra ( lector/-a; espectador/-a; oïdor/-a). Els lectors i les lectores del conte. Canal Mitjà a través del qual es difon l’obra (oral o escrit). Escrit. Codi Llengua en què s’escriu una obra i ús d ’un registre literari. Valencià literari. Missatge Contingut de l’obra. Un jove demana ajuda a la germana el primer dia de l’institut a través del mòbil. 1. LITERATURA Conta-m’ho: què és la literatura? El llenguatge literari La literatura posa un èmfasi especial en la manera com es diu el mi ssatge; per això, es parla d’un llenguatge literari . El l lenguatge lit erari és la manera de fer ser v ir la l lengua en les obres lit eràries amb l ’objectiu de crear t extos bel l s. Així doncs, el llenguatge literari presenta unes característiques pròpies que el distingeixen del llenguatge comú . Vegem-les a continuació. És un llenguatge connotatiu, és a dir, subjectiu i suggeridor. Els missatges poden tindre més d’un significat segons la interpretació que en faça el receptor. Contrasta amb el l lenguatge denotatiu que uti litza la ciència , on cada missatge presenta un únic significat. Té un estil molt elaborat, caracteritzat per l’ús abundant de figures literàries o retòriques, com ara la comparació, la metàfora , la repetició de sons, el canvi de l’ordre lògic dels elements d’una oració… Més d ’un d ia l ’ han v ist en aquel l bosc, mentre la foscor reg na . I quan la l lum br i l lant del sol descor re la cor tina del dosser de l ’aurora , el l torna a casa . William shakespeare , Romeo i Julieta Presenta una estructura o una forma determinada segons el gènere literari que adopta . Així , com anirem veient en les unitats següents, la narració sol optar per la prosa , mentre que la poesia prefereix el vers i sovint la rima i la musicalitat, i el teatre pot ser en prosa o en vers, però sobretot es caracteritza per l’estructura dialogada . 2. 1 Analitza aquest text com a acte comunicatiu. A C T I V I T A T S Davant de la v i l·la romana , s’ hav ia format una plaça , on la gent menuda jugava i x isclava com si foren oronetes i els vel ls prenien el sol o la f resca , i on s’aplegava el poble els d ies de celebració. Enric Valor , El llenyater de Fortaleny 22 L I T E R A T U R A ES0000000130888 157237_TEMA_01_110929.indd 22 17/2/22 12:56 2 Llig el text. Després, busca en el diccionari la definició de llibre i compara el llenguatge que s’utilitza en cada cas, posant-ne exemples. 1 É T Personificació Metàfora A C T I V I T A T S Cada l l ibre té un secret d isf ressat de blanc i neg re; tot a l lò que et d iu a tu un a ltre no ho pot entendre; sent el tacte dels teus d its i creu que l ’acar icies i que el batec del teu pols vol d ir que, l leg int , l ’estimes. Joana raspall 3 Copia els dos versos del text que poden fer referència al caràcter connotatiu del llenguatge literari. 4 Tenint en compte l’estructura, indica a quin gènere literari correspon el text. 5 Reescriu el fragment literari de Shakespeare que hi ha més amunt fent servir el llenguatge quotidià, no literari. 6 Per parelles, penseu contextos no literaris on es fa servir un llenguatge connotatiu i amb figures literàries. 23 L I T E R A T U R A ES0000000130888 157237_TEMA_01_110929.indd 23 17/2/22 12:56 PROJECTES Llengua Literatura 6 SABERS BÀSICS Literatura 4 SITUACIÓ D’APRENENTATGE Literatura 5 LITERATURA 5 10 15 20 25 30 35 1 Llig el conte i tria. Quin és el tema del conte? l’amor la literatura Com són les accions que conformen l’argument? realistes reals Qui és la veu narrativa? veu en 3a persona l’autora 2 Analitza en una taula com aquesta els marcs espacial i temporal. Espai Temps Extern Intern 3 Divideix la narració en tres parts i indica les línies que corresponen a cada una. Quin és el conflicte del conte? 4 Explica de quin tipus és el desenllaç i escriu-ne una interpretació. 5 Analitza el llenguatge literari d’aquesta narració tenint en compte les tres característiques que has estudiat. En trobes a faltar alguna? 6 Escriu el títol de la teua sèrie preferida. És literatura? Justifica-ho tenint en compte tot el que en saps. Què és un poema? Ot seguia enamorat de Gabriela , la seua deessa . I continuava empescant-se les diferents maneres possibles de demostrar -li el seu amor. Com que era molt ordenat, aplicat, obsessiu i per - feccionista , apuntava en una llibreta cada una de les estratègies amoroses que duia a terme. També prenia nota de les noves idees que li venien al cap, l’última de les quals era escriure un poema . Per fer-ho, havia decidit anar a vore la Calleeeu , la profe de lite. Necessitava consell i coneixements. No podia escriure qualsevol cosa . Havia de ser el millor poema d’amor. La Calleeeu estava al seu despatx, corregint exàmens. –Passa , passa –li va dir–. Què necessites? Ot va sospirar, no sabia com demanar -li-ho. –Què és un poema? –va preguntar. –Ot, si no saps respondre tu mateix a aquesta pregunta , t’ hauré de suspendre. Ix en el llibre, hauries de… –No, no –la va interrompre Ot–. No pregunte què és un poema en teoria, no. El que jo vull saber és com s’escriu un poema. Què s’ ha de fer per a escriure versos, d’on es trauen les idees, com es fa perquè queden bé i sonen bé i… –Tin , llig. Aquests poemes d’amor t’inspiraran , segur. –Però jo el que vull és escriure versos! –es va queixar Ot. –Et s capaç d e suar, si abans no et mous o fas e xerc i c i ? Et s capaç de respirar, si primer no inspires? Pots mirar el món , si no obris abans els ulls? Pots cantar, sense obrir la boca? Pots parlar, sense conéixer les paraules? –Vols dir que només s’escriu el que es llig? O t va s o spi rar i va anar cap a l a por t a . Quan e st ava a punt d’eixir, la profe li va dir : –Fa un parell de dies va vindre a vore’m Gabriela . El cor d’Ot es va disparar. Què hi havia anat a fer la seua deessa , al despatx de la Calleeeu? –I em va d emanar al guns c onsel l s p er a e scr iure una car t a d’amor. Us han encarregat un treball en alguna matèria? Ot va somriure, satisfet. Va negar amb el cap. Va donar les gràcies i va eixir del despatx amb el llibre davall del braç. Fl avia company, Al teu rotllo (adaptació) A C T I V I T A T S 26 L I T E R A T U R A ES0000000130888 157237_TEMA_01_110929.indd 26 17/2/22 12:56 1 Quan sentim la paraula pobresa, sempre pensem en la necessitat d ’aliment i no en la necessitat d ’higiene; però els hàbits higiènics bàsics són fonamentals per a garantir la salut. De fet, cada dia moren vora 1.000 infants al món a causa de malalties diarreiques que es podrien previndre amb una bona higiene. Segons l’ONU, hi ha 2.400 milions de persones al nostre planeta que no disposen de lavabo ni de vàter. En la majoria de casos no tenen recursos econòmics per a construir-los; en altres casos, no són conscients de la importància de la higiene. Al nostre territori hi ha organitzacions amb albergs per a les persones sense sostre i amb risc d ’exclusió social, on els ofereixen menjar i un lloc de descans, i també els proporcionen facilitats per a una higiene bàsica. Al llarg del trimestre, prepararem un projecte, en col·laboració amb una d’aquestes organitzacions, per a conscienciar de la importància de la higiene i per a facilitar-los productes com sabons naturals. La literatura serà la nostra aliada per a animar a tindre uns bons hàbits. Vinga, mulleu-vos! Color d’olor de literatura Part 1. Investigació SITUACIÓ D’APRENENTATGE ORGANITZACIÓ Formeu grups de tres persones per a desenvolupar el projecte al llarg del trimestre. 1 Investigueu amb quin dels objectius de desenvolupament sostenible 2030 està relacionat el projecte que proposem. Trieu la icona corresponent, escriviu-ne el nom i un resum. 2 Informeu-vos de l’alberg de la vostra localitat o el més pròxim i empleneu una fitxa amb les dades següents. INVESTIGUEM LES NECESSITATS 3 Busqueu les obres següents, relacionades amb el bany, i trieu la que més us agrade. El rap de la higiene total, de Carles Cano Les bombolles, de Joana Raspall En Jan i la mongetera màgica, de Roald Dahl Els homes de sabó, de Gianni Rodari 4 Penseu de quina manera difondreu la literatura junt amb el sabó natural que haureu de fabricar. Us n’oferim exemples i podeu pensar-ne altres. Escrita en els embolcalls dels sabons. Amb pòsters per a la zona de les dutxes. Pintada en camisetes netes. Amb un recital per al moment de la dutxa. BUSQUEM LES SOLUCIONS 1 Llig el conte i tria. Quin és el tema del conte? l’amor la literatura Com són les accions que conformen l’argument? realistes reals Qui és la veu narrativa? veu en 3a persona l’autora 2 Analitza en una taula com aquesta ls marcs espacial i temporal. Espai Temps Extern Intern 3 Divideix la narració en tres parts i indica les línies que corresponen a cada una. Quin és el conflicte del conte? 4 Explica de quin tipus és el desenllaç i escriu-ne una interpretació. 5 Analitza el llenguatge literari d’aquesta narració tenint en compte les tres característiques que has estudiat. En trobes a faltar alguna? 6 Escriu el títol de la teua sèrie preferida. És literatura? Justifica-ho tenint en compte tot el que en saps. Organització: Nom del centre: Adreça: Capacitat de persones: Nombre de dutxes: R E P T E Quines obres literàries fan olor de net? 27 L I T E R A T U R A ES0000000130888 157237_TEMA_01_110929.indd 27 17/2/22 12:56 REDUCCIÓ DE LES DESIGUALTATS PAU, JUSTÍCIA I INSTITUCIONS SÒLIDES SALUT I BENESTAR AIGUA NE TA I SANE JAMENT CIUTATS I COMUNITATS SOSTENIBLES
RkJQdWJsaXNoZXIy